Monthly Archives: abril 2010

IES Narcís Oller: “Els Miserables”

Hola coral! Tal com us vaig dir a Lleida compartirem escenari amb els alumnes del IES Narcís Oller de Valls, i ja us vaig comentar que aquest és un institut on es fa el batxillerat d’arts escèniques i que fan uns muntatges de teatre musical molt xulos.

Enguany estan preparant el musical els Miserables que és una adaptació del musical “Les Miserables” que s’està fent a Londres des de fa mes 25 anys (un espectacle cent per cent recomanable!). Els Miserables és un musical basat en la novel·la romàntica del novelista francès Victor Hugo i publicada l’any 1862.

Aquí us deixo un vídeo de la representació que van fer el 28 de febrer al teatre principal de Valls.

Piano virtual

Amb aquest piano virtual podreu experimentar tot el que expliquem a classe: les alteracions, la distància de to i semitò, les escales, els acords. Podeu escollir entre diferents instruments: piano, orgue, flauta, saxo…. I també podeu fer de compositors afegint diferents bases de ritmes.

Us anirà molt bé tant per aprendre i també per passar una bona estona fent de músics.

piano-virtual1

Les alteracions. Mapa Conceptual

Ja sabeu que les alteracions són signes que modifiquen l’altura d’una nota. D’alteracions n’hi ha de pròpies, si el col·loquen amb al compàs i la clau, afecten totes les notes del mateix nom de la peça, excepte les precedides per un becaire. Les accidentals s’escriuen davant de la nota i afecten les notes d’igual nom del compàs.

Per repassar el tema de les alteracions (les partitures que toquem n’estan plenes) i mentre jo no aprengui a fer els meus propis mapes, he trobat un magnífic mapa conceptual fet per Mª Jesús Camino que us anirà molt bé.

 

mapa-conceptual-intervals

 

 

 

 

 

 

 

Per comprendre el tema de les ateracions és fonamental tenir clar la distància entre les notes de l’escala. Entendre la disposició de les notes en el teclat del  us ajudarà molt. Si entre dues tecles negres hi ha una negra, la distància entre les tecles blanques és d’un to i la tecla negra divideix el to en dos semitons. Si hi ha dues tecles blanques seguides, hi ha un semitó entre elles, motiu pel qual no s’inclou cap tecla negra al mig.

teclat-de-piano-distancia-entre-les-notes

 

 

 

 

 

 

 

Amb aquest PIANO VIRTUAL podreu provar tot el que acabeu de veure

Pie Jesu

Es evident que el meu moment especial no té perquè ser el vostre moment especial. I penso que els moments especials els pots trobar o els pots buscar. Molts diumenges al matí busco el meu moment especial mirant de trobar algun canal de televisió on facin algun concert per “perdre el temps badant” ja que  per manca de temps no ho puc fer durant la setmana.

Us deixo el meu moment especial d’aquest matí: el “Pie Jesu” del Requiem de G. FAURÉ.

PIE JESU

Pie Jesu Domine,                                Deu Misericordiòs,

dona eis requiem,                              dóna’ls repòs,

requiem sempternam.                        repòs etern,

La versió és del Cor de la Catedral de Winchester. Quina pau escoltar aquesta veu tant celestial!!! Aquesta és una de les obres vocals més belles que ens ha deixat la Història de la Música.

Exercicis 3r. Elements del llenguatge musical

Com vam quedar, us deixo els exercics que haureu de fer després d’haver fet una ullada al Mapa Conceptual. Coma haureu pogut veure és un mapa molt complet i que dóna per molt. No us atabaleu sinó ho enteneu tot, però si que us hauria de quedar una idea general sobre quins són els elements d’anàlisi a l’hora d’escoltar una obra musical i poder-ne fer un comentari.

He pensat que és millor que feu els exercicis per escrit i que m’ho entregueu dilluns, perquè si ho feu via blog no us quedaran les respostes per poder repassar després.

RITME:

  1. Com representem el ritme?
  2. Què és el tempo?
  3. Quants temps té un compàs de 3/4?

MELODIA:

  1. Com representem la melodia?
  2. Per a què serveixen les alteracions?

HARMONIA

  1. Com representem l’harmonia?
  2. L’harmonia té el seu orígen en la simultaneitat dels………….
  3. Quantes notes formen un acord tríada?

TEXTURA

  1. Què entens per textura musical?
  2. Quins tipus de textura musical hi ha?
  3. Quantes línies melòdiques (o veus) conformen la textura monòdica?
  4. Quantes línies melòdiques (o veus) conformen la textura polifònica?

FORMA

  1. Com definiríes la forma musical?
  2. Quins tipus de forma musical hi ha?
  3. Digues el nom de tres formes vocal
  4. Digues el nom de tres formes instrumentals

DINÀMICA I CARÀCTER

  1. Com indiquem el tempo d’una obra musical?
  2. Com es representen els matisos i el caràcter en una obra musical?

What is this note?

Quants de vosaltres no vau saber resoldre l’enigma selvatge de les vacances?. La pista principal era un joc que us vaig deixar en el blog (ja sabeu que si sou xafarders hi podeu trobar pistes moltes vegades).

Però amb What is this note? tindreu l’oportunitat d’aprendre les notes en anglès i repassar la seva posició en el pentagrama. Per aquells que us heu perdut el Dawa’s Xylopot, cal que sapigueu que els anglesos utilitzen les lletres del alfabet per representar les notes. De manera que

                                           A: la     B: si     C: do     D: re     E: mi     F: fa     G: sol    

 

what-is-this-note

“Lady Day”: Billie Holiday

Cantant de jazz nascuda al gueto negre de Baltimore el 7 d’abril de 1915. Juntament amb Ella Fitzgerald i Sarah Vaughan és considerada com una de les cantants femenines més importants del jazz i del soul. Va tenir una infància molt difícil: violació, acusacions de prostitució, estades al reformatori, alcoholisme, drogues, presó… fets tots ells que la van portar a una mort prematura l’any 1957 a Nova York(fins i tot moribunda i insconscient al llit de l’hospital, la policia va intentar emmanillar-la acusada de consumir drogues mentre agonitzava).

Hi ha qui afirma que si cantava com cantava era per aquesta vida tan dura i plena de patiments que li va tocar viure. La seva veu aspra (com la de Louis Arsmtrong) però expressiva, i les seves intepretacions plenes de passió, intensitat i sentiment, fan que se la pugui considerar com una de les grans dives del jazz.

I com que quan parlem de música els fets valen molt més que les paraules, us deixo el magnífic Strange Fruit. És una canço que parla, amb molta crueltat i sense estalviar detalls, de les execucions que patien els negres als estats del sud dels Estats Units durant els anys d’esclavitud. Aquesta peça es va convertir en l’himne del Moviment pels drets civils als EEUU i fou escollida per la prestigiosa revista Time com la millor canço del segle XX.

Tant important ha estat Lady Day per a la música, que artistes tan coneguts com U2 amb Angel of Harlem o Presuntos implicados amb Alma de Blues, li han dedicat les seves cançons.

Von Karajan: el director

“L’art de dirigir consisteix en saber quan s’ha d’abandonar la batuta per no molestar l’orquestra”: H. von Karajan

Nascut a Salzburg un 5 d’abril de 1908 i fill d’una família de l’alta burgesia austríaca, Herbert von Karajan és una de les grans figures de la direcció orquestral del s. XX. Les gravacions que Karajan va fer al davant de l’Orquestra Filarmònica de Berlín són nombrosíssimes ja que va dirigir aquesta formació durant 35 anys. Té prop de 900 gravacions de música i al món ha venut 200 milions de discos.

En plena època de transició del disc de vinil al disc compacte, es diu que ell va fer allargar la durada del Cd de 60 a 74 minuts per tal que capigués tota la 9ª Simfonia de Beethoven en un sol disc.

Cuidava molt l’estètica i el seu aspecte com podeu comprovar en aquesta pàgina que van fer els seus admiradors amb motiu del centenari del seu naixement l’any 2008.

Aquí el teniu dirigint la Marxa Radetzky de J. Strauss al concert de Cap d’any del 1987. Com ja sabeu  el dia 1 de gener es celebra cada  any a Viena el concert de Cap d’any i les peces que tanquen el concert són la “Marxa Radetzky” i el Vals el “Danubi Blau”, totes dues d’ Strauss. La Marxa compta amb la participació del públic, que com veureu aplaudeix amb moltes ganes.

Sergei Rachmaninoff

Sergei Rachmaninoff es considerat un dels pianistes més brillants del s. XX. Nascut a Semiònovo (Rússia) l’1 d’abril de 1873 i mort a Beverly Hills el 1943, les seves composicions són considerades la màxima expressió del Romanticisme musical de finals del segle XIX.

Va nèixer en una família de tradició musical (el seu avi era violinista) i les primeres lliçons les va rebre de la seva mare. Als nou anys va entrar al Conservatori de Sant Petesburg d’on el van expulsar perquè se saltava quasi totes les classes, es portava malament quan hi anava i fins i tot va arribar a falsificar les notes. Quina joia! Com per prendre’l com a model!

Sortosament ens ha quedat la seva obra per comprovar que la música amanseix les feres: aquí teniu el tercer moviment del seu Concert per a piano i orquestra num. 3 considerat com un dels concerts més dificils dins del repertori pianístic. Escolteu quina energia desprén i penseu en la dificultat que implica tocar a tanta velocitat.

Finale: Alla breve (tercer moviment) del Concert per piano i orquestra num. 3 de S.RACHMANINOV