Un cop finalitzat el projecte, hem demanat a l’alumnat l’opinió personal per tal de millorar alguns aspectes i tenir-los en compte per als propers cursos. Se li demana que descrigui tres aspectes positius i tres de negatius. La percepció general de l’alumnat ha estat molt positiva.
AVALUACIÓ DEL DOCUMENTAL
Per tal d’avaluar les tres matèries implicades en el projecte del documental, és a dir, els mòduls de Llengua catalana III, Moviments migratoris i Tecnologia, ens hem servit d’una part de la nota pròpia de la matèria sumada a una part de la nota corresponent al projecte documental.
Cada mòdul es valora amb un 40% de la nota pròpia de la matèria i un 60% de la nota obtinguda del rodatge del documental.
Un requisit indispensable per aprovar cadascun dels mòduls és que cal superar les dues parts per separat amb una nota superior a 5, tant pel rodatge, com pel mòdul.
Rodatge (60%):
Avaluació persona experta
Autoavaluació
Coavaluació
Avaluació professorat
Matèries (40%)
S’han emprat els mateixos indicadors d’assoliment en tots els instruments d’avaluació: avaluació de la persona experta, autoavaluació, coavaluació i avaluació del professorat.
A més, un altre instrument d’avaluació ha estat el diari de rodatge que l’alumnat ha anat elaborant al llarg del procés. En aquest diari, cada persona descriu la funció desenvolupada, el sentiment de complicitat al grup, la percepció d’haver aportat o beneficiat el grup, la resolució d’imprevistos i les opinions personals.
Producte final
L’alumnat de GES 2 matí i GES 2 implicat en aquest projecte-documental ha de participar en la seva planificació i pensar una temàtica afí als moviments migratoris i que pugui treballar competències en les matèries de Llengua catalana, Moviments migratoris i Tecnologia.
Així doncs, cal formular la temàtica i el format (narració, imatges, veu en off, entrevistes…) de manera col·lectiva, ja que el documental el realitza conjuntament tot l’alumnat dels dos torns.
Per fer aquestes tasques de caire més tècnic, tenim una persona experta en el camp audiovisual, la Cèlia Torns, que durant les primeres sessions ens ofereix, tant a professorat com a alumnat, un bagatge teòric sobre el qual podrem experimentar en les sessions posteriors dedicades a la gravació, on també ens acompanya. A més a més, sempre tenim el seu suport quan sorgeixen dubtes o necessitem resoldre qüestions que es van presentant.
Al mòdul de Tecnologia també es construeix una maqueta a escala 1:200 dels habitatges Montseny, grup on es troba ubicada l’escola, fil narratiu del documental.
Com es presenta el producte final?
D’una banda es crea un tràiler de 3 minuts de duració que es presenta en diversos espais, com ara jornades de professorat i grups-classe de l’escola, per tal de generar interès i curiositat.
L’estrena del documental serà pública durant la festa de final de curs, un vespre del mes de juny, on són convidats tant l’alumnat, com les seves famílies, amigues, amics, entorn, associacions del barri, gent que ha participat en el documental (persones entrevistades, arquitecte, historiador, persones que han passat per l’escola…) i, en definitiva, tota la gent que vulgui acudir, ja que es tracta d’una festa oberta al barri i a la ciutat de Vic.
Coordinació del professorat
El professorat implicat en el projecte es troba setmanalment per tal d’actualitzar el treball fet i acordar la planificació de la setmana següent. Per fer efectiva aquesta coordinació es treballa amb un calendari compartit i editable que permet conèixer a què es dedica cada sessió (sessions amb l’experta, entrevistes, rodatges, consulta als arxius municipals, presentació de l’arbre genealògic, càlculs d’escales…).
Autoregulació del procés d’aprenentatge de l’alumnat
La principal eina per la regulació de l’aprenentatge és el diari de rodatge, a través del qual l’alumnat reflexiona sobre la seva actuació durant cada sessió de rodatge, de quin ha estat el seu rol, si l’ha portat a terme adequadament, la interacció amb la resta de membres de l’equip i les solucions aportades als imprevistos que van sorgint.
Documentació del procés d’aprenentatge
El professorat registra mitjançant vídeos i fotografies el procés d’aprenentatge, que es van compartint a la web del centre i a les diverses xarxes socials (Twitter, @cfaMontseny; Instagram @cfa_montseny).
En ser un projecte que partia de les necessitats de l’alumnat, durant tot l’eix temàtic han anat sorgint interessos, vivències i necessitats, que, alhora, ens han permès acostar-nos a la realitat del nostre alumnat.
Algunes de les situacions viscudes en relació a l’habitatge han estat:
Un alumne arriba un dia a classe dient-nos que ha descobert que el pis que tenia llogat era un pis ocupat i que ell no ho sabia. Resulta que estava pagant uns diners a algú que se n’havia apropiat de forma il·legal, quan en realitat el pis era del banc. El noi en qüestió va arribar amb una motxilla a classe dient que s’havia trobat que el seu pis estava tapiat i no podia entrar. Ens va demanar ajudar per cercar un lloc a on estar-se de forma provisional mentre trobava una solució.
Tenint en compte que el treball al llarg de l’eix temàtic ha estat significatiu, l’avaluació no pot prendre un caire diferent. Per això avaluem l’habitatge a partir d’uns indicadors competencials com per exemple:
Les activitats d’avaluació es plantegen a partir de simulacions de situacions reals, on l’alumnat ha hagut de resoldre un cas concret enfocat en la compra de mobiliari, recerca d’un habitatge de lloguer, entre d’altres.
Al final del projecte es pretén que l’alumnat sigui capaç de llegir un anunci d’un habitatge i saber de forma crítica si s’adequa o no a les seves necessitats. D’altra banda, també es vol que l’alumnat sigui capaç d’escriure un anunci de lloguer que, previ treball, defineixi de forma realista tots els seus interessos. Per tant, el producte final serà quelcom significatiu i funcional en el seu dia a dia: garantir que l’habitatge on viuen o a on voldrien viure sigui el més adequat per a ells i elles.
Un exemple d’activitat final que recull tots els aprenentatges adquirits al llarg del projecte estudiat seria el següent:
El curs 2017-18 es va iniciar el treball per eixos temàtics als grups d’Instrumental i Català. El punt de partida d’aquests eixos és el treball significatiu i competencial, a partir de les necessitats sorgides en els debats inicials amb l’alumnat.
Els eixos temàtics que hem treballat són:
La programació dels diferents eixos temàtics és viva i l’anem construint setmanalment a partir de les necessitats i situacions que sorgeixen a l’aula. La bona coordinació i entesa de tot l’equip docent és la clau perquè tot l’engranatge funcioni.
La resposta per part de l’alumnat és molt positiva. El fet de treballar aquells àmbits que tenen relació amb la seva vida diària, poder donar resposta concreta a les seves necessitats i anar avançant paral·lelament amb el treball de comunicació oral i de lectoescriptura, ha fidelitzat la seva assistència al centre i la seva implicació.
L’eix temàtic de l’habitatge ens ha permès començar a treballar amb plànols per iniciar-nos en la comprensió espaial i avançar cap al treball amb revistes com el Reclam i el Més Osona, properes a l’alumnat, on han cercat pisos de lloguer, han fet la comprensió dels anuncis i han decidit si s’adequaven a les seves necessitats.
En els grups d’Instrumental i Català la metodologia que utilitzem es basa en una estructura que inclou dues parts. La primera consisteix en un treball de lectoescriptura que es realitza en grup i té com a origen la paraula generadora de Paulo Freire i en la segona es realitza un treball oral o escrit en funció de la proposta que s’està treballant.
D’entre les propostes que es realitzen, en la majoria d’elles s’utilitza material manipulatiu per tal que els aprenentatges que realitza l’alumnat siguin més significatius. Aquest material està pensat i dissenyat seguint un fil cronològic que permet a l’alumnat mantenir el seguiment de tot el projecte amb el que estem treballant.
En l’eix temàtic de l’habitatge hem treballat tot el lèxic relacionat amb aquesta àmbit per arribar finalment a la comprensió d’un anunci de lloguer amb una mirada crítica. Paral·lelament s’ha realitzat un treball matemàtic amb l’euro que ens ha permès moblar fictíciament un pis i determinar si el cost del lloguer estava dins les seves possibilitats econòmiques.
El plantejament de les activitats es basa en la recreació de simulacions de la vida quotidiana amb les què es pot trobar l’alumnat. En el treball oral es busquen les possibles resolucions de la qüestió plantejada i es posa en comú amb tot el grup. És en aquest espai on l’alumnat intercanvia els seus punts de vista i és crea un diàleg entre tots ells i totes elles.
L’organització de les activitats és en funció de la matèria:
