Llegeix aquest fragment de la Ilíada corresponent a les paraules d’Aquil·les als mots de súplica d’Odisseu i els altres aqueus que han anat en ambaixada a la seva tenda per tal que torni a la lluita quan Agamèmnon li ha tret la seva esclava Briseida i argumenta en un redactat ben lligat les preguntes de més avall:
Per a mi no hi ha res que valgui tant com la vida, ni les riqueses que diuen que va adquirir Troia, ciutat ben poblada, la d’abans, en temps de pau, abans d’arribar-hi els fills dels aqueus, ni tot el que conté el llindar de pedra del fletxador Febos Apol·lo a la rocosa Pitos. Es poden aconseguir com a botí els bous i les ovelles grasses i es poden comprar els trespeus i els cavalls de cap ros, però la vida d’un home no pot retornar, ni capturant-la com a botí ni recuperant-la, tan bon punt ha traspassat el clos de les dents. [Homer, Ilíada, 9. 400 ss.]
- Quin personatge de la Ilíada, tot admirant la bellesa de la guerra, prefereix la vida? Quan i per què es veu obligat a tornar a la lluita?
- La guerra de Troia a la Ilíada és una història escrita pels vencedors. Quin paper hi tenen els vençuts?
- La Ilíada és una història de guerra? És un monument a la guerra? o més aviat és un amor obstinat per la pau? Justifica la resposta.
- Quin paper hi juguem les dones?
- Quin paper hi té la paraula? Per què els herois sovint en comptes de lluitar parlen?
“Tetis porta l’armadura a Aquil·les” de Benjamin West
En Jorge de segon de Grec ens llegeix “Una altra bellesa. Postil·la sobre la guerra” d’Alessandro Baricco, Ilíada
Scoop.it Lectura de Clàssics
Pot resultar irònic que a la Ilíada, el principal heroi i guerrer grec de la guerra de Troia, Aquil·les, sigui el primer en deixar les seves armes de banda donant-li més valor a la vida que a la guerra. I així seguiria durant temps fins què Hèctor matés Pàtrocle, moment en què aniria a cercar venjança pel seu company.
Encara que és evident que coneixem la història de la Ilíada de boca dels vencedors, no hi ha cap bàndol que quedi exempt de crítica per les atrocitats comeses, ja que no oblidem que, encara que s’apreciï la bellesa de la guerra, l’obra és una apologia a la pau. Per aquest mateix motiu, si bé la Ilíada narra una guerra, no són les escenes bèl·liques que ocupen la majoria d’espai, sinó els diàlegs, fins i tot entre persones de bàndols contraris. Per últim, el paper de les dones a la Ilíada és secundari, però sens dubte pacificador.