La pesca
En aquest reportatge del programa de TVE “El escarabajo verde” es tracten algunes qüestions que condicionen l’activitat pesquera a l’Estat espanyol. Aquesta activitat ve marcada per la Política Pesquera Comuna, que actualment s’està negociant als organismes de la UE. Es pren com a referència el port de Burela a Lugo, i d’altres de més petits, com Barquero per a mostrar les diferències entre la pesca costanera tradicional i la d’arrossegament. Al llarg d’aquest documental trobarem respostes a qüestions com:
1. Quins són els reptes de la Política Pesquera Comuna (PPC)?
2. Quin és el parer dels armadors entrevistats sobre el repartiment de quotes a la UE?
3. Com s’entén que les ajudes europees estiguin promovent a la vegada el desballestament de vaixells així com la seva modernització?
4. En el món de la pesca, per què es donen pavellons o banderes de conveniència?
5. Segons les organitzacions ecologistes, per què es donen els descartis?
6. Segons les organitzacions ecologistes, com es pot solucionar el problema dels descartis?
7. Segons els científics consultats, quins són els indicadors de la sobreexplotació dels recursos pesquers?
8. Per què els armadors volen portar abord els científics?
Comenta els gràfics següents
Les quotes pesqueres a la UE 2012
Un cop consultada tota aquesta informació, per on penses que passaria la solució per tal d’assolir una activitat pesquera sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental?
Jo crec que passaria per reduïr el nombre de descartis augmentant la pesca selectiva de baix impacte ambiental i disminuint les pràctiques pesqueres més destructives. A més a més, és necessari una redistribució de les quotes per fer equitatiu el nombre de pesquers i les seves opcions de pesca. També cal frenar la sobreexplotació, que malmet la biodiversitat i també fa que el peix sigui de pitjor qualitat.
La meva opinió personal és que cal afavorir una especialització dels pescadors, és a dir, els pescadors han de ser conscients del medi ambient i d’on aprofitaràn la pesca i això s’aconsegueix aprofitant els coneixements científics.
Penso que la solució per tal d’assolir una activitat pesquera sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental passaria per l’establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de peix capturat, l’establiment d’aturades tècniques o biològiques que possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca sobreexplotats, promoure el recolzament i la promoció de diferents formes d’aqüicultura tot dedicant recursos a la investigació per a l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat i la posta en marxa de campanyes publicitàries i de conscienciació ciutadana com ara la de “pezqueñines no” o promoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.