Aquesta setmana hem reprès les classes després de les vacances de Setmana Santa amb força i amb il·lusió perquè aviat arribarà la Magna Celebratio i cal anar escalfant motors! Dimarts a les tres de la tarda ens va visitar en Josefet i ens va ensenyar a escriure amb calamus. Quina emoció! Si vosaltres no en teniu encara i us en voleu fer un a casa, el podeu fer seguint aquestes instruccions i si voleu saber-ne més consulteu l’expert.
Fotografia de Víctor Barraco
Vaig conèixer Carmen García Bueno fa un parell de setmanes a Valladolid a les III Jornadas de innovación educativa en el aula de clásicas i em va proposar de col·laborar en la seva original Tabula Clickariana que ja coneixia. Us ho vaig proposar a vosaltres en la nostra sortida de Cuina romana a la Boqueria i ja tenim la primera entrada feta amb les dues fotografies de l’Alícia. La del Víctor és tan divertida amb les vostres manetes que he decidit publicar-la en aquest apunt. Espero que m’ho perdoneu i que contineu fent ben gros aquest Google maps amb els playmòbils i els jaciments romans. Fotografiar-los no és gens fàcil, però ho hem aconseguit a Bàrcino! Feliciter!
Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran
N.B.:
Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran
Gràcies a la meva amistat amb Ramon Coll, he sabut de l’existència d’una ceràmica trobada el 1999 a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt.
Jo encara no l’he pogut veure, però sóc tan pesada que finalment he entendrit el cor de Ramon Coll i m’acaba d’enviar, amb el permís de publicar, aquestes imatges en color d’aquest plat de terra sigillata africana, trobat a trossos en un pou i que gairebé, com podeu veure, s’ha pogut reconstruir sencer:
Premià de Dalt. Plat de Circe. Troballa arqueològica del 2006. És un plat on es recreen dues escenes de l’Odissea d’Ulisses. Només n’hi ha un de semblant al British Museum.
Sembla ser que és de la segona meitat del segle IV i primera del V dC.
Reconeixeu el personatge masculí cofat amb pilos i assegut tot desembeinant l’espasa? i el femení? Per què l’heu reconegut? Quins instruments musicals hi reconeixeu? què creieu qui és la serp marina de la popa?…
Una vegada hagis resolt la gimcana visual proposada per la Teresa a Aracne fila i fila, ja sabràs per a què servia aquesta peça de ceràmica grega i quina informació ens transmet (l’hauríem d’incloure en la nostra base de dades de vasos grecs). És el dia del teu casament, ets noucasada o marit novell, tu tries. Com et sents? Què penses pel camí envers la teva nova llar? Quin futur t’espera? Potser prefereixes recordar quan a casa del pare et regalen aquesta píxide? Les pors i temors que tens de la nit de noces? El plaer d’escoltar els bells himeneus? La joia de ser reina per un dia?… Busca informació i fes una recreació personal en primera persona, en prosa o en vers.
Ametllers florits de Campanet, Mallorca
Enguany els ametllers han trigat a florir! El fred hivernal ha retingut Demofont; tanmateix Fil·lis s’ha alegrat de veure’l i ens ha regalat una florida enmig de la glaçor.
Villa Del Casale Vestibolo Di Polifemo
Polifem és el gegant més conegut de la mitologia grega. És el protagonista d’una de les aventures de l’heroi grec Odisseu, més conegut amb el nom d’Ulisses. Ens l’explica Homer a l’Odissea I 71 i IX 187 i Virgili a l’Eneida III 628-681. Aquest ciclop és fill de Posidó i de la nimfa Toosa, filla de Forcis. És un gegant horrible, alt i pelut, amb un ull rodó enmig del front, és un pastor que viu en una cova i devora carn crua, tot i que coneix el foc. De l’episodi homèric, Eurípides en el seu drama satíric El Ciclop ens conta la seva aventura amb Odisseu i el presenta com a antropòfag. Té captius a la seva gruta Ulisses i alguns dels seus companys fins que s’embriaga per beure massa vi. Ulisses el deixa cec amb una estaca. No és insociable del tot perquè, quan Ulisses s’escapa, crida els altres ciclops perquè li donin un cop de mà, tot i que no se sap fer entendre.
Ara bé, després d’Homer, Polifem esdevé l’heroi enamorat de la nereida Galatea. Filoxen de Citera és el culpable d’haver transformat el ciclop en un ésser enamoradís i tendre. És ben estrany com un ésser tan horrible i salvatge com ens el presenta Homer pot sucumbir també a l’amor! Pobre Polifem! Ell tot galant es va enamorar de qui no tocava, de la més bella, de la més coqueta, de Galatea; però la nimfa marina el trobava massa pallús, massa babau. Així Teòcrit ens ho explica en el seu Idil·li onzè. La bella i la bèstia! (val a recordar Psique i Cupido a L’ase d’or). De fet, Galatea estava enamorada del jove i bell Acis que va ser transformat en un riu. Ovidi (a les Metamorfosis, XIII 759 i en l’adaptació de Narracions de mites clàssics ho hem vist a “Escil·la i Glauc” ed. Teide pàg. 158) reprèn el mateix tema. Teòcrit i Ovidi van explicar aquesta història d’amor no correspost. Mentre Teòcrit es va fixar en un Polifem desconsolat que pateix mal d’amor, és refusat per Galatea i opta per cantar les seves penes com a remei terapèutic (qui canta els mals espanta!); Ovidi va destacar el Polifem més cruel: empipat i gelós mata Acis amb una roca i els déus compadits el transformen en un riu.
Paisatge amb Polifem de Nicolàs Poussin. Museu Hermitage
Aquest ciclop ha gaudit d’una llarga tradició literària en el cinema, el l’art, en la música, en el còmic, en les rondalles catalanes i en tota la literatura:
A tall d’exemple:
La Fábula de Polifemo y Galatea, del màxim representant de la poesia culterana, Luis de Góngora y Argote, publicada el 1613, consta de 504 hendecasíl·labs en octaves (11A-11B-11A-11B-11A-11B-11C-11C) sobre el tema d’Acis, Galatea i la venjança de Polifem tot seguit uns quants que descriuen Polifem. Com el descriu? En quin autor antic s’inspira Góngora? Com descriuries la seva llengua?
Un monte era de miembros eminente
este que, -de Neptuno hijo fiero,
de un ojo ilustra el orbe de su frente,
émulo casi del mayor lucero-;
cíclope, a quien el pino más valiente,
bastón le obedecía, tan ligero,
y al grave peso junco tan delgado,
que un día era bastón y otro cayado.
Negro el cabello, imitador undoso
de las obscuras aguas del Leteo,
al viento que lo peina proceloso,
vuela sin orden, pende sin aseo;
un torrente es su barba impetüoso,
que -adusto hijo de este Pirineo-
su pecho inunda, o tarde, o mal, o en vano
surcada aun los dedos de su mano. […]
En català, a Camí de Sirga de Jesús Moncada; a L’ull de Polifem de Teresa Costa- Gramunt (Arola editors, 2004): vid. El vel d’Harmonia.
De ben segur has sentit més d’una vegada El gegant de l’ull al front:
Quin Polifem t’agrada més? Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? Què n’opines de tot plegat?
Les figures literàries també anomenades figures estilístiques o retòriques permeten al poeta, al literat o al publicista jugar amb el llenguatge i transgredir-ne les normes.
En homenatge blocaire en el vint-i-cinquè aniversari de la mort de J.V. Foix, els seus versos a la carta ens serviran per posar nom a algunes de les figures retòriques d’origen grecollatí. Posem fil a l’agulla i amb aquests versos del poeta de Sarrià n’heu d’esbrinar el nom, el perquè i el seu origen etimològic (i si conté un ètim grec, no us oblideu d’escriure’l també en grafia grega):
1. Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir. (J.V.Foix)
2. Balla damunt la palla. (J.V.Foix)
3. És quan plou que ballo sol. (J.V. Foix)
4. i empaito la masovera, i entre pineda i garric. (J.V. Foix)
5. I amb hàbils mots la passió naixent
Del meu estil pogués fer presoner . (J.V. Foix)
6. el casalot de pirata és un ample gira-sol. (J.V. Foix)
7. Quan érem prop de Talabra algú ens cridava pel nom:
Era una pedra, era un arbre, un casull entre vinyots. (J. V. Foix)
8. És quan dormo que hi veig clar. (J.V. Foix)
9. M’exalta el nou i m’enamora el vell. (J.V. Foix)
10. Foll d’una dolça metzina (J.V. Foix)
Quins poemes de J.V.Foix a la carta hi has trobat? Quins estan musicats? Quin t’ha agradat més? Aquest tastet de versos a la recerca de figures retòriques t’ha despertat el desig de seguir llegint la seva obra? La coneixies?…
N.B.: Al Facebook Fildelesclassiques Aracne en homenatge de F.V. Foix hem actualitzat el mur i ho hem anunciat amb aquest vers que també ens caracteritza: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.
Vid. Aracne fila i fila J.V.Foix roman i tot canvia, potser també hi trobaràs, entre altres referents, una figura literària!
Ecce tibi faustum, Germanice, nuntiat annum
inque meo primus carmine Ianus adest.
Ouidius, Fastorum liber primus, 63-64
Aquests versos de felicitació de l’any nou els va introduir Ovidi en el primer llibre dels Fastos. Per cert, ja sabeu qui és Ianus, veritat? LAETUM FESTUM NATIVITATIS!
Ja tenim poema: Nadal a l’Olimp! Ja comencen a arribar les primeres felicitacions en llatí, en grec, …. així com cartes (commercium epistularum) al pare Noel (Pater Natalicius) i a Ses Majestats els Reis Mags (Reges Magi) demanant regals i joguines als infants, tota una tradició grecoromana! També tenim els millors propòsits per aquest MMXII en forma de consell extret de les faules d’Isop (1r ESO):
He reconegut alguna nadala? Quina és la lletra? En quina llengua…? Si aneu perduts, cliqueu aquí.
In Ianuarium!
Les rondalles mallorquines, de llarga tradició oral recollides pel rondallaire entre els rondallaires, Mossèn Antoni Maria Alcover, sota el pseudònim Jordi des Racó, Aplec de rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó, també beuen, entre d’altres, en la tradició grecollatina i hi trobem, sens dubte, personatges mitològics clàssics, això sí, passats pel sedàs de la pagesia mallorquina i per la domesticació de l’imaginari.
De les nits d’hivern de quan era petita, recordo encara els éssers mítics dels gegants de les rondalles: “Camina caminaràs, d’es cap de set dies trobà ja sa primera murada i sa portassa amb sos tres gegantots que la guardaven”… El príncep Corb; els gegants dels contes de Na Marieta, S’Aigo ballant, En Joanet Cameta curta, Na Tricafaldetes, Es Geperut, S’Ermita, Es tres germans, En Pere Poca Por… El gegant Polifem n’és cap de tots ells, ferotges i antropòfags:
Sent olor de carn humana
ja en menjarem aquesta setmana…
Aquests éssers de gegantina alçada apareixen lligats a les terres de vinya que produeixen grans vins, que els antics prenien de bon grat com a medicina, vinculats a les coses sagrades. Es troben a regions sagrades, assenyalades per grans monuments megalítics. No és d’estranyar que també es trobin a Mallorca, terra de vins, elogiats pel mateix Plini, i de monuments talaiòtics.
En Joanet Manent d’Antoni Maria Alcover, a la rondalla homònima, seria l’esforçat Hèracles fent els seus dotze treballs amb una sobrenatural força física: “Això era i no era un jovenot que nomia Joan Manent, tan esforcegat que no hi havia homo per ell una hora al redó. Era allò de no tenir sa força mesurada”. Com Hèracles matarà la serp de set caps o Hidra de Lerna:
“Sa serp adreça es set caps per envestir-lo; però en Manent alça sa garrota i la fa caure dalt es cap des mig i le hi deixa tot esflorat, i pega cop i altre cop an ets altres caps de sa serp i ja ho crec que n’hi esclafà de caps, fins que n’hi hagué”.
A la rondalla En Joanet fii de viuda, es podria comparar Fra-Pota amb un faune encaputxat amb potes i cuixes de cabrit i tors humà. “Com sa fia del Rei estava contempla qui contempla s’anell, s’hi presenta un bruixot que nomia Fra-Pota”.
Sa Muleta de Plata és una versió descafeïnada del famós cavall de la guerra de Troia. Un pare té amenaçada de mort la seva filla, òrfena de mare: “Mira -diu la dida a la tal Aineta-, farem una muleta de plata, buida, que hi càpigues dedins, amb una finestreta per entrar i sortir. Li farem ets ulls foradats perquè pugues goitar-hi. Ses cames i sa coa seran buides i t’hi posarem un sarronet de dobles de vint i menjar. Te fiques dins sa muleta, dos negrets sense que ells sàpien que hi ha dedins, la s’enduran dins d’un bosc que jo sé ben lluny, i ja anirà ton pare a aclarir tu per on pares…”.
Sa Sirena del Mar evoca l’episodi de les sirenes de l’Odissea d’Homer i s’adverteix els mariners dels perills de ser seduïts per les seves veus. “Sol anar ran de ses barques, canta qui canta per entretenir i destorbar es mariners en haver-hi turbonada, perquè no estiguen en lo que fan i se’n vagen a fons. Sobretot, hi ha que estar-hi ben alerta. La gent en canta aquesta cançó:
Sa sirena de la mar,
en tenir fortuna, canta,
perquè diu que la bonança
no estarà molt a tornar”.
A les rondalles, per exemple L’Amo en Biel Perxanc i la dona d’aigua, també s’hi recreen les dones d’aigua, que no són altra cosa que les Nàiades o nimfes de les fonts de la mitologia, que feien enfollir els homes. Ja veure que hi trobareu un paral·lelisme amb l’episodi d’Hil·las! Encara és ben popular a Mallorca, i quina por en feia de petita!, Na Mariaenganxa de pous i cisternes que enganxa els infants que s’hi aboquen.
A sa cova de Salamanca arribem a trobar el mateix filòsof Sèneca! És mestre i alhora estudiant en aquest indret de Sa Cova de Salamanca “d’on surten els lletraferits de casta granada”.
Aneu llegint rondalles i no pararem de trobar-hi paral·lelismes amb els mites i altres referents clàssics, però ara que heu llegit L’Ase d’or d’Apuleu, comenceu a estirar el fil dels referents de Psique i Cupido almenys per nou rondalles de l’Aplec: Es corpet des pou d’En Gatell, La bella Ventura o es ca negre sense nas, Es murterar del rei de França, Es reim del Rei moro amb set pams de morro, En Joanet i sa donzella desencantada, Es Mèl·loro Rosso, Es fii d’es pescador…
Planta octagonal de Can Ferrerons. Foto d'Actium, Ramon Coll
