Les figures literàries també anomenades figures estilístiques o retòriques permeten al poeta, al literat o al publicista jugar amb el llenguatge i transgredir-ne les normes.
En homenatge blocaire en el vint-i-cinquè aniversari de la mort de J.V. Foix, els seus versos a la carta ens serviran per posar nom a algunes de les figures retòriques d’origen grecollatí. Posem fil a l’agulla i amb aquests versos del poeta de Sarrià n’heu d’esbrinar el nom, el perquè i el seu origen etimològic (i si conté un ètim grec, no us oblideu d’escriure’l també en grafia grega):
1. Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir. (J.V.Foix)
2. Balla damunt la palla. (J.V.Foix)
3. És quan plou que ballo sol. (J.V. Foix)
4. i empaito la masovera, i entre pineda i garric. (J.V. Foix)
5. I amb hàbils mots la passió naixent
Del meu estil pogués fer presoner . (J.V. Foix)
6. el casalot de pirata és un ample gira-sol. (J.V. Foix)
7. Quan érem prop de Talabra algú ens cridava pel nom:
Era una pedra, era un arbre, un casull entre vinyots. (J. V. Foix)
8. És quan dormo que hi veig clar. (J.V. Foix)
9. M’exalta el nou i m’enamora el vell. (J.V. Foix)
10. Foll d’una dolça metzina (J.V. Foix)
Quins poemes de J.V.Foix a la carta hi has trobat? Quins estan musicats? Quin t’ha agradat més? Aquest tastet de versos a la recerca de figures retòriques t’ha despertat el desig de seguir llegint la seva obra? La coneixies?…
N.B.: Al Facebook Fildelesclassiques Aracne en homenatge de F.V. Foix hem actualitzat el mur i ho hem anunciat amb aquest vers que també ens caracteritza: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.
Vid. Aracne fila i fila J.V.Foix roman i tot canvia, potser també hi trobaràs, entre altres referents, una figura literària!
Salve!
Els poemes que he trobat a la carta de J.V.Foix són:
-Allunyeu-me dels vents, isoleu-me del mar, aparteu-me dels cims…i acompanyeu-me ensús.
-Caraeixut i sense so
– És quan dormo que hi veig clar
-Hi vam anar pel call de la segrera
-Ho sap tothom i és profecia
– La pluja, que s’ha posat la vesta de l’orat
– Ni em bato ni vaig al fort
– Nova balada del Cap de Creus
-Si jo fos marxant a Prades
-Si l’altra nit jo cavalcava al ras
-També vindrem, Infant, a l’hora vella
– Tot és açí
Els que he trobat que estiguessin musicats són:
-Nova balada del Cap de Creus
-És quan dormo que hi veig clar
I el que m’agrada mès és el de:
“És quan dormo que hi veig clar”
Vale!
Hady, quines figues estilístiques o retòriques usa J.V.Foix en aquests versos?
Salve!
-Els poemes en la carta que he trobat són:
·A la vora de, de Mallol Davyd.
·Anoarra, de Francesc Puigcarbó.
·Bestiolari, de Vicent Ferri.
·Bibliotk Institut Ramon de la Torre.
·Las letras de Nico.
ETC…
AMB SÓ:
·Nova balada del Cap de Creus.
·És quan dormo que hi veig clar.
ETC…
Vale!!
Ivan, has de buscar les metàfores, i altres figures estilístiques dels versos donats!
Salve!
Aquestes frases són molt difícils però algunes puc deduir el significat:
És quan dormo que hi veig clar. Aquí està clar que utilitza una figura literària però com he dit no sé quina. Crec que vol dir els somnis son amb els que veus clar.
clar que utilitza una figura literària però com he dit no sé quina. Crec que vol dir els somnis son amb els que veus clar.
Per últim la que si que puc entendre (o això crec) és la de el casalot de pirata és un ample gira-sol. És una metàfora ja que compara el vaixell pirata que no té lloc fixe sinó que com un gira-sol no para de donar voltes.
Vale!!
Quan érem prop de Talabra ens cridaven pel nom vol dir que estaven com a casa.
Per últim la que si que puc entendre (o això crec) és la de el casalot de pirata és un ample gira-sol. És una metàfora ja que compara el vaixell pirata que no té lloc fixe sinó que com un gira-sol no para de donar voltes.
Vale!!
Molt bé, Eva! Ja tenim la primera figura retòrica d’aquests versos de J.V.Foix: la metàfora! Ara hauríem d’esmentar els ètims que formen aquest mot!
Bonum diem!
Bueno, a part de les que has posat tu no n’he trobat gaires més, Lida, però la que més m’ha agradat sense dubte ha estat la de “És quan dormo que hi veig clar”!
La literatura no és lo meu, per això, no hi puc trobar més figures retòriques que no siguin metàfores!
Vale! 😀
1- Foix utilitza una metàfora per expressar les emocions que sent el poeta quan sent la mà de la seva estimada comparant-les amb l’expressió dels seus ulls quan la veu. Per al poeta, ella és tot el seu món.
2- Aquest vers és una al·literació. El poeta juga amb el so de les paraules que són semblants (balla-palla).
3- Paronomàsia. Juga amb el ritme de les síl·labes que semblen gotes d’aigua caient.
Doncs bé, jo analitzaré les deu frases dient, els recursos que n’hi ha en cada frase
He de dir que mentre’s llegia els versos de Foix, m’han transmès moltes coses: amor,pena,natura.M’agraden molt aquests versos, perquè Foix compara els elements de la seva estimada o els moments que va estar amb ella, amb coses de la natura.Vol expressar el que sent mitjançant elements de bellesa.
1. Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir. (J.V.Foix)
En aquesta frase podem observar, que n’hi ha l’ús de la metàfora, perquè l’autor compara l’element mà amb ulls.El que ens vol dir aquesta frase, es que quan el poeta agafa la mà de la seva estimada i la junta amb la seva, respirar un aire suau mentre’s veu els seus ulls,és a dir, que se sent molt bé al costat de la seva estimada i que tothom el veu agafats de la mà anant passejant.
2. Balla damunt la palla. (J.V.Foix
En aquesta vers el recurs que s’utilitza és la matopeia i també metàfora.
Amb aquesta vers el autor ens vol dir que la seva estimada
3. És quan plou que ballo sol. (J.V. Foix)
En aquest vers, Fox utilitza la metàfora i al.literació.
També en aquest vers Fox comprar la seva situació sentimental, que qaunt esta sol es quan plou i està sol.Compara dos elements contradictòris: pluja i sol.
4. i empaito la masovera, i entre pineda i garric. (J.V. Foix)
En aquest ver la metàfora, té una gran funció.Perquè el poeta explica que esta perseguint a la seva estimada per tot els llocs: pineda i garric.
4- Apareix una metàfora en la que compara a la noia a qui li dedica el poema amb una masovera.
És curiós perquè l’enamorat utilitza expressions com ara: princesa, reina, deessa… per referir-se a la noia, com una persona de grandesa, però Foix utilitza el mot “masovera”.
5- Aquests versos podrien considerar-se com una personificació perquè es dóna qualitats humanes a la “passió”, que en realitat és la seva estimada.
6- Jo diria que es tracta d’una paradoxa ja que és una mica il·lògic comparar el casalot d’un pirata que acostuma a ser vell i destruït amb un gira-sol que és bonic i acolorit.
7- (No l’acabo d’entendre!)
8- Aquesta realment és una paradoxa perquè en el mateix vers hi ha dos elements antagònics amb una estreta relació. Literalment no té sentit “És quan dormo que hi veig clar” però és una metàfora de que per la nit, quan dormim és quan reflexionem i emmagatzem les idees del dia.
9- Això és una antítesi, perquè encara que apareixen dos mots contraris en el mateix vers, no perd el significat, simplement un complementa l’altre. És com si diguessim que ens agrada el blanc i el negre, si ens agrada un d’ells no necessàriament ens ha de desagradar l’altre element.
10- Això és una metàfora, perquè es compara la bogeria o millor dit l’addicció de l’autor per una metzina que és dolça com la seva enamorada. Una metzina acostuma a desprendre un olor adictiu tot i que és desagradable, però Foix diu que la seva metzina és dolça referint-se a la noia.
1- Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir: És una metàfora,del grec metaphorá, ‘translació’ consisteix en la identificació de dos termes entre els quals hi existix alguna semblança.
2- Balla damunt la palla: Al·literació que consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat.
3- És quan plou que ballo sol: És una paronomàsia, el nom de la qual ve del llatí paronomasĭa, derivat del grec παρονομασία, que consisteix en la proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança només formal (un fonema o síl·laba), o en l’ús del mateix mot en dos sentits diferents.
4- i empaito la masovera, i entre pineda i garric: Es veu una metàfora.
5- I amb hàbils mots la passió naixent
Del meu estil pogués fer presoner: Personificació, que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals(etc).ç
6- El casalot de pirata és un ample gira-sol: Paradoxa, la paraula ve de “para”, contrari, desviat, i “doxa”, opinió. És una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.
7- Quan érem prop de Talabra algú ens cridava pel nom:
Era una pedra, era un arbre, un casull entre vinyots: Personificació.
8- És quan dormo que hi veig clar: Paradoxa
9- M’exalta el nou i m’enamora el vell: Antítesi, és un recurs literari que consisteix a contraposar dos sintagmes, frases o versos en què cada un expressa una idea de significació afirmativa o negativa.
10- Foll d’una dolça metzina: Metàfora.
FIGURES RETÓRICAS DELS POEMES DE J.V.FOIX:
1-
·Antítesis:”M’exalta el nou i m’enamora el vell”-“Jo tem la nit, però la nit m’emporta”.
SIGNIFICAT:
És un recurs literari que consisteix a contraposar dos sintagmes, frases o versos en què cada un expressa una idea de significació afirmativa o negativa. És un recurs molt utilitzat pels poetes de l’edat mitjana.
Prové del barroc italià, paraula:
(thesis, de tithemi = posar).
·Comparació:”jo com ella, Piste
s desertes, avingudes mortes.Dels qui en vulgar parlaren sobirà”.
SIGNIFICAT:
-Figura retòrica que consisteix en l’establiment explícit d’una relació de semblança entre dos elements (subjecte i objecte de comparació) units entre si per l’element d’enllaç .
2-
S’utilitza la Matopèia i la Metàfora.
3-
La Metàfora i Al.literació.
4-
Hi ha una metàfora en la que compara a la noia a qui li dedica el poema amb una masovera…
5-
És una gran Personificació.
6-
És una Paradoxa per la gran fabul·lació i les grans contradiccions.
9-
Una altre antítesi en la que com ja he explicat és una contradicció.
10-
És una Metàforaes degut a què compara la bogeria o millor dit l’addicció de l’autor per una metzina que és dolça com la seva enamorada.
1.Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir. (J.V.Foix)
En aquest poema aparéix una al·literació, que consisteix en repetir un mateix so.
2.Balla damunt la palla. (J.V.Foix)
En aquest poema aparéix La paronomàsia que consisteix en escriure en un mateix vers dues paraules pràcticament idèntiques des del punt de vista fonètic.
3. És quan plou que ballo sol. (J.V. Foix)
En aquest poema pel que fa a les figures retòriques observem una enumeració a vestit d’algues, or i escata, una personificació a i treu branques una mata, dos antítesis és quan dormo que hi veig clar i foll d’una dolça metzina, dolça metzina també és un epítet, i metàfora a visc al cor d’una petxina i planto la meva bandera i un tros de cel escarlata.
4. i empaito la masovera, i entre pineda i garric. (J.V. Foix)
En aquest poema trobem una enumeració “vestit d’algues, or i escata”, també una personificaió “i treu branques una mata”. Tambe hi han dos antitesis. Un epítet “foll d’una dolça metzina”. Una metàfora “visc al cor d’una petxina;” Una metàfora “planto la meva bandera;” Un epítet “el casalot del pirata és un ample gira-sol.” Una metàfora “i un tros de cel escarlata;”
5.I amb hàbils mots la passió naixent
Del meu estil pogués fer presoner . (J.V. Foix)
En aquest poema aparéix una personificació ja que fa referència a la passió com a la seva estimada.
6. el casalot de pirata és un ample gira-sol. (J.V. Foix)
En aquest poema aparéix una paradoxa quan parla del vell pirata.
7. Quan érem prop de Talabra algú ens cridava pel nom
En aquest poema aparéix una personificació
8. És quan dormo que hi veig clar. (J.V. Foix)
En aquest poema aparéix una paradoxa, a la part on diu “És quan dormor que hi veig clar”
9. M’exalta el nou i m’enamora el vell. (J.V. Foix)
En aquest poema apareíx una antitesí ja que hi han dos noms que es complementen entre elles.
10. Foll d’una dolça metzina (J.V. Foix)
En aquest poema hi han metàfores.
1. Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir. (J.V.Foix)
Podem observar metafores, compara l’element de mà amb ulls.
2. Balla damunt la palla. (J.V.Foix)
S’utilitza la matopeia i la metèfora.
3. És quan plou que ballo sol. (J.V. Foix)
Juga amb el ritme de les síl·labes que semblen gotes d’aigua caient.
4. i empaito la masovera, i entre pineda i garric. (J.V. Foix)
Es una metàfora en la que compara a la noia a qui li dedica el poema amb una masovera.
5. I amb hàbils mots la passió naixent
Del meu estil pogués fer presoner . (J.V. Foix)
Es una personificació
6. el casalot de pirata és un ample gira-sol. (J.V. Foix)
Es una paradoxa
7. Quan érem prop de Talabra algú ens cridava pel nom:
Era una pedra, era un arbre, un casull entre vinyots. (J. V. Foix)
Es una personificació
8. És quan dormo que hi veig clar. (J.V. Foix)
Apareix una paradoxa “És quan dormor que hi veig clar”
9. M’exalta el nou i m’enamora el vell. (J.V. Foix)
Es una antítesi
10. Foll d’una dolça metzina (J.V. Foix)
metàfora, perquè es compara la bogeria per una metzina que és dolça com la seva enamorada.
Salve Lida!
Aquestes frases, les he trobar gaire difícils, i apart de les que tu has posat i has dit, només he pogut deduïr la que diu: És quan dormo que hi veig clar.
Vale!