Villa Del Casale Vestibolo Di Polifemo
Polifem és el gegant més conegut de la mitologia grega. És el protagonista d’una de les aventures de l’heroi grec Odisseu, més conegut amb el nom d’Ulisses. Ens l’explica Homer a l’Odissea I 71 i IX 187 i Virgili a l’Eneida III 628-681. Aquest ciclop és fill de Posidó i de la nimfa Toosa, filla de Forcis. És un gegant horrible, alt i pelut, amb un ull rodó enmig del front, és un pastor que viu en una cova i devora carn crua, tot i que coneix el foc. De l’episodi homèric, Eurípides en el seu drama satíric El Ciclop ens conta la seva aventura amb Odisseu i el presenta com a antropòfag. Té captius a la seva gruta Ulisses i alguns dels seus companys fins que s’embriaga per beure massa vi. Ulisses el deixa cec amb una estaca. No és insociable del tot perquè, quan Ulisses s’escapa, crida els altres ciclops perquè li donin un cop de mà, tot i que no se sap fer entendre.
Ara bé, després d’Homer, Polifem esdevé l’heroi enamorat de la nereida Galatea. Filoxen de Citera és el culpable d’haver transformat el ciclop en un ésser enamoradís i tendre. És ben estrany com un ésser tan horrible i salvatge com ens el presenta Homer pot sucumbir també a l’amor! Pobre Polifem! Ell tot galant es va enamorar de qui no tocava, de la més bella, de la més coqueta, de Galatea; però la nimfa marina el trobava massa pallús, massa babau. Així Teòcrit ens ho explica en el seu Idil·li onzè. La bella i la bèstia! (val a recordar Psique i Cupido a L’ase d’or). De fet, Galatea estava enamorada del jove i bell Acis que va ser transformat en un riu. Ovidi (a les Metamorfosis, XIII 759 i en l’adaptació de Narracions de mites clàssics ho hem vist a “Escil·la i Glauc” ed. Teide pàg. 158) reprèn el mateix tema. Teòcrit i Ovidi van explicar aquesta història d’amor no correspost. Mentre Teòcrit es va fixar en un Polifem desconsolat que pateix mal d’amor, és refusat per Galatea i opta per cantar les seves penes com a remei terapèutic (qui canta els mals espanta!); Ovidi va destacar el Polifem més cruel: empipat i gelós mata Acis amb una roca i els déus compadits el transformen en un riu.
Paisatge amb Polifem de Nicolàs Poussin. Museu Hermitage
Aquest ciclop ha gaudit d’una llarga tradició literària en el cinema, el l’art, en la música, en el còmic, en les rondalles catalanes i en tota la literatura:
A tall d’exemple:
La Fábula de Polifemo y Galatea, del màxim representant de la poesia culterana, Luis de Góngora y Argote, publicada el 1613, consta de 504 hendecasíl·labs en octaves (11A-11B-11A-11B-11A-11B-11C-11C) sobre el tema d’Acis, Galatea i la venjança de Polifem tot seguit uns quants que descriuen Polifem. Com el descriu? En quin autor antic s’inspira Góngora? Com descriuries la seva llengua?
Un monte era de miembros eminente
este que, -de Neptuno hijo fiero,
de un ojo ilustra el orbe de su frente,
émulo casi del mayor lucero-;
cíclope, a quien el pino más valiente,
bastón le obedecía, tan ligero,
y al grave peso junco tan delgado,
que un día era bastón y otro cayado.
Negro el cabello, imitador undoso
de las obscuras aguas del Leteo,
al viento que lo peina proceloso,
vuela sin orden, pende sin aseo;
un torrente es su barba impetüoso,
que -adusto hijo de este Pirineo-
su pecho inunda, o tarde, o mal, o en vano
surcada aun los dedos de su mano. […]
En català, a Camí de Sirga de Jesús Moncada; a L’ull de Polifem de Teresa Costa- Gramunt (Arola editors, 2004): vid. El vel d’Harmonia.
De ben segur has sentit més d’una vegada El gegant de l’ull al front:
Quin Polifem t’agrada més? Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? Què n’opines de tot plegat?
Salve.
En la meva opinió, el Polifem que més m’agrada es el mitológic, el que pertany a les aventures d’Ulisses. Jo sempre he pensat que els Cíclops eren èssers cruels i violents, pero tot i així, poden fins i tot arribar a tindra la seva part dolça.
Un article molt interessant.
Valeee.
En la meva opinió el Polifem que m’agrada més és el que s’anomena també Ulisses, ja que és més mitológic que l’altre Polifem. El Cíclop contra el que s’enfrenta viu a una cova i devora la carn humana.
A mi el que més m’agrada es el que pertany a les aventures d’Ulisses. Si que pot ser cruel i enamoradis alhora, es com les persones poden ser cruels pero dins seu es molt enamoradís.
Es un article molt interesant.
Molt interessant aquest article. Jo només coneixia als Ciclops com animals violents i sense sentiments.
Crec que no puc opinar quin seia el Polifem més adequat, ja que sempre ens deixem influenciar per les aparences i donem la nostre opinió sobre algú només mirant l’exterior (en aquest cas, Polifem fa por perquè el seu físic extern és poc usual), doncs en aquesta segona faceta de Polifem ens en donem compte que, com totes les persones, tenim la primera cara de la nostre personalitat, la més superficial i la que es veu a primera vista, però si “investiguem” més, potser trobarem algun altre tret característic més encobert de algú, que poden ser sentiments més personal (l’amor, l’odi, la vergonya…), que el fan ser més persona.
Salve!
A mi em Polifem que mes m\’agrada es el de La Fábula de Polifemo y Galatea.Jo crec que si, que una persona pot ser cruel pero tenir també la seva part enamoradisa.
Jo pensó que el mal humor del Polifem es deu a que es tan lleig que ningú l\’estima,pero que en el fons te la seva part bona
VALE
Ami, el Polifem que m’agrada més és el de les aventures d’Ulisses.
Jo crec que un esser si que pot ser cruel i alhora enamoradís, tot esser té la seva part bona i dolça, i la seva part dolenta.
Salve!
Opino que totes les criatures tenen una part fosca i una altra més dolça. Tot i que ha sigut el Polifem violent i salvatge el que ha passat a la història, també és bo que es conegui aquest altre.
Tota la raó tens, Eulàlia. Podries comentar els referents clàssics de la rondalla catalana El gegant de l’ull al front?
A Aracne, no us perdeu “Ciclop etern” de Xavier Serrahima.
opino que totes les criatures tenen una part fosca i una altra més dolça
És una rondalla , perque no diu ni el lloc , ni el temps en que pasa.
-Quin Polifem t’agrada més? M’agrada més l’ultim.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? No, és un ésser totalment dolent.
-Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? Penso que les muses i el mal d’amor, no van de la mà… Son incompatibles.
-Què n’opines de tot plegat
Es una rondalla perque son fets imaginaris par que els gegants no eixsisteixen.Ma hagradad molt la tercera perque es mes com vaig llegir en el llibre de català.I Ulisses va fer una estaca i li va clavar a l’ull,i al final s’escapen hi Ulisses li diu que no li claven res.
Salve:D
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Crec que és discutible. Per mi el veritable amor mai fa mal, només l’amor no correspós, que és menys dolorós que la indiferència. El desamor fa mal, però mai, si has estimat realment, es pot ser cruel amb qui has amat. Per tant crec que es pot ser cruel, sí, però no amb qui vols de veritat.
-Què n’opines de tot plegat?
Em sembla una història bastant extranya; el gegant és brusc i pallús, però també té sentiments i s’enamora de qui no hauria. Malgrat això, no sap perdre i no accepta que ella estimi a altra persona, i el mata amb un acte clar d’egoisme. Per mi, és irònic, com l’amor d’aquest gegant el porta a l’assassinat i, si més no, a fer infeliç a la noia a qui estima.
-Creus que un gegant es pot enamorar? Crec que tothom es pot enamorar; Per més que es vulgui evitar, hom ama i hom és amat.
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant; la música és per ell (i per tothom) la teràpia de la desgràcia.
-Creus que és una bona teràpia?
Sí, crec que l’art és la medicina del que pateix per amor o per el que sigui.
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Depen, no sabria contestar-ho
SALVEE!
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Si l’amor verdader no fa mal, si de veritat la persona t’estima no t’auria de fer mal.
-Què n’opines de tot plegat?
L’historia està bé, però, el gegant s’enamora de qui no li correspon, però tot i això ell no es rendeix.
-Creus que un gegant es pot enamorar?
Evidentment que un gegant es pot enamorar, tothom té dret a enamorarse.
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant, per ell es molt important la música. La música ajuda a molta gent en moments dde desgaracia, o que estan depremits.
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Depén de la persona.
VALEE! =D
Ulisses m’agrada més eh, però no per res sinó perquè de Polifem no n’havia escoltat a parlar mai jajaj. Em recorda una mica a lo de Psique i Cupido i com ve diu aquí a la bella i la bèstia i tot aquestes coses, s’assemblen molt al mite.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Per mi sí. Perquè per molt cruel que sigui algú es pot enamorar perfectament…Per molt que no s’ho mereixi.
-Què n’opines de tot plegat?
Em sembla una història bastant extranya; el gegant és brusc i una mica tonto, però com bé deia abans també té sentiments i s’enamora de qui no hauria, com alguna vegada ens ha passat a tots. Tot i així, no sap perdre i no vol aceptar que ella estimi a una altra persona, i el mata deixant-se portar bàsicament desde el meu punt de vista, per l’egoisme.
-Creus que un gegant es pot enamorar?
Com tots i de qui menys t’esperes, si.
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant la música és per a ell una teràpia de la desgràcia.
-Creus que és una bona teràpia?
Depén de la persona.
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Depén moltíssim!
El gegant del ull al forn es una rondalla perque te un fons
morallitzat.
La que mes m’agradat a sigut la tercera perque es la que defineix millor la historia.I es veu com queda el final.
Salve!
La veritat és que no havia sentit ha parlar del gegant Polifem.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Si, ja que s’enamora perfectament i a la vegada és cruel
-Què n’opines de tot plegat?
-Creus que un gegant es pot enamorar?
Penso que tothom es pot enamorar
-Què n’opines de tot plegat?
Em sembla una història bastant extranya; el gegant és brusc i pallús, però també té sentiments i s’enamora de qui no hauria. Malgrat això, no sap perdre i no accepta que ella estimi a altra persona, i el mata amb un acte clar d’egoisme. Per mi, és irònic, com l’amor d’aquest gegant el porta a l’assassinat i, si més no, a fer infeliç a la noia a qui estima.
-Creus que un gegant es pot enamorar?
Penso que tothom es pot enamorar
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant la música és per a ell una teràpia de la desgràcia.
-Creus que és una bona teràpia?
Crec que si, que és una bona teràpia
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Depén de la persona
Salve!
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? si, tothom es pot enamorar. Encara que sigui una persona cruel i despreciable i no ho mereixi. És inevitable.
-Què n’opines de tot plegat? És una història curiosa, ja que el gegant , que és brusc i babau, s’enamora d’una noia sensible i coqueta com ho és Galatea.
-Creus que un gegant es pot enamorar? tothom té dret a enamorar-se , encara que sigui un gegant que mai t’imagines amb companyia femenina.
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant; la música és per ell la teràpia de la desgràcia.
-Creus que és una bona teràpia?
Sí, crec que l’art és una bona medicina.
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Depén de cada persona.
Quin Polifem t’agrada més? nose no tinc cap que m’agradi mes
Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? s’enamora pero es cruel llavors te molt rencor dins seu potser..
Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? tot va en conjunt no hi ha amor sense mal d’amors perque sempre sera aixi
Què n’opines de tot plegat? que es un mite una mica vestia perque aquest llegant diu sentir amor pero no ho demostra perque no deixa que la seva estimada sigui feliç i si estimas alguu las de deixar lliure i que sigui feliç amb qui vulgi i aquest llegant no ho fa mata el estimat de la seva estimada !
vaaale :D!
Salve 😉
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
. si, tothom té dret a ser estimat o enamorat, per molt dolent o cruel que sigui.
-Què n’opines de tot plegat?
. És una bona història i diferent, i això m’agrada, aj que no és com les típiques de el noi guapu amb la noia guapa, sinó, és una diferent i això ja és bo.
-Creus que un gegant es pot enamorar?
. Com ja he dit abans, tothom té dret a enamorar-se , encara que sigui un gegant que mai t’imagines amb companyia femenina.
-Com cura Polifem el mal d’amors?
. Cantant, ja que la música és per ell la teràpia de la desgràcia.
-Creus que és una bona teràpia?
. Sí, crec que és una bona teràpia, ja que d’una manèra o d’una altre la musica et pot arribar a fer olvidar els teus mals moments, o aillarte una mica o bé deconectar, que mai va malament.
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
. Depén de cada persona. Hi ha persones que opinen que l’amor porta activitat i d’altres mandra.
Vale 🙂
No us oblideu de comentar el “Ciclop etern“!
SAALVE
-Quin Polifem t’agrada més? no m’agraden
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? si, no te res a veure.
-Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? yo crec que si, pero també depend molt de la persona.
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant,la música és per ell (i per tothom) la teràpia de la desgràcia.
-Creus que és una bona teràpia?
Sí
-Creus que un gegant es pot enamorar? si
-Què porta l’amor: activitat o mandra? depend
valeeee:D
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Si, hi ha persones que estimen, però a l’hora no saben com ser com s’ha de ser( s’ha de tenir respecte, s’ha de ser fidel, s’a de tenir confiança l’un amb l’altre)… i Aquestes coses poden ser cruels per un dels dos a la parella.
-Què n’opines de tot plegat? La veritar es que no havia escoltat aquesta història, i penso que es bonica ja que més o menys son pols oposats, i no és la típica història.
-Creus que un gegant es pot enamorar? tothom es pot enamorar!
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant la música és per a ell una teràpia de la desgràcia.
-Creus que és una bona teràpia?
crec que sí, cualsevol cosa per un mateix que funcionii es bona teràpia.
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
activitat si es de veritat amor!
Salve 🙂 !
-Quin Polifem t’agrada més?
No hi ha cap que em cridi més l’atenció que un altre.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Si, perquè pot ser cruel en la manera de tractar amb la gent però tot i això es pot tenir un caràcter enamoradís, la demostració està en quan a un nen petit li agrada una nena, i la molesta, li fa la guitza perquè li agrada.
-Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
Si, jo crec que és més aviat la segona, que l’amor no deixa viure a qui el pateix, encara que la meva visió de l’amor no és com a un sentiment de patiment, sino de felicitat extrema, encara que hi han etapes, i fases.
VALE 😀
Salve!!
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Crec que tothom te dret a enamorar-se per molt dolent que sigui però sempre i quan hi hagi respecte…
-Què n’opines de tot plegat?
No havia escoltat mai aquesta historia, tot i això penso que es molt bonica
-Creus que un gegant es pot enamorar?
I perquè no..?
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantat la música
-Creus que és una bona teràpia?
Si a ell li va bé… doncs a lo millor si que es una bona terapia…
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Si l’amor de de veritat porta activitat i si l’amor no es de veritat doncs… manda…
Salve!
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Sí, l’amor passa per sobre de tot.
-Què n’opines de tot plegat?
És una història molt bonica i interessant, no l’havia escoltada mai, és diferents a les altres històries, ja que no és el tópic de els dos perfectes… encara que siguis gegant o cruel, tens dret a enamorar-te.
-Creus que un gegant es pot enamorar?
Sí, com he dit avans, l’amor passa per sobre de tot. Per què un gegant no es podría enamorar?
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant.
-Creus que és una bona teràpia?
Sí, ja que la música de vegades fa aïllar-te dels problemes i desconectar una mica del món.
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Aixó és depén de les persones, però jo crec, en el meu cas, que porta activitat. Si fos mandra, no estaríes totalment enamorat.
Molt bona l’història, m’ha agradat molt!
Vale!
Salve!
-Quin Polifem t’agrada més?
No n’hi ha cap que m’agradi més que l’altre.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Si, ja que un ésser pot ser cruel però aixo no infleuix en el amor, és pot enamorar també.
-Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
Si, jo crec que l’amor no deixa viure a qui el pateix, penso que l’amor fa patir, però també dona felicitat, penso que fa patir al principi de l’enamorament, però si l’amor et correspon, doncs penso que la gran part de sentiments són de felicitat i alegria, i benestar.
Vale!
A mi m’agradat molt la hsitòria de Polifem el gegant enamorat, que és el gegant més conegut de la mitologia grega. I és protagonista d’una de les aventures de l’heroi grec Odisseu, més conegut amb el nom d’Ulisses.
A mi m’agrada molt aquest mite de Galatea i Polifem.
És una nereida de Sicília estimada pel ciclop Polifem. Els seus pares eren Nereu i Doris. El poeta grec de Sicília Teòcrit va escriure dos poemes cap a l’any 275 aC sobre l’amor de Polifem a Galatea. Quan ella el va rebutjar a favor d’Acis, un pastor sicilià, Polifem, engelosit, el va matar llançant-li una pedra. Desesperada pel dolor, Galatea va transformar la seva sang en el riu Acis, a Sicília. Segons algunes versions, Galatea va acabar essent mare amb Polifem de Gàlata, Celtos i Il·liri, déus epònims dels gàlates, els celtes i els il·liris, respectivament.
Salve!
La veritat es que a mi m’agrada més el Polifem de les aventures d’Ulisses.
Ulisses, en el viatge de tornada de Troia va arribar a una illa, on ell i els seus companys van ser capturats per un gegant que només tenia un ull, el ciclop Polifem, fill de Posidó. El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contesta: « Ningú ». Aprofitant que dormia, Ulisses, el deixà cec amb una estaca. A continuació Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d’ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué « Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat! » Aquesta astúcia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys. Aquest heroi és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat, amb ell perquè ha deixat cec al seu fill, el ciclop Polifem, un gegant amb un sol ull al mig del front.
Salve!
Aquest article està molt bé! Deixo informació de Poliferm:
A la Mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d’un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.
Segons el Cant Novè de l’Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia, va arribar a una illa,Odiseu juntament amb uns companys escollits per ell mateix van decidir explorar l’illa amb un dels tres vaixells que controlaven, després de donar mitja volta sencera a l’illa Odisseu va trobar una cova, Odisseu va penetrar-hi juntament amb dotze companys i entre tots van muntar un festí amb el menjar que el ciclop guardava a la seva cova, a qüestió de menjar, els grecs van perdre la noció del temps i es van adonar massa tard de l’arribada del ciclop a la seva llar. Polifem va tancar l’entrada de la cova amb una enorme roca i després d’encendre una foguera va poder divisar els grecs amagats al fons de tot. Si bé al principi va sentir curiositat per els nouvinguts, però en veure que s’havien menjat gairebé totes les seves reserves va muntar en còlera i en venjança va devorar a dos dels grecs.
Ulisses, empresonat a la cova amb els grecs restants va elaborar un pla per fugir. Quan va caure la nit, Ulisses va oferir vi al ciclop (el qual desconeixia completament l’existència d’aquest líquid). El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contestà “Ningú”. Aprofitant que dormia,ja que Ulisses i els seus l’havien emborratxat, Ulisses el deixà cec amb una estaca. A continuació, Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d’ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué: “Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat!”. Així els companys de Polifem pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astúcia va deixar lliures Ulisses i els seus companys. Polifem des de la seva illa va sentir les burles del grecs que s’endinsaven a la mar, i amb un últim acte de fúria els va llençar una roca, però com l’havien encegat va fallar el llançament. Finalment Polifem va pregar a el seu pare que governa les aigües, que evités que Ulisses arribés a la seva pàtria.
Per això, Ulisses és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat amb ell perquè ha deixat cec el seu fill, el ciclop, Polifem.
-Quin Polifem t’agrada més?
Per un igual!
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Depenent com l’utilitzis, l’amor són sentiments i es pot fer molt mal a una persona, però també és molt bonic. De tot es pot fer un bon i mal ús.
-Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
L’amor és terrible si el pateixes, però també aporta felicitat. A més, hi ha molt tipus d’amor i si tots són bons sempre seràs feliç.
Salve!!
En la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d’un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.
·Quin Polifem t’agrada més?
-Ningún més a mi m’agrada aquest.
·Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
-Jo crec que si ja que es una historia molt bonica d’amor en la que Poliferm s’enamora de la nimfa marina que és Galatea. Peró per una altra banda és una mica trista ja que a ella no li agrada i ell ho passa molt malament.
·Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
L’amor és dur si pateixes, però també aporta felicitat. A més, hi ha molt tipus d’amor i si tots són bons sempre seràs feliç.
Salve!
En la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d’un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.
·Quin Polifem t’agrada més?
A mi m’agrada més aquest.
·Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Suposo que si, segons aquesta història d’amor Poliferm s’enamora d’una ninfa marina, Galatea.
·Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
Jo sincerament crec que l’amor es bonic, pero dur moltes vegades.
Alex A
Salve! 😀
-M’agradat molt com s’ha descrit al polifem a començament de tot, però no m’agradat la part on s’explica com es va coneixer amb Ulisses en l’obra de l’Odissea perque m’he liat una mica.
-M’agradaria assabantar-me més de l’historia perque m’ha cridat molt l’atenció aixó de que polifem, un monstre tan lleig i malvat s’enamorès!
Salve!
El Polifem que m’agrada més es el de les aventures d’Ulisses. Pot ser cruel perque ningu li a ensenyat el que es l’amabilitat, pot ser enamoradis perque fins i tot la persona més dolenta pot tenir sentiments per algú a la seva vida. Es veritat que l’amor gaire be no et deixa viure pqerque només vols estar amb aquella persona que ocupa els teus pensaments dia i nit.
Vale!
Salve 🙂
En la mitologia grega, Polifem era un ciclop, era gegant amb un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.
-Quin Polifem t’agrada més?
A mi m’agrada molt més aquest.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Jo crec que si, segons aquesta història d’amor Poliferm s’enamora d’una ninfa marina, Galatea i des de el meu punt de vista una persona pot ser cruel amb unes persones y enomoradís amb altres depenen de la persona.
-Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
Cincerament crec que l’amor es bonic pero a la vegada molt dur, sempre que hi ha algún problema has de seguir endavant amb la relació costi el que costi.
vale!
Pingback: El llamp | El cel dels mites
Quin Polifem t’agrada més?
-L’enamoradís en cara que a l’estar enamorat és una mica cruel a l’hora de matar Acis ell no te la culpa de què Galatea.
Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
-Sí, jo crec que ser enamoradís no té res ha de veure amb ser cruel o no, ja que pot ser que t’enamoris d’una persona i l’estimis però pot ser cruel amb les altres persones. Un sentiment no te res a veure amb l’altre.
Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i portam mandra i poques ganes de fer res?
-crec que com que no ha sigut correspost el fa sofrir i pateix, però si estigués correspost segurament ell deixaria de ser tan cruel.
Què n’opines de tot plegat?
-Que Polifem encara que sigui cruel pot amar encara que com no es correspon l’amor és cruel i mata a Acis.
salve!
En la mitologia grega, Polifem era un ciclop, era gegant amb un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.
El que més m’agrada és el Polifem, amb aquesta història et dones compte que per molt bona de que sigui una persona també pot ser molt cruel.
vale
Xaipete!
Des del meu punt de vista , el Polifem que m’agrada més és el que surt en el primer text del episòdi Homeric. Per què d’alguna manera és el Polifem més sensible, ja que intenta calmar la seva pena a causa del amor no correspost amb Galetea, cantant cançons i despertant les seves muses.
Un ésser pot ser cruel i enamoradís, perquè jo crec que quan t’enamores de veritat deixes de banda el teu mal genit amb aquella persona.
Respecte a la pregunta ”Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà?” Doncs jo crec que això depén del caràcter de cada persona, hi ha gent que pot ser es sent millor expressant el seu dolor i els seus sentiments en un paper o en una melodía, mentre que hi ha gent que no te ganes de fer res i solament lamentar els seus mals.
-Quin Polifem t’agrada més?
El Polifem que m’agrada més es el Polifem violent.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Penso que si, ja no només en el cas de Polifem sino en general penso que en el fons tots tenim una part violenta i una de dolça.
-Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
Depen del cas, i del tipus d’amor del que parlem.
En la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d’un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.
-Quin Polifem t’agrada més?
M’agrada molt més aquest
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Jo crec que si, perquè igualment que siguis cruel tothom té sentiments i es pot estar enamorat, segons aquesta historia Polifem s’enamora d’una ninfa marina.
– Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
l’amor si que et deixa viure, pero hi han moments molt durs però si de veritat estimes tot s’acabarà solucionant, depèn de quin amor seràs molt feliç o no tant.
– Què n’opines de tot plegat?
És una historia molt bonica, no és la tipica de les dos persones perfectes, sinò d’una persona cruel que cau enamorat.
-Creus que un gegant es pot enamorar?
Tothom es pot enamorar i té tot el dret, un gegant també es pot enamorar perquè té sentiments.
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant, per tothom la musica és molt important en aquesta vida, ja que pot ajudar a expressar els teus sentiments
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Crec que és depèn de la persona i de com sigui cadascú.
El Polifem que més m’agrada és l’ésser enamoradís i tendre.
Jo opino que si que es pot ser un ésser cruel i enamoradís alhora ja que l’amor té la seva part cruel, com les discusions o la gelosia, i la seva part bona com les bones estones al costat de la persona que estimes.
Crec que les Muses i el mal d’amors van de la mà ja que quan tu estas enamorat d’una persona, aquest enamorament opino que dóna ganes de viure i lluitar per aquella persona.
Opino que no s’ha de jutjar per una aparença lletja com la de Polifem ja que fins i tot la persona més lletja o la persona més freda és capaç d’estimar i tenir forts sentiments cap a una altre persona.
Quin Polifem t’agrada més? Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? Què n’opines de tot plegat?
-A mi m’agrada més el Polifem enamorat, el bo ,ja que canvia i deixa de ser un ésser malvat ,perquè l’amor l’ha canviat ,ja no li importa mata persones ,simplement es passa tot el dia pensen en l’amor de la seva vida.
-Si,pots ser les dues coses,ja que pots estar enamorat d’una persona ,però pots seguint sent cruel amb les altres,no te res a veure un cosa amb l’altre .Tambè pot succeir que la persona enamorada,senti tant amor,i canvii la seva forma de mirar les coses.
-Si van de la ja que sempre que estàs enamorat d’alguna d’aquestes Muses ,sofreixes mal d’amor ,como en el cas de Polifem. De totes maneres també penso que l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res,ja que una persona enamora l’únic que fa és sospira per la persona que estima ,no té ganes de fer res,simplement vol pensar en la persona estimada.
En la meva opinió el Polifem que m’agrada més és el que es diu també Ulisses, ja que és més mitológic que l’altre Polifem. El Cíclop contra el que s’enfrenta viu a una cova i devora la carn humana.
Jo crec que si, perquè igualment que siguis cruel tothom té sentiments i es pot estar enamorat, segons aquesta historia Polifem s’enamora d’una ninfa marina.
-crec que com que no ha sigut correspost el fa sofrir i pateix, però si estigués correspost segurament ell deixaria de ser tan cruel.
Tothom es pot enamorar i té tot el dret, un gegant també es pot enamorar perquè té sentiments.
Xaipe!
Deixo aquí una de les preguntes de desenvolupament de les selectivitat 2010:
En aquest vas grec podem veure a Odisseu amagat sota una ovella.
Aquest epsiodi és relatat a l’Odissea d’Homer, es tracta de quan Odisseu després de perdre a casi totes les naus arriba a la cova del ciclop Polifem.
Odisseu i els seus companys arriben a una illa on hi ha unes petjades enormes que arriben fins a una cova. Allà, hi troben formatge i llet i decideixen quedar-se.. Però després se n’adonen que l’habitant de la cova és un ciclop, fill de Posidó, que immediatament tanca la cova. Odisseu que és molt astut, decideix donar-li vi com a mostra de la seva hospitalitat, el cíclop després de menjar-se alguns dels seus companys es beu el vi i al cap d’una estona s’adorm. És llavors quan Odisseu aprofita per clavar-li una estaca al seu únic ull i deixar-lo cec. Polifem que no sap que s’ha quedat cec obre la porta de la cova per veure-hi millor. Odisseu i els seus companys per no fer soroll s’amaguen sota les ovelles perquè el ciclop no els vegi.
Un cop fora el ciclop demana ajuda als seus germans, però com que Odisseu li havia dit que es deia ningú, quan els hi diu “Ningú m’ha deixat cec” els seus germans no l’entenen i no li fan cas. Quan Odisseu i els seus companys ja són a la nau, Polifem els tira una pedra i els fa trontollar la nau. Tot i així el seu viatge no s’acaba aquí ja que Posidó, el seu pare els posarà tota mena d’entrabancs perquè no pogui tornar a casa.
Xaipe!
En aquest vas grec podem veure a Odisseu amagat sota una ovella. Odisseu s’ha amagat sota l’ovella ja que no vol que el ciclop Polifem l’agafi.
Es tracta d’un dels episodis del poema èpic d’Homer la “Odissea”, en el qual Odisseu arriba a l’illa dels ciclops després d’haver perdut la majoria de les seves naus.
Quan Odisseu i els seus companys arriben la illa troben unes petjades enormes que arriben fins a l’entrada d’ una cova i decideixen entrar. Allà, hi troben formatge i llet i decideixen quedar-se a menjar. Però al cap d’una estona, apareix el ciclop que habita a la cova. El ciclop és un ésser mitològic amb un sol ull, fill de Posidó. Quan entra a la cova els tanca la porta. Odisseu que és molt astut, decideix donar-li vi per distreure el gegant, per tal que no se’ls mengi, però aquest es menja dos o tres homes de la seva tripulació. Després es beu el vi i al cap d’una estona s’adorm. És llavors quan Odisseu aprofita per clavar-li una estaca al seu únic ull i deixar-lo cec. Polifem, ignorant que s’ha quedat cec, obre la porta de la cova perquè hi entri la llum. Odisseu i els seus companys per no fer soroll s’amaguen sota les ovelles perquè el cíclop no els vegi. Un cop fora el ciclop demana ajuda als seus germans, però com que Odisseu li havia dit que es deia ningú, quan els hi diu “Ningú m’ha deixat cec” els seus germans, que e s pensen que no li pasa res, no li fan cas. Quan Odisseu i els seus companys ja són a la nau, Polifem els tira una pedra i els fa trontollar la nau, però aconsegueixen sortir de l’illa. Tot i així, Posidó, que s’ha enfadat, els posarà tota mena d’entrabancs perquè Odisseu no pogui tornar a Ítaca.
Salue!
Quan vaig legir la Odissea l’any passat, em vaig trobar amb el mite de Polifem i Ulisses. Es veu que Ulisses i els seus companys es van colar a la seva cova sense saber que habitava allà, un cop van aribar a una illa desconeguda. Quan Polifem va tancar la porta i els va veure va prometre menjar-se’ls a tots però Ulisses va ser més llest i mentre dormia li va clavar un os a l’ull i va poder fugir amb els companys que havien subreviscut.
Molt bon article!!
A la Mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d’un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.
El Polifem què més m’ha agradat i més interesant he trobat ha sigut el de les aventures d’Ulisses.
Ulisses, en el viatge de tornada de Troia va arribar a una illa, on ell i els seus companys van ser capturats per un gegant que només tenia un ull, Polifem, fill de Posidó. El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contesta: « Ningú ». Aprofitant que dormia, Ulisses, el deixà cec amb una estaca. Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d’ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué « Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat! » Aquesta astúcia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys. Aquest heroi és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat, amb ell perquè ha deixat cec al seu fill, el ciclop Polifem, un gegant amb un sol ull al mig del front.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Si, hi ha persones que estimen, però a l’hora no saben com ser com s’ha de ser( s’ha de tenir respecte, s’ha de ser fidel, s’a de tenir confiança l’un amb l’altre)… i Aquestes coses poden ser cruels per un dels dos a la parella.
-Creus que un gegant es pot enamorar?
Si, tothom es pot enamorar, l’amor és lliure!!!!!!!!!
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant, per ell és la millor desgràcia
-Creus que és una bona teràpia?
Opino que sí, qualsevol cosa per un mateix que funcioni es bona teràpia.
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Les dues coses, depen de l’amor i el que tu estiguis disposat a donar per a l’altre persona.
Pingback: La Còrdova romana | De itinere