En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” se centra en els instruments de percussió i en la música de Leroy Anderson.

Segurament, els instruments de percussió es van inventar d’una manera tan senzilla com picant un tronc d’arbre. Deuen ser els instruments musicals més antics de la història.

El so depèn de la forma i del material amb què s’ha fet l’instrument. També depèn de la caixa de ressonància, si és que en té. L’avantatge d’aquests instruments és que són molt variats i populars. Alguns són molt rudimentaris i es fan amb materials a l’abast de tothom: carabasses, terrissa, fusta, etc. La majoria d’instruments de percussió són d’atac ràpid. Això vol dir que el so comença de cop. En canvi, amb altres instruments, com els de vent, podem treure el so a poc a poc.

Molts instruments de percussió serveixen per portar el ritme, però amb alguns també es poden fer melodies. Amb els instruments de percussió passa el mateix que amb la resta d’instruments: els més curts i petits fan notes més agudes i els més llargs i grossos fan notes més greus. Hi ha dos tipus d’instruments de percussió: els instruments de so determinat ,que poden fer notes diferents, i els que només fan un tipus de so, els instruments de so indeterminat i que bàsicament serveixen per portar el ritme.

La història de la percussió: els primers instruments que van inventar els humans van ser els de percussió. Picaven amb pedres, fustes, pals i tot el que trobaven. Els instruments de percussió es troben en totes les cultures i n’hi ha una gran varietat. No és estrany que sigui la secció que té més instruments diferents en una orquestra, perquè d’instruments de percussió en podem trobar pertot arreu. D’altra banda, a la part final del programa, “El relat animat” està dedicat a “The typewriter”, de Leroy Anderson.