Projecte “Sota terra”- metodologia

Els agrupaments van variant segons les activitats dins el projecte, la majoria d’activitats són en parelles o petits grups heterogenis, tot i que també se’n fan amb gran grup, aquestes solen ser les activitats de conversa, de posada en comú sobre la informació cercada o també activitats de modelatge, en les quals la mestra explica o mostra com es porta a terme alguna cosa,  per exemple: un experimentació, i després els alumnes ho fan de manera individual o en petit grup.  

Totes les activitats estan guiades pel mateix fil conductor que és la gran pregunta que es va fer a l’inici del projecte, hi ha moltes tasques on es busca la conversa, on els alumnes expressin les seves inquietuds o expliquin les seves descobertes. Tenint en compte que són alumnes de 2n de primària sobretot a l’hora de cercar informació és on se’ls guia més sobretot perquè la puguin trobar en fonts fiables. La majoria d’activitats no són molt guiades però tal i com hem explicat abans si que les converses ho són per poder arribar a les conclusions que volem i també ho són les activitats de modelatge. Hi ha certs moments en què els alumnes tenen interessos concrets relacionats amb el projecte, tot i que alguns d’aquests no estaven programats, s’han anat portant a terme de forma espontània perquè han estat interessants i realment n’hem pogut treure un bon aprenentatge.  El projecte s’acaba doncs quan som capaços de respondre la gran pregunta i de portar a terme la nostra pròpia reutilització de la làmpada.

Durant el projecte, a l’inici de cada sessió s’estableix una petita conversa per poder compartir el procés, els dubtes, revisar objectius inicials i intercanviar idees i coneixements entre els alumnes així com explicar o acordar quin serà el següent pas que portarem a terme. 

ELS OFICIS. METODOLOGIA

Normalment treballem amb el grup-classe sencer, tot i que a vegades fem petits grups o treball per parelles iniciant la cooperació. 

Un dels objectius del projecte era fer un racó d’aula de joc simbòlic i experimentació. En alguns moments hi anaven de manera lliure, per tant hi vam treballar l’autocontrol i l’autogestió del joc. També s’havien de repartir els rols de manera autònoma.

Per muntar el racó d’aula vam haver de buscar tot el que ens calia.

METODOLOGIA (els sentits)

Per a dur a terme aquest projecte, vam agrupar l’alumnat  en diferents grups cooperatius per tal d’aconseguir la participació i implicació de tothom.

Cada grup cooperatiu estava format de quatre alumnes: secretari, reporter, portaveu i coordinador. Cadascun d’aquests rols té una funció que permet el treball en equip, aprofitant les capacitats de cada membre.

Metodologia del projecte: Molt més del que t’imagines

En aquest projecte es treballa sobretot en  grups cooperatius heterogenis de 3 membres escollits per ells mateixos amb l’única condició que hi hagués alumnes del grup A i del B.  També es treballa en gran grup en la fase de llançament i presentació del producte i individualment en la recerca de fonts documentals.

A la sessió de llançament la infermera del CAP els presenta diversos mites sobre les drogues i els demana que els investiguin per presentar-los en l’última sessió, al “Congrés científic”.

A la segona  sessió ells mateixos s’assignen els rols i els defineixen en el “Bullet Journal”:

  • Coordinador (estructura les tasques i les delega)
  • Secretari (guarda els documents)
  • Dissenyador (dissenya els treballs)

Hi ha uns subcàrrecs que són:

  • Cronos (controla el temps i marca l’hora de finalització)
  • Impressor (imprimeix les tasques)
  • Informàtic (envia al moodle i correu-e  les tasques)

A les següents sessions  cada grup escull  un mite i el comenta amb el professor.Seguidament se’ls anirà assignant tasques i  terminis de presentació al voltant d’aquest mite.

En una última sessió hi ha la presentació del producte aconmpanyat d’una coavalluació amb la intervenció d’una persona externa de l’escola (Infermera del CAP).

METODOLOGIA

Treballarem el projecte del Consistori Infantil en grups cooperatius, però també proposem activitats per a treballar en parelles i en grups d’experts. Sis grups base de quatre membres, cadascú dels quals és responsable d’un càrrec a portar a terme.

Objectiu de cada grup és presentar una candidatura, un programa electoral amb els seus propòsits (educatius, socials, ambientals…) i fer campanya (amb cartells, vídeos i fulletons) per tal de captar el màxim de vots possibles durant el míting.

Aprofitem els diferents grups polítics de la ciutat per a fer recerca sobre el tema, eslògans, programes electorals… Cal compartir idees i resoldre dubtes.

El treball en grups d’experts consistirà en la preparació del dia de les eleccions: uns s’ocuparan del sorteig de la taula electoral, altres de les butlletes, preparar DNI per els cursos de primària…

En gran grup caldrà definir conceptes més específics com sufragi universal, democràcia participativa i representativa.

La metodologia utilitzada.

Per a portar a terme el projecte “la volta al món en 80 pans” hem utilitzat la metodologia del treball per projectes (PBL) com a eix central. El projecte partia de l’àrea de Tecnologies, i per tant aquesta metodologia ens permetia aplicar els principis del procés tecnològic.

Per presentar les tasques ens hem servit de la gamificació, creant situacions similars a les que ens podem trobar en les “Escape rooms”, ara tant de moda.

El disseny d’aquestes activitats ha estat realitzat seguint els “Breakout Edu”, i utilitzant tota mena de recursos, com poden ser candaus, diferents tipus de missatges encriptats i altres recursos que ham mantingut els alumnes enganxats a la fase menys atractiva del procès .

METODOLOGIA

La metodologia d’aquest projecte es basa en la tècnica d’aprenentatge cooperatiu coneguda com a trencaclosques o jigsaw. Vam escollir aquest a tècnica ja que possibilita que els estudiants  promou l’aprenentatge comparteixin en grup gran quantitat d’informació i promou la seva motivació.

Per fer-ho vam crear 6 grups base formats per 9 o 10 alumnes. Cada alumne d’aquests grups base se’ls va assignar un dels següents aparells del cos humà:

  • digestiu
  • circulatori
  • respiratori
  • urinari
  • nerviós
  • locomotor
  • òrgan dels sentits
  • endocri
  • reproductor

Cada alumne es va “especialitzar” en un aparell concret de manera que quan estavem en la fase de recerca els grups base es descomposaven per formar el grup d’experts. Cada “especialitsta” adquiria primer de manera individual i després en grup d’expert tots els coneixements necessaris de l’aparell en qüestió (TASCA 1)

Un cop es passava a la fase de transmissió cada expert tornava al seu grup base i explicava tot el què havia après en la fase de recerca amb els companys del seu aparell.

Vam assegurar-nos que la transmissió fos fiable fent validacions de les fitxes i pujant la informació a un sides comú. (TASCA 2)

Alhora de fer la transmissió l’expert ho havia d’explicar en format presentació oral i la resta d’alumnes del grup base havien de prendre uns apunts (que els servirien per entendre-ho millor i repassa-ho a casa pel dia del joc de rol).

D’aquesta manera cada alumne/a era essencial per assolir l’objectiu final, jugar bé al joc de rol. D’aquesta manera, es va generar una interdependència molt positiva dels membres del grup ja que tots eren igual d’importants per assolir l’objectiu final.

En la fase de creació vam tornar a treballar en grups d’experts. Cada grup d’expert creava cassos ficticis (primer individualment i després en grup) per tal de poder desenvolupar el joc de rol. (TASCA 3).

Per últim, en la fase de joc els alumnes també aconseguien dos tipus de puntuacions: una individual i una altra de grup. Això va afavorir la implicació de tots els membres al llarg de tot el projecte i un compromís col.lectiu en el moment de desenvolupar el producte final.

Evidentment, també en aquest projecte, es manté el què hem anat consolidant gràcies al treball per projectes en relació al clima i la gestió de l’aula:

  • La figura del professor/a com gestor de l’aula
  • Desenvolupament de l’autonomia dels alumnes.
  • Treball cooperatiu entre els alumnes
  • Connexió amb els interessos dels alumnes i amb la realitat més propera

Com hem treballat el projecte “El sol i el cel” (I)

Les activitats es realitzen en tres tipus d’agrupaments:

-Treball en gran grup: ens permet fer aportacions individuals davant del grup, debatre sobre aquestes aportacions, obrir interrogants, plantejar-nos objectius, buscar acords, organitzar-nos i generar noves línies de treball o investigació que fan viu el projecte.

-Treball en petit grup: és quan es fa un treball més específic. S’utilitza quan es reparteix una tasca de manera que amb la col·laboració de tots aconseguim un objectiu comú També s’utilitza per fer diferent tipologia d’activitats i permet que el nen/a pugui escollir segons els seus interessos. Aquest tipus d’agrupament és molt recorrent en la dinàmica de classe (racons): permet una atenció més individualitzada, un aprenentatge  entre iguals, més oportunitats, que tots els nens i nenes participin, desenvolupa l’autonomia i permet treballar amb ritmes i amb interessos diferents, fomentar la creativitat…

-Treball individual: es realitza quan el nen nena necessita una ajuda per exercitar unes determinades habilitats o destreses motrius, quan l’activitat requereix treballar individualment ( per exemple, mirar un conte amb desplegables),   quan recollim damunt del paper les activitats que es fan al llarg del projecte, quan ens fa falta recollir dades avaluatives més individuals, etc.

Els objectius sorgeixen de les preguntes que ens plantegem  a l’inici del projecte i marquen el fil conductor que se seguirà al llarg del projecte.Els plafons amb la informació inicial són un punt de referència durant tot el projecte  i es van ampliant i van creixent amb les aportacions que es van fent.Cada projecte i cada nivell propicia un tipus diferent de recerca:

-A P3, en ser la primera vegada que es treballa per projectes, es fa un treball més guiat per les famílies i els nens i nenes. Mitjançant la carpeta d’investigadors el nen/a fa una recerca de material i informació sobre un tema que ha escollit amb l’ajuda de la família, de manera que després ho pot explicar davant dels companys a la classe.

-A P4 en aquest projecte en concret, els nens i nenes amb l’ajut de les famílies, han fet:

·Recerca de dites relacionades amb la meteorologia i presentació a la resta de companys/es de la classe. Finalment s’ha recollit en format llibret.

·Fotografiat el cel i els fenòmens meteorològics que han observat, per tal de poder fer una exposició després d’ensenyar les fotografies als nens i nenes i entre tots trobar el títol escaient a la fotografia. L’exposició va estar oberta uns dies a les famílies.

Pel que fa a l’organització de les aules, a cada aula hi ha uns espais organitzats entorn del projecte:

1.-Espais d’exposició: Hi reflectim diferent tipus de continguts:

  • Els interrogants inicials i interessos que els nens/es s’han plantejat del projecte.
  • Els grups de treball.
  • Les informacions que els mateixos alumnes van aportant.
  • Recull i conclusions dels diferents apartats del projecte.

Aquests espais són interactius i evolucionen amb el projecte, serveixen per fer adonar al nen/a  en quin moment està del procés, per resoldre  els dubtes, per intercanviar idees i coneixements entre els grups, per revisar els objectius inicials…

2.-Racons de descoberta a l’aula: on posem a l’abast de tots els nens els recursos i les activitats que aporten aprenentatge sobre el projecte i on poden accedir de manera organitzada o lliurement, en petit grup o individualment, per fer tasques de diferent tipus.

Racó de joc dels helicòpters: 

Racó de les hèlices:

Les activitats estan dissenyades en funció dels interessos que van sorgint  dels nens i nenes, sense deixar de banda els continguts curriculars i tenint en compte que es treballin totes les àrees d’aprenentatge.

Cal tenir present que hi ha d’haver diferent tipologia d’activitats:

-Activitats de llenguatge verbal (expressió, comprensió, vocabulari, lectoescriptura, primeres literatures…).

-Activitats de llenguatge matemàtic (formes geomètriques, numeració, classificació, comparació, gradació, propietats…).

-Activitats de llenguatge plàstic (construcció d’un coet, d’un globus, d’un avió, d’unes ulleres de sol…).

-Activitats d’experimentació: fer funcionar aparells que volen (avions de paper, hèlices, fanals de paper, paracaigudes…) fer volar objectes amb un fil, experimentar les característiques de l’aire amb un globus, observar i experimentar com es crea el vapor d’aigua que ens servirà per entendre una mica més bé com s’originen els núvols i com deixen anar l’aigua quan plou…

-Activitats de llenguatge musical: https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/portada/els-nens-i-nenes-de-p4-us-cantem-les-cancons-que-hem-treballat-del-projecte-el-cel-i-el-sol/

-Activitats que formen part de l’organització escolar, com l’ambientació de les classes i dels passadissos, les festes (la disfressa de Carnaval), el teatre (la llegenda del Pescallunes), la Petita Biblioteca (contes, endevinalles, poemes…), també s’integren en el projecte: les adaptem i les aprofitem perquè també ens aporten significativitat, formen part de la vida de l’escola, ens permeten fer visible i transmetre la nostra feina.

Hi ha activitats que permeten que els alumnes puguin prendre decisions sobre el resultat final que volem aconseguir, per exemple, la construcció d’un coet: quina forma, quin color, quantes finestres, fem porta o no, quin nom li posem, quants propulsors…; o bé la documentació fotogràfica d’un fenomen meteorològic: què fotografio, quan, des d’on, amb quin aparell….

Hi ha activitats que són més guiades perquè l’objectiu és més concret i el procés necessita el suport de la mestra, per exemple, quan observem el fenomen de l’evaporació i la condensació de l’aigua.

Entre aquests dos exemples hi ha un ventall molt ampli de possibilitats i si bé es prioritza, sempre que sigui possible, les activitats obertes, no es deixen de fer activitats més guiades, si creiem que poden aportar coneixements nous, resoldre dubtes, fer entendre idees més complexes, etc.

 

Metodologia: “Quilòmetres Solidaris”

La metodologia emprada per tal de treballar en el projecte de “Quilòmetres Solidaris” va ser la recomanada per fer treball per projectes. És a dir que es treballava amb grups de 4 persones, heterogenis, en els quals cal aconseguir que tothom participi, fet de vegades prou complicat però que a mesura que van passant els dies veus que cada vegada funcionen millor els grups.

Es va donar un rol a cada participant del grup, per tal de que cadascú es responsabilitzés d’una part del treball. Els rols genèrics eren el de secretari, portaveu, coordinador i moderador. Tot i això, si per conveniència del propi grup calia, es podien canviar o afegir rols. Per exemple en ocasions calia posar-hi un encarregat de material.

Val a dir que tot i que el recomanable és que els grups els faci el professor, en el nostre cas, pel fet de fer el projecte a 1r d’ESO i al 1r trimestre, no va ser ben bé així. Vàrem deixar que fessin els grups ells, retocant si va caldre a la primera sessió, ja que havíem preparat una dinàmica per comprovar el funcionament dels grups. Es tractava de fer una petita tasca introductòria. A partir del 1r trimestre, com que ja coneixíem més els alumnes ja vàrem anar fent els grups nosaltres, el professorat.

Metodologia. La volta al món en 24 dies

El primer repte va ser pensar com faríem els grups. Ja havíem vist com varen treballar al primer trimestre i volíem trencar algunes dinàmiques . Per tant, vàrem pensar en una dinàmica en què semblés que els alumnes s’agrupessin lliurement, però, realment, era el professor qui havia fet els grups. La dinàmica era la següent:

El professor enganxava a l’esquena de l’alumne un adhesiu que contenia un dibuix i els alumnes havien de buscar les mateixes persones que tenien el mateix dibuix i agrupar-se. Això ho havien d’aconseguir fent-se preguntes entre ells, ja que no podien dir directament el dibuix que tenien.

El segon repte va ser com presentar-los el projecte de forma captivadora. I per això vàrem gravar un vídeo on hi havia persones de tot el món que els hi deien per què havien d’anar a visitar el seu país.

A partir d’aquí, cadascú amb el seu grup havien de decidir quin país del món triaven. Un cop decidit el país i distribuïts els rols a dintre del grup, havien de destacar els aspectes més rellevants del país, és a dir, què faria que la gent volgués visitar aquell país.

Per desenvolupar el projecte els alumnes disposaven d’un “ full guia” que podien anar seguint si convenia.