Espàrtac (1960)

FITXA TÈCNICA

Nom original: Spartacus

Director i guionistes: Stanley Kubrick

Any d’estrena: 1960

Durada: 184 minuts

Repartiment: Kirk Douglas, Laurence Olivier, Jean Simmons, Charles Laughton, Peter Ustinov, Tony Curtis, John Gavin, Nina Foch, John Ireland, Herbert Lom, John Dall, Charles McGraw, Joanna Barnes, Harold J. Stone, Woody Strode, Peter Brocco, Paul Lambert, Robert J. Wilke, Nick Dennis, John Hoyt, Frederick Worlock

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Acció, Aventures, Biogràfic, Drama i Històrica

ARGUMENT

Narra la revolta d’Espàrtac de Tràcia, convertit en esclau i venut com gladiador a l’entrenador Léntulo Batiato. Tot comença quan, després de setmanes d’entrenament, lidera una rebel·lió.

Mentre es mouen d’una ciutat a una altra el nombre d’esclaus augmenta, doncs se li van unint nous alliberats. Sota el seu comandament intentaran arribar al sud d’Itàlia, on tenen previst embarcar-se per tornar a casa seva.

TRÀILER

CRÍTICA

A l’època que es va estrenar la pel.lícula, fou una gran innovació. Tots els efectes de so, vestuari i il·luminació Per aquesta raó va obtenir cinc premis:

– Premi Oscar 1961: al millor actor secundari (Peter Ustinov), a la millor direcció d’art i escenografia, a la millor fotografia i vestuari.

– Premi Globus d’Or 1961: a la millor pel·lícula- Drama.

– Premi Llorer d’Or 1961 (2n lloc): al millor actor secundari (Peter Ustinov).

– Premi Llorer d’Or 1961 (3r lloc): al millor actor (Kirk Douglas).

– Premi Golden Reel 1961: al millor muntatge de so.

COMENTARI PERSONAL

Una pel·lícula bastant llarga i una mica densa, però seguint la història, les gairebé 2 hores i mitja no es noten tant. Aquesta ha de ser una de les veritables “superproduccions” del cinema d’aquells temps per tot el que comporta: vestuaris, escenaris, extres, etc.

Les actuacions són correctes, encara que hi ha vegades que apareix el mateix actor en una mateixa escena fent diferents papers i, fixant-se, es nota.

La pel·lícula plasma bastant bé la crueltat  i la crítica social que es vivia en temps de l’imperi romà.

És un film recomanable per a curiosos de les civilitzacions antigues. Aquesta pel·lícula la recomano a partir de 14 anys, ja que es necessita un nivell mitjà de comprensió per entendre realment el recorregut de la història.

Miquel Saborit
4t ESO Llatí opt.1

Carthago Nova

Cartell del film Carthago Nova photo dibuix_zps9af364e6.jpg

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Carthago Nova
  • Director: Primitivo Pérez, José María Molina Vieites (director d’animació).
  • Guionistes:  Primitivo Pérez.
  • Any d’estrena:  2011.
  • Durada: 65 min.
  • Veus (per ordre d’aparició): Juan Ochoa, Juan Antonio Gálvez, Gabriel Jiménez, Miguel Zúñiga, Ricardo Escobar, María Antonia Rodríguez, Fernando Elegido i Luis Gaspar.
  • País d’origen: Espanya.
  • Idioma original:  Castellà.
  • Gènere: Animació, històrica.

 

ARGUMENT

Es tracta d’un llargmetratge d’animació digital que a través d’una trama i uns personatges de ficció ens transporta al segle I. d.C. i ens permet descobrir una de les ciutats més importants d’Hispània.

A partir de les restes arqueològiques trobades a Cartagena, s’ha reconstruït fidelment, amb les més modernes tecnologies digitals, la ciutat completa de Carthago Nova i la topografia del seu entorn fa 2000 anys. S’han inclòs milers de personatges animats que recreen l’ambientació pròpia d’una ciutat romana.

 

PEL·LíCULA

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KmZ6HegULhk[/youtube]

 

TASCA

Fes la crítica de la pel·lícula.

Què t’ha semblat la pel·lícula? Què en destacaries?  T’ha agradat? Què és el que més t’ha agradat i sorprès? Creus que hi ha un rerefons històric? Quin?

Raona si es pot aprendre història amb el cinema.

Núria Yela,

2n de batxillerat Llatí i Grec

Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco

 

 

FITXA TÈCNICA

Nom original: Saint Seiya

Any d’estrena: 1986

País d’origen: Japó

Idioma original: Japonès

Gènere: Animació, acció i aventura

 

ARGUMENT

La sèrie tracta de cinc nois que són destinats a diferents llocs del món, amb la missió d’entrenar-se en l’art de la lluita i guanyar així la valuosa armadura, com ha prova de la seva valentia i força, i així poder protegir la deessa Atena.

La sèrie es divideix en 4 sagues: Saga del Santuario, Saga de Asgard, Saga de Poseidón i Saga de Hades i altres pel·lícules individuals a part. Començaré introduint vídeos de capítols de la primera i haureu d’identificar els referents clàssics.

 

TRÀILER

A continuació, us deixo el vídeo introductori, seguit d’un capítol. Alerta!!!, que aquí ja hi apareix algun referent clàssic.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Br5HLUbA8Gg[/youtube]

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=y7tI811Rtcw[/youtube]

 

CRÍTICA

Hola a tots els aràcnids cinèfils, primer de tot he de dir que és el meu primer article a La Cinta de Níke, així que espero estar a l’alçada d’altres apunts tan bons que m’he arribat a llegir en aquesta pàgina.

Per cert, hi ha algú que li agradin els dibuixos manga? A mi m’agraden moltíssim, i per això he fet aquest article sobre ” Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco”. Coneixeu aquesta sèrie?

És una de les sèries que més m’agraden i us puc ben assegurar que en tinc de tot a la meva habitació, com pòsters, figures, còmics, pel·lícules… Però el que em crida més l’atenció d’aquests dibuixos és que posseeix un munt de referents clàssics, com per exemple, la invenció que dóna el creador de posar-li noms a les armadures, com la de Pegàs.

Des del meu punt de vista, crec que estem davant d’una sèrie d’animació de luxe. Destaco sobretot el domini que ha tingut el creador de barrejar gran quantitat de mitologies, com la mitologia nòrdica, japonesa, xinesa, budista… Però per sobre de tot és la clàssica que es manté com a rerefons. Crec que és una sèrie que està molt ben documentada i ambientada. Per altra banda, penso que els dibuixos també són una eina didàctica per tal d’adquirir molts coneixements. I per últim, recomano aquesta sèrie sobretot a les persones que s’estimen la cultura clàssica.

Sabríeu identificar els referents clàssics d’aquest primer capítol?

 

Sara Bernad,

2n de Batxillerat de Llatí i Grec.