Cantant de jazz nascuda al gueto negre de Baltimore el 7 d’abril de 1915. Juntament amb Ella Fitzgerald i Sarah Vaughan és considerada com una de les cantants femenines més importants del jazz i del soul. Va tenir una infància molt difícil: violació, acusacions de prostitució, estades al reformatori, alcoholisme, drogues, presó… fets tots ells que la van portar a una mort prematura l’any 1957 a Nova York(fins i tot moribunda i insconscient al llit de l’hospital, la policia va intentar emmanillar-la acusada de consumir drogues mentre agonitzava).

Hi ha qui afirma que si cantava com cantava era per aquesta vida tan dura i plena de patiments que li va tocar viure. La seva veu aspra (com la de Louis Arsmtrong) però expressiva, i les seves intepretacions plenes de passió, intensitat i sentiment, fan que se la pugui considerar com una de les grans dives del jazz.

I com que quan parlem de música els fets valen molt més que les paraules, us deixo el magnífic “Strange Fruit” . És una canço que parla, amb molta crueltat i sense estalviar detalls, de les execucions que patien els negres als estats del sud dels Estats Units durant els anys d’esclavitud. Aquesta peça es va convertir en l’himne del Moviment pels drets civils als EEUU i fou escollida per la prestigiosa revista Time com la millor canço del segle XX.

Tant important ha estat Lady Day per a la música, que artistes tan coneguts com U2 amb Angel of Harlem o Presuntos implicados amb Alma de Blues, li han dedicat les seves cançons.