Category Archives: Història i compositors

Sergei Prokófiev

Avui dia de Sant Jordi és també l’aniversari del naixement d’un gran músic: Sergei Prokófiev ( Sontsovka 23 d’abril de 1891, Moscou 5 de març de 1953). La seva mare era pianista i ell des de ben petit ja va destacar per les seves qualitats musicals. Tot i que va viure bona part de la seva vida a Rússia, del 1918 al 1933 va viure a Europa fent gires com a pianista i intepretant les seves pròpies composicions (concerts per piano i orquestra, sonates per a piano..).

Com a a compositor va haver de lluitar per aconseguir tenir un estil de composició propi ja que a l’Unió Soviètica en aquell moment el realisme socialista (un corrent que pretenia portar els ideals comunistes al món de l’art) l’obligava a composar segons les seves regles. En no voler-ho fer, va ser censurat i condemnat a manifestar públicament el seu arrepentiment per no escriure tal com li demanva el govern d’aquell moment i obligat a canviar el seu estil i escriure amb un “estil de composició més rus”.

Les seves obres més conegudes són la Simfonia Clàssica, el ballet Romeu i Julieta i el conte musicat En Pere i el llop.pere-i-el-llop1

I com que avui és Sant Jordi i és el dia del llibre, què millor que un conte per celebrar-ho!. Com ja m’imagino que ja sabeu En Pere i el llop és un conte explicat amb música i cada personatge és representat per un instrument. Els personatges principals són Pere (quartet de corda), l’ocell (flauta), el gat (clarinet), l’ànec (oboè), el llop (trompa), l’avi (fagot) i els caçadors (timbales).

L’argument és:

Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell. Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll. Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats. Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”. En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?” En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec. Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo. Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop. Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”. (Font: Atrapasons)

I aquí teniu el conte (Font: Atrapasons) . EN PERE I EL LLOP

També podeu veure una versio d’En Pere i el llop en aquest curt d’animació. PETER AND THE WOLF

Henry Mancini i “The pink panther”

Doncs si!!! Avui és l’aniversari del pare de la Pantera Rosa. Bé… ben bé el pare no…

M’explicaré: “The pink panther” és el títol d’una pel·lícula en què el protagonista, l’inspector Clouseau, ha d’impedir el robatori de la Pantera Rosa, un diamant molt valuòs.

Henry Mancini és el compositor d’aquest tema, “The pink panther” tant fantàstic i de moltes altres bandes sonores i temes tant  coneguts per tots vosaltres com el “Baby elephant walk” de la pel·lícula Hatari, o “Moon River” de la pel·lícula Breakfast at Tiffany’s.  Mancini va néixer a Cleveland el 16 d’abril de 1924 i va morir a Los Angeles (la meca del cinema) l’any 1994. Les aportacions de Mancini a la música de cinema són importants ja que ell va ser un dels primers a introduir la frescura de les sonoritats del jazz  en la música cinematogràfica.

Nominat 17 vegades als Òscars per la seva música, quatre de les quals es va emportar la preuada estatueta.

En aquest enllaç hi trobareu totes le bandes sonores de Mancini. BANDES SONORES DE HENRY MANCINI

Viatgem per l’Edat Mitjana: cant gregorià i trobadors

piramide-jerarquia-em1Hi trobareu tot un seguit d’activitats preparades per MªJesús Camino sobre la música a l’Edat Mitjana. Hi ha partitures, activitats sobre les partitures, enllaços a audicions musicals, preguntes sobre la música a l’Edat Mitjana… El títol del treball és “Recorriendo la Història a través de la Interpretación musical”.

LA MONODIA RELIGIOSA: EL CANT GREGORIÀ

LA MONODIA PROFANA: MÚSICA TROBADORESCA

3r ESO. Audicions de cant gregorià per comentar.

Us deixo un enllaç que he trobat molt interessant a L’Abadia benedictina de Santo Domingo de Silos, més concretament a la música (cant gregorià) que allí s’hi fa.

Silos es va fer famòs als anys noranta:  “El Monasterio de Santo Domingo de Silos, en Burgos, es el más famoso gracias a un fenómeno musical milagroso que ocurrió a mediados de los noventa, cuando estos monjes benedictinos se convirtieron en número uno de superventas en EE.UU.” (Font: Público.es). Sembla increïble no?!

La idea és que a partir d’aquestes audicions que hi ha en l’enllaç, escolliu la que més us agradi per fer un comentari (aquest comentari l’heu de presentar fet amb ordinador dijous). Per poder-ho fer cal que tingueu en compte quines són les característiques principals del cant gregorià (ho teniu en el llibre) i que comenteu el màxim d’elements (títol, autor, època, gènere, veus, instruments, idioma, tempo, caràcter, dinàmica, textura..).

Us ajudarà repassar:

1. Mapa conceptual dels elements de la música

2. La textura

3. El gènere


Pie Jesu

Es evident que el meu moment especial no té perquè ser el vostre moment especial. I penso que els moments especials els pots trobar o els pots buscar. Molts diumenges al matí busco el meu moment especial mirant de trobar algun canal de televisió on facin algun concert per “perdre el temps badant” ja que  per manca de temps no ho puc fer durant la setmana.

Us deixo el meu moment especial d’aquest matí: el “Pie Jesu” del Requiem de G. FAURÉ.

PIE JESU

Pie Jesu Domine,                                Deu Misericordiòs,

dona eis requiem,                              dóna’ls repòs,

requiem sempternam.                        repòs etern,

La versió és del Cor de la Catedral de Winchester. Quina pau escoltar aquesta veu tant celestial!!! Aquesta és una de les obres vocals més belles que ens ha deixat la Història de la Música.

Sergei Rachmaninoff

Sergei Rachmaninoff es considerat un dels pianistes més brillants del s. XX. Nascut a Semiònovo (Rússia) l’1 d’abril de 1873 i mort a Beverly Hills el 1943, les seves composicions són considerades la màxima expressió del Romanticisme musical de finals del segle XIX.

Va nèixer en una família de tradició musical (el seu avi era violinista) i les primeres lliçons les va rebre de la seva mare. Als nou anys va entrar al Conservatori de Sant Petesburg d’on el van expulsar perquè se saltava quasi totes les classes, es portava malament quan hi anava i fins i tot va arribar a falsificar les notes. Quina joia! Com per prendre’l com a model!

Sortosament ens ha quedat la seva obra per comprovar que la música amanseix les feres: aquí teniu el tercer moviment del seu Concert per a piano i orquestra num. 3 considerat com un dels concerts més dificils dins del repertori pianístic. Escolteu quina energia desprén i penseu en la dificultat que implica tocar a tanta velocitat.

Finale: Alla breve (tercer moviment) del Concert per piano i orquestra num. 3 de S.RACHMANINOV

Aniversaris mes de Març: jocs i exercicis hot potatoes

Jugueu vosaltres mateixos a saber què sabeu i què no sabeu sobre tots els protagonistes del mes de març que, tal com us vaig dir,  a donat per molt. Ja em direu si heu estat capaços de respondre les preguntes sense clicar l’ajuda de la pista. És només un joc!

CURIOSITATS SOBRE ELS MÚSICS. MOTS ENCREUATS

JOC “COMPOSITORS FAMOSOS”

THE TIME MACHINE. CADA COMPOSITOR AL SEU LLOC

“Heroica”: simfonia num. 3 de L.v. Beethoven

Aquí teniu un recurs fantàstic per poder escoltar i seguir de manera interactiva el primer moviment de la tercera simfonia “L’Heroica” de L.v. Beethoven.

A través de la interactivitat de les seves pàgines podreu descobrir què va portat Beethoven a escriure aquesta simfonia; a qui la va dedicar; què passava a Europa mentre ell escrivia la simfonia; com era Beethoven de petit?; va conèixer Bach, Mozart o  Haydn?; quants i quins instruments intepreten una simfonia?; quin és el tema de la simfonia?; quins són els canvis de tonalitat que es produeixen al llarg d’aquest primer moviment.

Tot això gràcies a l’orquestra simfonica de San Francisco i el seu servei educatiu.

heroica-beethoven