Projecte “Sota terra”- metodologia

Els agrupaments van variant segons les activitats dins el projecte, la majoria d’activitats són en parelles o petits grups heterogenis, tot i que també se’n fan amb gran grup, aquestes solen ser les activitats de conversa, de posada en comú sobre la informació cercada o també activitats de modelatge, en les quals la mestra explica o mostra com es porta a terme alguna cosa,  per exemple: un experimentació, i després els alumnes ho fan de manera individual o en petit grup.  

Totes les activitats estan guiades pel mateix fil conductor que és la gran pregunta que es va fer a l’inici del projecte, hi ha moltes tasques on es busca la conversa, on els alumnes expressin les seves inquietuds o expliquin les seves descobertes. Tenint en compte que són alumnes de 2n de primària sobretot a l’hora de cercar informació és on se’ls guia més sobretot perquè la puguin trobar en fonts fiables. La majoria d’activitats no són molt guiades però tal i com hem explicat abans si que les converses ho són per poder arribar a les conclusions que volem i també ho són les activitats de modelatge. Hi ha certs moments en què els alumnes tenen interessos concrets relacionats amb el projecte, tot i que alguns d’aquests no estaven programats, s’han anat portant a terme de forma espontània perquè han estat interessants i realment n’hem pogut treure un bon aprenentatge.  El projecte s’acaba doncs quan som capaços de respondre la gran pregunta i de portar a terme la nostra pròpia reutilització de la làmpada.

Durant el projecte, a l’inici de cada sessió s’estableix una petita conversa per poder compartir el procés, els dubtes, revisar objectius inicials i intercanviar idees i coneixements entre els alumnes així com explicar o acordar quin serà el següent pas que portarem a terme. 

Metodologia/ implementació. La setmana de la ciència

Ens plantegem unes característiques de les activitats d’avaluació competencials que acompliran:

  • Inclou diferents formes de representar la informació (text, gràfics, símbols, mapes, taules, mitjans audiovisuals, etc.).
  • Requereix, per a la seva resolució, habilitats cognitives de nivells superiors (analitzar, interpretar, justificar, valorar, argumentar, crear…).
  • És diferent de les que s’han utilitzat en el procés d’ensenyament, però és coherent amb el que s’ha fet a l’aula.
  • Demana que l’alumne anticipi o planifiqui les decisions, accions o operacions a fer (permet valorar el procés de raonament de l’alumne).
  • Requereix l’ús integrat de coneixements de diferents àrees.
  • Planteja una tasca o pregunta el destinatari de la qual no és el mateix mestre.
  • L’alumne pot dur-la a terme fent servir tot el material de suport i consulta disponible al seu abast, és a dir, en les condicions amb què habitualment es resoldria en la vida real.

Per desenvolupar el projecte hem treballat amb els alumnes aquests tres aspectes:

  1. Parteix d’una situació relacionada amb problemes que l’alumne podria trobar-se en la vida quotidiana i propera als seus interessos i motivacions. Per tenir en compte els seus interessos i motivacions es podria donar llibertat a l’hora d’escollir el format del producte final.
  2. Planteja tasques o preguntes prou obertes perquè permetin analitzar no només el resultat, sinó també el desenvolupament: Abans de començar a fer el Power Point, hauríem d’haver pactat entre tots els indicadors de la rúbrica d’avaluació final. D’aquesta manera l’alumnat seria conscient del què serà avaluat. També es podria fer una rúbrica d’autoavaluació semblant per fer un seguiment després de cada sessió.
  3. S’admet la possibilitat de fer l’activitat d’avaluació amb flexibilitat o sense limitació de temps: Per ser més flexibles es podria donar llibertat amb el nombre de diapositives i amb els punts a tractar en cadascuna d’elles.