Avui a classe, hem fet un exercici sobre les jerarquia urbana espanyola. Aquest exercici parteix del fet que l’alumnat no té un coneixement adequat de les províncies espanyoles. Així doncs, en primer lloc, a partir d’un mapa mut polític per províncies han posat els nombres de les que coneixen.

Posteriorment, hem comparat el nostre mapa amb un que conté els noms i aquells que siguin correctes o bé que no els haguèssim posat, els hem escrit en vermell (també, cada alumne ha calculat el percentatge de províncies que sap localitzar correctament per comparar-lo amb resultats futurs). Es poden fer bromes de l’estil “com aconseguir una Espanya  “roja”, no hi ha més que fer un exercici d’aquesta mena.

Segona part, delimitar i situar els eixos urbans espanyols (prèviament ja s’havia parlat a l’aula sobre el mapa de les aglomeracions urbanes de Méndez i Molinero), i a continuació, comparar-lo amb el mapa estudiat a classe.

Per acabar, la jerarquia urbana espanyola. Situar exemples de ciutat de cada categoria. Assenyalant amb un asterisc, les metròpolis nacionals, la següent categoria, amb un quadrat, i la tercera, amb un triangle. De moment, no s’assenyalen les ciutats mitjanes.

I de nou, ho compararem amb la resposta correcta.

Les jerarquies urbanes a Espanya

  1. Metròpolis nacionals: exerceixen influència sobre tot el territori de l’Estat, estretament vinculades amb l’altres metròpolis mundials. Barcelona i Madrid
  2. Metròpolis regionals de primer ordre: Població entre 500.000 i 1.500.000 hab. Fluxes intensos amb les metròpolis nacionals, àread’influència extensa. El seu abast acostuma a coincidir amb els límits administratius (CCAA). València, Sevilla, Bilbao i Saragossa.
  3. Metròpolis regionals de segon ordre: Població entre 200.000 i 500.000 hab. Fluxos intensos amb les metròpolis regionals de primer ordre. Múrcia, Alacant, Santander, Oviedo i A Coruña.
  4. Ciutats mitjanes: Població entre 50.000 i 200.000 habitants, la major part són capitals de província.

Suposo que ja hem pres consciència de la necessitat d’estudiar on estan les ciutats, les províncies, etc, ja que més enllà de Catalunya i la Comunitat valenciana, el nostre coneixement és molt reduït….. espero que temporalment.

També, i crec que molt important, cal que allò que s’explica  a les classes de geografia, es pugui expressar amb un mapa (amb el mapa base adient) …. en cas contrari, això voldrà dir que possiblemenent no estem fent geografia. Cal que l’alumnat de geografia treballi amb mapes, que sigui capaç d’explicar-se geogràficament, incorporant la informació en un mapa i d’aquesta manera aprendre a localitzar, diferenciar espacialment i treballar les interrelacions entre l’èsser huma i el medi, aspectes clau de la geografia.

 

Així doncs, després d’afirmar que per fer mapes temàtics cal ser capaç de poder localitzar prèviament, també seria interessant preguntar-se si per fer mapes correctes amb eines digitals cal haver-los fer prèviament amb eines manuals, i això potser serà un article per un altre dia.