Habitualment llegeixo per square mile. Life at different densities. És una lectura molt recomanable per a tothom que estigui interessat en les qüestions relacionades amb la urbanització, i molt especialment en el poblament dispers o sprawlscapes. En el darrer article publicat en aquell lloc web es parla sobre els jardins dels xalets, i més concretament, de la gespa: The great (big) American lawn. Parla de cases que treuen el cap enmig de catifes verdes o de com la gespa està present en dos dels esdeveniments més importants del cap de setmana: les barbacoes o el partit de futbol (americà) amb el amics. També facilita dues dades interessants:

  1. Prop de 50.000 milles quadrades dels EEUU estan cobertes de gespa. Això és tres vegades l’àrea que ocupa el cereal irrigat als EEUU.
  2. Entre 1978 i 2001, l’àrea ocupada per la gespa ha augmentat entre 170 i 355 milles quadrades cada any.
  3. Al voltant de 71 milions de lliures d’herbicides, insecticides, fungicides i d’altres productes químics són abocats als patis de gespa cada any. El 7% de tots els pesticides emprats als EEUU.