Projecte “sota terra” – Implementació

Tal com hem comentat anteriorment hi ha una pregunta inicial que guia el projecte. Els nous continguts que van apareixent es van lligant amb els coneixements previs dels alumnes a partir de la conversa oral i de petites activitats que van sorgint. 

Es treballa de manera global i a mesura que va avançant el projecte i van sorgint diverses activitats els alumnes van transferint els continguts de les diferents àrees. 

En aquest cas podem dir que en aquest projecte per anar documentant el procés d’aprenentatge dels alumnes s’ha anat enregistrant la informació, experiències, fotografies, aprenentatges… en una espècie de lapbook amb volum que hem anomenat “caixa bomba”. Cada alumne ha confeccionat la seva de forma individual i aquesta mateixa caixa ha estat la que s’ha utilitzat a l’inici de cada sessió per establir la conversa sobre què sabíem, què après, què ens cal saber, quines noves inquietuds ens provoca el projecte, on volem arribar….

 

Setmanalment s’han dut a terme reunions de coordinació per tal de programar el projecte i dissenyar les activitats d’acord amb el currículum de primària. Teníem un esquelet d’objectius, continguts i criteris d’avaluació abans d’iniciar el projecte, que varem extreure sobre la programació vertical ja feta sobre les àrees de coneixement del medi natural i social, i durant aquestes reunions s’ha anat donant forma al propi projecte. 

 

Des d’un primer moment i seguint les bases del curs que hem realitzat amb la Montse Jimenez, varem acordar que la mestra havia de representar un guia en el projecte ja que si que és cert que proposa el tema inicial però una vegada introduit el tema són els alumnes el protagonistes del seu propi aprenentatge i per això segurament cada classe haurà tingut un producte final diferent. 

 

La valoració final de projecte és molt positiva ja que els alumnes han estat molt motivats des de l’inici. Han assolit els objectius d’aprenentatge marcats i fins hi tot més, ja que han anat més enllà del que ens havíem proposat en un primer moment. També valorem molt positivament la forma d’enregistrar la informació, converses, experiències… (la “caixa bomba”) ja que ha estat diferent de tot el que havíem fet fins ara. La implicació per part dels alumnes ha estat boníssima i han sorgit experiències tant bones com: visitar les “Mines de sal de Cardona” per descobrir algunes propietats de la sal o visitar la deixalleria de Manlleu per descobrir més coses sobre el reciclatge d’alguns materials. 

Una de les millores que ens agradaria incorporar seria donar més opcions per poder dur a terme el producte final (només es va reutilitzar una sola làmpada en cada grup-classe i veient l’implicació dels alumnes i el gran aprenentatge que han fet, podríem haver obtingut 4 o 5 productes finals diferents de cada grup-classe).

Al llarg del procés les famílies s’han pogut implicar en el projecte sobretot a l’hora de buscar informació i de portar materials a l’aula per poder observar, experimentar…

Metodologia/ implementació. La setmana de la ciència

Ens plantegem unes característiques de les activitats d’avaluació competencials que acompliran:

  • Inclou diferents formes de representar la informació (text, gràfics, símbols, mapes, taules, mitjans audiovisuals, etc.).
  • Requereix, per a la seva resolució, habilitats cognitives de nivells superiors (analitzar, interpretar, justificar, valorar, argumentar, crear…).
  • És diferent de les que s’han utilitzat en el procés d’ensenyament, però és coherent amb el que s’ha fet a l’aula.
  • Demana que l’alumne anticipi o planifiqui les decisions, accions o operacions a fer (permet valorar el procés de raonament de l’alumne).
  • Requereix l’ús integrat de coneixements de diferents àrees.
  • Planteja una tasca o pregunta el destinatari de la qual no és el mateix mestre.
  • L’alumne pot dur-la a terme fent servir tot el material de suport i consulta disponible al seu abast, és a dir, en les condicions amb què habitualment es resoldria en la vida real.

Per desenvolupar el projecte hem treballat amb els alumnes aquests tres aspectes:

  1. Parteix d’una situació relacionada amb problemes que l’alumne podria trobar-se en la vida quotidiana i propera als seus interessos i motivacions. Per tenir en compte els seus interessos i motivacions es podria donar llibertat a l’hora d’escollir el format del producte final.
  2. Planteja tasques o preguntes prou obertes perquè permetin analitzar no només el resultat, sinó també el desenvolupament: Abans de començar a fer el Power Point, hauríem d’haver pactat entre tots els indicadors de la rúbrica d’avaluació final. D’aquesta manera l’alumnat seria conscient del què serà avaluat. També es podria fer una rúbrica d’autoavaluació semblant per fer un seguiment després de cada sessió.
  3. S’admet la possibilitat de fer l’activitat d’avaluació amb flexibilitat o sense limitació de temps: Per ser més flexibles es podria donar llibertat amb el nombre de diapositives i amb els punts a tractar en cadascuna d’elles.