Segur que la primera idea que us ve al cap en sentir la paraula fuga és  fugida o fet d’escapar-se alguna persona o fluïd per una esquerda o forat. No aneu mal encaminats si entenem que quan un fuig hi ha algu que el persegueix. En la fuga musical el tema o melodia principal fuig i els que el perseguiexen són les altres melodies que l’imiten. M’explicaré millor!!!

La fuga és una composició basada en un tema que es va imitant entre les veus, però amb petits canvis de registre, de ritme, de direcció melòdica.. Una fuga normalment té tres o quatre parts, és a dir, tres o quatre melodies que sonen a la vegada i que produeixen en l’oient no experimentat una mena de caos auditiu que es complicat d’entendre.

El més important per entendre una fuga és saber què passa al principi. La part més important és l’exposició on apareix el tema principal (que se n’hi diu subjecte) que es va repetint en les diferents veus. L’exposició acaba quan el tema principal ha sortit en les tres o quatre veus de  la fuga. Després la cosa ja s’enreda perquè la fuga creix amb l’aparició d’altres temes que jugen amb el tema principal.

Com que una idea val més que mil paraules aquí teniu una fuga. És “la petita” Fuga en sol menor. Fixeu-vos en el dibuix que fa l’entrada del tema i com aquest mateix dibuix es va repetint en colors diferents cada vegada que aquest tema és imitat en les altres veus. A quantes veus creieu que està escrita?