A l’antiga Grècia, diversos eren els llocs sagrats segons la naturalesa del culte; sobre l’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics; sobre les tombes vessaven les libacions i es feien sacrificis funeraris; en muntanyes, boscos, voreres de rius, arbres, temples i santuaris retien els cultes locals.
El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat, i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servidors. Els fidels feien les cerimònies davant del temple, no a l’interior.
En un primer moment, els temples es van construir seguint el model de la sala principal dels palaus, o μέγαρον, que donà origen a la cambra sagrada, o νάος, presidida per l’estàtua de la divinitat. Més tard, es va construir davant del naos un vestíbul o πρόναος, i a la part posterior del temple, una altra sala, el ὀπισθόδομος, que sovint servia per guardar les ofrenes fetes pels fidels.
En un principi eren de fusta i de maó amb els fonaments de pedra, però a partir del segle VII aC, els temples són totalment de pedra. Tant si eren de fusta com si eren de pedra, eren policromats. El fons del frontó solia ser de color vermell o negre perquè les estàtues hi destaquessin. Els relleus de les mètopes i acroteris tenien colors llampants.
Quins reconeixeu i per què? vid. El temple grec i els ordres arquitectònics
Busqueu una icona de temple grec i localitzeu-los en aquest Google Maps amb imatges CC, enllaços i vídeos:
Veure Temples grecs en un mapa més gran
Χαιρε,
L’estructura de tots els temples grecs és gairebé la mateixa, però l’estil varia segons la forma del capitell de les columnes, que poden ser dòriques, jòniques o corínties (aquestes últimes són les que més m’agraden). Els temples estaven dividits generalment en tres zones. En primer lloc es troba la pronao, la part principal és la nao o cel·la i l’opistòdom és la cambre del tresor. Els exemples més destacats de temples grecs es troben sobretot a l’acròpolis d’Atenes, destacant el Partenó o l’Erectèon, però també n’hi ha molts a la resta de Grècia i la zona d’influència grega de l’Àsia Menor, com el temple d’Apol·lo a Delfos o el temple d’Èfes.
Xapiee!!
Inreïble no? És fantàstic com les tecnologies avançen i podem veure recreat i en la seva localització tot el que volem, en aquest cas, els temples grecs.
Parlant de les estructures dels temples, crec que era una manera d’organitzar-se molt útil ja que dona sensació de tranquilitat i ordre.
El que més m’agrada dels temples grec, però, són els relleus i decorats que hi tenen al seu exterior. Són tota una obra d’art!!!
XAIPETE!
Un apunt genial! Realment no sabia gaire sobre els temples, sóc totalment dolenta en aquests tipus de coses. Gràcies a la tecnologia podem saber com eren el temples! És increïble, he gaudit molt del apunt, no sabia que eren de color vermell i negre perquè les estàtues hi destaquessin, realment una idea molt encertada. Els grecs en general eren tots uns genis.
Salve!
Grècia posseïa un cànon de bellesa d’allò més marcat, i això es pot observar, naturalment, en les seves obres d’art, com per exemple El Partenó (columnes, espai interior, contorns molt ben treballats,etc)
Després de tot, podríem afirmar que cercaven el concepte de “perfecció”, idealitzada.
Vale!
Salve!
La veritat és que m’he quedat una mica desil·lusionat, esperava que hi hauien més temples però pel que veig es conserven un nombre molt reduït d’ells. Tret d’això, el Partenó és impressionant.