Edwin S. Porter, ajudant de càmara d’Edison, va quedar fascinat pel treball de Méliès i va tenir la genial idea de muntar per separat una sèrie d’escenes d’arxiu d’incendis i accions dels bombers d’una banda i d’altra banda, seqüències de bombers preses per ell mateix. El resultat fou probablement la primera pel·lícula de muntatge de la història del cinema, Vida d’un bomber americà (1903).

Va perfeccionar el descobriment i le mateix any fa Assalt i robatori al tren (1903), pel·lícula que inicia el gènere del western.  Pot ser considerada com la primera obra important, amb argument de ficció, del cinema americà.

Entre les seqüències val la pena destacar: uns bandits que han assaltat l’estació, la filla del telegrafista a qui han amordassat,  i un ball en el que veiem la gent del poble.  La història acaba amb la confluència d’aquestes tres històries en un final en el què els “dolents” son rodejats i vençuts.

El film, utilitza de forma una mica rudimentària el muntatge en paral·lel  i tot que l’acció sol transcòrrer de cara a l’espectador, s’observa un ús narratiu de la profunditat. L’última escena, un primer pla d’un pistoler disparant les seves armes cap a l’espectador, va provocar una impressió semblant a la que va causar en el seu dia el tren dels germans Lumiére.

La pel·lícula dura 8 minuts. Als Estats Units es van fer molt famoses les petites sales de cinema, nickelodeones, l’èxit de les quals va ser el tret de sortida  definitiu cap a la indústria cinematográfica nordamericana.

Assalt i robatori al tren (1903)

El cinematògraf va néixer en plena era industrial. Els germans Lumiére que portaven uns quants anys amb el seu invent i que ja havien filmat uns quants centenars de pel·lícules d’un minut, van decidir mostrar-lo al públic. Ho van fer amb por, no ho tenien gaire clar, doncs pensaven que allò era només una quèstio d’interès científic però no pas d’interés artístic ni molt menys comercial.
L’estrena de la seva primera filmació, La sortida de la fàbrica Lumiére (1895), la van voler fer en una petita sala del Grand Café del Boulevard des Capuchines, a  la ciutat de París, per por al fracàs. Això va ser el 28 de desembre de 1895.

Els Lumiére van tenir la precaució d’enganxar un cartell anunciant la projecció als vidres exteriors del Grand Café. En aquest cartell hi havia una curiosa explicació: ” Aquest aparell -deia el text- permet recollir, en sèries de proves instantànies, tots el moviments que, durant un cert temps, se succeeixen davant l’objectiu, i reproduir a continuació aquests moviments projectant, a tamany natural, les imatges sobre una pantalla i davant un públic assegut a la sala”

No cal dir que l’èxit va ser immediat. La gent van quedar bocabadats i fins i tot en Arribada del tren a l’estació (1895), la gent s’aixecava de la cadira per por que el tren els aixafés!!!

Estem davant de la que els historiadors consideren la primera pel·lícula de la història del cinema. Fixeu-vos que la càmera es fixa i que no hi ha cap procès de muntatge (tallar i enganxar) encara. A més, tingueu en compte que les pel·lícules encara eren mudes i que  la música que sentim no és original.

La sortida de la fàbrica Lumiére, a Lyon (1895)

Arribada del tren a l’estació (1895)

El 28 de desembre de 1895, el famós prestidigitador i ilusionista Georges Méliès assiteix a la primera projecció que es fa amb un cinematògraf. A la pantalla hi ha unes imatges fotogràfiques que es belluguen! Exclama:  “Magnífic! Un truc extraordinari!”.  

Però els germans Lumière es neguen a llogar-li l’aparell que han fet servir. Per ells, el cinematògraf és un descobriment científic destinat a la recerca. Creuen que la curiositat del públic anirà desapareixent i que el cinematògraf no té futur.

Méliès no els fa cas, el cinema serà un especactle. se’n va a Londres a comprar un projector que ell mateix fa equipar i compra mil quatre-cents lluïsos de pel·lícula verge…

I aquí va començar la història. En tornar de Londres, Méliès es va fer construir un estudi i va crear la seva pròpia productora. Va rodar més de cinc-centes pel·lícules entre 1896 i 1914. “Viatge a la lluna” del 1902 va ser un prodigi per l’època, ja que utilitza maquetes, filma a través d’un aquari, imatges superposades. 

Mes endavant, Méliès va decidir transformar el seu teatre de Paris en cinema. La màgia només la feia en les sessions de matí mentre que les sessions de nit es reservaven pel cinematògraf. Aquest va ser el segón pas important en la història del cinema.

Aquí ho teniu. És del 1902!