Projecte “sota terra” – Implementació

Tal com hem comentat anteriorment hi ha una pregunta inicial que guia el projecte. Els nous continguts que van apareixent es van lligant amb els coneixements previs dels alumnes a partir de la conversa oral i de petites activitats que van sorgint. 

Es treballa de manera global i a mesura que va avançant el projecte i van sorgint diverses activitats els alumnes van transferint els continguts de les diferents àrees. 

En aquest cas podem dir que en aquest projecte per anar documentant el procés d’aprenentatge dels alumnes s’ha anat enregistrant la informació, experiències, fotografies, aprenentatges… en una espècie de lapbook amb volum que hem anomenat “caixa bomba”. Cada alumne ha confeccionat la seva de forma individual i aquesta mateixa caixa ha estat la que s’ha utilitzat a l’inici de cada sessió per establir la conversa sobre què sabíem, què après, què ens cal saber, quines noves inquietuds ens provoca el projecte, on volem arribar….

 

Setmanalment s’han dut a terme reunions de coordinació per tal de programar el projecte i dissenyar les activitats d’acord amb el currículum de primària. Teníem un esquelet d’objectius, continguts i criteris d’avaluació abans d’iniciar el projecte, que varem extreure sobre la programació vertical ja feta sobre les àrees de coneixement del medi natural i social, i durant aquestes reunions s’ha anat donant forma al propi projecte. 

 

Des d’un primer moment i seguint les bases del curs que hem realitzat amb la Montse Jimenez, varem acordar que la mestra havia de representar un guia en el projecte ja que si que és cert que proposa el tema inicial però una vegada introduit el tema són els alumnes el protagonistes del seu propi aprenentatge i per això segurament cada classe haurà tingut un producte final diferent. 

 

La valoració final de projecte és molt positiva ja que els alumnes han estat molt motivats des de l’inici. Han assolit els objectius d’aprenentatge marcats i fins hi tot més, ja que han anat més enllà del que ens havíem proposat en un primer moment. També valorem molt positivament la forma d’enregistrar la informació, converses, experiències… (la “caixa bomba”) ja que ha estat diferent de tot el que havíem fet fins ara. La implicació per part dels alumnes ha estat boníssima i han sorgit experiències tant bones com: visitar les “Mines de sal de Cardona” per descobrir algunes propietats de la sal o visitar la deixalleria de Manlleu per descobrir més coses sobre el reciclatge d’alguns materials. 

Una de les millores que ens agradaria incorporar seria donar més opcions per poder dur a terme el producte final (només es va reutilitzar una sola làmpada en cada grup-classe i veient l’implicació dels alumnes i el gran aprenentatge que han fet, podríem haver obtingut 4 o 5 productes finals diferents de cada grup-classe).

Al llarg del procés les famílies s’han pogut implicar en el projecte sobretot a l’hora de buscar informació i de portar materials a l’aula per poder observar, experimentar…

IMPLEMENTACIÓ (els sentits)

Cada grup cooperatiu va treballar un sentit (cinc grups cooperatius).

Cada grup posava en comú els propis coneixements. A partir d’aquí, buscaven noves informacions: en llibres de l’aula, en llibres que portaven ells mateixos, a internet… Però veient que volien saber més, es va convidar a una persona invident.

Tots els grups es van preparar unes preguntes que relacionaven tots els sentits, tot i que la dificultat de la persona convidada era la vista.

Implementació del projecte: Molt més del que t’imagines

A la sessió de llançament la infermera del CAP els presenta diversos mites sobre les drogues i els demana que els investiguin per presentar-los en l’última sessió que tindrà format de  “Congrés científic” i en el qual hi serà ella hi serà present.  Alguns dels mites sobre drogues que es presenten són: Fumar aprima, si bec alcohol lligo més, fumo per estar tranquil, …

Els alumnes, en grup cooperatiu,  hauran de buscar altres mites sobre drogues, escollir-ne un i estudiar-ne a fons la veracitat o no del mite per presentar-ne un póster.

 

IMPLEMENTACIÓ

Un debat sobre els diferents grups polítics a l’ajuntament de Vic ens donarà a conèixer les idees prèvies dels alumnes. Idees que hauran d’anar ampliant, contrastant i relacionant amb la informació nova , i que hauran de plasmar a la carpeta d’aprenentatge. A part, cada grup té una carpeta per guardar la informació conjunta: fotocòpies de grup, esquemes….

Cada grup disposa d’un ordinador per a obtenir la informació sobre diferents agrupaments polítics i per a realitzar el seu power de presentació.

 

 

La implementació del projecte a l’INS Bisaura

Al llarg del projecte “la volta al món en 80 pans” els alumnes de primer parteixen d’uns coneixements limitats sobre diferents camps relacionats amb el pa i es van construint una idea global d’aquest producte.

No es tracta d’explicar què és el pa i com s’elabora, sinó de vestir un coneixement més profund, amb relacions amb el medi ambient, amb el conreu dels cereals, amb les sistemes utilitzats per moldre el gra, per acabar elaborant aquest aliment bàsic.

Els alumnes troben la informació a la xarxa segons la seva necessitat, i com a pas del procés tecnològic. Aquesta informació pot estar lligada a la necessitat de superar una dificultat en el procés de construcció, o bé a la necessitat de vestir un coneixement que els permet millorar el disseny del seu artefacte final.

A principi de curs s’ha explicat als alumnes les diferents fases del procés tecnològic, i a cada fase necessiten noves informacions que busquen a la xarxa, o de vegades simplement consultant amb els companys que van més avançats.

Tot el procés es documenta en diferents documents que al final de cada trimestre es condensen en una presentació on els alumnes expliquen als seus companys el que han fet.

Es tracta d’aplicar les tres “P”, planificar, procès i presentació.

IMPLEMENTACIÓ

En aquest apartat explicarem la fase de JOC DE ROL, es a dir de desenvolupament del producte final.

El procediment va ser el següent

  • Vam dividir la classe en tres grups: un metges, pacients i observadors.

 

  • Durant tres dies (dilluns, dimarts i dimecres) es juga al joc de rol fent canvis de papers (els que són pacients un dia, són metges l’altre i observadors l’altre)

 

  • El joc consisteix en donar les fitxes creades pels experts a la fase de creació al grup d’alumnes de pacients i els que fan de metges són els que han de resoldre la situació de la manera més semblant possible a la que hi ha a la fitxa. Els observadors supervisen, avaluen el procés i anoten les respostes.

El desenvolupament del Joc va anar molt bé. Valorem molt positivament els següents aspectes:

  • implicació dels alumnes
  • nivell de domini de la informació
  • aprenentatge significatiu

Un aspecte clau en aquesta fase va ser la de deixar molt clara la dinàmica i la normativa del joc. Ho vam aconseguir a través d’un power point (normes i funcionament del joc) molt aclaridor i d’un simulacre (un dia de prova). Aquest fet va afavorir que el primer dia de joc tothom tingués clar què s’havia de fer i tot funcionés correctament.

Com hem treballat el projecte “El sol i el cel” (II)

Tal i com s’ha dit en els apartats anteriors de planificació i metodologia, el projecte era el mateix per a tots els alumnes d’Ed. Infantil però cada grup ha plantejat preguntes inicials diferents, algunes amb una sola solució i d’altres amb diverses solucions.

A P3 surten preguntes sobre:

  • Per què poden volar els personatges que coneixem dels contes o de la ficció televisiva?
  • Com són els vehicles que poden volar i com ho fan per poder volar?
  • Com són els elements que observem al cel, de dia i de nit?

 

A P4 surten preguntes com:

  • Els núvols sempre tenen aigua a dins?
  • Els núvols se’ls acaba l’aigua quan plou?
  • Com tornen a tenir aigua?
  • Com ens podem protegir del sol?
  • El sol és un meteorit?

La informació s’obté a partir de dues vies:

1.-Les aportacions que fan els nens de manera individual amb l’ajuda de les famílies i que comparteixen amb la resta del grup:

-P3 en diem la “carpeta de l’investigador”.

-P4 en diem “Recull de dites que parlen del temps” i “Exposició de fotos de fenòmens meteorològics”.

2.-Les aportacions esporàdiques i espontànees que fan els nens, la mestra o la mateixa organització de les activitats escolars que són significatives per avançar en el projecte:

-Materials de documentació (llibres, models, joguines, contes, revistes, vídeos…).

-Col·laboracions de persones que disposen d’informació o recursos més especialitzats (ex: la visita d’una farmacèutica).

-Activitats que complementen o aprofundeixen coneixements (una obra de teatre, un planetari…).

A mesura que els nens/es porten la informació i la comparteixen amb els companys/es, a través d’activitats que es realitzen a l’aula és quan s’estableix la relació amb els coneixements previs. Es comencen a respondre alguns dels interrogants que inicialment s’havien plantejat. Alguns alumnes modifiquen les seves idees inicials i adquireixen coneixements molt específics del projecte que s’està treballant.

Els continguts  que es treballen, que són els resultats de les aportacions dels alumnes, s’exposen en un racó de la classe. Això permet tenir-los presents per recordar-los, relacionar-los amb altres continguts, classificar-los…

La informació sobre els continguts treballats es recull en diferents  formats (escrit, imatge, iconogràfic, joc, treball plàstic, vídeo, digital…) i s’utilitzen de forma col.lectiva.

Alguns d’aquests continguts ens interessa que es puguin treballar de manera individual perquè ens permeten documentar la nostra feina i explicar-la als altres (a altres alumnes de l’escola o a les famílies) llavors fem “fitxes de treball” on expliquem el que hem après o les activitats d’aprenentatge que hem fet i que ens serveixen al mateix temps per fomentar l’interès per la llengua escrita, la motricitat fina, tècniques plàstiques (pintar, retallar, dibuixar…) però que no tenen una intenció de consolidar els aprenentatges per repetició sinó que tenen per objectiu registrar alguns dels coneixements treballats per prendre consciència del propi procés d’aprenentatge.

Les fitxes de treball que documenten el projecte generalment són propostes personalitzades o elaborades a partir dels interessos generals del grup classe.

Finalment, la feina feta es recull en formats diferents segons el projecte: un quadern, un lapbook, una carpeta de dibuixos, una capsa, una bossa…

En aquest projecte del Cel i el Sol vam fer un recull d’activitats (àlbum), un llibret de dites del temps, treballs plàstics sobre cadascun dels elements meteorològics, vam construir un coet, vam elaborar un model sol-terra…

Per fer-ho arribar a les famílies varem penjar articles a la pàgina web de l’escola:

https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/general/projecte-el-cel-p3/

https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/general/com-es-dimportant-protegir- nos-del-sol/

https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/general/creem-contes-del-projecte-el-cel-i-el-sol/

Pel que fa al treball en equip dels docents, no tenim una programació estructurada de tots els apartats. Ens resulta més pràctic i operatiu anar fent un llistat d’activitats/continguts/objectius que es van redactant a partir dels interessos dels mateixos alumnes i del Currículum d’Educació Infantil. Pensem que també ens seria molt útil tenir, igual que ja tenen els docents d’Educació Primària, el Diari Curricular que ens permetria tenir una visió global dels continguts curriculars que es van treballant a cada projecte.

Al final de cada projecte fem un recull a nivell de cicle de tots els materials que s’han utilitzat i elaborat  per desenvolupar-lo. Es desa en format digital al Drive del Cicle d’Educació Infantil i en capses amb els objectes classificats.

A Educació Infantil la tutora és qui organitza el projecte i es coordina amb els especialistes de música i psicomotricitat i també amb la mestra de reforç per tal que hi col·laborin i aportin activitats i conceptes que formen part del desenvolupament del projecte: cançons, danses, ombres i posició del cos, moviment circular, moviment rotatori…

Tot i que el projecte pren línies de treball diferents a cada classe, a nivell de Cicle sempre es busquen activitats que podem compartir, col·laborar, participar tots els alumnes de Ed. Infantil, per exemple, la visita al Planetari de “La Caixa”.

IMPLEMENTACIÓ – ELS OFICIS

El primer contacte amb la informació sobre el tema triat va ser a partir del que ens portaven les famílies (llibres, contes, informació i imatges d’internet, vídeos…). Un cop recollit a l’aula es compartia i s’exposava amb el grup-classe. En aquestes converses van sorgir preguntes i la necessitat de contestar-les i ja vam tenir el fil conductor del projecte!

Per fer-ho més vivenciat i significatiu vam aprofitar la col·laboració de pares amb aquests oficis i vam visitar-ne d’altres de l’entorn proper. Això va permetre contestar moltes de les preguntes que havien sorgit i fer-ne de noves. A més a més va ser molt motivador per continuar.

Tot el que anaven aprenent ho incorporàvem al racó de l’aula, que tenia una part de joc i una part informativa. Hi participaven de manera lliure. Això ens va permetre treballar l’autoregulació dels alumnes, ja que el paper de la mestra era de reconduir, motivar, proposar, provocar, fer bones preguntes, observar…

Durant el procés vam anar elaborant diferents materials perquè els alumnes hi interaccionessin i, a més a més, vam documentar tot el procés recollint converses i fent fotos.

 

 

 

 

 

 

Implementació: “Quilòmetres Solidaris”

En aquest apartat entrem amb una mica més de detall al nostre projecte. De fet potser no s’hauria de titular ben bé implementació, sinó més aviat és la concreció de la planificació del projecte, el dia a dia del projecte, de l’inici al final.

Tal i com ja hem avançat a l’apartat de planificació, es va començar amb una investigació de la situació sociocultural i econòmica de l’Àfrica. Es va fer una reflexió i a partir d’aquí va sorgir la necessitat de cercar quines ONG’s actuen actualment a l’Àfrica, més concretament a l’Àfrica Negra. Un cop observades les diferents ONG’s els alumnes van triar-ne una d’elles per tal de fer el donatiu un cop realitzada la cursa. La ONG triada va ser “Save the Children”, per tant els diners recaptats al final de la cursa es donarien a aquesta ONG. Abans de passar a la organització de la cursa però es va fer un estudi més acurat de la ONG escollida, es va investigar sobre la història de “Save the Children”, els llocs o països on actuen, com s’organitzen, com funciona el voluntariat, a què destinen els recursos que tenen, etc.

Un cop varen tenir la part més teòrica i d’investigació sobre ONG’s acabada, el projecte va agafar un caire més enfocat a l’educació física. Aquí, arrel de començar a pensar en l’organització de la cursa, es van estudiar diferents factors que cal tenir en compte per fer una cursa. Es va treballar sobre l’escalfament previ a la cursa, el disseny que hauria de tenir la cursa, els entrenaments que farien falta per poder fer-la, quina és la qualitat física més treballada i la més important per una cursa d’aquestes característiques. També van fer previsions vàries, en un cas van sortir al pati i amb l’ajuda del mòbil a partir del GPS van preveure la velocitat que anirien caminant i corrent, per tal de fer càlculs per pensar el recorregut de la cursa.

A partir de les previsions es posen a organitzar la cursa, en tracen el recorregut, fan una instància dirigida a l’alcalde dels dos municipis afectats pel pas de la cursa, Torelló i St. Vicenç de Torelló, fan els cartells publicitaris corresponents, els dorsals pels corredors i pels organitzadors, les fletxes indicatives al llarg de la cursa per marcar el recorregut i que no es perdés ningú… Un cop tenen tot el material ja fet, proven la cursa caminant, fan la previsió del que tardarien corrent i si fessin mig trajecte caminant i mig corrent. Aquí teniu algunes imatges dels cartells realitzats.

Ara ja arriba el gran moment! El dia de la cursa! Es fa la cursa amb tot el grup classe. Aquest punt us el detallem a l’apartat del producte final. Continueu llegint!