Arxiu de la categoria: Escola El despujol

LA VEU DELS ALUMNES

Publicat el per
Respon

Volem compartir amb tothom qui llegeixi el blog, què diuen els nostres alumnes quan els preguntem sobre el projecte de curs i la carpeta d’aprenentatge. Us convidem a reflexionar-hi i a extreure’n les vostres pròpies conclusions. Només cal que descobriu què s’hi amaga:

 

  • Hem fet de mestres. (P3)
  • Ens ha agradat fer un riu a la sorrera del pati. (P4)
  • Fer la maqueta ens ha ajudat a respondre la pregunta del projecte. (P5)
  • A la carpeta d’aprenentatge hem escrit totes les coses que hem après per poder-les recordar. (1r)
  • La carpeta ens ha servit per estudiar. (2n)
  • El projecte ens ha portat a treballar un tema tan actual com la contaminació i les illes de plàstic. (3r)
  • Estem molt motivats durant tot el procés, amb ganes de participar i gaudir del nostre procés d’aprendre. (4t)
  • El projecte ens ha permès obrir camps de recerca diferents. (5è)
  • Hem arribat junts a la resolució de la pregunta-repte. (6è)

 

A sota la veu dels alumnes s’hi amaguen unes quantes idees que no ens poden passar desapercebudes:

  • El nen i la nena com a protagonistes del seu aprenentatge.
  • L’alumne /a competent és el que crea una nova realitat a partir del que ha après.
  • Construir i experimentar, imprescindibles en un procés de recerca.
  • Podem escriure i recordar allò que hem viscut.
  • No hi ha recerca efectiva si no ens porta a un compromís.
  • La motivació com a element imprescindible en l’aprenentatge. Aprenem allò que ens captiva.
  • La diversitat de mirades dona seguretat a l’aprenent i li proposa nous reptes.
  • Només junts es fan els grans canvis.

Segur que en trobareu moltes més. No oblideu compartir-les!!!

L’AVALUACIÓ COM A OPORTUNITAT

Publicat el per
Respon

Com molt bé reflecteix el títol d’aquesta entrada al blog, volem reflexionar al voltant de l’avaluació del projecte d’aquest curs i de la carpeta d’aprenentatge, una eina avaluativa que tenim en procés d’implementació. Per poder avaluar cal observar, compartir mirades i sobretot escoltar. Cal escoltar a tothom: a les famílies, als alumnes i als mestres.

Pel que fa al projecte, escoltant als alumnes és molt gratificant sentir-los dir que han après moltes coses i que ho han fet investigant, estudiant i treballant en grup. El tema de l’aigua ens ha permès fer activitats molt diverses i molts experiments. Junts hem arribat a poder respondre les preguntes-repte que ens havíem formulat:

  • Com és que quan obrim l’aixeta surt aigua?
  • L’aigua sempre és bona?
  • L’aigua s’acaba?

Escoltant als mestres, tothom n’està satisfet, però ens agradaria focalitzar en les opinions dels especialistes, moltes vegades els grans oblidats. Ens agrada poder compartir com van trobant maneres d’integrar-se en aquest aprenentatge globalitzat: o bé buscant continguts comuns o bé donant resposta a algunes de les preguntes que es generen en el procés de recerca. En tot cas, sempre escoltant les propostes de l’alumnat i utilitzant un ampli ventall de recursos.

Escoltant a les famílies, ens arriben paraules de satisfacció d’haver pogut participar en el projecte, ja sigui acompanyant als vostres fills i filles o bé entrant com a experts dins de les aules. Ens arriben també ganes de viure més d’aprop el moment de la difusió. Quin bon símptoma oi? Trobarem la manera de fer-ho possible.

Pel que fa a la carpeta d’aprenentatge, estem tots molt contents d’haver-hi treballat. A Primària ens ha costat trobar el format i els moments d’autoavaluació per tal que fos un procés obert, però a E. Infantil han obert un bon camí que de ben segur ens ajudarà a trobar la manera i a millorar el resultat final. Continuem…

P4 – VISITA DE L’AVI DE D’ADRIÀ QUE ÉS PESCADOR

3r – FEM EXPERIMENTS AMB EN LLUIS 

P3 – ENS VISITA UN BOMBER 

 

TRANSFORMEM LA DIFUSIÓ DEL PROJECTE

Publicat el per
Respon

Tots i totes estarem d’acord en què un projecte està inacabat si no en fem difusió. La difusió és un procés en què es comparteixen els resultats i les experiències amb un objectiu: influir en la manera de pensar i actuar d’altres persones o aconseguir que prenguin consciència d’una nova idea, producte o servei. Per tant, cal aconseguir el màxim impacte possible en el públic que ens escolta.

 Aquest curs hem fet un salt important en la difusió del nostre projecte sobre l’Aigua. Durant el procés de recerca, l’hem compartida mitjançant converses, petites xerrades, participació en experiments,…però ara, a final de curs, ha sigut genial. S’han acabat les presentacions audiovisuals, que estaven molt bé, però que eren unidireccionals i anaven acompanyades d’un discurs no sempre prou entenedor per a la resta d’alumnat. Sense ni parlar-ne massa, mestres i alumnes ens hem adonat que és una molt bona idea transmetre el que hem après i com ho hem après a través de petits tallers interactius o situacions d’aprenentatge, en què no ens cal tenir un discurs a punt que ens pot fer quedar en blanc. Els materials utilitzats ens permeten construir un discurs espontani i la interacció constant amb el públic ens ajuda a adequar el nostre registre comunicatiu. Realment, un gran encert!

Per tal que us ho pugueu imaginar, ha estat com una gran fira en què s’han explorat recursos educatius diversos: experiments per explicar les característiques de l’aigua o el funcionament d’una depuradora, imatges per explicar els fenòmens metereològics, àlbums il·lustrats per explicar desastres ambientals, material matemàtic per entendre el funcionament de les molècules,… i tot això amb propostes lúdiques que han funcionat com a petits reptes que han interpel·lat als altres i han generat aprenentatge. Estareu d’acord amb nosaltres que globalitzar és això. Ara només ens cal anar un pas més enllà i obrir-ho als pares per poder aprendre junts. Serà el repte del proper curs!

 De moment us convidem doncs a gaudir del reportatge fotogràfic d’aquest curs i us deixem dues frases per reflexionar-hi:

“El projecte acaba però els productes i els resultats es queden, i només tenen sentit si s’utilitzen i produeixen canvis”

“Si compartim la responsabilitat, reforcem la cooperació i la solidaritat en el centre”.

 PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE 3r 

P5 EXPOSA A 3r 

5è EXPOSA A 1r

1r EXPOSA A P4 I A 5è

PROCÉS OBRA DE TEATRE 4t 

 

 

 

IMPLEMENTEM LA CARPETA D’APRENENTATGE

Publicat el per
Respon

Després de començar a treballar amb la carpeta d’aprenentatge el curs passat, aquest curs hem decidit implementar-la a tots els nivells des de P3 fins a 6è. Vam decidir fer un format per Educació Infantil i un altre per Primària. A E. Infantil hem optat per una carpeta oberta i a Primària per un dossier tamany fitxa.

Abans de treballar en la carpeta, sí que vam estar parlant a nivell de grup impulsor, de quina era la seva finalitat i ho vam transmetre al claustre en l’espai de reunions de cicle.

Vàrem parlar de que havia de recollir evidències del que l’alumne/a aprèn i com ho aprèn i per tant, cap carpeta pot ser igual perquè no tots aprenem el mateix ni de la mateixa manera. Ha d’incloure els objectius de les tasques i les reflexions del alumne/a sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors i què va millorant a mesura que avança en el coneixement. És idoni que inclogui bases d’orientació que explicitin l’anticipació de l’acció (què hauran de fer o pensar per realitzar un determinat tipus de tasques), mapes conceptuals que organitzin les relacions entre els principals conceptes, i l’autoreflexió sobre els resultats de l’avaluació. Pot incloure també els esborranys i les versions finals d’un treball, per evidenciar els canvis, i fer referència a descobriments, preocupacions, recursos utilitzats, bibliografia consultada, fotografies, coavaluacions, és a dir, tot allò que pugui constituir una

“biografia” del treball realitzat. 

I bé, després d’haver-hi treballat tot aquest curs, ha arribat el moment d’avaluar el procés d’elaboració i el resultat final. De fet, això és el que volem  compartir amb tothom qui estigui interessat en les nostres reflexions.

En el cas d’E. Infantil, pensem que respon molt bé a la seva finalitat, conté bones evidències i el format hi ajuda. Ens agrada poder dir que és tan versàtil que en qualsevol moment es pot transformar en un guió per tal que cada nen i nena pugui explicar el seu procés d’aprenentatge. En el cas de Primària pensem que en general conté bones reflexions de l’alumnat, però manquen evidències de què s’aprèn i com s’aprèn, l’anàlisi dels errors i un grau més alt de personalització de la carpeta. Això és el que ens proposem millorar el proper curs, incloent-hi un índex i pensant com organitzarem els materials. També estem pensant en un nou format que ens permeti, igual que a E. Infantil, incloure-hi diferents tipus d’evidències: potser una capsa, un desplegable…

Us adjuntem una petita mostra del camí que ja hem obert!

 

 

 

 

ANÀLISI DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ: UNA MANERA D’APRENDRE

Publicat el per
Respon

En aquesta entrada al blog, voldríem compartir algunes de les nostres pràctiques d’avaluació i fer tres reflexions al seu voltant.

En primer lloc ens sembla interessant compartir aquestes pràctiques perquè estan contextualitzades en diferents àmbits d’aprenentatge, prioritzen competències diferents i els seus protagonistes no es troben en el mateix moment evolutiu.

En segon lloc, pensem que la diversitat d’instruments avaluatius que inclouen, és un valor afegit, i volem destacar sobretot com ens permeten identificar el moment de recerca i aprenentatge en què es troba cada grup respecte al projecte d’aquest curs. Aquesta reflexió és important perquè les activitats exemplifiquen com l’avaluació formativa és inherent al procés d’aprendre i evidencia que no tots aprenem el mateix ni ho fem de la mateixa manera.

En tercer lloc, les activitats que compartim, es converteixen en una eina metodològica prou potent per al grup impulsor, perquè permeten generar canvis en les pràctiques educatives de tot el Claustre actuant com a modelament a partir de l’acció-reflexió.

Doncs bé, només ens queda convidar-vos a que també utilitzeu les pròpies experiències com a motor de renovació educativa. La Mar Esteve, en el seu llibre “Aventures d’aprenentatge” parla de trobar espais per remirar l’acció, per narrar l’experiència, per detallar allò que s’observa, per fer prospectiva, per llegir, per dialogar, per compartir. Però diu també que podem buscar assessoraments i compartir amb altres escoles, però si no hi ha una base d’acció-reflexió en la mateixa situació i feta col·laborativament, és fàcil que els canvis quedin reduïts a innovacions superficials.

Us animem a pensar-hi!

Podeu accedir a les pràctiques clicant els següents enllaços:

CONTES, LLEGENDES I CREENCES RELACIONADES AMB L’AIGUA

COM DECOREM L’AULA?

QUÈ SABEM DEL JACUZZI?

 

LA MOTIVACIÓ I EL REPTE: MOTOR DEL TREBALL PER PROJECTES

Publicat el per
Respon

Aquest curs el nostre projecte d’escola és “L’aigua: H2O”. El tema sempre surt de les propostes dels alumnes i l’anàlisi posterior feta pel claustre de mestres sobre els projectes treballats en cursos anteriors.

L’arrencada del projecte contempla dos aspectes rellevants: la motivació i la tria d’una bona pregunta-repte, una pregunta que sigui prou oberta per haver d’explorar diferents camps de recerca.

La motivació ha contemplat dues parts: una primera part en què es convidava a tothom a esbrinar el tema d’enguany a partir de pistes que anaven apareixent cada dia al pati de l’escola, i una segona part en què vàrem sorprendre a la nostra comunitat educativa transformant el pati en un ambient aquàtic. Aquest ambient ha permès imaginar, jugar, fer-se preguntes… i les pistes han propiciat les primeres investigacions, la reflexió, l’argumentació, el compartir raonaments.

Pel que fa a la bona pregunta, aquest curs hem decidit fer-ne una per a cada cicle: els petits (educació infantil), els mitjans (1r, 2n i 3r) i els grans (4t, 5è i 6è). La pregunta que hauran de respondre els petits és “Com és que surt aigua de l’aixeta?”, la dels mitjans, “L’aigua sempre és bona?”, i la dels grans “L’aigua s’acaba?”. Fixeu-vos que les preguntes ens permeten explorar diferents àmbits, generar noves preguntes i fer una anàlisi diversificada del tema; estan contextualitzades i ens donen indicis.

La recerca de respostes configurarà  la metodologia de treball i el procés d’avaluació. Caldrà saber on buscar la informació, contrastar-la, compartir-la, saber transmetre-la…i durant aquest procés serà imprescindible aturar-nos per reflexionar sobre què aprenem i com ho aprenem, per descobrir les nostres habilitats i les nostres mancances, per entendre els errors com oportunitats d’avenç i per generar propostes de millora.Us convidem doncs a submergir-vos en el nostre projecte!

QUI SOM

Publicat el per
Respon

L’escola El Despujol ens definim com una escola que treballa per projectes de P3 fins a 6è i som també comunitat  d’aprenentatge. Com a comunitat duem a terme dues actuacions d’èxit que són els grups interactius i les tertúlies literàries dialògiques. Per tant, el treball cooperatiu, el voluntariat i la idea de compartir forma part de la nostra manera d’entendre l’aprenentatge. Aquesta mateixa idea va ser la que fa tres cursos ens va empènyer a voler formar part de la Xarxa de Cb. La creació del grup impulsor ens ha permès reflexionar sobre la nostra pràctica educativa i generar propostes de millora que han entrat dins de totes les aules; és allò que d’una manera  més planera en diríem “fer taca d’oli”. Vam començar essent cinc persones i en aquest moment ja en som onze. La Xarxa ens ha permès “compartir” idees, reflexions i també experiències: res més a prop del que nosaltres en diem “aprendre junts” per aprendre més i millor.

Durant aquests tres cursos, el tema de l’avaluació en el marc del treball per projectes ha generat debats prou interessants que ens han portat a replantejar-nos les nostres actuacions i a introduir canvis en la manera d’evidenciar què aprenem i com ho fem.

En aquesta línia, l’activitat d’avaluació competencial que se’ns ha proposat en les reunions de coordinació, pot ser una oportunitat per consensuar els trets que defineixen el ser competent i millorar l’avaluació, entenent-la sempre com a element transformador i generador de canvis. Nosaltres afegirem a aquesta activitat, un nou repte: fer extensiva la carpeta d’aprenentatge a tots els alumnes com a eina autoavaluativa que permet reflexionar sobre els coneixements adquirits, però també sobre el procés, per aprendre dels errors i adquirir estratègies aplicables a diferents contextos.

La Neus Senmartí ho explica així: Quan diem que l’alumnat s’ha d’avaluar a ell mateix, que ha de ser protagonista, ens referim a un procés de metareflexió. L’alumne ha de ser conscient d’allò que fa bé i allò que ha de canviar. En aquest procés de metareflexió, l’avaluació hauria de dirigir-se a ser un mètode de suport a l’estudiant, sobretot per a aquells que no són capaços de fer-lo ells sols.