Avui dia de Sant Jordi és també l’aniversari del naixement d’un gran músic: Sergei Prokófiev ( Sontsovka 23 d’abril de 1891, Moscou 5 de març de 1953). La seva mare era pianista i ell des de ben petit ja va destacar per les seves qualitats musicals. Tot i que va viure bona part de la seva vida a Rússia, del 1918 al 1933 va viure a Europa fent gires com a pianista i intepretant les seves pròpies composicions (concerts per piano i orquestra, sonates per a piano..).

Com a a compositor va haver de lluitar per aconseguir tenir un estil de composició propi ja que a l’Unió Soviètica en aquell moment el realisme socialista (un corrent que pretenia portar els ideals comunistes al món de l’art) l’obligava a composar segons les seves regles. En no voler-ho fer, va ser censurat i condemnat a manifestar públicament el seu arrepentiment per no escriure tal com li demanva el govern d’aquell moment i obligat a canviar el seu estil i escriure amb un “estil de composició més rus”.

Les seves obres més conegudes són la Simfonia Clàssica, el ballet Romeu i Julieta i el conte musicat En Pere i el llop.

I com que avui és Sant Jordi i és el dia del llibre, què millor que un conte per celebrar-ho!. Com ja m’imagino que ja sabeu En Pere i el llop és un conte explicat amb música i cada personatge és representat per un instrument. Els personatges principals són Pere (quartet de corda), l’ocell (flauta), el gat (clarinet), l’ànec (oboè), el llop (trompa), l’avi (fagot) i els caçadors (timbales).

L’argument és:

Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell. Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll. Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats. Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”. En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?” En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec. Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo. Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop. Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”. (Font: Atrapasons)

I aquí teniu el conte (Font: Atrapasons) . EN PERE I EL LLOP

També podeu veure una versio d’En Pere i el llop en aquest curt d’animació. PETER AND THE WOLF

Sergei Rachmaninoff es considerat un dels pianistes més brillants del s. XX. Nascut a Semiònovo (Rússia) l’1 d’abril de 1873 i mort a Beverly Hills el 1943, les seves composicions són considerades la màxima expressió del Romanticisme musical de finals del segle XIX.

Va nèixer en una família de tradició musical (el seu avi era violinista) i les primeres lliçons les va rebre de la seva mare. Als nou anys va entrar al Conservatori de Sant Petesburg d’on el van expulsar perquè se saltava quasi totes les classes, es portava malament quan hi anava i fins i tot va arribar a falsificar les notes. Quina joia! Com per prendre’l com a model!

Sortosament ens ha quedat la seva obra per comprovar que la música amanseix les feres: aquí teniu el tercer moviment del seu Concert per a piano i orquestra num. 3 considerat com un dels concerts més dificils dins del repertori pianístic. Escolteu quina energia desprén i penseu en la dificultat que implica tocar a tanta velocitat.

Finale: Alla breve (tercer moviment) del Concert per piano i orquestra num. 3 de S.RACHMANINOV