Un nou curs, un nou institut, – tot i que en dos centres vells!-, té la seva guinda amb una nova optativa al primer cicle de l’ESO i en l’aula virtual El Fil Moodle: Isop en valors i competències!
Les faules d’Isop (Esopo, en castellà), sens dubte, obren un món imaginatiu i simbòlic a les persones de la nostra època, tan tècnica, tan analítica, tan mancada d’imaginació humanista, tan materialment pràctica, tan consumista, tan en crisi… Fometen la creativitat, la curiositat, la simbologia, l’expressió artística, els valors, entre altres.
Les faules d’Isop a primer de l’ESO es planteja com una matèria optativa del Departament de Català i Clàssiques per tal d’ajudar a adquirir les competències bàsiques i els elements bàsics de la cultura, per preparar-los per a la societat de la informació i contribuir a millorar la convivència en les aules i espais del nou centre IPM. Es parteix de la premissa que les faules d’Isop poden fomentar l’adquisició de valors per ser uns bons ciutadans i ciutadanes del món, amb els seus drets i obligacions.
Agafem les piques i els arpiots i comencem a cavar sense dilació per desenterrar el tresor que amaga l’educació!
Tempus fugit! És ben cert: el temps s’esmuny, però en deixa petja i en aquest cas indelebre. Encara recordo aquella tarda de dimarts, primer dia de classe del 2007 en què entrava a la sala d’actes, no sé què hi fèiem allà? (no teníem en aquella època ni aula!), i vaig trobar, després d’un any i mig d’estar fora de les aules, una munió de gent de Cultura Clàssica de tercer que no es volia seure, ni fer silenci. Poc acostumada a aquests enrenous, perquè els alumnes en coneixen i ja saben com sóc i què vull, no sabia què fer per pacificar aquella Gàl·lia insurrecta. Dona de caràcter, vaig dir en veu ben alta: “SÓC DE CLÀSSIQUES i no puc començar tot un curs, i més enguany que ja no és trimestral, amb tanta malastrugança”. Així que torno a sortir de l’aula, faig veure que no he entrat i que no m’he trobat aquest aldarull i comencem amb bon peu no sigui que un començament així sigui tot un mal averany”. Us vàreu quedar de pedra. Vaig sortir i vaig tancar la porta. Hi havia gent al passadís, recordo la cara estupefacta quan em van veure tornar a entrar sense trepitjar el portal. Amb pede dextro i com si entrés per primera vegada vaig saludar, no sé si amb Bonum diem o bé amb Avete o XAIPETE! No semblàveu els mateixos, quins alumnes més disciplinats, això sí al·lucinats amb una magistra que abans mai no havíeu vist i amb un mètode sui generis. Em vàreu deixar explicar el que faríem i us faig escoltar per saber què coneixíeu d’aquest món meravellós que ens ha unit durant quatre anys (la resta us heu anat incorporant a 4t de llatí, o bé a primer de batxillerat!).
A l’octubre, va néixer Xtecblocs i en Joan Marc, un professor aleshores nou de català, em va proposar d’obrir un bloc de Departament Llegir molt i escriure bé. Jo no sabia què era un bloc, ni què en faria, però, com bé sabeu, no sé dir mai NO i sense adonar-me ja tenia bloc. Bé, després del primer apunt, la nostra Gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia de Catalunya, en va dir que era millor que m’obrís el meu. Estava perduda, no sabia què fer i vaig obrir un bloc per trobar el fil a les meves classes: El Fil de les Clàssiques. Us hi vàreu enganxar de valent. Quin goig! Em vàreu donar feina, però la feia a gust; però vàreu treballar tant i tan bé que aviat va venir el reconeixement extern i varen començar a caure premis i això de veure la “profe” al Telenotícies i de pensar que éreu a l’ull de l’huracà us va refredar. Llavors, us vaig regalar Aracne fila i fila perquè fos vostre i hi convidéssiu altres alumnes d’altres centres. Si havíem trencat les parets de l’aula treballant des de tercer fins a segon de batxillerat en un mateix espai, ara era el moment de tirar a terra les parets del centre i fer del món la nostra aula. Ho heu aconseguit amb escreix i han caigut més premis i més reconeixement. Heu deixat el llistó molt alt, ara feina tindré per mantenir-lo!
El laberint era tan gran que calia un fil més ferm per no perdre’s, per tenir-ho tot al seu lloc. Aquest espai, més reservat, és el Fil Moodle, una aula d’ensenyament-aprenentatge i també d’avaluació per cada curs que alimenta els blocs i els blocs, Google Maps, Google Sites, Google Docs, … el nodreixen. Treballs de recerca fan néixer altres espais, com L’empremta d’Orfeu, un bloc a la recerca dels referents clàssics en la música actual. Cinèfils com sou, finalment heu fet néixer, Coty, Carlos i Rebeca, La cinta de Νίκη. Mentrestant, m’heu ajudat a trobar el camí, hem après a ser un, a valorar la feina dels altres, a trobar el nostre lloc en aquest teixit col·laboratiu i col·lectiu. Hem passat moltes hores junts, moltes peripècies, moltes aventures, molts aprenentatges i també hi ha hagut topades i algun plor, quan un vídeo ha desaparegut, quan algú s’ha carregat la feina d’un altre a la wiki o ha usurpat l’entrada d’un Google Maps. Hem gaudit amb la traducció de textos grecs i llatins i, fins i tot, amb la sintaxi. Heu fet recerca, heu fet molt grossa la teranyina clàssica de la xarxa en català. També m’he enfadat i us ha sabut greu, ho sento, però si us he renyat és perquè sé que no podíeu tirar la tovallola al mínim entrebanc, que cal tenir respecte, ser puntuals, posar la feina al seu lloc, treballar amb ordre i rigor, acabar les tasques, practicar amb l’exemple i esforçar-se sempre. Mai no oblidaré tots aquests bons moments que m’heu fet passar, tampoc la còlera en veure el meu diccionari de llatí tot mossegat pel gos del Dani. En fi, …!
De tot això, us ofereixo aquest petit homenatge, fet de moments especials, tanmateix l’agraïment és molt més gran, no té preu.
Espero que tingueu molta sort a la vida i als estudis, tot començant per la Selectivitat que s’apropa (aquí trobareu uns consells d’or d’un professor chironià ja jubilat, el magister Lluís) o bé pels exàmens extraordinaris de juny (val a dir que, si us hi esforceu, podeu aprovar, i tant!). Cada un i una us en porteu un trosset de Margalida i en deixeu un trosset vostre, mimeu-lo, cuideu-lo tant com jo ho faré. Si em necessiteu, ja sabeu on trobar-me. Basia mille!
N.B.: Amb aquest emotiu apunt de comiat de la meva primera generació digital (MMVIII-MMXI, tot i que el curs va començar el 2007 fins el Nadal no vàrem digitalitzar-nos) vull acomiadar aquest curs la tasca col·lectiva a l’aula, tot i que queda per acabar el projecte de recerca de 4t, començar el treball de recerca del curs vinent, els exàmens finals de primer de batxillerat, els exàmens extraordinaris i de recuperació, les avaluacions i les reunions… a més de la preparació d’un nou curs en un nou institut fusionat; però El Fil de les Clàssiques és un bloc d’aula i farà vacances fins a reprendre les classes en l’institut de Premià. Esperem que tingui tanta fortuna com l’ha tinguda al Cristòfol Ferrer i que les noves generacions preservin i valorin la vostra llavor. MOLT BON ESTIU A TOTHOM!
Acabem un curs més, però aquest és un curs especial, un curs que sempre recordarem de ben segur i ho fem curulls d’or, encara que sigui simbòlic, que sigui virtual, no fos que els déus s’engelosissin!
Divendres celebràvem a l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar el seu 30è aniversari i últim. Diumenge aAracne fila i fila, el fill primogènit de El Fil de les Clàssiques, li cau de l’Associació Espiral el primer premi en la categoria d’alumnes de batxillerat del V Premio Espiral de Edublogs 2011. Dia 4 de juny a Madrid rebrà la baldufa daurada, val a recordar que el 2009 El Fil de les Clàssiques va obtenir la d’argent en la categoria més disputada, la de professors i professores; però hem fet un pas més!
Avui, 17 de maig, dia d’Internet de tots els blocs portats per estudiants a nivell de tot l’Estat, Chiron ha atorgat a L’empremta d’Orfeu, el Treball de Recerca de l’alumne de segon de batxillerat de grec i de llatí Oriol García-Penche, més conegut per Deka, el dels raps, elCentaure d’or 2011per haver presentat la seva recerca de referents clàssics en la música actual en forma de bloc, ara obert a la col·laboració d’altres estudiants i persones interessades en el tema (admirable és la col·laboració de Rocío i els alumnes de l’institut Puig-Reig, del bloc Quod sumus), per tal que el seu treball vagi creixent amb l’ajut de tots i totes. Curiosament el 2009 també Aracne fila i fila rebia aquest distintiu de Chiron.
Chiron també ha premiat els aràcnids i aràcnides deEl vaixell d’Odisseu (per molts anys, mariners!), amb qui fa poc hem tingut el goig de compartir a la VII Magna Celebratio la tercera trobada compartida dels col·laboradors d’Aracne fila i fila, juntament amb els alumnes de Teresa Devesa de l’Isaac Albéniz de Badalona. Si voleu veure el nostre capità i la nostra magistra, no us perdeu aquest reportatge de El Fil de les Clàssiques. Quants motius tenim per retrobar-nos altre cop el diumenge 5 de juny a Badalona per assistir a la representació de Lisístrata. Certament, ens ponen totes, Rei Midas!
En l’edició d’enguany, Chiron també ha guardonat El cuaderno de Lara, bloc de Lara Escobar, alumna de segon de batxillerat de l’IES Santiago Apóstol (Almendralejo). L’enhorabona més sincera, Lara!
CHIRON, en la seva cinquena edició de “Centaures d’or” ha triat aquests blocs d’estudiants de temàtica clàssica i els ha atorgat el seu distintiu més preuat perquè considera que són producte de l’esforç i de l’amor a les clàssiques, i perquè constitueixen un exemple perquè altres alumnes segueixin el mateix camí.
Per molts anys alumnes 2.0! Quin goig i quin honor ser portada a Chiron! Per molts anys Chiron! Per molts anys Clàssiques! Per molts anys llatí i grec!
Moltíssimes gràcies, discipuli et discipulae! Aràcnids i aràcnides! Deka! Quin fermall d’or, I. Cristòfol Ferrer!
Avui comença a Badalona i fins diumenge la setena edició de la Magna Celebratio, un festival romà organitzat pel Museu de Badalona que combina les visites als diferents espais arqueològics de Baetulo (les termes i el decumanus recentment inaugurats) i d’altres normalment no visitables (el mosaic de la Torre Vella, el monument honorífic vinculat al teatre, el soterrani de la plaça de la Constitució i les restes del teatre), la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica i la divulgació de la vida quotidiana per especialistes en món romà així com una pila d’activitats i tallers familiars per apropar el món romà a la ciutadania. (vid. passades edicions pistor, textrina, sutor, gemmarius…).
Des de El Fil de les Clàssiques fa quatre anys que hi participem: els dos primers amb reportatges i els dos últims a més amb el projecte col·laboratiu d’Aracne fila i fila. El curs passat amb els alumnes de clàssiques de l’institut Albéniz de Badalona als Ludi Romani i enguany també amb l’Schola se’ns han afegit els companys de l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Ja ho sabeu, no us perdeu aquest cap de setmana la Magna Celebratio!
Sant Jordi enguany ens arriba en dissabte Sant! Sabíeu que va ser un militar romà i cristià que per no abandonar les seves creences va ser martiritzat en temps de l’emperador romà Dioclecià cap a l’any 303? Una de les llegendes més populars atribuïdes a Sant Jordi explica que un drac tenia atemorits els habitants d’una vila i que per calmar-lo li havien de donar un be i una donzella, triada a l’atzar. Un dia li va tocar a la filla d’un rei i Sant Jordi la va alliberar miraculosament tot vencent el drac. Països tan diversos com Geòrgia, Anglaterra, Lituània, Grècia, Portugal i Catalunya van escollir Sant Jordi per patró. També és patró de la Corona d’Aragó i –fins el 1707- del Regne de València. La creu de Sant Jordi és una de les màximes distincions que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya.
El 1456, el dia de Sant Jordi va ser declarat festa a la ciutat de Barcelona i des d’aleshores se celebra la tradicional Fira de les Roses en què els enamorats les oferien a les donzelles. En el segle XV es repartien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat. A finals del segle XIX Sant Jordi es va convertir en símbol catalanista. Per això un dels ritus més arrelats d’aquesta jornada és l’exhibició pública de la senyera. La seva lluita amb el drac per alliberar la donzella simbolitza la lluita de Catalunya per la seva llibertat. Des de l’any 1926 es fa coincidir amb l’anomenat Dia del Llibre (des del 1995 Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autor) que en el seu origen era per commemorar la mort de Shakespeare i Cervantes. L’escriptora Maria Àngels Anglada també va morir un 23 d’abril i així vàrem celebrar el desè aniversari de la seva mort ara fa dos anys. Avui se celebra el trentè aniversari de la mort de Josep Pla. La diada de Sant Jordi també ha esdevingut el dia dels enamorats en què les parelles s’intercanvien un llibre i una rosa. Regalar una rosa a la persona estimada és ben metafòric: el vermell simbolitza la passió i l’espiga de blat la fecunditat. Els antecedents d’aquesta tradició són molt antics i de pervivència clàssica ja que a finals d’abril els nostres avantpassats romans celebraven unes festes en honor a Flora, la deessa de les flors, dels prats, dels boscos i dels jardins, i els seus amors amb el déu Zèfir, vent suau de ponent que influeix en l’agricultura i impulsa el creixement de les plantes i els vegetals. Allí on es celebraven s’erigien estàtues a la deessa i eren coronades amb roses i flors, igual que les donzelles que hi assistien. A la nit, a la llum de les torxes, es cantaven himnes i es premiaven les millors composicions poètiques sobre el triomf de la primavera i de l’Amor, guardons que eren lliurats per les donzelles més belles. Aquests actes s’anomenaven Jocs Florals, en homenatge a la deessa. Mireu per on que encara nosaltres també els celebrem tot i que el cristianisme intentà abolir-los. Així, la rosa, màxima distinció als Jocs Florals, es convertí en ofrena mística a la Santa Creu, donant-li un caire religiós.
Sabeu què és una consueta? Quins personatges hi apareixen? Quins efectes provoca el drac al rei, a la filla del rei, a Sant Jordi i al poble? Amb quins mites hel·lènics podeu establir paral·lelismes? Quin és l’origen mític de les roses?…
A l’antiga Grècia, diversos eren els llocs sagrats segons la naturalesa del culte; sobre l’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics; sobre les tombes vessaven les libacions i es feien sacrificis funeraris; en muntanyes, boscos, voreres de rius, arbres, temples i santuaris retien els cultes locals.
El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat, i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servidors. Els fidels feien les cerimònies davant del temple, no a l’interior.
En un primer moment, els temples es van construir seguint el model de la sala principal dels palaus, o μέγαρον, que donà origen a la cambra sagrada, o νάος, presidida per l’estàtua de la divinitat. Més tard, es va construir davant del naos un vestíbul o πρόναος, i a la part posterior del temple, una altra sala, el ὀπισθόδομος, que sovint servia per guardar les ofrenes fetes pels fidels.
En un principi eren de fusta i de maó amb els fonaments de pedra, però a partir del segle VII aC, els temples són totalment de pedra. Tant si eren de fusta com si eren de pedra, eren policromats. El fons del frontó solia ser de color vermell o negre perquè les estàtues hi destaquessin. Els relleus de les mètopes i acroteris tenien colors llampants.
El Fil de les clàssiques acaba de tenir un altre nét. Quin goig! Després d’Aracne fila i fila, enguany naixia L’empremta d’Orfeu, el treball de recerca de referents clàssics en la música actual de l’alumne de segon de batxillerat Oriol García-Penche, més conegut com a Deka, obert a la col·laboració d’altres alumnes i d’altres centres, entre els quals hi ha l’institut de Puig-Reig. Ara acaba de néixer amb una alegria immensa La cinta de Νίκη, filmoteca aràcnida dels referents clàssics en el cinema de tres alumnes de llatí i de grec de segon de batxillerat: Constanza Ledesma, Rebeca Sànchez i Carlos Rocamora. Tots tres també tenen la intenció d’obrir el seu bloc a la col·laboració de tothom i jo, com a àvia, tinc l’immens honor de presentar-lo. ECCE!
He tingut l’enorme plaer d’enregistrar el moment de creació d’una de les il·lustracions de Josep Maria Rius, Joma, en el seu estudi de Barcelona, concretament la corresponent al número 77 de la Ilíada. Aquí en teniu sols un petit tastet d’un muntatge en HD de trenta-vuit minuts que es va passar a les V Jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques i que s’apropa a la sensibilitat creativa d’aquest artista envers els clàssics homèrics.
Si voleu veure aquesta il·lustració publicada al Magazine de la Vanguardia la trobareu en el bloc d’en Joma. A la Vanguardia digital hi podreu consultar tota la seva Odissea i el que porta de la Ilíada.
Joma es va avenir a recitar els versos de la Ilíada VII, 73-75 que acabava de dibuixar en la creació de la Ilíada 77 del Magazine:
En diferents apunts ja hem tractat els jocs olímpics, però hic et nunc et plau de fer un recopilatori dels vídeos que tenim i que el seu visionat, conjuntament amb la lectura de la unitat 7 del llibre de Grec (també us recomano, entre molts, aquest com la pervivència en aquest altre) ens permetran la inspiració necessària per fer-ne una recreació.
Imagineu-vos, per un moment, que tot seguit ens adormim i entrem en un son profund. De sobte, ens despertem a l’antiga Olímpia de fa molt més de dos mil anys. Tenim la sort de poder participar en uns jocs de l’antiguitat. Cadascú tria amb quin campió olímpic es vol convertir, si vol ser entrenador o públic, i ja podeu explicar amb tota mena de detalls el vostre somni, per tal que sembli realitat. Recordeu, alumnes, que a l’antiga Grècia l’exercici atlètic i la pràctica esportiva eren activitats reservades als homes. La dona n’era normalment exclosa. No podia anar al gimnàs, no rebia educació ni podia assistir a determinades competicions, com els Jocs Olímpics. Aquesta norma, però, no era vàlida per a la dona espartana, ja que a Esparta les lleis obligaven les noies a practicar la cursa, la lluita i a llançar el disc i la javelina. A Olímpia se celebraven en honor d’Hera les Heraia, curses a peu de dones dividides en categories d’edat. Potser podríeu esdevenir Cinisca!
Avui comença a Badalona i fins diumenge la setena edició de la 
