“La bella dorment”

          
 Director: Sleeping Beauty
 Gènere:  Animació
 País: Estats Units
 Any de publicació: 1959
 Productora: Walt Disney

 

 

 

 

 

EL conte de la BELLA DORMENT va ser editat primer per Charles Perrult i després pels germans Grimm i diu així: “Els reis d’un país llunyà desitjaven tenir un fill, però el déus els van enviar una noia molt petitona a qui van anomenar Aurora. El dia de la presentació davant del seu poble, van fer un banquet i van convidar a tothom , incloses les fades Flora, Fauna i Primavera, però es va descuidar a la fada Malèfica perquè era una fada dolenta i sempre creava discòrdia entre els presents. Quan les fades van començar a entregar-li els seus regals, Flora, la bellesa, Fauna, una veu melodiosa i, quan era el torn de Primavera, Malèfica es presentà i li va deixar una maledició ” quan fes setze anys, la princesa es punxaria en fer servir un teler i moriria. Sort que encara faltava la fada Primavera, que va poder minimitzar el regal de la “dolentíssima”: Aurora es punxaria, però es quedaria adormida fins que arribés un príncep i li fes un petó d’amor.”

 


Primer de tot he de dir que el doblatge és “especial” i que la imatge està invertida, però espero que no us importi gaire perquè l’essència del conte hi és. Durant la meva infantesa els contes van formar part de la vida quotidiana. L’ àvia era l’encarregada de posar veus als personatges i d’escenificar les escenes de les fades i sobretot quan arribava el torn de la fada Malèfica, era el punt culminant, meravellós.

Quan torno a veure aquesta pel·lícula, trobo que encara no he perdut el meu esperit infantil i espero que els meus alumnes tampoc; l’efecte sorpresa és increïble i per les cares que fan, veig que és així… Recordo que la meva àvia el feia servir per ensenyar-me sentiments de la vida com l’amor, la generositat, la bellesa interior…i també l’enveja. Ara trobo semblances amb la cultura clàssica que vull compartir amb ells i vosaltres: en tenim una cerimònia de bateig, una princesa i el seu nom Aurora, un banquet i uns convidats especials, les quatre fades, tres de bones i una de dolenta, un càstig i un final feliç.

Quins altres fets mitològics trobeu semblats a aquests que us he esmentat ? El Príncep podria ser Eros ? Les tres fades podrien ser tres deesses? i la fada Malèfica, no us recorda a una deessa que sempre estava enfadada? A qui us recorda? i els seus noms? Busqueu el seu significat mitològic (Una pista:Unes noces prèvies a la guerra de Troia, una guerra famosa i un mite passional).

Rocío
INS Miquel Martí i Pol
Quod sumus

15 comentaris a ““La bella dorment”

  1. Moltíssimes gràcies, Rocío, per aquesta nova col·laboració i estrena aquí! Me n’alegro moltíssim! Quina sort tenir una àvia així! Realment en mi les meves àvies també em varen marcar moltíssim, però amb les rondalles mallorquines equivalents! A veure, què en diuen els alumnes de tot el que els plantegis i de “La bella dorment”!

  2. L’any passat vaig tenir de professora a la Rocío i aquest curs encara segueixo els blocs on hi participa Quod Sumus . El que més m’ha cridat l’atenció ha estat el nom d ela bella dorment, Aurora. És un nom molt mitològic, significa la primera llum del dia i literalment ” la de dits rosats”, i com deien a classe, és la que obria el celcada dia. La bella dorment va omplir de felicitat als seus pares i al regne perquè la desitjaven molt.
    Magda (2n Batx.)

  3. Magda, crec que la Rocío estarà molt contenta quan llegeixi aquest comentari a La cinta de Nice! Li has fet un bon regal! Moltes gràcies!

  4. Ei, Magda , moltes gràcies per les teves paraules i per la teva aportació. Ja he vist el teu comentari al Quod sumus i espero aviat més aportacions teves, sempre que vulguis , tu i les teves companyes.

  5. En aquest conte trobo molta simbologia i molta mitologia. La malvada Fada Malèfica, la identifico amb Eris, la no convidada al casament de Peleo i Tetis, pares d’Aquiles, i per això va voler venjar-se causant la discòrdia entre els convidats ( semblança amb el bateig de Blancaneus). El que va fer va ser portar una poma d’or i va dir que se l’ havia de quedar la més bonica de totes les deeesses. Hi van haver discussions entre les deeses Atena, Hera i Afrodita, i finalment Zeus va fer-ho decidir a Paris, el fill del rei de Troia. Paris va rebre varis soborns per part de les deesses, però ell va triar a Afrodita que li va oferir l’amor de la dona més bonica del món i es va enamorar d’ Helena, l’ esposa de Menelau, el rei d’Esparta. Paris la va raptar i se la va endur a la seva terra, fet que va desencadenar la guerra de Troia.
    El Princep, és el meu EROS, déu de l’amor, el que va despertar del seu somni etern a Psique amb un petó, quan ella va ser castigada per Afrodita. També, m’ha cridar l’atenció el fet de que sempre surti el número tres: tres fades, tres germanes, tres deesses.Després de buscar i preguntar he trobat una resposta: el número tres és el número que dona l’equilibri, per això sempre demanent tres dessitjos, tres i només tres.( Un altre pensament, les tres fades, podien ser les tres Gràcies que donaven harmonia als déus? m’ho rumio)
    Júlia Tolosa, 1r Batx. Llatí i Grec
    INS Miquel Martí i Pol

  6. Molt interessant aquesta reflexió, sobretot la part final. Et recomano que busquis més sobre les GRATIAE i hi exposis la teva conclusió. Feliciter, Júlia.

  7. Χαιρετε.

    Jo també trobo que aquesta pel·lícula te molta referència mitològica. La deessa de la Discòrdia Eris es podria identificar perfectament amb la fada Maléfica, com la que no es invitada al naixement de la princesa, i els pares serien el rei Peleu i Tetis.

    Fins aviaaat.

  8. Aquesta pelicula recordo que em va agrada molt quan la vaig veure per la seva tendresa que té i que encara que no la coneguès de res el princep la va salvar i això és molt bonic perquè està molt bé ser generòs amb tothom i ajudar als demès de forma desinteresada.
    També aquesta història em fa recordar quan era més petita que podia ser més ingenua però mai volia ni vull fer mal a les persones cosa que si volia fer Malèfica sense que li haguès fetr res Aurora.

  9. Hola!!
    Primer que rés he de dir que m’heu trencat la infància!
    Des de ben petita aquesta ha sigut la meva pel·lícula preferida i sempre havia tingut Malèfica com una bruixa i no com una fada.
    Volia comentar l’article corregint-ho, però en comprovar el conte original de Perrault, he pogut veure que, en efecte, ell diu que és una fada vella, i bastant trista ho he acceptat. Encara que hi ha bastant que dir d’aquest personatge: A la pel·lícula l’anomenen “hechizera” i “bruja”i també sembla el dimoni per les banyes que té (en algun moment de la pel·lícula , ella esmenta a “Lucifer”) Disney no ha sigut molt fidel en aquest aspecte al conte original.
    Mai m’havia plantejat que Malèfica representava a la deessa de la discordia Eris. Per als que no coneguen aquest mite l’explico:
    Eris, deessa de la discòrdia no va ser convidada a les noces de Peleu i Tetis, pares de l’heroi Aquil·les, la qual molt ofesa, va deixar sobre la taula una poma daurada en què hi havia inscrita la paraula Kallisti (o sigui, a la més bella). La poma va ésser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Cap deu va triar ninguna deessa fins que Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, príncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perquè una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. La tria de Paris va acabar conduint a la guerra de Troia.

  10. La Rocío, de Roda de Ter, potser s’espantarà una mica amb l’inici del teu comentari, això de trencar la infància a algú sembla una cosa molt greu. Amb tot, aquest xoc emocional ha provocat un procés de recerca i argumentació basada en la font original francesa que ha sigut ben profitós. Recordeu, cal anar sempre a la font primigènia, ja sigui Perrault, Ovidi o Homer, per comprovar si el resultat és menys fidel al referent.

  11. Ei, Cristina , trobo la teva recerca molt lloable després del xoc inicial. Pensa que forma part del teu procés de maduresa i ara pots dir que ets una mica més gran!!!
    Rocío
    Roda de Ter
    INS Miquel Martí i pol

  12. I tant, Rocío! Tot i que no ens coneixem personalment, segueixo totes els participacions que feu des del Quod sumus i la Margalida m’ha parlat molt de tu. Salutacions des de Isaac Albéniz de Badalona! Esprem les properes aportacions de les cinèfiles de Roda…

  13. Ben aviat, ben aviat, Teresa, en gaudirem! Rocío, ara mateix dono d’alta els teus nous alumnes!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *