Monthly Archives: abril 2010

Bessie Smith: la reina del blues

La data de naixement de Bessie Smith (15 d’abril?) és incerta, les partides de naixement no eren gaire habituals entre els negres de Chattanooga, Tennessee, entre 1895 i 1900; en tot cas els seus primer anys transcorren en la més absoluta misèria. Va aprendre a cantar escoltant als músics de carrer i ben aviat va destacar per la seva potent veu de contralt i per la facilitat que tenia per cantar els blues (cants que expressen la tristesa dels esclaus afroamericans) amb sentiment. D’aquí el nom amb què se la coneixia “la reina del blues”.

Com molts dels músics de jazz d’aquesta època, va tenir una vida molt dura. D’una banda la segregació racial a l’Amèrica dels anys 20 era encara molt via.D”altra banda la seva afició a la beguda va fer que en molts casos perdés els contractes per cantar ja que els propietaris dels locals no es refiaven que estiguès prou serena per actuar.

També com altres cantants de jazz que ja han passat per aquest blog (Billie Holiday) va tenir una mort prematura i plena de rumors sobre les circumstàncies de la mort: va tenir un accident automobilístic i es diu que va morir desagnada perquè no la van voler atendre en l’hospital per a blancs que hi havia més proper.

El 1929 va gravar una pel·lícula “St. Louis Blues”. L’ambientació i l’atmosfera continguda i solemne,  ens deixa veure una protagonista desesperada per l’abandonament del seu marit i agafada a l’única que encara li queda: l’alcohol.

La Trobada de Corals a les notícies

Hola coral!

Aquí teniu la notícia de la Trobada de Corals a Lleida al 3cat24.cat i també al diari de Lleida.

També el vídeo que el diari digital Bondia.cat ha penjat. Hi ha les actuacions de Lax’n Busto.

Aquí teniu l’última incorporació al recull de premsa de la Trobada. Al telenotícies comaarques de Lleida van recollir la trobada d’aquesta manera. Ho trobareu en el minut 5’45” del vídeo. Us hi trobeu?

Disfruteu de tot plegat. A mesura que vagi rebent notícies ja ho aniré penjant.

Viatgem per l’Edat Mitjana: cant gregorià i trobadors

piramide-jerarquia-em1Hi trobareu tot un seguit d’activitats preparades per MªJesús Camino sobre la música a l’Edat Mitjana. Hi ha partitures, activitats sobre les partitures, enllaços a audicions musicals, preguntes sobre la música a l’Edat Mitjana… El títol del treball és “Recorriendo la Història a través de la Interpretación musical”.

LA MONODIA RELIGIOSA: EL CANT GREGORIÀ

LA MONODIA PROFANA: MÚSICA TROBADORESCA

Les escales: jocs amb el teclat del piano

Carrera pentatònica.

Aquest és un joc per identificar els 5 sons de les tecles negres. S’han d’ordenar de més greu a més agut.

joc-carrera-pentatonica

Beethoven t’ensenya les escales majors.

Les notes disposades en intèrvals de segona forma una successió que s’anomena escala. Hi ha molts tipus d’escala. En el joc anterior hem pogut veure una escala de 5 notes, se’n diu escala pentatònica. La música oriental està basada en les escales pentatònicques.

A Occident les més utilitzades són les anomenades escala Major i escala menor. Aquestes escales estan formades per 8 notes i sempre comencen i acaben per la nota que els dona el nom. L’escala Major que serveix de model és la de Do Major i no té cap alteració. Totes les escales Majors tenen un esquema de tons i semitons idèntica al d’aquesta escala. Per poder mantenir aquest esquem, cal pujar o baixar mig to algunes notes i per fer-ho utilitzem les alteracions.

Amb aquest joc i Beethoven aprendràs quines alteracions tenen les diferents escales Majors.

joc-beethoven-tensenya-les-escales-m

Billar cromàtic

Un altre tipus d’escala és l’escala cromàtica que és l’escala que conté els dotze semitons i cada nota es troba a la mateixa distància tonal (1 semitò) de l’anterior i la posterior.

En aquest joc es tracta d’identificar el so de cada nota de l’escala cromàtica i col·locarlo en el seu lloc corresponent.

joc-billar-cromatic

3r ESO. Audicions de cant gregorià per comentar.

Us deixo un enllaç que he trobat molt interessant a L’Abadia benedictina de Santo Domingo de Silos, més concretament a la música (cant gregorià) que allí s’hi fa.

Silos es va fer famòs als anys noranta:  “El Monasterio de Santo Domingo de Silos, en Burgos, es el más famoso gracias a un fenómeno musical milagroso que ocurrió a mediados de los noventa, cuando estos monjes benedictinos se convirtieron en número uno de superventas en EE.UU.” (Font: Público.es). Sembla increïble no?!

La idea és que a partir d’aquestes audicions que hi ha en l’enllaç, escolliu la que més us agradi per fer un comentari (aquest comentari l’heu de presentar fet amb ordinador dijous). Per poder-ho fer cal que tingueu en compte quines són les característiques principals del cant gregorià (ho teniu en el llibre) i que comenteu el màxim d’elements (títol, autor, època, gènere, veus, instruments, idioma, tempo, caràcter, dinàmica, textura..).

Us ajudarà repassar:

1. Mapa conceptual dels elements de la música

2. La textura

3. El gènere


Els intervals. Mapa conceptual

Anomenem interval a la distància en altura que hi ha entre les dues notes. L’interval  més petit és el de segona, però la distància sonora entre les notes que el formen pot ser de mig to (o semitò) en el cas dels intervals mi-fa i si-do o bé d’un to en el cas de tots els altres intervals de segona.

Això ho podreu entendre millor si us fixeu en les notes del teclat. Recordeu que les tecles que corresponen a les notes mi-fa i si-do no tenen cap tecla negra entre elles, perquè la distància que les separa no pot ser dividida. En canvi, les tecles que corresponen a la resta de notes estan separades pe una tecla negra que parteix el to que les separa en dos semitons.

teclat-octava

Per saber què és un interval i els tipus d’intervals que hi ha aquest mapa conceptual ens anirà molt bé. (Font: Mª Jesús Camino)

els-instervals-mapa-conceptual

 

I per saber què sabeu i què no sabeu sobre els intervals aquí teniu alguns exercicis.  EXERCICIS INTERVALS

Haschivenu

nens-monLa Dolors ha fet recerca per saber quin és l’origen de la cançó Haschivenu i el seu significat. Aquest és el resultat de la investigació. (gràcies Dolors!)

Forma part del Llibre de les Lamentacions. Es llegeix per recordar la destrucció del Temple i d’altres tragèdies que ha patit el poble d’Israel.

Haschivenu és l’últim cant del llibre. És un cant molt trist en què es demana a Déu la renovació però sense oblidar el passat. La traducció, més o menys, vindria ser:

 

Haschivenu                                 adonai                               elekha

Fes que mirem enrera               oh senyor                       cap a tu

vena schuwa                           chadesh                          yamenu                       kekedem

i nosaltres ens hi tombarem.         Renova            els notres dies            com abans