Urbanització i ciutats

Smart cities a Informe semanal

0

Ciudades inteligentes, Informe semanal, TVE, emitido el 11-02-2012.

Espanya: municipis de més de 20.000 hab., 2002

0

La segregació social a Chicago

0

L’ascens de les megaciutats

0

Mapa de la distribució de la població de Catalunya per municipis 2011

0

Aquest mapa és el resultat del treball conjunt de tot el grup de geografia de 2n de batxillerat de l’Institut Cubelles. A partir d’un full de càlcul compartit a Google docs hem anat incorporant les dades per visualitzar-les a Fusion Tables: el nom dels 946 municipis de Catalunya amb les respectives coordenades geogràfiques i les dades de població per municipis (Cifras oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de enero de 2011, INE).

El municipis s’han distribuit en funció de la seva població en cinc intervals

Les instruccions estan al google site del geobatcubelles

Poc a poc, en els propers mesos anirem afegint més informació.

TimeLapse Barcelona

0

Més meravelles a través de mroman

Urbanized: un documental sobre el futur de les ciutats

0

Urbanized és un documental sobre el disseny de ciutats, que fa una mirada als aspectes clau i a les estratègies que envolten aquesta qüestió, a partir de l’opinió d’alguns dels més coneguts arquitectes, planificadors, polítics, constructors i pensadors. Més de la meitat de la població mundial viu en àrees urbanes, i cap el 2050 ja serà el 75% de la població mundial. Aquest documental proposa un debat al voltant del futur de les ciutats, del transport públic, l’espai públic, …

 

 

Què defineix una ciutat?

0

Berlin Dynamic from Matthias Makarinus on Vimeo.

En aquest video es mostren tot un seguit d’imatges que pretenen parlar del que suposa viure en una ciutat i més concretament en la ciutat de Berlin. Tot acompanyat amb una música que accentua el caràcter trepindant de les imatges que es van succeint. Després de veure aquest video, seria interessant fer una pluja d’idees que quina mena de sentiments, sensacions, conceptes ens han pogut passar pels nostres cervells. Aquest video pot resultar una excel.lent proposta per acostar-se al concepte de ciutat, a aquells elements que la defineixen actualment.

La gran catifa verda

0

Habitualment llegeixo per square mile. Life at different densities. És una lectura molt recomanable per a tothom que estigui interessat en les qüestions relacionades amb la urbanització, i molt especialment en el poblament dispers o sprawlscapes. En el darrer article publicat en aquell lloc web es parla sobre els jardins dels xalets, i més concretament, de la gespa: The great (big) American lawn. Parla de cases que treuen el cap enmig de catifes verdes o de com la gespa està present en dos dels esdeveniments més importants del cap de setmana: les barbacoes o el partit de futbol (americà) amb el amics. També facilita dues dades interessants:

  1. Prop de 50.000 milles quadrades dels EEUU estan cobertes de gespa. Això és tres vegades l’àrea que ocupa el cereal irrigat als EEUU.
  2. Entre 1978 i 2001, l’àrea ocupada per la gespa ha augmentat entre 170 i 355 milles quadrades cada any.
  3. Al voltant de 71 milions de lliures d’herbicides, insecticides, fungicides i d’altres productes químics són abocats als patis de gespa cada any. El 7% de tots els pesticides emprats als EEUU.

El paisatge urbà

0

Ahir dijous 7 d’abril vàrem estar a l’Hospitalet de l’Infant realitzant una pràctica conjunta amb l’alumnat de Geografia de 2on de batxillerat de l’INS Berenguer d’Entença sobre l’espai urbà. Els objectius d’aquesta pràctica van ser:

  1. Identificar els elements de la imatge de la ciutat (camins, fites, nodes, barreres i barris)
  2. Diferenciar funcions urbanes en les diferents àrees de l’espai urbà.
  3. Plantejar opcions de futur a partir d’una DAFO (debilitats i fortaleses del territori i amenaces i oportunitats de l’àmbit on es troba el territori d’estudi)

Amb aquests objectius, l’alumnat de tots dos centres, INS Cubelles i INS Berenguer d’Entença es van barrejar en grups d’uns quatre components. L’alumnat de l’Hospitalet de l’Infant van fer de guies i van seleccionar tres llocs o posicions amb característiques contrastades per a omplir la fitxa d’observació.

El format de partida és la fitxa d’observació elaborada pel grup de treball Georecursos de l’ICE-URV.

Aquesta fitxa conté aquesta taula

Posició 1 Posició 2 Posició 3
Camins
Nodes
Límits
Barris
Tipologia d’edificis
Tipologia de vianants
Tipologia de vehicles
Estat de conservació
Estat de conservació
Funcions urbanes

Camins o senders:

diferents tipus de vies: carrers asfaltats per a la circulació de vehicles rodats amb voreres per als vianants a cada banda, camins només per a vianants, camins de terra, vies ràpides o rondes, entre d’altres.

Fites:

Referències que acostumen a ser utilitzades com a punts de trobada o d’orientació dins l’espai urbà. Cal tenir present que no tothom té les mateixes fites tot i que, cal reconèixer que normalment les places majors, esglèsies  i edificis i monuments emblemàtics acostumen a aparèixer en les imatges que la gran majoria dels ciutadans i ciutades tenen de la seva ciutat.

Nodes:

Els nodes es poden entendre

  • com a connexions de diferents modes de transport (estació de tren, aeroport, estació d’autobusos)
  • com una confluència de diferents camins.

Barreres o límits:

Cal diferenciar entre les barrers o límits físics que venen donats per formes del relleu, presència de barrancs, la línia de costa, entre d’altres, i les barreres o límits contruïts per l’ésser humà com les autopistes, línies de ferrocarril i d’altres murs.

També considerarem com a límits la presència d’una discontinuitat que pot venir condicionada per canvis en el tipus d’habitatge o tipus de funcions,.

Barris:

En primer lloc cal tenir present la definició de barri. Si entenem que un barris serà aquella àrea urbanitzada on la població por accedir a serveis bàsics (sanitaris, ensenyament, comercials, especialment, els d’alimentació) juntament amb un sentiment de pertinença i d’identitat amb elements culturals distintius (costums, tradicions, festes). D’aquesta manera, la primera pregunta a plantejar-se és: estic en una urbanització o en un barri?

Un cop completada aquesta fitxa, del seu anàlisi s’ha d’obtenir la informació per a completar la DAFO

FACTORS INTERNS (el municipi pot actuar per explotar-los o reduir-los) FACTORS EXTERNS (el municipi no pot incidir directament)
DEBILITATS AMENACES
FORTALESES OPORTUNITATS

Finalment, totes les DAFO serveixen per a reunir els arguments necessaris per a realitzar un debat.

En el cas de la sessió d’ahir, va servir per revisar la situació de l’Hospitalet de l’Infant així com comparar Cubelles i l’Hospitalet de l’Infant, tot fent una visió del litoral català, en especial del tram Barcelona-sud.

Go to Top