Nascut a Palerm el 2 de maig de 1660 i mort a Nàpols el 22 d’octubre de 1725, Alessandro Scarlatti és un compositor que jugà un paper clau en la història de la música sobretot pel que fa al desenvolupament del llenguatge de l’òpera (en va escriure més de 100).
L’òpera és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantat i amb acompanyament orquestral, i amb els element escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Una òpera està dividia en diferents parts (obertura, àries, recitatius…). El recitatiu és una manera d’explicar cantant l’argument d’una òpera i Scarlatti va ser un dels primers en utilitzar el recitatiu acompanyat, recitativo accompagnato, que és el que es canta amb tots els intruments de l’orquestra, a diferència del recitativo secco, que estava cantat només amb l’acompanyament del clavicèmbal i l’orgue.
A més d’òperes, Alessandro Scarlatti, també va escriure molta música vocal com oratoris, madrigals.. i també simfonies, sonates, concerti grossi…
El fragment que us deixo a continuació és l’aria Calde Sangue de l’oratori “Sedecia, rei de Jerusalem”. Està intepretat pel contratenor francès Philippe Jaroussky.
Per saber quin és l’enigma heu d’anar a les preguntes que hi ha en el mateix pòster. Si el voleu fer més gran us heu de posar al canto dret superior i anar a la pestanya on hi posa “full size”. Què hi hagi sort!!
El canon en Re Major de J.Pachelbel és una de les obres del barroc més versionades i m’ha semblat que seria interessant de poder sentir l’original un parell de versions de versions que són força originals i a la vegada molt interessants. Quina és la que més us agrada?
Per cert, sabeu com s’organitza el canon de Pachelbel? Sabeu qui era J. Pachelbel?
Compositor i pianista francès, (Honfleur 1886) Erik Satie va escriure les tres Gymnopedies a l’edat de 23 anys. La Gymnopedie era una dansa grega que la ballaven nens despullats, però que jo sàpiga això no té res a veure amb les peces que Satie va escriure amb aquest nom, suposo que el que li va agradar és que és un nom que quan el pronuncies és una mica juganer.
Es diu que era un personatge molt excèntric i extravagant. Sense mare desde molt petit va ser educat pel seu avi i un tiet que el van intruduir en un món de fantasia i històries fabuloses que moltes de les seves obres deixen entreveure. Com que no li agradava gaire treballar i tampoc li agradava estava sotmés a la disciplina i regles del Conservatori de París on estudiava, va preferir substituir les classes i anar a inspirar-se en els cabarets del barri parisenc de Montmartre ciutat on va morir l’1 de juliol de 1925.
Com que sóc com una nena amb sabates noves, aquest cap de setmana m’he dedicat a explorar les possibilitats de Glogster. Aquí en teniu una petita mostra. Per poder escoltar la música i veure el video haureu de tenir una mica de paciència.
Tal com ja us vaig dir fa uns quants dies, hi ha vegades que els moments especials es busquen i d’altres senzillament t’arriben. Aquesta nit m’ha vingut a trobar un moment que va ser molt especial un dia del Nadal del 2007, dia en què vaig veure aquesta pel·lícula i una conversa d’avui me l’ha fet recordar. És una de les escenes més impactants de la pel·lícula de Pere Portabella “El silenci abans de Bach”: 12 violoncels tocant la el Preludi de la Suite num. 1 per a violoncel de J.S.BACHal metro de Barcelona.