L’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró fins al 27 d’octubre de 2019 analitza la trajectòria artística de l’il·lustre escultor mataroní i un dels millors escultors europeus, Damià Campeny (1771-1855), com expressió d’una època i d’un ideari estètic. A la vegada, es presenta com un espai de reflexió sobre el valor de l’escultura neoclàssica catalana en l’àmbit internacional, a través de l’anàlisi de materials, processos artístics, temes i models. A aquests propòsits responen els nou àmbits de la mostra que il·lustren la relació de Campeny amb Mataró, la seva formació a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona i a Roma (destí obligat de pintors i escultors de tota Europa on va viure del 1797 al gener de 1815 i a les aules de la Scuola del Nudo i sota el mestratge d’Antonio Canova, assimilà de manera magistral els principis estètics neoclàssics), el sistema de pensions de les acadèmies d’art, la còpia d’obres de l’antiguitat i el procés creatiu que condueix del dibuix al marbre. Per acabar amb les dues seccions dedicades a interpretar els models que inspiraren la seva representació ideal de la figura femenina, Lucrècia, Cleòpatra o Diana.

De retorn a Barcelona, dedicà la seva vida a l’ensenyament i treballà algunes obres per a la Junta de Comerç, en virtut d’un contracte signat el 1825. Els últims anys de la seva vida els visqué malalt a Sant Gervasi de Cassoles, on morí el 1855.

Dissabte 28 de setembre de 2019 en el marc de l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” Mireia Rosich, directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i molt coneguda pels seus articles al suplement  El Punt Avui, va realitzar la conversa “Mites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics”. L’artista mataroní  va donar forma, amb la seva alta qualitat tècnica, a molts personatges mitològics. Darrera de cadascuna d’aquestes figures hi ha un mite, una llarga història, sovint plena de símbols. Els mites no són només dades per a erudits, ens parlen de la saviesa de la vida. L’artista ho va congelar en una sola imatge, sobre diversos materials com marbre o bronze, en què cada detall té la seva significació. La Lucrècia de marbre s’exposa actualment,tot i d’accés bastant restringit, a l’edifici de la Llotja, al MNAC la de bronze i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a l’Escola de Belles Arts d’Olot, dos guixos posteriors. Rosich que és una gran comunicadora ens va fer un passeig molt interessant per totes les Lucrècies de la història de l’art, amb comentaris artístics i textos literaris. Una gran lliçó de tradició clàssica, tot ressaltant la importància d’anar a les fonts dels textos clàssics que han inspirat la creació de l’obra d’art.

Comença la conversa "Mites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics" amb Mireia Rosich, directora de la Biblioteca @mvictorbalaguer, en el marc de l'exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a #CalArenas pic.twitter.com/36iomem7GV

— Museu de Mataró (@museumataro) September 28, 2019

Les idees estètiques neoclàssiques són ben emmirallades en l’obra de Damià Campeny. Entre el 1760 i el 1820 els artistes (Canova, Thorvaldsen, Campeny, Solà…) que van treballar a Europa presenten uns trets estilístics que les germanen. Consideraven la civilització grega un exemple de llibertat política i individual, d’igualtat entre ciutadans. Les excavacions de Pompeia i Herculà hi van jugar un paper molt important. Va sorgir un nou interès per l’escultura antiga i van aconseguir copsar la bellesa ideal. Dues obres de Wincklemann són claus per entendre l’estètica neoclàssica: Reflexions sobre la imitació de les obres gregues en la pintura i l’escultura (1755) i la Història de l’Art de l’Antiguitat (1763). “El general i principal segell de les obres mestres gregues és”, segons Wincklemann, “una noble simplicitat i una plàcida grandesa”. De la Lucrècia de Campeny, tota una obra mestra, es podria dir el mateix.

Reflexos. L’obra de Damià Campeny

A la vegada, els episodis de món grecorromà evocaven l’heroisme, la virtut i el sacrifici. Eren tot un exemplum virtutis. Recorrien a les obres de Plini, Tit Livi, Plutarc i Valeri Màxim, així com a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, l’Eneida de Virgili o les Metamorfosis d’Ovidi pels temes mitològics.

En Campeny hi trobem, a més de l’exemple d’honor de Lucrècia que prefereix la mort abans que el deshonor, el tema de l’amor (Himeneu…), de l’assetjament sexual (Nessos i Deianira), de la continència d’Escipió, la història de Muci Escevola cremant-se la mà…

Visiteu l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art (Museu de Mataró) fins al 27 d’octubre, que reuneix una trentena d’obres originals de propietaris diversos, sota el comissariat de la historiadora de l’art, experta en Campeny, Anna Riera. No és ben bé una antològica, ja que no s’hi han traslladat les grans escultures de l’artista, sinó que explora el seu mètode de treball. El bronze de Cleòpatra continua lluint al MNAC i el marbre de Lucrècia a la Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç, que també atresora, al seu Saló Daurat, quatre interessants escultures més d’aquest autor, Diana, Paris, Himeneu i Fe conjugal. A Ca l’Arenas Centre d’Art hi trobareu la seva història i molts referents clàssics. Dissabte per primera vegada em vaig adonar que la Lucrècia seu en un klismós (κλισμός), un tipus de cadira familiar que en l’antiga Grècia trobem sovint en peces de ceràmica i en baixos relleus des de mitjan segle V a.C. i que els neoclàssics van posar de moda i en l’Art Déco va tornar a les seves línies simples. Sempre m’havia fixat en la magistral captació de Campeny en l’instant en què la vida abandona el cos, els membres es relaxen i el cap s’inclina suament cap a un costat. En la perfecció asserenada i ideal de la bellesa femenina, en l’expert treball del drapejat…

Tal com diu Mireia Rosich, moltes gràcies al Museu de Mataró i a la seva directora, Anna Capella, per aquesta exposició sobre Damià Campeny.

Molt contenta de trobar-te @AracneFil ! Ja no deixarem el fil. I merci als companys de @museumataro https://t.co/lIRMeEc12G

— Mireia Rosich (@RosichMireia) September 28, 2019