Aquest apartat estat molt encaminat cap els alumnes d’Ed. Primària que ja fa temps que treballen en aquesta línia.
A Educació Infantil els nens/es s’inicien en el treball per projectes i sí que opinen i poden ser conscients del que van aprenent però necessiten molt el guiatge de la mestra i de les famílies.
Els nens/es en gaudeixen i fan un aprenentatge més significatiu, globalitzat i molt més motivador.
No tenim establert una avaluació del projecte, però sí que utilitzem diferents activitats del projecte per anar fent una avaluació formativa relacionada amb els objectius del Currículum i que queden reflectits en l’informe que fem arribar a les famílies.
Exemples:
Els productes finals del projecte han estat diversos i molt bonics i engrescadors!
-A P3 s’ha dut a terme la construcció d’un coet per a poder jugar a fer d’astronautes a la classe. Ha estat una tasca que hem planificat i desenvolupat mentre ha durat el projecte, hem pres decisions amb tot el grup, hem treballat amb tasques amb grups reduïts on els nens podien escollir què volien fer segons les seves habilitats, hem anat aportant idees i valorant les possibilitats i els recursos de que disposem a l’escola… Un cop construït el coet l’hem ensenyat a les famílies i hem fet un article a la pàgina web de l’escola explicant la tasca, però sobretot ha estat un element de joc simbòlic a la classe que ens ha fet passar molt bones estones! Aquí teniu el vídeo:
-A P4, un cop finalitzat el projecte i teníem recollit tot el que havíem après sobre “El Cel i el Sol” ens vam preparar durant uns quants dies l’exposició de cloenda. Ho vam fer davant del grup-classe, escoltant-nos els uns als altres ja que tots teníem una part a explicar del projecte. Quan ho vam tenir preparat vam convidar els grans de l’escola, que van venir a la nostra classe i els vam fer la presentació del nostre projecte de “El Cel i el Sol”. Els nens estaven molt il·lusionats i alhora molt nerviosos per posar-se davant dels nens i nenes més grans de l’escola i explicar-los tot el que havien après.
Tal i com s’ha dit en els apartats anteriors de planificació i metodologia, el projecte era el mateix per a tots els alumnes d’Ed. Infantil però cada grup ha plantejat preguntes inicials diferents, algunes amb una sola solució i d’altres amb diverses solucions.
A P3 surten preguntes sobre:
A P4 surten preguntes com:
La informació s’obté a partir de dues vies:
1.-Les aportacions que fan els nens de manera individual amb l’ajuda de les famílies i que comparteixen amb la resta del grup:
-P3 en diem la “carpeta de l’investigador”.
-P4 en diem “Recull de dites que parlen del temps” i “Exposició de fotos de fenòmens meteorològics”.
2.-Les aportacions esporàdiques i espontànees que fan els nens, la mestra o la mateixa organització de les activitats escolars que són significatives per avançar en el projecte:
-Materials de documentació (llibres, models, joguines, contes, revistes, vídeos…).
-Col·laboracions de persones que disposen d’informació o recursos més especialitzats (ex: la visita d’una farmacèutica).
-Activitats que complementen o aprofundeixen coneixements (una obra de teatre, un planetari…).
A mesura que els nens/es porten la informació i la comparteixen amb els companys/es, a través d’activitats que es realitzen a l’aula és quan s’estableix la relació amb els coneixements previs. Es comencen a respondre alguns dels interrogants que inicialment s’havien plantejat. Alguns alumnes modifiquen les seves idees inicials i adquireixen coneixements molt específics del projecte que s’està treballant.
Els continguts que es treballen, que són els resultats de les aportacions dels alumnes, s’exposen en un racó de la classe. Això permet tenir-los presents per recordar-los, relacionar-los amb altres continguts, classificar-los…
La informació sobre els continguts treballats es recull en diferents formats (escrit, imatge, iconogràfic, joc, treball plàstic, vídeo, digital…) i s’utilitzen de forma col.lectiva.
Alguns d’aquests continguts ens interessa que es puguin treballar de manera individual perquè ens permeten documentar la nostra feina i explicar-la als altres (a altres alumnes de l’escola o a les famílies) llavors fem “fitxes de treball” on expliquem el que hem après o les activitats d’aprenentatge que hem fet i que ens serveixen al mateix temps per fomentar l’interès per la llengua escrita, la motricitat fina, tècniques plàstiques (pintar, retallar, dibuixar…) però que no tenen una intenció de consolidar els aprenentatges per repetició sinó que tenen per objectiu registrar alguns dels coneixements treballats per prendre consciència del propi procés d’aprenentatge.
Les fitxes de treball que documenten el projecte generalment són propostes personalitzades o elaborades a partir dels interessos generals del grup classe.
Finalment, la feina feta es recull en formats diferents segons el projecte: un quadern, un lapbook, una carpeta de dibuixos, una capsa, una bossa…
En aquest projecte del Cel i el Sol vam fer un recull d’activitats (àlbum), un llibret de dites del temps, treballs plàstics sobre cadascun dels elements meteorològics, vam construir un coet, vam elaborar un model sol-terra…
Per fer-ho arribar a les famílies varem penjar articles a la pàgina web de l’escola:
https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/general/projecte-el-cel-p3/
https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/general/com-es-dimportant-protegir- nos-del-sol/
https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/general/creem-contes-del-projecte-el-cel-i-el-sol/
Pel que fa al treball en equip dels docents, no tenim una programació estructurada de tots els apartats. Ens resulta més pràctic i operatiu anar fent un llistat d’activitats/continguts/objectius que es van redactant a partir dels interessos dels mateixos alumnes i del Currículum d’Educació Infantil. Pensem que també ens seria molt útil tenir, igual que ja tenen els docents d’Educació Primària, el Diari Curricular que ens permetria tenir una visió global dels continguts curriculars que es van treballant a cada projecte.
Al final de cada projecte fem un recull a nivell de cicle de tots els materials que s’han utilitzat i elaborat per desenvolupar-lo. Es desa en format digital al Drive del Cicle d’Educació Infantil i en capses amb els objectes classificats.
A Educació Infantil la tutora és qui organitza el projecte i es coordina amb els especialistes de música i psicomotricitat i també amb la mestra de reforç per tal que hi col·laborin i aportin activitats i conceptes que formen part del desenvolupament del projecte: cançons, danses, ombres i posició del cos, moviment circular, moviment rotatori…
Tot i que el projecte pren línies de treball diferents a cada classe, a nivell de Cicle sempre es busquen activitats que podem compartir, col·laborar, participar tots els alumnes de Ed. Infantil, per exemple, la visita al Planetari de “La Caixa”.
Les activitats es realitzen en tres tipus d’agrupaments:
-Treball en gran grup: ens permet fer aportacions individuals davant del grup, debatre sobre aquestes aportacions, obrir interrogants, plantejar-nos objectius, buscar acords, organitzar-nos i generar noves línies de treball o investigació que fan viu el projecte.
-Treball en petit grup: és quan es fa un treball més específic. S’utilitza quan es reparteix una tasca de manera que amb la col·laboració de tots aconseguim un objectiu comú També s’utilitza per fer diferent tipologia d’activitats i permet que el nen/a pugui escollir segons els seus interessos. Aquest tipus d’agrupament és molt recorrent en la dinàmica de classe (racons): permet una atenció més individualitzada, un aprenentatge entre iguals, més oportunitats, que tots els nens i nenes participin, desenvolupa l’autonomia i permet treballar amb ritmes i amb interessos diferents, fomentar la creativitat…
-Treball individual: es realitza quan el nen nena necessita una ajuda per exercitar unes determinades habilitats o destreses motrius, quan l’activitat requereix treballar individualment ( per exemple, mirar un conte amb desplegables), quan recollim damunt del paper les activitats que es fan al llarg del projecte, quan ens fa falta recollir dades avaluatives més individuals, etc.
Els objectius sorgeixen de les preguntes que ens plantegem a l’inici del projecte i marquen el fil conductor que se seguirà al llarg del projecte.Els plafons amb la informació inicial són un punt de referència durant tot el projecte i es van ampliant i van creixent amb les aportacions que es van fent.Cada projecte i cada nivell propicia un tipus diferent de recerca:
-A P3, en ser la primera vegada que es treballa per projectes, es fa un treball més guiat per les famílies i els nens i nenes. Mitjançant la carpeta d’investigadors el nen/a fa una recerca de material i informació sobre un tema que ha escollit amb l’ajuda de la família, de manera que després ho pot explicar davant dels companys a la classe.
-A P4 en aquest projecte en concret, els nens i nenes amb l’ajut de les famílies, han fet:
·Recerca de dites relacionades amb la meteorologia i presentació a la resta de companys/es de la classe. Finalment s’ha recollit en format llibret.
·Fotografiat el cel i els fenòmens meteorològics que han observat, per tal de poder fer una exposició després d’ensenyar les fotografies als nens i nenes i entre tots trobar el títol escaient a la fotografia. L’exposició va estar oberta uns dies a les famílies.
Pel que fa a l’organització de les aules, a cada aula hi ha uns espais organitzats entorn del projecte:
1.-Espais d’exposició: Hi reflectim diferent tipus de continguts:
Aquests espais són interactius i evolucionen amb el projecte, serveixen per fer adonar al nen/a en quin moment està del procés, per resoldre els dubtes, per intercanviar idees i coneixements entre els grups, per revisar els objectius inicials…
2.-Racons de descoberta a l’aula: on posem a l’abast de tots els nens els recursos i les activitats que aporten aprenentatge sobre el projecte i on poden accedir de manera organitzada o lliurement, en petit grup o individualment, per fer tasques de diferent tipus.
Racó de joc dels helicòpters: 
Racó de les hèlices:
Les activitats estan dissenyades en funció dels interessos que van sorgint dels nens i nenes, sense deixar de banda els continguts curriculars i tenint en compte que es treballin totes les àrees d’aprenentatge.
Cal tenir present que hi ha d’haver diferent tipologia d’activitats:
-Activitats de llenguatge verbal (expressió, comprensió, vocabulari, lectoescriptura, primeres literatures…).
-Activitats de llenguatge matemàtic (formes geomètriques, numeració, classificació, comparació, gradació, propietats…).
-Activitats de llenguatge plàstic (construcció d’un coet, d’un globus, d’un avió, d’unes ulleres de sol…).
-Activitats d’experimentació: fer funcionar aparells que volen (avions de paper, hèlices, fanals de paper, paracaigudes…) fer volar objectes amb un fil, experimentar les característiques de l’aire amb un globus, observar i experimentar com es crea el vapor d’aigua que ens servirà per entendre una mica més bé com s’originen els núvols i com deixen anar l’aigua quan plou…
-Activitats de llenguatge musical: https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/portada/els-nens-i-nenes-de-p4-us-cantem-les-cancons-que-hem-treballat-del-projecte-el-cel-i-el-sol/
-Activitats que formen part de l’organització escolar, com l’ambientació de les classes i dels passadissos, les festes (la disfressa de Carnaval), el teatre (la llegenda del Pescallunes), la Petita Biblioteca (contes, endevinalles, poemes…), també s’integren en el projecte: les adaptem i les aprofitem perquè també ens aporten significativitat, formen part de la vida de l’escola, ens permeten fer visible i transmetre la nostra feina.
Hi ha activitats que permeten que els alumnes puguin prendre decisions sobre el resultat final que volem aconseguir, per exemple, la construcció d’un coet: quina forma, quin color, quantes finestres, fem porta o no, quin nom li posem, quants propulsors…; o bé la documentació fotogràfica d’un fenomen meteorològic: què fotografio, quan, des d’on, amb quin aparell….
Hi ha activitats que són més guiades perquè l’objectiu és més concret i el procés necessita el suport de la mestra, per exemple, quan observem el fenomen de l’evaporació i la condensació de l’aigua.
Entre aquests dos exemples hi ha un ventall molt ampli de possibilitats i si bé es prioritza, sempre que sigui possible, les activitats obertes, no es deixen de fer activitats més guiades, si creiem que poden aportar coneixements nous, resoldre dubtes, fer entendre idees més complexes, etc.
Els alumnes s’han implicat molt en el projecte. El fet de saber que rebrien la visita d’una persona forana i la responsabilitat d’explicar-li com era el poble ha estat molt motivador per a ells.
Aquí us deixem alguns comentaris anotats en finalitzar el projecte:
-“He après coses que no coneixia del meu poble”.
-“No m’havia fixat mai que el meu poble tenia tres nuclis”.
-“Ara sé què és una colònia tèxtil”.
-“La meva àvia treballava a la fàbrica”.
-“M’ha agradat anar a peu als tres nuclis del poble”.
-“Vaig poder agafar la vara de l’alcalde quan vam visitar-lo a l’ajuntament per fer-li l’entrevista”.
-“He descobert els safaregis públics del poble. Les nostres àvies hi anaven a rentar la roba quan no tenien rentadora, i a buscar-hi aigua per beure a la font”.
-“Al poble tenim una església molt antiga, romànica, que no vol dir que sigui dels romans! I també n’hi ha dues més: una a Vila-seca i l’altra a Borgonyà”.
-“M’ha agradat descobrir el poble amb un joc de pistes”.
A l’hora d’avaluar cada alumne s’ha tingut en compte:
-La participació i implicació de cada alumne en el moment d’aportar la informació que se li havia demanat, a nivell individual o en petit grup. Per exemple, a nivell individual s’ha demanat la descripció de la casa de cadascú i una fotografia o dibuix; i a nivell col·lectiu, esbrinar el nombre de cases dels carrers per tal de posar-ho en comú amb la resta de companys i així esbrinar quin és el carrer més llarg del poble, el més curt, on hi ha blocs de pisos (si n’hi ha), etc.
-Llegir i interpretar el plànol del municipi. Buscar edificis importants en el plànol (escola, camp de futbol, i els nuclis que formen el municipi…).
-Elaborar un mapa conceptual on s’observa com és el municipi.
-La seguretat en què cadascú exposa els conceptes apresos i la resposta a possibles preguntes que se li puguin formular sobre el tema.
Després d’haver organitzat tota la informació recollida durant tot el projecte ens preparem per fer l’exposició oral sobre el municipi de Sant Vicenç de Torelló a una persona (Ainhoa) interessada a venir a viure al nostre poble.
Primerament, es va parlar entre tots de què li podíem explicar a aquesta persona i després es va repartir entre tots els nens i nenes tota la informació que havíem acordat.
El dia que l’Ainhoa va venir a l’escola tots els nens i nenes li van exposar tot allò que havien après del poble i que podia ser informació d’interès per a ella com a nouvinguda.
El projecte s’inicia amb una conversa sobre què hauria de saber del nostre poble la persona (Ainhoa) que està interessada a venir a viure-hi. Es fa una llista del que cal investigar.
Comença la investigació sobre tot allò que no sabem. Es fan diverses sortides pel municipi (Sant Vicenç, la colònia de Vila-Seca i la colònia de Borgonyà), en diferents dies, per tal d’observar els carrers i places, els edificis, els serveis, els equipaments, els monuments històrics, els tallers, l’antiga fàbrica i les empreses actuals, l’entorn natural, etc.
Després d’haver recollit tota la informació, s’ha ordenat i s’ha acordat què explicarà cada nen a l’Ainhoa.
Les tasques que hem portat a terme tenen l’objectiu de descobrir i conèixer el poble des d’una vessant més propera i vivencial. Per aquest motiu s’han realitzat diverses sortides i visites pel municipi.
Treballem de manera globalitzada, integrant les diferents àrees.
Els alumnes s’agrupen de maneres diferents segons la tasca: la tasca inicial i la final van ser en gran grup. Altres van ser en petit grup (joc de pistes pel poble, recerca dels noms dels carrers i nombre de cases… ) i algunes individuals (descripció de la pròpia casa…). S’ha procurat que en la diversitat de tasques els alumnes treballin de manera autònoma, cooperativa i col·laborativa.
Després de la recerca individual els alumnes han compartit les seves experiències, d’aquesta manera tots comenten les seves descobertes i l’aprenentatge és més ric i significatiu.