Les rondalles mallorquines, de llarga tradició oral recollides pel rondallaire entre els rondallaires, Mossèn Antoni Maria Alcover, sota el pseudònim Jordi des Racó, Aplec de rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó, també beuen, entre d’altres, en la tradició grecollatina i hi trobem, sens dubte, personatges mitològics clàssics, això sí, passats pel sedàs de la pagesia mallorquina i per la domesticació de l’imaginari.
De les nits d’hivern de quan era petita, recordo encara els éssers mítics dels gegants de les rondalles: “Camina caminaràs, d’es cap de set dies trobà ja sa primera murada i sa portassa amb sos tres gegantots que la guardaven”… El príncep Corb; els gegants dels contes de Na Marieta, S’Aigo ballant, En Joanet Cameta curta, Na Tricafaldetes, Es Geperut, S’Ermita, Es tres germans, En Pere Poca Por… El gegant Polifem n’és cap de tots ells, ferotges i antropòfags:
Sent olor de carn humana
ja en menjarem aquesta setmana…
Aquests éssers de gegantina alçada apareixen lligats a les terres de vinya que produeixen grans vins, que els antics prenien de bon grat com a medicina, vinculats a les coses sagrades. Es troben a regions sagrades, assenyalades per grans monuments megalítics. No és d’estranyar que també es trobin a Mallorca, terra de vins, elogiats pel mateix Plini, i de monuments talaiòtics.
En Joanet Manent d’Antoni Maria Alcover, a la rondalla homònima, seria l’esforçat Hèracles fent els seus dotze treballs amb una sobrenatural força física: “Això era i no era un jovenot que nomia Joan Manent, tan esforcegat que no hi havia homo per ell una hora al redó. Era allò de no tenir sa força mesurada”. Com Hèracles matarà la serp de set caps o Hidra de Lerna:
“Sa serp adreça es set caps per envestir-lo; però en Manent alça sa garrota i la fa caure dalt es cap des mig i le hi deixa tot esflorat, i pega cop i altre cop an ets altres caps de sa serp i ja ho crec que n’hi esclafà de caps, fins que n’hi hagué”.
A la rondalla En Joanet fii de viuda, es podria comparar Fra-Pota amb un faune encaputxat amb potes i cuixes de cabrit i tors humà. “Com sa fia del Rei estava contempla qui contempla s’anell, s’hi presenta un bruixot que nomia Fra-Pota”.
Sa Muleta de Plata és una versió descafeïnada del famós cavall de la guerra de Troia. Un pare té amenaçada de mort la seva filla, òrfena de mare: “Mira -diu la dida a la tal Aineta-, farem una muleta de plata, buida, que hi càpigues dedins, amb una finestreta per entrar i sortir. Li farem ets ulls foradats perquè pugues goitar-hi. Ses cames i sa coa seran buides i t’hi posarem un sarronet de dobles de vint i menjar. Te fiques dins sa muleta, dos negrets sense que ells sàpien que hi ha dedins, la s’enduran dins d’un bosc que jo sé ben lluny, i ja anirà ton pare a aclarir tu per on pares…”.
Sa Sirena del Mar evoca l’episodi de les sirenes de l’Odissea d’Homer i s’adverteix els mariners dels perills de ser seduïts per les seves veus. “Sol anar ran de ses barques, canta qui canta per entretenir i destorbar es mariners en haver-hi turbonada, perquè no estiguen en lo que fan i se’n vagen a fons. Sobretot, hi ha que estar-hi ben alerta. La gent en canta aquesta cançó:
Sa sirena de la mar,
en tenir fortuna, canta,
perquè diu que la bonança
no estarà molt a tornar”.
A les rondalles, per exemple L’Amo en Biel Perxanc i la dona d’aigua, també s’hi recreen les dones d’aigua, que no són altra cosa que les Nàiades o nimfes de les fonts de la mitologia, que feien enfollir els homes. Ja veure que hi trobareu un paral·lelisme amb l’episodi d’Hil·las! Encara és ben popular a Mallorca, i quina por en feia de petita!, Na Mariaenganxa de pous i cisternes que enganxa els infants que s’hi aboquen.
A sa cova de Salamanca arribem a trobar el mateix filòsof Sèneca! És mestre i alhora estudiant en aquest indret de Sa Cova de Salamanca “d’on surten els lletraferits de casta granada”.
Aneu llegint rondalles i no pararem de trobar-hi paral·lelismes amb els mites i altres referents clàssics, però ara que heu llegit L’Ase d’or d’Apuleu, comenceu a estirar el fil dels referents de Psique i Cupido almenys per nou rondalles de l’Aplec: Es corpet des pou d’En Gatell, La bella Ventura o es ca negre sense nas, Es murterar del rei de França, Es reim del Rei moro amb set pams de morro, En Joanet i sa donzella desencantada, Es Mèl·loro Rosso, Es fii d’es pescador…
Salve!!
Tot i que no m’agraden molt les rondalles intentare trobar-hi algun paral·lelisme!!
Hola, Margalida! Precisament vaig escriure un article a Auriga fa temps, amb aquest tema: “L’heroi als mites clàssics i les rondaller mallorquines”. Coincidim bastant en les que comentem; són exemples molt clars. Altres són comparables al mite dels argonautes
Ei, Maria Rosa, quina alegria retrobar-te per aquí! Saps quin número de l’Auriga és? Ara el buscaré, a veure si el trobo i podem conèixer també les dels argonautes, a més d’Hil·las. A veure si t’animes i col·labores amb nosaltres. Seria molt enriquidor! Aracne fila i fila és obert a la col·laboració i tenim molts aràcnids i aràcnides ben coneguts. Precisament aquest apunt treu cap perquè una professora de Mallorca treballa al meu institut les rondalles a classe i em va demanar paral·lelismes amb els mites per a futures col·laboracions dels seus alumnes a Aracne. Fins ben aviat!
Maria Rosa, ja he trobat el teu article: Auriga, 16 pàgs. 4 -7. És un aricle fantàstic i gràcies a ell he conegut, entre d’altres, el llibre de Maria de la Pau Janer, Les Rondalles d’Eros i Psique. Precisament aquests dies treballem el conte mitològic de Psique i Cupido. També ens podries explicar les rondalles relacionades amb Perseu,… T’hi animes?
No conec cap d’aquestes rondalles, però són molt interessants , no he trobat cap paral·lelisme tot i que tenen alguna petita semblança, l’article m’ha agradat molt , són rondalles molt similars a les romanes o gregues.
Salveee.
No en sabia pas que les rondaies mallorquines es basesin en personatges mitológics com Psique i Cupido. La veritat es que estem envoltats de referents classics per tot arreu!!!.
Valeee. 🙂
Salve!
Sento molt dir que no trobo ningun paral•lelisme amb mites i referents clàssics.
Tinc que dir que no coneixia cap d’aquestes rondalles, son molt interessants de llegir, la veritat.
Aquest article m’ha agradat molt, perquè encara que no m’agradin molt les rondalles, les trobo interessants.
Salve! 🙂
Jo igual que l’Elisa no trobo els paral·lelismes amb els referents clàssics, i encara que tampoco m’agraden massa les rondalles, crec que si s’enten és un article força interesant.
Vale!
Salve! Jo no he sabut trobar paral·lelismes.. encara que si se m’acut algún ja tornaré a publicar!
No conec moltes rondalles la veritat, i menys d’aquest tipus. jaaja, tampoc e trobat paral.lelisme.
salvee!
no coneixia aquestes rondalles mallorquines, tot i que no les entenc gairé, són interessants de llegir. No he trobat cap paral.lelisme amb els referents clàssics.
Salve.
La veritat es que no coneixia cap d’aquestes rondalles.. bueno es mes, no es que hi cregui gaire, i menys en aquestes.
He estat buscant, pero no he provat cap paral·lelisme.
vaaaaaale!
Salve!
Jo com la Yasmina, no he trobat cap paral·lelisme.
No coneixia aquestes rondalles, les trobo força interessants.
Vale!
SALVE!
No he trobat cap paral·lelisme i sobre les rondalles no en sabia res, he après una cosa nova!
Vale!
M’ha agradat el final, quan Psique demostra que realment estima a Cupido i tambè Afrodita es va consenciar de la malícia que li va fer a Psique. En general m’ha agradat el mite i a part, hem fet un vídeo basat en el llibre i m’ho he pasat molt bè encara que al principi en va costar molt aixiò d’actuar.