Category Archives: Llatí 1r Bat.

Aurea dicta de les Metamorfosis d’Ovidi

a. Materiam superabat opus.(Met. II 5)

b. Heu, quam difficile est crimen non prodere uultu. (Met. II 447)

c. Carmina iam moriens canit exequialia cycnus. (Met. XIV 430)

d. Ignauis precibus Fortuna repugnat. (Met. VIII 73)

e. Non bene conueniunt nec in una sede morantur maiestas et amor. (Met. II 846)

f. Rudis indigestaque moles. (Met. I 7)

g. Pia fraus. (Met. IX 711)

h. Ferro nocentius aurum. (Met. I 140)

i. Inter utrumque tene. (Met. II 140)

j. Labitur occulte fallitque uolatilis aetas. (Met. X 519)

 

Tot seguit us faig cinc cèntims del context en què apareixen aquestes frases cèlebres de les Metamorfosis d’Ovidi i us demano que, a partir de la seva traducció, n’expliqueu el significat actual i citeu una frase feta en català o en qualsevol llengua que en derivi.

Context:
1. Descripció del palau del Sol, fet d’or, granat, ivori i argent; però ben treballat artísticament.
2. Quan Cal·listo, tot just forçada per Júpiter prenent la figura de Diana, s’uneix al seguici de la dea amb les nimfes.
3. Els últims laments de la nimfa Canent, enfollida per la pèrdua del seu marit Picus, abans d’esdevenir aire es comparen amb el cant que entonen els cignes abans de morir.
4. Pensaments d’Escil·la, filla del rei Nis de Mègara, que enamorada de Minos, vol tallar un cabell de porpra del seu pare, del qual depenia la salvació de la ciutat.
5. Júpiter es transforma en un toro per seduir Europa.
6. Referint-se al Caos.
7. La cretenca Teletusa va criar la seva filla com si fos un fill i li posà el nom ambigu d’Ifis (d’aquí la mentida), quan aquest es va enamorar d’una noia la dea Isis el va convertir en home.
8. En la degradació de les quatre edats, la del ferro és la pitjor ja que hi apareix la guerra i l’afany de posseir.
9. Quan Faetont porta el carro del Sol, aquest li aconsella d’anar entre la constel·lació del Dragó, situada molt al nord, i la de l’Ara, molt al sud.
10. Adonis, nascut de l’arbre de la mirra, ràpidament es va convertir en un jove molt bell, estimat per Venus.

El vidre, fragilitat que perviu

El vidre en el món romà era considerat en un primer moment una peça d’artesania de luxe. A partir de la segona meitat del segle I aC, la tècnica del bufament, desenvolupada primer en tallers situats a la Mediterrània oriental i més tard arreu, va permetre una més ràpida producció d’envasos i objectes, així com una varietat més àmplia de formes i mesures que la ceràmica o el metall. Es van fabricar peces amb totes les tècniques complementàries conegudes (motius aplicats, escenes gravades o impreses i decoracions diverses) i també peces llises per a l’ús domèstic, petits contenidors per a medicines i ungüents, estris de tocador i fins i tot urnes cineràries. Les peces més complexes i costoses solien ser productes per a l’exportació. Després del segle IV dC, el gust pel vidre va decaure alhora que minvava la seva producció. Malgrat la seva fragilitat, molts objectes de vidre han arribat fins a nosaltres i les restes arqueològiques evidencien l’existència a casa nostra de vidriers locals.

Des de petita, m’ha apassionat veure a Mallorca com els artesans amb unes pinces i una canya de bufar encara bufen, com en temps dels romans, un “globus” de vidre inflat donant voltes amb una canya i estirant amb unes pinces la pasta de vidre.

L’exposició Ànimes de vidre de la col·lecció Amatller al MAC, em va encantar i em va portar a col·leccionar no només reproduccions de vidre romans sinó també imatges de diferents estris de vidre, com heu pogut veure en el muntatge que encapçala aquest apunt “A la cuina i a la taula”. Si us vàreu perdre l’exposició, aquí en teniu un tastet:

Amb la descoberta del plàstic, creieu que el vidre s’utilitza avui com en temps dels romans? Quins estris de cuina i de taula us han agradat més? Per què creieu que uns objectes tan fràgils ens han arribat intactes passats dos mil anys? Redacteu en unes dues-centes paraules la informació sobre el vidre que heu visualitzat al primer muntatge “A la cuina i a la taula”.

Hodie pipiamus, pipiamus Latine et Graece!

Bonum diem! Καλὴ ἠμέρα!

Avui, tal com va proposar Chiron, és el Gran dia! Twitter serà un clam en llatí i en grec, a més és el dia mundial de la filosofia! No tenim excusa! La Laura ja ha començat a piular en llatí amb el hashtag #pipiatioclassica i ens l’ha deixat en comentari! Feliciter, Laura! Pipiate, pipiate omnes! Τήμερον καὶ τιτίζομεν Ἑλληνιστί!

Animació Pipiato

El llatí, tema d’actualitat a la ràdio i d’utilitat per a la societat

Ahir en El Gabinete de Julia Otero, Juan Adriansens, Julián Casanova i Manuel Delgado van debatre sobre el llatí. Què passarà si desapareix el llatí dels curricula acadèmics? Per a què serveix estudiar llatí?, etc.

 

Què han fet els romans per a nosaltres?

Elena Álvarez en La Noche En Vela, RNE (9 de novembre de 2012):

Ir a descargar

Què opines de l’actualitat del llatí i de la seva utilitat? Què han fet els romans per a nosaltres? Per què hem de defensar aferrissadament els estudis clàssics en el nou currículum?

…et ego cum his capillis!

Salve, mortalis!

Quid novi in terra est? Te Medusa salutat. In mythologiae Graecae mihi nomen Μέδουσα erat. Eram filia Phorci et Cetus, soror mortalis Sthenonis et Euryales, immortalium Gorgonum. Itaque fui una trium Gorgonum. Antiqui poetae nos apellaverunt Phorcides. Serpentes pro crinibus habui. Aspicientes me in lapidem commutabam. Perseo occisa sum. Nam tu Perseus es? Tunc, ne timeas, nihil tibi faciam. Me aspicere tranquillus aut tranquilla potes. Non in petram te convertam.

Ecce:

Tibi placuit? Vide etiam.

Ovidii fabulam cognosces? Ovidius (Met. IV 772- 803) meam mutationem narrat (vid. Bibliotheca Augustana i Perseus).

Ab antiquis pictoribus et sculptoribus caput meum expressum est, in nummis etiam quibusdam Graecis et in dupondio Romano. Aetate hodierna quoque pictores et sculptores me eligerunt: Caravaggius, Petrus Paulus Rubens, Berninus, Böcklin, Puget, … etiam condiscipulae tuae!

Ceterae condiscipulae tuae mihi occurrerunt!

Carpe diem! Medusam vide et ego cum his capillis!
Valeas, amice! Valeas, amica!

Medusa

N.B.: Vide et cogita

La princesa Europa vetllarà els eurobitllets!

El Banc Central Europeu ha donat a conèixer la marca de seguretat Europa en els nous bitllets de cinc euros que s’emetran a partir del 10 de gener de 2013 i que a poc a poc s’aniran substituint pels actuals.

Vid. La notícia a TV3

La sèrie d’eurobillets Europa pretén ser més segura i evitar així les falsificacions. Per què han triat la figura d’Europa? Sabeu per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? Recordeu el mite d’Europa que hem llegit a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi II 836-875? Voleu llegir el mite actualitzat?, en voleu conèixer la seva pervivència en l’art i en la literatura barroca espanyola?…

Com bé sabeu, el rapte d’Europa ja apareix en la moneda de dos euros grega:

Ara és el moment de saber qui és Europa en llatí i així quan tinguem els nous bitllets a les nostres butxaques a partir del mes de maig entendrem el perquè d’aquesta decisió del BCE! 

L’heu entès? Quines obres d’art heu reconegut? De quina època són? Quina és l’Europa dels eurobitllets? …

Ecce pictura XII. Quae fabula est?

Reprenem el fil amb aquesta imatge corresponent a un mite ovidià de la primera part de Narracions de mites clàssics.

Quan l’hagis endevinat i localitzat l’autor, el títol de la pintura i el museu on es troba, tot seguit has de fer en uns 120 paraules una crònica periodística de l’esdeveniment per entrar en directe a les notícies d’actualitat. Bona sort!

Una gran família lingüística: l’indoeuropeu!

Països on les llengües indoeuropees són majoritàries (verd fort)
o gaudeixen de reconeixement oficial malgrat no ser-ho (verd fluix)
o tot i no ser llengües oficials tenen una minoria de parlants (turquesa).

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·leni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees. La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Compara aquests dos mapes i raona la resposta:

Llengües indoeuropees ca. 500 aC.

 

LLengües indoeuropees actuals

Do de llengües és un espai d’Oriol Munné a Catalunya Ràdio en què parla amb un especialista convidat i fan una radiografia ràpida i amena d’una de les 6.000 llengües que encara es parlen al món. En aquest UMapper hi trobareu les llengües tractades semanalment a Do de llengües i en comentari respondreu les qüestions següents: Quines llengües provenen del llatí? Quina curiositat us ha agradat més dels programes emesos sobre les llengües romàniques? Què us ha cridat més l’atenció del grec? Quina de les llengües pertanyents a la família indoeuropea us ha semblat més interessant? Quina pertany al grup indoari? Quines pertanyen al grup germànic? i al grup eslau? i al cèltic?… Què us sembla que un programa de ràdio tracti aquest tema per a tots els oients?

Dia europeu de les llengües a l’institut Premià

Dia 26 de setembre els alumnes de llatí i de grec de l’institut Premià de Mar varen celebrar l’onzè Dia Europeu de les Llengües. El curs passat va ser una activitat de tot el centre, com podeu veure en aquest vídeo; però enguany, els alumnes de quart de Llatí han participat amb els dies de la setmana en diferents llengües per tal de demostrar que el llatí és el pal de paller de les llengües d’Europa.

Els alumnes de grec de primer, tot començant a llegir i a escriure en grec, hi han participat amb un mot grec i la seva pervivència lèxica per tal de demostrar que el grec perviu en llengües romàniques i no romàniques sobretot en la creació de neologismes.

Si us heu perdut el mural, aquí en teniu un tastet:

Apreneu llengües! De ben segur saber llatí i grec us serà d’un gran ajut!