Madhouse, de William Butler

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Madhouse.
  • Director: William Butler.
  • Guionistes: William Butler.
  • Any d’estrena: 1974.
  • Durada: 91 minuts.
  • Repartiment: Joshua Leonard, Jordan Ladd, Natasha Lyonne i Lance Henriksen.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Terror.

 

ARGUMENT

La història comença amb la imatge d’un pacient que escapa d’una clínica de salut mental, al qual persegueixen i finalment atropellen amb un cotxe. Passen els anys i ens trobem a la mateixa clínica psiquiàtrica, Cunningham Hall. Allí hi arribarà un nou metge, Clark Stevens, molt emprenedor i amb moltes energies. Només arribar ja demostrarà interès per reformar l’edifici, millorar els tractaments dels pacients… Tot i així es trobarà amb la negativa del Dr. Frank, el director del centre, que li dirà que es limiti a fer la seva feina, que no és altre que ajudar als pacients.

El mateix dia coneix la Sara, una resident (com ell) que porta un any treballant a l’hospital. Ella molt amablement li ensenya tot l’hospital; les plantes on hi ha els pacients de menor risc i la planta subterrània, on estan els pacients més perillosos de tots, aquells qui són allà per haver comès crims atroços. A mesura que van passant els dies, en Clarck es va adonant que els mètodes que utilitzen allà no són els més adequats per tractar els pacients, com ara: condicions insalubres o pistoles elèctriques per controlar-los.

Al cap d’uns dies, començarà a haver-hi crims, els treballadors de l’estància moren de manera horrible. Això desencadenarà una investigació policial, però també una recerca privada del propi Clarck, qui investigarà la institució amb l’ajut de la Sara i trobarà la seva font més valuosa d’informació en un misteriós pacient de la cel·la 44 del soterrani.

 

TRÀILER

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=eRs1V0rTmTU[/youtube]

 

CRÍTICA

Atenció! La crítica conté spoilers! Per relacionar aquesta pel·lícula amb les clàssiques es necessari que es desveli el final, així que per si la voleu veure abans i mantenir el suspens aquí queda l’avís.

Per començar, cal dir que no sóc fan del gènere de terror, així doncs no sé del cert si la crítica serà gaire complerta degut a la meva falta de coneixement d’aquest gènere.

La pel·lícula està ben aconseguida juga molt amb els efectes especials a l’hora d’intentar plasmar el que hi ha al cap d’un malalt mental, sobretot es centra en l’esquizofrènia. A l’hora del suspens (assassinats), sap captar-te i fer que mantinguis l’interès i la intriga. Les escenes de terror o violència van degradant a mesura que avança el film, en la primera es veu tot bastant nítidament però, en les següents no es veu tot tant explícitament. En el film s’intenta mantenir amb imatges i visions sinuoses la sensació de paranoia, encara que al principi no s’acabi d’entendre tot això concorda a la perfecció amb l’argument.

I aquí venen els spoilers! Es interessant el paral·lelisme que han trobat alguns entre la trama de la pel·lícula i la història d’Èdip. Com he esmentat a l’argument en Clarck, el protagonista, investigarà els crims que succeeixen a Cunningham Hall, fins que al final descobreix que va ser ell mateix qui els va cometre. El mateix li passa a Èdip quan decideix investigar l’assassinat de Lai i acaba descobrint gràcies a Tirèsies que fou ell qui el matà i que Lai era el seu pare.

Es cert que tots dos investiguen un crim o una sèrie (en el cas de la pel·lícula) de crims que han comès ells mateixos i no en són conscients, encara que també s’hauria de puntualitzar que en el cas de Madhouse, es tracta d’un malalt mental que pateix de trastorns de personalitat múltiple i acudeix a aquell hospital per rendir comptes amb la gent d’allà, la gent que no el va ajudar quan ho necessitava, la gent que el va atropellar quan va intentar escapar, el van donar per mort i ni tan sols es van tornar a preocupar. En el cas d’Èdip, no és tot tant retorçat, simplement és una víctima del seu propi destí.

En resum, m’ha semblat una pel·lícula entretinguda, ideal per mirar una tarda amb alguns amics o la família. Si us agrada aquest gènere mireu-la i sinó, animeu-vos-hi, és bo obrir-te a conèixer coses noves!

Núria Yela,

2n de Batxillerat Llatí i Grec

The Wicker Man

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: The Wicker Man.
  • Director i guionista: Neil LaBute.
  • Any d’estrena: 2006.
  • Durada: 102 min.
  • Repartiment: Nicolas Cage, Ellen Burstyn, Kate Beahan, Frances Conroy, Leelee Sobieski, Molly Parker i Diane Delano.
  • País d’origen: Amèrica.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Terror i suspense.

 

ARGUMENT

Fa dies el meu pare em va recomenar una pel·lícula que segons ell era molt bona. L’hagués mirada  amb més atenció, l’únic que tracta sobre un tema una miqueta inquietant…

Un policia rep una carta d’una antiga amiga seva que viu en una illa a les costes d’Escòcia, explicant-li que la seva filla havia desaparegut feia dues setmanes i que si us plau la podria ajudar a trobar-la. El protagonista va a l’illa però no només la desaparició de la nena era estranya, sinó que no hi havia cap home de punta a punta. Comença a trobar moltes pistes que li fan obrir els ulls a una realitat molt més preocupant: la nena no estava morta, però ell aviat ho seria. Les dones d’aquell estrany lloc l’havien enganyat perquè  hi anés, en teoria a buscar la desapareguda, però l’objectiu que tenien era que ell tingués relacions amb elles i després l’oferirien als Déus de l’agricultura. Això ho feien un cop a l’any per assegurar-se la descendència. Quan ell se n’assabenta de tot, no pot marxar de l’illa i el cremen viu dintre una mena d’estàtua de fusta, amb la qual totes les dones fan un ritual, un ball  per a tenir bones collites durant l’any següent.

 

TRÀILER

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MtE8DhotNXk[/youtube]

 

 

CRÍTICA

Aquesta història és molt semblant al mite de les dones Amazones, que no permetien cap home a la seva tribu i només els necessitaven un o dos cop a l’any per mantenir l’espècie i després , si el nadó era un nen, l’abandonaven . Les Amazones eren dones fortes, guerreres i sobretot dedicades a l’agricultura. A més he de dir que el ritual- festa del final s’assembla al que feien els druïdes celtes per demanar fertilitat als camps. Hi ha moltes semblances entre les tres històries i segurament si mirés la pel·lícula amb més atenció en trobaria moltíssimes més.  Em sap molt greu, però deixo aquesta feina per vosaltres, ja que només de pensar-hi, em vénen esgarrifances!!!

 

 

Jessica Rubricatus Mcdaid,

1r Batx. Llatí i Grec de l’Ins Miquel Martí i Pol.

Quod sumus

Paranormal Activity 2

Quan estava veient Paranormal activity 2, em vaig adonar d’una paraula en llatí, no li vaig prestar molta atenció, però quan vaig recordar les classes de la Lida, vaig tornar cap enrere per agafar-la i d’questa manera que tots pogueu veure aquesta paraula i intentar endevinar el seu significat.

Una de les teories més comunes que he vist se suposa que la paraula gravada a la porta és Meus. Si això és cert, llavors no tenim una resposta simple i senzill per a vosaltres. Meus en llatí significa “meu”. Tenint en compte que estem tractant amb una mena de dimoni aquí, no seria massa desgavellat pensar que utilitza Amèrica i posseïa ja Kristi va sortir del soterrani, “meu” té molt sentit.

Algunes persones han determinat que “Melk” és en realitat una traducció estranya de Moloc, que era un antic déu semític que es va especialitzar polzades … el sacrifici de nens. Si es presta atenció, es pot escoltar algun esment del fet que el dimoni que posseïa Katie se li va prometre el primer home nascut en la família. Així que tenint Hunter nadó sens dubte encaixa en aquest mes de Moloc.
Photobucket

Què creieu que vol dir a la pel·lícula?meus o melk?

Què opineu de Moloc? Què en sabeu?

Elisa Moya
Llatí 4t ESO B Llatí

Triangle, de Cristopher Smith

FITXA TÈCNICA

Nom original: Triangle
Director i guionistes: Christopher Smith
Any d’estrena: 2009
Durada: 99 minuts
Repartiment: Melissa George, Michael Dorman, Joshua McIvor
País d’origen: UK
Idioma original: Anglès
Gènere: Thriller/Misteri

ARGUMENT

La Jess no és més que una mare soltera, la qual ha de carregar amb tot el pes que comporta tenir un fill autista. Però, amb tota la bona fe, el seu amic Greg la convida a passar un dia navegant en el seu vaixell, amb uns amics seus, per així evadir-se una mica i deixar de costat tots els seus problemes. Ella accepta, una mica preocupada pel seu fill, però què pot sortir malament?. La travessia comença, però un cop estan enmig del no-res apareix una tempesta que se’ls tira a sobre. Junt amb aquesta, un crit de socors a la ràdio del vaixell inquieta els passatgers, els quals no tenen gaire temps de preocupar-se, doncs una onada gegant volca el vaixell. Per sort, quan la tempesta desapareix, es troben amb un vaixell gegant, molt misteriós, al qual es pugen sense pensar-ho dos cops. I aquí és on comença el malson. O pot ser ja ha començat abans…

TRÀILER

CRÍTICA

Triangle és una pel·lícula que presenta una paradoxa temporal, i com a tal, presenta els típics errors d’una pel·lícula d’aquesta categoria, i encara ser una obra en la que sembli que cal concentrar-se per seguir l’argument, és força entretinguda i no suposa un gran esforç seguir aquesta trama argumental.

Quant a referents clàssics, el primer és quan troben el vaixell gegant el nom d’aquest és “Aeolus” que en català seria Èol, rei dels vents i fill de Posidó. Més tard en un dels passadissos del creuer, troben un mapa amb la història mitològica de Sísif, fill d’Èol. Sísif era un astut mariner que per tal d’augmentar el seu poder i riquesa assassinava altres persones. Era conegut com un dels homes més astuts, tant és així que quan la mort, Tànatos,  va anar a buscar-lo va saber enganyar-la encadenant-la. Això va fer que la gent no morís,  fins que Ares va anar a lliberar Tànatos. Lavors Sìsif va ser portat a l’infern, però no definitivament ja que tenia un altre pla, com la seva muller no va fer la cerimònia ritual dels morts, va poder escapar de l’infern però finalment Hermes l’obliga a tornar-hi amb el càstig d’empènyer una pedra per una muntanya eternament i sempre que està a punt d’arribar a la cima la pedra cau rodant i ha d’empènyer una altra vegada com a càstig irònic de voler aconseguir la immortalitat.

Carlos Rocamora
2n Batx. Grec i Llatí

L’home llop, de Joe Johnston

FITXA TÈCNICA
Nom original: The Wolfman (remake de la pel·lícula homònima de 1941).
Director: Joe Johnston.
Guionistes: Andrew Kevin Walker i David Self. Curt Siodmak (guió de L’home llop de 1941).
Any d’estrena: 2010. Versió original el 1941.
Durada: 103 min.
Repartiment: Benicio del Toro (Lawrence Talbot), Anthony Hopkins (Sir John Talbot), Emily Bunt (Gwen Conliffe), Hugo Weaving (inspector Francis Aberline), Simon Merrells (Ben Talbot), Cristina Contes (Solana Talbot), Gemma Whelan (mossa), Mario Marin-Borquez (jove Lawrence), Asa Butterfield (jove Ben)… (més a IMDb).
Maquillatge: Rick Baker (guanyador d’òscar a Millor Maquillatge per setena vegada gràcies a aquesta pel·lícula).
País d’origen: Estats Units.
Idioma original: Anglès.
Gènere: Drama. Terror. Thriller.

ARGUMENT
Lawrence Talbot viu a Nova York, però es veu obligat a retornar a casa seva a Anglaterra, doncs el seu germà Ben, ha desaparegut. Trobant-se amb la seva estimada Gwen, promesa del seu germà, i juntament amb el seu pare, John, el protagonista descobrirà secrets que li van ser amagats durant la seva infantesa, acabada quan la seva bella mare va morir.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=VDBZBjmfXqo[/youtube]

CRÍTICA
Joe Johnston, director de pel·lícules com “Jumanji” i “Honey, I shrunk the kids“, va triar l’any passat fer el remake de la pel·lícula “The Wolf Man” que compta amb un dels referents clàssics més coneguts: la licantropia. Amb una metamorfosi que dóna molt de joc i de la qual s’hauria pogut treure, per al meu gust, molt més suc del que se li ha tret.
La pel·lícula deixa bastant a desitjar en quant a argument, bastant previsible, i també pel que fa a la metamorfosi: el maquillatge i la transformació, que han estat premiats per l’Acadèmia aquest any, ocupen molt poc temps en el film però en canvi deixen un llarg rastre de sang i fetge, que la fan apropar-se fins i tot al gore en algunes seqüències.
En resum, un bon film per passar unes hores, però que no aporta res d’interessant.

Quines metamorfosis en home llop són conegudes? Si us agrada aquest tema, no us perdeu la recreació de la Rebe a Aracne, Denis, Ànima de Llop.

Coty Ledesma.
2n batxillerat.