Tag Archives: Ametllers

El pas del temps, acció artística a partir de textos llatins

Avui a la sala d’actes de l’institut Premià de Mar, hem posat la primera pedra per a un projecte compartit de dues matèries de la franja 1 de les optatives de 4t de l’ESO, LLatí i Visual i Plàstica. Els alumnes de llatí, guiats per l’alumne Miguel Ángel, han compartit amb els alumnes de Visual i Plàstica de la professora Montse Bolaño els textos llatins de més avall, per tal de trobar en la inspiració dels clàssics una reflexió sobre el pas del temps, aprofitar l’ocasió, viure intensament com si cada dia fos l’últim, perquè sols tenim temps i aquest és fugisser, tot canvia i res no roman; però l’art ens sobreviu i amb l’art també podem transmetre valors als nostres alumnes. Esperem, doncs, amb candeletes les accions artístiques sobre el pas del temps dels alumnes de Visual i Plàstica per tal de trobar respostes al projecte “L’art d’aprendre del canvi“.

recitalElpasdeltemps

Miguel Ángel, alumne de Llatí de 4t de l’ESO, conductor de l’acte

El temps passa i passa inexorablement, s’esmuny sense pressa i alhora sense pausa davant nostre i ens porta cap a la mort. Res es pot fer per aturar-lo. Varen caure les fulles dels arbres i la tardor va donar pas a l’hivern i no ens adonarem i serà primavera. Enguany, amb la bonança meteorològica, els ametllers s’han avançat i ja han tret flor a mitjan gener. Després de l’esclat de la flor, trauran les fulles i les ametlles, altre cop tornaran a perdre la fulla i … Exactament com el llinatge de les fulles, així és el dels homes! Ja ho deia el grec Mimnerm. El passar del temps ha volgut que el 2004 un papir ens desvetllés el que Safo va escriure en el segle VII aC sobre la vellesa i el pas del temps, precisament ella que fou la primera a occident en descriure els efectes de l’amor:

“Vetlleu vosaltres, noies, pels bells dons de les Muses cenyides de violetes i per la dolça lira, amiga del cant, però la meva pell, temps enrere suau, ja és pressa de la vellura, i tinc blancs els meus cabells que altre temps foren negres i maldestres han esdevingut les meves forces i els genolls no m’aguanten, antany lleugers, com cervatells, per a la dansa. Heus ací els meus assidus planys, però què hi puc fer jo? A un ésser humà no li és possible durar sempre, car talment deien de Titonos que, temps era temps, l’ Aurora de braços rosats per obra de l’amor el va portar als confins de la Terra, jove i ben plantat com era, tanmateix igualment va marcir per la vellesa canosa, ell que tenia esposa immortal. (…) però jo estimo la tendresa; la meva sort és això i la brillant ànsia de sol i de bellesa.”

recitalelpasdeltemps3

Lectura compartida El pas del temps

Som alumnes de llatí de quart, per tant hic et nunc intentarem, amb mots dels escriptors romans, fascinats pels grecs, parlar del pas del temps en llatí als nostres companys de Visual i Plàstica de la franja 1:

  1. Fugit irreparabile tempus

“S’escapa el temps irrecuperable” ( Virgili)

Tempus fugit “El temps s’esmuny” [JENNIFER]

  1. Utendum est aetate. Cito pede labitur aetas

“Cal aprofitar l’edat. El temps s’esmuny amb peu rabent” (Ovidi) [ADA]

  1. Nihil enim semper floret,

aetas succedit aetati.

“Res està sempre en flor, una edat en segueix una altra” (Ciceró) [LAURA]

  1. Colligae, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes, et memor esto aevum sic properare tuum.

“Cull roses mentre la flor és nova i nova la joventut, i recorda que la teva edat flueix. Noia, tan de pressa com la seva”. (Ausoni) [ARIADNA]

  1. Fugit iuventus “La joventut s’escapa”.

Nihil est annis velocius “Res és més veloç que els anys” (Ovidi)

Volat aetas “El temps vola” [MIGUEL]

6 . Mirabar celerem fugitiva aetate rapinam,

et, dum nascuntur, consenuisse rosas.

“M’escarrufava el ràpid furt de l’edat fugitiva i que les roses es marceixen en el moment de néixer” (Ausoni) [MARTA]

  1. Facies tua computat annos.

“La teva cara computa els teus anys”. (Juvenal) [YASMINA]

  1. Tempus edax rerum tuque, invidiosa vetustas,

omnia destruitis, vitiataque dentibus aevi

paulatim lenta consumitis omnia morte.

“El temps és devorador de les coses i tu, envejosa vellesa, ho feu malbé tot, i tot, rosegat per les dents de l’edat, ho consumiu tot amb una mort lenta” (Ovidi) [LUA]

  1. Omnia aliena sunt: tempus tantum nostrum est.

“Tot ens és aliè, sols el temps és nostre”. (Sèneca) [ISRA]

  1. Aetate rectius sapimus.

“Amb l’edat ens tornem més savis” (Terenci) [CARLA]

  1. Vive memor Leti; fugit hora.

“Viu pensant en la mort; el temps fuig” (Persi) [SANAE]

  1. Si computas annos, exiguum tempus: si vices rerum, aevum putes.

“El temps és breu, si comptes els anys; però si comptes les vicissituds diries que és un segle”(Plini) [MARYAMA]

  1. Non exiguum temporibus habemus, sed multa perdidimus.

“No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca) [CARLOS]

  1. Nihil ita ut immobile esset natura concepit.

“La natura no ha concebut res perquè sigui immòbil” (Sèneca) [LEILA]

. Nihil est toto, quod perstet, in orbe.

Cuncta fluunt, omnisque vagans formatur imago.

“En tot el món, res no perdura. Tot flueix i de tot es forma una imatge fugissera” (Ovidi) [LEILA]

  1. Eheu, fugaces, Postume, Postume,

labuntur anni, nec pietas moram

rugis et instanti senectae

afferet indomitaeque morti.

Ai! Pòstum, Pòstum, fugissers s’esmunyen els anys, i la devoció als déus no demorarà les arrugues, la vellesa que ens acuita i la mort indomable. (Horaci) [ANNA]

  1. Cotidie morimur.

“Cada dia morim” (Sèneca) [OUASSIME]

  1. Omnia mutantur, nihil interit.

“Tot canvia, res no mor” (Ovidi) [SUKI]

  1. Ars longa, vita brevis.

“L’art és llarg, la vida breu” (Sèneca) [OUASSIME]

  1. Utere temporibus “Aprofita les ocasions” (Ovidi). [AARON]

20. (Soles) qui nobis pereunt et imputantur.

“Els dies que perdem també ens compten” (va escriure Marcial) [SOUKAINA]

  1. Non exiguum temporis habemus; sed multa perdidimus.

“No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca) [CARMEN]

  1. Dum loquimur fugerit invida

actas carpe diem, quam minimum credula postero.

” Mentre parlem, haurà fugit l’envejós temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà”

Carpe diem “Gaudeix del moment” (Horaci) [MIGUEL ÀNGEL]

Ara és el moment de dir la vostra. Què n’opineu? (obrim torn de col·loqui), triem text, comentem què signifiquen les frases triades, amb els suggeriments d’en Joan Marc Ramos, ens intercanviem els textos i comencem a preparar les performances

Imatge de previsualització de YouTube

“Els ametllers de Sarrià”, de Josep Carner

 

Els ametllers han tornat a florir! És temps d’enyor i de poesia!

Ja que el gener és tan clar,
deixeu-me ara cantar,
amb veu molt pia,
dels ametllers que hi ha
perduts per Sarrià
la lletania.

Un ametller, l’hereu,
flors davant mar ja treu
a la carena:
primera flor que hom veu!
Voldria anar a ton peu
una sirena.

Oh presoner diví!
ametller d’un jardí
de faç malalta!
Llences flors a desdir,
només que de sentir
un nen que salta.

Tu ets l’ametller més franc:
on t’improvises, blanc,
ningú et cobeja;
ets al pendís de fang
penjat sobre un barranc
que el tren sacseja.

Tu, el més dolç arbrissó,
t’enroses, bon minyó,
com de carícies,
sens esma, sens corcó,
ametller del racó
d’unes novícies.

Ametller temorenc!
Rerassagat d’un reng,
ton cor esvara
l’argila, que es fa un trenc,
i el garrofer negrenc
i l’atzavara.

Tu ets el més humanal:
vora un porxo lleial
hom et destria;
davant el dolç brancal,
fas un vel nupcial
per la masia.

Ametller d’un gran hort:
la col, d’un aire absort,
les bledes, manses,
el gos i sa consort,
el vell penell retort,
miren com danses.

Josep Carner, Arbres 

Música de poetes: Els ametllers de Sarrià, Guillermina Mota.

Per què Carner estima els ametllers?  Quants ametllers descriu i què representa cadascun? Saps què eren en la mitologia abans de ser arbres? Què representa l’ametller?

Si Carner «parla de les persones per mitjà dels arbres». Amb quin ametller t’identifiques? o potser prefereixes ser un altre arbre? Bé saps per Ovidi que darrere de molts arbres s’hi amaga un personatge mitològic!

Tindrem enguany poesia? Per què l’ametller plau tant als escriptors i als poetes? Almenys gaudiu de la bellesa i de la flaire de la florida!

 

Els ametllers de nou florits!

Els ametllers tornen a estar en flor, flaires de mel i flaixos illencs tenyits de blanc em provoquen l’enyor que m’obliguen a cedir-los un espai hic et nunc. Recordeu aquell mite que fa temps us vaig explicar de Fil·lis i Demofont i que alguns heu sabut relacionar amb la història d’una jovençana que es transforma en arbre?

Sabeu qui és el tal Filemon d’aquest poema de Josep Carner? Amb quin mite ovidià el relacioneu? Què simbolitza? Quin verb grec contracte s’amaga darrere el seu nom i que guarda estreta relació amb aquest poema?…

 

«Les gracioses ametlles» de Josep Carner

Vellegen els amics igual que llurs amigues

i parlen un finíssim capvespre de tardor:

-És dolç el nostre amor i ja no vol fadigues.

Somriure de capblancs, conversa en un racó.

El temps, encara temps, de quietud s’emplena.

Hem vist les flors morint, els falciots passant.

Les fulles cauen tot besant la llum serena

i el cel és més subtil pels homes que se’n van-.

I diuen les amigues: -Oh quin bell seny, amics!

Bé hi ha per al discret, a cada tomb, delícies:

feu versos antiquats, meneu amors fictícies

i encara, a mitja llum, dieu els mots antics.

Nosaltres érem belles, un dia… Ja potser

només us oferim la malenconia.

El nostre encant només l’heu respirat un dia,

com la florida inútil que escampa l’ametller -.

I Filemon, el que era més vell, les saludà:

-Dàveu al cel, oh flors de joia i de tendresa,

no sé quina blavor dels vostres ulls apresa

i, pel camí de veure-us, ho fèieu tot més clar.

I avui encara sou plaents per als amics,

ametlles duradores, ametlles delicades

que amagueu les blancors una mica arrugades

en els vostres velluts suaus i fredolics.

Ara que ja heu endevinat què aporta la metàfora de les ametlles en aquest poema de Els fruis saborosos, sabeu quin és l’origen del mot ametlla? En coneixeu més derivats?

Una jovençana que es transforma en arbre

Ametller florit

Ametller florit

“En una illa del mar grec
-temps era temps!-
una jovençana plora
d’enyoraments.
Son estimat va partir
en un vaixell
cap a la guerra dels moros,
-ai quin turment!-
Bé mirava la mar clara
vers el ponent,
i escoltava la remor
de tots els vents,
per veure si sentiria
l’estimat seu.
Mai no arribava la barca,
-temps era temps!-
Morien els anys i els dies
dins la mar plana.
De tant d’esperar, la jove
tornava un arbre.
Del cos en sorgí la soca,
de les mans, branques.
I els peus posaren arrels
en terra amarga.
Tornà un atmeller tan bell,
la jovençana,
que escampava planys i tanys
per la mar plana.
Un dia, passats els dies
i les setmanes,
el jovencell va tornar
de les batalles.
Tot d’una que tocà terra
va veure l’arbre.
Amb les branques va conèixer sa enamorada.
Va córrer desesperat
per abraçar-la,
i l’almetller es va omplir
de flors rosades.


Mª DEL MAR BONET, Bon viatge faci la cadernera

En quin antic mite hel·lènic s’inspira aquesta cançó de Maria del Mar Bonet? Si no ho sabeu, haureu de cercar la resposta en un article de l’any passat a El Fil de les Clàssiques en què s’explicava l’origen mitològic de l’ametller. Qui s’anima i ens fa una il·lustració de la transformació de noia en ametller?