Category Archives: Llatí

Olimpíada Jove 2020 adreçada a estudiants de 4t d’ESO de Llatí i Cultura Clàssica

Leave a reply

L’Olimpíada Jove s’inscriu en el Programa Argó de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB amb l’objectiu de donar suport a la transició entre la secundària i la universitat, vinculant les optatives de Llatí i Cultura Clàssica de l’ESO amb el Grau de Ciències de l’Antiguitat de la UAB.

Activitat adreçada a estudiants de 4t d’ESO que cursen les optatives de Llatí i Cultura Clàssica.

PROGRAMA

09.15 Benvinguda (Aula 501)
09.30 “La mitologia dels déus grecs”, xerrada a càrrec del professor Jordi Pàmias.

La xerrada estarà connectada amb l’exposició fotogràfica de Joan Picanyol.

10.15 Tres tallers dobles de 45 minuts amb 20 alumnes cadascun, simultanis en tres franges: 10:15h / 11:15h / 12:15h.
Escriptures antigues, a càrrec dels membres de l’equip Argó. La sessió s’iniciarà amb una breu introducció sobre l’alfabet grec i algunes pràctiques d’escriptura a l’antiga Grècia mitjançant una mostra de diferents tipus de textos epigràfics: marques de propietat, làpides funeràries, inscripcions públiques, comercials, cartes privades, grafits, malediccions, etc… Com a activitat final, els participants hauran de decorar un plat petit de terrissa amb el seu nom en alfabet grec. (Aules 212 i 213)

Un dia a l’antiga Roma: Joc de rol,a càrrec dels membres de l’equip Argó. Es tracta d’un joc de simulació en temps real d’una jornada o jornades d’un grup humà a l’antiga Roma. Cada participant rep un rol concret i unes instruccions que ha de dur a terme durant el temps de joc. Hi ha representats personatges de diversos estrats socials (patricis, plebeus, esclaus) amb característiques diverses (en riquesa i influència) i ocupacions variades (mercaders, lanistes, pagesos, gladiadors …). La finalitat del joc és que cada participant interioritzi el seu personatge i prengui les decisions que l’han de dur a acomplir la seva missió dins de les possibilitats que la seva condició social i econòmica li permet. (Aules 211 i 214)

Cum grano salis,a càrrec del grup Kuanum. Taller de reconstrucció històrica alimentària (menjar, comerç, cuina i medicina en el món romà).

  • Breu explicació sobre l’alimentació a Roma.
  • Reconstrucció d’un condiment que els participants es podran emportar a casa, alhora que, d’una manera lúdica, adquireixen coneixements sobre la cultura romana.
  • Tast, brindis llatí i comiat. (Hall d’accés a l’hemeroteca)

13.00 Concurs final a contestar amb mòbil. (Aula 501)
13.30 Tancament de l’acte.

Preu inscripció per persona: 3€

Data: 7 de febrer de 2020
Horari: 9.30 a 14 h.
Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres
Places: 120

Formulari d’inscripció

El criteri de selecció serà per ordre d’inscripció.
El primer centre d’alta complexitat que tingui places adjudicades tindrà gratuïtat.

Primera lectura pública internacional: L’Ase d’Or d’Apuleu

5 Replies

APULEU 2020

Els alumnes de clàssiques de l’ESO de l’institut Premià de Mar també participaran en la XV edició del Festival Européen Latin Grec el 27 de març de 2020 a les 10 del matí amb la primera lectura pública internacional de L’ase d’or d’Apuleu:

T’hi apuntes?

Concurs Odissea 2020: “L’esport a Grècia i Roma”

12 Replies

L’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) ha convocat la novena edició del Concurs Odissea a Catalunya adreçat principalment als  alumnes de Cultura Clàssica, Llatí i Grec, sense més pretensions que treure la Cultura Clàssica de les aules.

El tema  d’enguany serà l'”esport a Grècia i a Roma“.

Inscripcions: fins el divendres 31 de gener de 2020.

Concurs:

Primera fase:  dilluns 3, dimarts 4, dimecres 5 i dijous 6 de febrer.

El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 10 de febrer.

Desempat a Catalunya: dimecres 12 i 19 de febrer.

Fase estatal: Dimecres 19 de febrer. Competició entre els equips guanyadors de les diferents seccions mitjançant una superpregunta que es publicarà a la pàgina web del concurs a les 17:00 hores i haurà de ser contestada abans de les 20:00 hores.

BASES

. El concurs consistirà a respondre les preguntes que cada dia es publicaran a les 9:30  a la pàgina web del concurs i s’hauran de respondre completant directament el formulari en un termini màxim de 24 hores, és a dir, abans de les 9:30h. de l’endemà.

  • 1r dia (3 de febrer): l’esport en la mitologia grega i romana.
  • 2n dia (4 de febrer): l’esport en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  • 3r dia (5 de febrer): l’esport en la història i institucions grecollatines.
  •  El quart dia (6 de febrer), sortiran publicades unes altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació.

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la de la superpregunta, ja que, si es deixen en blanc, s’anul·len totes les altres de la sèrie.

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc s’hi podrà afegir cap altre caràcter, com cometes [“”], punts [.], comes [,], parèntesis [()], espais [ ], etc.

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.

Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum). En llatí no es podrà posar cap mena de signe diacrític, incloent-hi dièresi, màcron ( ¯ ), accent, etc.

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà o al català. Qualsevol transcripció a altres llengües serà considerada com un error. També serà considerat un error la transliteració de la paraula grega. Per a la transcripció de les paraules gregues en general i dels noms propis grecs poden consultar-se els enllaços que s’ofereixen a la secció de FAQ .

2. Premis:

1a Fase:

  • Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
  • Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
  • Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

Fase estatal:

  • Primer equip classificat: 390 euros.
  • Segon equip classificat: 210 euros.
  • Tercer equip classificat: 150 euros.
  • Quart equip classificat: 90 euros.
  • Cinquè equip classificat: 60 euros.

els nostres joves Odisseus a vestir-se còmodes, calçar-se les seves sabatilles esportives, entrenar el seu cos i la seva ment, escalfar els seus músculs i els seus cervells, posar a punt els seus ordinadors, els seus llibres, notes i tot el material competitiu necessari per al certamen que s’aproxima.

La nostra nau tornarà a recórrer innombrables aventures. Us hi enroleu?

A l’institut Premià de Mar ja tenim aquests grups d’atletes a punt! Bona Sort!

Cultura Clàssica 3:KRATOS i LES HÍDRIES
Cultura Clàssica 4: ΑΜΑΖΟΝΕΣ
Llatí 4: A.I. i MASUKAMBA
Grec 1: MUSSAKAS i ΑΗΔΟΝΕΣ

“Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró

4 Replies

Reflexos. L’obra de Damià Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró

L’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró fins al 27 d’octubre de 2019 analitza la trajectòria artística de l’il·lustre escultor mataroní i un dels millors escultors europeus, Damià Campeny (1771-1855), com expressió d’una època i d’un ideari estètic. A la vegada, es presenta com un espai de reflexió sobre el valor de l’escultura neoclàssica catalana en l’àmbit internacional, a través de l’anàlisi de materials, processos artístics, temes i models. A aquests propòsits responen els nou àmbits de la mostra que il·lustren la relació de Campeny amb Mataró, la seva formació a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona i a Roma (destí obligat de pintors i escultors de tota Europa on va viure del 1797 al gener de 1815 i a les aules de la Scuola del Nudo i sota el mestratge d’Antonio Canova, assimilà de manera magistral els principis estètics neoclàssics), el sistema de pensions de les acadèmies d’art, la còpia d’obres de l’antiguitat i el procés creatiu que condueix del dibuix al marbre. Per acabar amb les dues seccions dedicades a interpretar els models que inspiraren la seva representació ideal de la figura femenina, Lucrècia, Cleòpatra o Diana.

Cronologia de Damià Campeny

Cronologia de Damià Campeny

De retorn a Barcelona, dedicà la seva vida a l’ensenyament i treballà algunes obres per a la Junta de Comerç, en virtut d’un contracte signat el 1825. Els últims anys de la seva vida els visqué malalt a Sant Gervasi de Cassoles, on morí el 1855.

Mireia Rosich a la conversa sobre Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art

Dissabte 28 de setembre de 2019 en el marc de l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” Mireia Rosich, directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i molt coneguda pels seus articles al suplement  El Punt Avui, va realitzar la conversa “Mites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics”. L’artista mataroní  va donar forma, amb la seva alta qualitat tècnica, a molts personatges mitològics. Darrera de cadascuna d’aquestes figures hi ha un mite, una llarga història, sovint plena de símbols. Els mites no són només dades per a erudits, ens parlen de la saviesa de la vida. L’artista ho va congelar en una sola imatge, sobre diversos materials com marbre o bronze, en què cada detall té la seva significació. La Lucrècia de marbre s’exposa actualment,tot i d’accés bastant restringit, a l’edifici de la Llotja, al MNAC la de bronze i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a l’Escola de Belles Arts d’Olot, dos guixos posteriors. Rosich que és una gran comunicadora ens va fer un passeig molt interessant per totes les Lucrècies de la història de l’art, amb comentaris artístics i textos literaris. Una gran lliçó de tradició clàssica, tot ressaltant la importància d’anar a les fonts dels textos clàssics que han inspirat la creació de l’obra d’art.

Les idees estètiques neoclàssiques són ben emmirallades en l’obra de Damià Campeny. Entre el 1760 i el 1820 els artistes (Canova, Thorvaldsen, Campeny, Solà…) que van treballar a Europa presenten uns trets estilístics que les germanen. Consideraven la civilització grega un exemple de llibertat política i individual, d’igualtat entre ciutadans. Les excavacions de Pompeia i Herculà hi van jugar un paper molt important. Va sorgir un nou interès per l’escultura antiga i van aconseguir copsar la bellesa ideal. Dues obres de Wincklemann són claus per entendre l’estètica neoclàssica: Reflexions sobre la imitació de les obres gregues en la pintura i l’escultura (1755) i la Història de l’Art de l’Antiguitat (1763). “El general i principal segell de les obres mestres gregues és”, segons Wincklemann, “una noble simplicitat i una plàcida grandesa”. De la Lucrècia de Campeny, tota una obra mestra, es podria dir el mateix.

"Reflexos.<brReflexos. L’obra de Damià Campeny

A la vegada, els episodis de món grecorromà evocaven l’heroisme, la virtut i el sacrifici. Eren tot un exemplum virtutis. Recorrien a les obres de Plini, Tit Livi, Plutarc i Valeri Màxim, així com a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, l’Eneida de Virgili o les Metamorfosis d’Ovidi pels temes mitològics.

Talia. Campeny

En Campeny hi trobem, a més de l’exemple d’honor de Lucrècia que prefereix la mort abans que el deshonor, el tema de l’amor (Himeneu…), de l’assetjament sexual (Nessos i Deianira), de la continència d’Escipió, la història de Muci Escevola cremant-se la mà…

Amb Mireia Rosich a l'exposició Reflexos. L'obra de Damià Campeny

Margalida Capellà i Mireia Rosich

Visiteu l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art (Museu de Mataró) fins al 27 d’octubre, que reuneix una trentena d’obres originals de propietaris diversos, sota el comissariat de la historiadora de l’art, experta en Campeny, Anna Riera. No és ben bé una antològica, ja que no s’hi han traslladat les grans escultures de l’artista, sinó que explora el seu mètode de treball. El bronze de Cleòpatra continua lluint al MNAC i el marbre de Lucrècia a la Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç, que també atresora, al seu Saló Daurat, quatre interessants escultures més d’aquest autor, Diana, Paris, Himeneu i Fe conjugal. A Ca l’Arenas Centre d’Art hi trobareu la seva història i molts referents clàssics. Dissabte per primera vegada em vaig adonar que la Lucrècia seu en un klismós (κλισμός), un tipus de cadira familiar que en l’antiga Grècia trobem sovint en peces de ceràmica i en baixos relleus des de mitjan segle V a.C. i que els neoclàssics van posar de moda i en l’Art Déco va tornar a les seves línies simples. Sempre m’havia fixat en la magistral captació de Campeny en l’instant en què la vida abandona el cos, els membres es relaxen i el cap s’inclina suament cap a un costat. En la perfecció asserenada i ideal de la bellesa femenina, en l’expert treball del drapejat…

Tal com diu Mireia Rosich, moltes gràcies al Museu de Mataró i a la seva directora, Anna Capella, per aquesta exposició sobre Damià Campeny.

Ciceró, l’etern amic d’Àtic

1 Reply

Per saber què és l’amistat? Llegiu L’amistat (Leli) de Ciceró a la Bernat Metge Essencial així com a Adesiara. De Ciceró també podeu llegir els més de 5 volums de la seva obra publicada a la Bernat Metge. Per començar us recomano Ciceró de Stefan Zweig dins Moments estel·lars de la humanitat.

A Tàrraco amb La butlla d’or de Neus Jordi

6 Replies

Dia 24 d’abril, els alumnes de 4t de Cultura Clàssica van tenir la sort de passar una jornada de vuit a vuit a Tarragona, gràcies al programa Argonautes, i guiats per la tarragonina Neus Jordi, autora de La butlla d’or. De Roma a Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de "La butlla d'or" per Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de “La butlla d’or” per Tàrraco

Els alumnes a la tornada han fet diferents exposicions de la seva visió d’aquest passeig literari i arqueològic per Tàrraco.

Natalia, Lucia i Alicia:

Aixa Santamaria, Alanna Lissa, Lucia Herrero, Claudia Muñoz, Natalia Rueda i Fanny Chacón:

Carla B., Carla F. i Laura M.:

Emilsy, Catherine Visita a Tàrraco

Bingo La butlla dor. De Roma a Tàrraco

També hem d’agrair al nostre coordinador pedagògic, en Pep Caballeria, que ens preservés per al record aquestes imatges de la sortida a Tarragona amb la Neus Jordi i la Montserrat Bolaño.


Per acabar, una curiositat:

Moltes gràcies Neus per haver escrit La butlla d’or. De Roma a Tàrraco, una autèntica guia per descobrir l’amor per la cultura i civilització romana a casa nostra, i per fer-nos de guia excepcional i entranyable per la Tàrraco d’en Marc, el protagonista del llibre.

DENIP 2019: Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida

Leave a reply

Tot i que la cultura de la pau i de la No-violència ha format part de la cultura de la humanitat  i de la tradició clàssica, els llibres d’història i els mitjans de comunicació ens mostren molt més sovint la violència i les guerres que es produeixen al món, molt més que tots els esforços de persones, moviments socials, organitzacions humanitàries i de drets humans que promouen el diàleg, la convivència pacífica, la dignitat i la justícia per a tothom.

Com cada any, avui 30 de gener, volem commemorar la pau i la no-violència en el context del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per prendre consciència que la violència, les desigualtats i el sexisme no tenen lloc en la construcció de la societat i a l’aula de clàssiques enguany ho fem amb textos grecs, llatins i de la tradició clàssica sota el lema “Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida”,.

Els alumnes de Grec 2 han traduït el consell ètic d’Heròdot sobre la guerra i la pau.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

DENIP a l’ aula de clàssiques. Gràcies pels branquillons d’olivera @aulajardi

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el

A Grec 1 ens hem reunit al voltant de l’olivera del nostre pati i després d’invocar l’olivera, patrimoni natural i cultural de la nostra cultura mediterrània, per tal que ens guïi:

Conta’ns, olivera, quin és el camí d’arrelament a la Pau

i hem començat el recitatiu de textos d’Homer (Ilíada i Alessandro Baricco, Ilíada “Una altra bellesa. Postil·la sobre la guerra”), Isop Bòreas i Hèlios, Eurípides (Les Troianes i Fenícies), Aristòfanes (Lisístrata)… i hem acabat cantant Mirall de pau.

A Llatí de 4t hem recordat el consell que dona Virgili a Les Geòrgiques al pagès de sembrar l’olivera, arbre de la pau:

Contra non ulla est oleis cultura, neque illae
procurvam exspectant falcem rastrosque tenacis,
cum semel haeserunt arvis aurasque tulerunt;
ipsa satis tellus, cum dente recluditur unco,
sufficit umorem et gravidas, cum vomere, fruges.
hoc pinguem et placitam Paci nutritor olivam.
Virgili, Geòrgiques 420

i hem celebrat, tot recordant la Pax Romana, l’aniversari de Lívia,  amb maquetes de  l’Ara Pacis, que el seu marit August li va regalar l’any 9 aC per celebrar la pau que havia aconseguit imposar després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia.

A Cultura Clàssica hem reflexionat sobre la pau i hem treballat  frases d’autors romans per fomentar la pau en llatí i en les llengües dels alumnes de la classe (català, castellà, portuguès, francès, anglès, alemany, àrab i coreà).

Els alumnes també han volgut fer les seves aportacions amb textos de la literatura catalana i universal:

L’estranger, Josep Palau i Fabre

-De quin país és aquest estranger?
-No ho sé.
-Com se diu?
-No ho sé.
-Què fa? Quina llengua parla?
-No ho sé.
-Com us dieu, bon home?
-…
-De quin país veniu? On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.

Fràgils muralles, Maria Àngels Anglada

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com em recorden
les reixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!

Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

Divisa, Maria-Mercè Marçal

Glosario de las flores del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985).

Tot això i més ha quedat plasmat al final del matí en  un mural reivindicatiu de la pau amb branquillons d’olivera que ens han portat els alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria i hem acabat amb música.

Arrelem la la pau, llegim la poesia i la bellesa de la vida. Visca la pau i la no-violència en els centres escolars i arreu.

Jornada docent UAB 2019 in honorem Bàrbara Matas

Leave a reply

El proper 22 de febrer de 2019 a l’aula 501 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona se celebrarà la Jornada docent “Objectius, oportunitats i reptes de l’ensenyament de les llengües clàssiques en països de llengua romànica” in honorem Bàrbara Matas Bellés, organitzada per Dr. Joan Carbonell, Dra. Marta Oller i Dra. Gemma Puigvert.

Bàrbara Matas

Matí
09.00h. Benvinguda a càrrec del Degà, Dr. Joan Carbonell, i de la Directora del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Dra. Gemma Puigvert-Planagumà.
09.30h.-10.30h. Ponència Sr. Joan Alberich (prof. jubilat INS Emperador Carles i UAB) – Dr. Joan Carbonell (UAB): Trenta anys d’una proposta de metodologia per a l’ensenyament del llatí a Catalunya. Assoliments, problemes i reptes de futur.
10.30h.-11.30h. Ponència Dr. Christophe Rico (l’École biblique et archéologique française de Jérusalem i Director de l’Institut Polis – The Jerusalem Institute of Languages and Humanities): Living Sequential Expression: una nueva técnica para enseñar idiomas.
11.30h-12.00h. Pausa-Cafè.
12.00h. -13.00h. Ponència Dr. Marco Ricucci (Dottore di ricerca dell’Università degli Studi di Udine e docente presso il Liceo ‘Calvino’ di Rozzano-Milano): Metodologie e innovazioni didattiche dell’insegnamento della lingua Latina nella scuola italiana.
Pausa – dinar
Tarda
15.00h. – 16.00h. Conferència Sra. Margalida Capellà (INS Premià de Mar) – Dr. Sebastià Giralt (UAB): Les TIC per a les clàssiques a l’aula de secundària i a la universitat.
16.00h. – 17.00h. Conferència Sr. Gonzalo Jerez (Doctorand Universidad Complutense de Madrid; Instructor Classics at home): Alternativa para el griego: historia de una metodología in fieri – Sr. Raül Segarra (IES S’arenal, Mallorca): Lingua Latina per se illustrata a l’aula.
17.00h. – 18.00h. Taula rodona. Reflexions sobre la didàctica de les llengües clàssiques. Amb la participació de J. Carbonell (moderador), Guillem Cintas, Margalida Capellà, Paco Carbajo, Gonzalo Jerez, Mercè Otero.

Celebrem les Saturnàlia

2 Replies

TASCA VOLUNTÀRIA

Celebrar les Saturnàlia altre any, tot portant música, jocs, menjar, tallers, …

TASCA PRESCRIPTIVA:

Aconseguir fer un any més una felicitació o una videofelicitació en llatí o en grec (pot ser individual, per parelles, per petits grups, per tota la classe, en qualsevol suport).

Heus aquí la rúbrica de qualificació i que alhora utilitzareu els alumnes per triar la felicitació que tindrà l’honor de representar El Fil de les Clàssiques per felicitar les festes i un bon any 2019:



 

View this post on Instagram

 

L’amic invisible a Cultura Clàssica de 3r ESO. Io, Saturnalia!

A post shared by Margalida Capellà (@filaracne) on

Fa més d’una dècada!

ANFF

Celebrem la castanyada llegint a l’aula de clàssiques

2 Replies

Enrere queden aquells anys en què al nostre institut celebràvem la castanyada i un bon record n’és l’exposició Festes de difunts, festes d’alegria d’ara fa deu anys.

Festes de difunts, festes d’alegria from El Fil de les Clàssiques on Vimeo.

Enguany a l’aula hem celebrat la mort i hem recordat els difunts romans amb la lectura de Perennia (Godall edicions, 2015) de Mònica Miró, els alumnes de 4t, vestits de negre, han llegit en llatí i en català, tot tenint encara un bell record de l’última lectura amb la presència de la Mònica i de la seva estimada editora la Matilde, al Museu Romà de Premià amb els alumnes de Normalització lingüística i les seves professores, l’Anna Roig i Núria Saavedra:

A Llatí, a més de treballar el lèxic de la mort, hem llegit Licàon, Aracne, Les filles de Mínias del llibre de lectura Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi)…

A tercer de Cultura Clàssica hem llegit històries de por a partir del llibre de Fernando Lillo El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma (Editorial Merial):

“La muerta viviente” (a partir de Fregó de Trales, Sobre els prodigis, 1)

“Sueños fantasmales” (a partir de Ciceró, Sobre l’art d’endevinar I, 27)

“El boxeador y el fantasma” (a partir de Pausànias, Descripció de Grècia VI, 6)

“La casa encantada” (a partir de Plini el Jove, Cartes VII 27, 5-11)

Tabé Orfeu i Eurídice de Mites grecs de Maria Angelidou (ed. Vicens Vives)

i la Història de Sòcrates de l’Ase d’or d’Apuleu…

A Grec de 1r de Batxillerat “La Filosa” d’Erinna de Telos i epigrames de l’Antologia Palatina relacionats amb la mort dins Poetes gregues antigues (PAM). Havíem de llegir la baixada als morts de l’Odissea d’Homer, però ho hem deixat per un altre dia, perquè els alumnes de grec han portat textos seleccionats per ells i han llegit el mite de Pandora com a mite etiològic de per què ens morim i un fragment de la Carta de Meneceu d’Epicur en què aconsella als joves no témer la mort perquè no és res per a l’home, perquè la mort priva de les sensacions i allà és on es troba el bé i el mal. Això fa que no tinguem enyorança per morir, és a dir, que no vulguem morir el més aviat possible. Segons el text, aquell qui tem a la mort és estúpid perquè pateix preveient-la, ja que la mort no existeix mentre som vius, i quan no hi som, ella hi és present. És per aquest motiu que la mort no ens ha d’afectar… també textos de Harry Potter i les Relíquies de la mort, “Orfeu fa un sol” dins Percy Jackson i els herois grecs de Rick Riordan, entre d’altres…

I a última hora del matí amb els alumnes de Grec 2 hem llegit la tragèdia grega Alcestis d’Eurípides en traducció de Carles Riba.

Viuite felices!

N.B.: i mentre llegíem hem tingut l’agradable visita sorpresa de dos exalumnes: la Mireia Sánchez editora del blog El dret romà i el llatí en l’àmbit jurídic actual i l’Imad Tmara del blog Metamorfosejats, molts contents els dos que el seu treball continuï actualitzant-se, sobretot aquests dies amb referents clàssics de Licàon, l’home llop! Non omnis moriar!