Lisístrata de Francesc Bellmunt

Publicat el per
2

lisc3adstrata

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Està ambientada a l’Atenes 411 a. C. Atenes i Esparta estan immersos en una guerra. Com sembla que els homes no aconsegueixen solucionar res, un grup de dones gregues, decideixen que la millor manera per acabar amb la guerra del Peloponès, és l’abstinència sexual.

Lisístrata, és una dona atenesa, que farta ja de no veure el seu marit, ja que aquest està sempre en guerres, decideix reunir un grup de dones, de diferents parts de Grècia. Lisístrata els planteja, que després de molt cavil·lar, ha arribat a la solució, de com acabar amb la guerra del Peloponès, i així poder veure els seus marits; això és ni més ni menys, que l’abstenció sexual. En un primer moment les dones s’escandalitzen, perquè consideren que tenir relacions sexuals era el millor del món. Després amb el pas del temps les dones accepten, i pacten un jurament, el qual resava, que excitarien els seus marits, però no practicarien el sexe. Cada dona s’encarrega de propagar el jurament per tota la seva ciutat, així cap home podria satisfer els seus desitjos sexuals.

Les dones prenen l’Acròpolis atenesa, on hi ha els diners de la ciutat, així no podria ser usat amb finalitats militars. El cor d’ancians intenta fer fora les dones de l’Acròpolis, mantenint una lluita verbal, entre els dos cors. Arriba un comissari amb arquers, per intentar fer fora les dones, però ni així ho aconsegueixen. La lluita verbal, passa a corporal. Algunes dones, intentar deixar-ho, doncs no suporten més, però Lisístrata les convenç perquè tornin al seu lloc, a l’Acròpolis.

TRÀILER:

CRÍTICA:

A la pel·lícula trobem ironia que és la figura del discurs en què es dóna a entendre el contrari del que es diu. La trama està molt ben adaptada i interpretada.
La pel·lícula atresora escenes meravelloses i sobretot els actors fan unes interpretacions fantàstiques, com per exemple Maribel Verdú, una de les nostres millors actrius.

A veure si esbrineu que agafa Bellmunt del Ralf König?

Fem un tastet de Lisístrata? Què n’opineu?

Lisístrata: el plan from estadoimperfecto on Vimeo.

Rebeca Barroso

2n de Batxillerat

Llatí

Selma

Publicat el per
3

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Aquesta crònica sobre la lluita del polític i activista Martin Luther King Jr. en defensa dels drets civils se centra en la marxa des de Selma a Montgomery, Alabama, en 1965, que va portar al president Lyndon B. Johnson a aprovar la llei sobre el dret al vot dels ciutadans negres.

TRÀILER:

[youtube]https://youtu.be/x6t7vVTxaic[/youtube]

CRÍTICA:

En aquesta pel·lícula hi trobem un cas d’Antígona en tota regla. Martin Luther King convoca una marxa el 1965 a favor del dret de vot i la igualtat contra la injustícia racial que és present arreu del país. Tot i les conseqüències que preveuen, els ciutadans negres decideixen reivindicar-se contra els que es neguen als seus drets com a ciutadans nord-americans. Aquests que es mostren valents, lluitadors i plens de coratge actuen en contra de les lleis de la ciutat, per tal de seguir les lleis morals, com Antígona. Creont es pot relacionar amb les forces de seguretat, que en aquest cas actuen encontra dels ciutadans negres, els quals els ataquen inclús arriben a matar. Al contrari d’Antígona, però, tot i les repercussions viscudes, els ciutadans negres surten victoriosos i aconsegueixen el seu propòsit.

Altres pel·lícules que prenen pervivèndia d’Antígona són El jardiner fidel, Juana de Arco, Ispansi, Katyń, La voz dormida, Αντιγόνη, Las 13 rosas, La conspiració, etc.

Camila Arigón
2n Batx. Humanístic
Cartellera de teatre clàssic

L’Odissea en altres pel·lícules infantils i juvenils

Publicat el per
3

En aquest treball, seguint la pervivència de l’Odissea en el cinema, he fet una petita comparació entre la història de la pel·lícula l’Odissea i les pel·lícules: Alícia en el país de les Meravelles, Robin Hood, El Mag d’Oz, Germà Ós, Stuart Little i Shrek. Aquí us deixo uns enllaços d’altres treballs on podeu trobar més informació, les pel·lícules comparades són: Simbad, On estàs, germà?, Els Simpsons, Els Ocells i Penèlope.

Powered by emaze

Ari Vila 1r Batx. Humanístic

¿Y ahora adónde vamos?

Publicat el per
3

FITXA TÈCNICA:

Títol original
Et maintenant, on va où? (Where Do We Go Now?)
Any
2011
Duració
100 min.
País
Líban 
Director
Nadine Labaki
Guió
Thomas Bidegain, Rodney El Haddad, Jihad Hojeily, Nadine Labaki, Bassam Nessim
Música
Khaled Mouzannar
Fotografia
Christophe Offenstein
Repartiment
Nadine Labaki, Kevin Abboud, Claude Baz Moussawbaa, Julian Farhat, Ali Haidar, Layla Hakim, Yvonne Maalouf, Antoinette Noufaily, Kevin Abboud, Petra Saghbini, Mostafa Al Sakka, Sasseen Kawzally, Caroline Labaki
Productora
Coproducció Líban-Francia; Les Films des Tournelles / Pathé / Les Films de Beyrouth
Gènere
Drama. Comèdia. Musical. Comèdia dramàtica. 
Premis:
2011: Festival de Toronto: Millor pel·lícula (Premi del Públic)
2011: Festival de Cannes: Secció oficial a concurs (secció “Un certain regard”)
2011: Critics Choice Awards: Nominada a millor pel·lícula estrangera

ARGUMENT:

Una comitiva de dones vestides de negre es dirigeixen al cementiri, sota un sol abrasador, estrenyent contra el seu cos fotos dels seus esposos, pares o fills. Totes comparteixen el mateix dolor, conseqüència d’una guerra funesta i inútil. En arribar a l’entrada del cementiri, la processó es divideix en dos grups: un musulmà i un altre cristià. En un país destrossat per la guerra, aquestes dones mostren la infrangible determinació de protegir les seves famílies de tota classe d’amenaça exterior. Amb enginy, inventant estratagemes esperpèntiques, intentaran distreure l’atenció dels homes perquè oblidin el rancor.

TRÀILER:

CRÍTICA

Labaki ens acosta una senzilla història, però efectiva, que aconsegueix entretenir, però alhora fa pensar  l’espectador. Aquesta pel·lícula és un gaudi de principi a fi.

La història que ens presenta és el d’unes dones de poble que estan cansades de perdre homes, és a dir, avis, pares, fills i néts, i tots ells a causa d’una de les invencions més grandioses o estúpides, com és la religió. En un poble on viuen cristians i islamistes, la tensió es palpa en l’ambient.

Labaki porta un guió senzill, amb una història lineal, mantenint sempre al centre les dones, el seu dolor i el seu sofriment en una lluita unida, tant islamistes com cristianes, perquè no es desbordin els esdeveniments, i tot això envoltat de dosi còmiques, romàntiques i dramàtiques, donant a l’espectador aquestes gotes necessàries perquè no s’avorreixi i romangui amatent del desenllaç.

En fi, una història de persones senzilles, sense ostentacions cinematogràfics, destinat a persones que gaudeixen del cinema original, on el guió és el més important.

OPINIÓ

Ens ha agradat molt el principi de la pel·lícula i l’estranya coreografia així com el seu missatge de convivència i de pau entre diferents religions.

Aquesta pel·lícula és una comèdia quotidiana en un poble rural on es conviu amb diferents ideologies molt conflictives al llarg de la història com és la religió cristiana amb la musulmana, això implica un conflicte entre els uns i els altres, i la solució és contractar unes prostitutes perquè el conflicte estava arribant molt lluny. Trobem que és una comèdia molt entretinguda, divertida i curiosa. És curiós com un fet pot canviar la convivència d’un poble, amb el to pacífic de la dona. Però avui dia objectivament trobem que si ho apliquéssim a la vida real, seria  impensable  ja que la mentalitat còmica de la pel·lícula no es podria aplicar per exemple amb el Yihad, ja que la mentalitat que ells tenen és una altra.

Per cert, és ben clara la influència de la Lisístrata. Quin pes hi té la vaga sexual? Com queda diluït? En aquesta Lisístrata libanesa, com definiríeu els homes? i les dones? Què n’opineu?

Imad i Sergio

2n Batx. Humanístic

Aníbal, el pitjor malson de Roma (2006)

Publicat el per
14

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Aníbal ( Aníbal: el pitjor malson de Roma)
  • Director i guionistes:  Edward Bazalgette,Matthew Faulk, Mark Skeet
  • Any d’estrena:  2006
  • Durada: 89 min.
  • Repartiment:  Alexander Siddig, Emilio Doorgasingh, Mido Hamada, Hristo Mitzkov, Shaun Dingwall, Tristan Gemmill, Ben Cross, Valentin Ganev, Bashar Rahal, Rob Dixon
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original:  Angles
  • Gènere: Acció, Drama, Biogràfic, Històric.

ARGUMENT

Aníbal, el pitjor malson de Roma, explora la vida d’un dels majors estrategues de la història.  Aníbal va aconseguir  frenar l’avanç de l’Imperi romà, portar a les seves tropes a través dels Pirineus i els Alps, davant les mateixes portes de Roma, tot desafiant  l’enemic de la seva pròpia terra. Aquesta fabulosa superproducció anglesa de la BBC (British Broadcasting Corporation)  combina per a tots els públics el drama de la història amb les últimes investigacions històriques i  l’art de les animacions digitals.

TRÀILER

CRÍTICA

Aníbal va ser un dels majors conductors d’homes que mai ha existit, i també un dels pocs grans líders militars. Aquesta modesta producció televisiva és una bona manera d’apropar-nos a la seva figura. Té alguns errors de ambientació que no són adients, i algunes llicències històriques, però en general és bastant respectuosa, la reconstrucció de la Batalla de Cannas, és la major  obra d’Aníbal, ja que és magnífica!
Aníbal Barca es probablement l’únic o un dels pocs grans conquistadors amb una intel·ligència superlativa i  amb capacitat de superació, (vencedor dels Alps i gran estratega de Cartago) que ens ha arribat en exclusiva per les fonts dels seus enemics romans, que el van odiar com a la pesta, encara i així, no deixaven de respectar-lo, i en no pocs casos, admirar-lo. A  més Corneli Nepote el va batejar com el més gran general que havia existit.

Alexander Siddig encapçala aquest repartiment d’un producte digne, però  que li  falta pressupost per establir unes cotes, que el portin a un nivell més elevat, recreant batalles tan apocalíptiques com la de Zama, on bona part del Mediterrani estava en joc.

Dintre del seus límits, aquest apropament a l’enemic a les seves portes, es digne d’elogi, i admirable en les seves pretensions, encara que Aníbal Barca i la seva  època continua esperant aquella pel·lícula o sèrie televisiva a gran escala que ens apropa a aquell futur fenomen terrible i fascinant que va ser la segona guerra Púnica.

Alexia Álvarez Pàmies

4t B d’ESO (Opt. llatí)