El vitge dels tambors

En aquest capítol, el programa Atrapa-sons” se centra en els instruments de percussió i en la música de Leroy Anderson.

Segurament, els instruments de percussió es van inventar d’una manera tan senzilla com picant un tronc d’arbre. Deuen ser els instruments musicals s antics de la història.

El so depèn de la forma i del material amb què s’ha fet l’instrument. També depèn de la caixa de ressonància, si és que en té. L’avantatge d’aquests instruments és que són molt variats i populars. Alguns són molt rudimentaris i es fan amb materials a l’abast de tothom: carabasses, terrissa, fusta, etc. La majoria d’instruments de percussió són d’atac ràpid. Això vol dir que el so comença de cop. En canvi, amb altres instruments, com els de vent, podem treure el so a poc a poc.

Molts instruments de percussió serveixen per portar el ritme, però amb alguns també es poden fer melodies. Amb els instruments de percussió passa el mateix que amb la resta d’instruments: els més curts i petits fan notes més agudes i els més llargs i grossos fan notes més greus. Hi ha dos tipus d’instruments de percussió: els instruments de so determinat ,que poden fer notes diferents, i els que només fan un tipus de so, els instruments de so indeterminat i que bàsicament serveixen per portar el ritme.

La història de la percussió: els primers instruments que van inventar els humans van ser els de percussió. Picaven amb pedres, fustes, pals i tot el que trobaven. Els instruments de percussió es troben en totes les cultures i n’hi ha una gran varietat. No és estrany que sigui la secció que té més instruments diferents en una orquestra, perquè d’instruments de percussió en podem trobar pertot arreu. D’altra banda, a la part final del programa, “El relat animat” està dedicat a “The typewriter”, de Leroy Anderson.

Edu3.cat