Bloc amb recursos educatius per explicar el món des d'una perspectiva geogràfica.
Articles per Sonia Ruiz
Riscos naturals: el terratrèmol del Japó
015 anys
per Sonia Ruiz
a Medi físic
Amb aquest mapa elaborat per ESRI es pot apreciar l’epicentre del terratrèmol que va tenir lloc davant la costa nordoreintal japonesa el passat divendres 11 de març de 2011. Els terratrèmols, així com els huracans es mesuren en funció de la destrucció que pot provocar i pel perill que pot suposar per la integritat física de les persones. Aquestes escales no són absolutes, ja que depén del tipus d’elements i materials constructius que es vegin afectats per la força de l’huracà o del terratrèmol. No obstant, en aquest cas, malgrat que el Japó sempre ha estat capdavanter en la construcció d’edificis resistents i de sistemes d’avis de tsunamis, la devastaió provocada per aquest seisme i el posterior tsunami serà un abans i un després en la seva història.
Sobreexposats a la llum que ens enlluerna
015 anys
Francesc Muñoz
Quan el filòsof Paul Virilio parlava, a mitjan anys vuitanta del segle passat, de la ciutat actual com un hàbitat contínuament sobreexposat a la llum, segurament no havia deambulat pels passeigs marítims, les avingudes de vianants ni els renovats centres històrics de les ciutats espanyoles, llocs tots ells més que sobreexposats i on la contaminació lumínica que ara ens preocupa ja fa temps que ens enlluerna en el sentit més literal de la paraula.
La illuminació pública ha afegit confort i seguretat a les ciutats i ha arribat fins i tot a modelar la pròpia cultura urbana. La vida nocturna a la ciutat, les cafeteries de París i els cabarets de Berlín han representat així autèntiques icones urbanes, en un paisatge associat a la idea de la modernitat. En el decurs de les últimes dècades, amb tot, aquestes postals tradicionals de la nit urbanita s’han multiplicat per molt, gràcies a dos processos que han afectat les ciutats, i les espanyoles significativament.
En primer lloc, els centres urbans han anat passant de ser llocs per residir a ser espais per visitar, de manera que, de mica en mica en uns casos, i de manera molt més sobtada en uns altres, el gran circuit econòmic del turisme-oci-entreteniment globals ha anat situant als cors urbans importants focus d’atracció de visitants acompanyats de no menys nombrosos focus de llum i claror; una illuminació exagerada, que en no pocs casos dissemina els seus raigs en totes direccions excepte cap a terra.
En segon lloc, les ciutats s’han desbordat sobre territoris cada vegada més amplis, tot creant una urbanització dispersa que també s’ha hagut d’illuminar. De segur, la ràtio de punts de llum per càpita i per metre quadrat ha crescut de manera exponencial a les principals àrees metropolitanes espanyoles durant els últims anys.
Autèntic malbaratament
En ciutats grans i petites, les noves necessitats d’illuminació que aquesta urbanització disseminada requeria s’han anat sumant amb cada rotonda, amb cada polígon industrial, amb cada nova filera de cases adossades. Un autèntic malbaratament si es tenen en consideració el nombre d’habitants beneficiats en un territori tan dispers o el temps d’ús real d’uns espais urbans sense cap presència durant la major part del temps.
Ambdues situacions illustren un problema que, aquests dies de revolució a l’Orient més proper, ens han fet paradoxalment veure de prop i mirar amb nous ulls. La contaminació lumínica de molts territoris a Espanya no te únicament a veure, per tant, amb discutibles apostes de modernització en capitals de província i municipis del litoral, sinó que s’explica sobretot per una manera de fer –o de deixar fer– a les ciutats; per una manera de viure que s’ajusta com un guant a la frase anglesa «I can afford it» («¿I què? M’ho puc permetre», en traducció castissa). Un estil de vida que sembla, almenys actualment, que comencem a posar en qüestió.
¿Eficiència? Sí. ¿Eficiència energètica? També. ¿Eficiència energètica de les ciutats? Millor.
GEÒGRAF. DIRECTOR DE L’OBSERVATORI DE LA URBANITZACIÓ (UAB)
Article publicat a El Periodico, divendres 4/03/11
Mapas, mapas, mapas.
015 anys
per Sonia Ruiz
a Enric Juliana
Enric Juliana
Dónde estamos? Con el atlas abierto en la doble página de Europa y el norte de África,esta es la pregunta más pertinente ante el incendio de la media luna. Arriba, la reorganización del espacio carolingio alrededor de la fortaleza industrial alemana y la empresa pública francesa; abajo, el brasero norteafricano.
¿Dónde estamos cuando la información acelerada nos empuja a la penumbra por exceso de iluminación? No habrá pensamiento crítico en el futuro sin crítica a la aceleración. Los estamos viendo estos días. La revuelta democrática de los jóvenes árabes que ya no soportan las viejas relaciones de poder se mezcla en un mismo relato con la lucha tribal por la posesión de la mayor bolsa de petróleo del Mediterráneo. La democracia turca como modelo y el riesgo de una segunda Somalia en un mismo plano. Confusión. La información acelerada nos obliga a saltar una nerviosa comba. Lo estamos viendo en la vacua adjetivación periodística de la figura de Gadafi. ¿Un demente?
Un tipo que ha controlado durante cuarenta años el gran emirato petrolífero del Mediterráneo, que ha jugado al ajedrez con el cinismo de Oriente y Occidente, que ha construido su propio glacis en África(Níger, Chad, Sudán…) y que logró la adulación – subvenciones mediante-de sectores no marginales de la izquierda española en la transición (asunto sobre el que se está pasando de puntillas), no puede ser despachado como un loco.
Mapas, mapas, mapas y una mayor voluntad de resistencia a las simplificaciones de la información-espectáculo. Y una pregunta, cada mañana al levantarnos: ¿dónde estamos?
El presidente del Gobierno está con el agua al cuello, pero bien asesorado por Bernardino León (secretario general de la Presidencia) ha programado para este fin de semana un movimiento inteligente: será el primer mandatario europeo en visitar Túnez tras la caída de Ben Alí. Ese viaje le correspondía a Francia, pero en París las aguas del Sena bajan turbias por las familiaridades de la ministra de Asuntos Exteriores, Michèle Alliot-Marie, con la oligarquia tunecina derrocada. ¿Le disputa Zapatero el terreno a Nicolas Sarkozy? Cuesta de creerlo. Zapatero le debe demasiadas cosas al presidente francés: la silla en el G-8 ampliado, el puesto fijo en el G-20, el no haber sido marginado de la escena internacional en plena crisis… Zapatero viaja a Túnez sincronizado con el Elíseo. Y sigue siendo un buen movimiento, porque España dispone de un cierto margen de maniobra en el incendio norteafricano. La Unión por el Mediterráneo entendida como una mera prolongación de la política exterior francesa (otra cesión de Zapatero a Sarkozy) ha fracasado. La sede de la UpM en Barcelona tiene hoy forma de interrogante. Y Alemania/ Carolingia piensa en el Sur en términos muy defensivos.
Margen también para la Marca Hispánica. Para Catalunya. La Generalitat se está moviendo bien. Artur Mas se entrevistó hace unos días con los embajadores de la Liga Árabey acaba de recibir al ministro de Estado marroquí Mohamed el Yazghi. Es muy probable que viaje a Marruecos en los próximos meses, donde será bien recibido. (350.000 marroquíes viven en Catalunya). La Generalitat puede desarrollar una interesante diplomacia paralela con Marruecos sin el escollo de Ceuta y Melilla y sin tener que contradecir los intereses generales españoles. La formulación de una política exterior con criterios de rigor y operatividad (política exterior y política de inteligente vecindad con toda la España del Este) será uno de los grandes asuntos de la agenda catalana. Mapas, mapas, mapas. E intentar saber dónde estamos.
La Vanguardia, 26/02/2011
Les transformacions agrícoles
015 anys
Per al proper dilluns cal fer aquest exercici
Les tranformacions agrícoles
SCOT i els debats sobre l’ordenació del territori
015 anys
A la geografia del 2on de batxillerat, actualment estem tractant les qüestions que tenen a veure amb l’organització política del territori, és a dir, de com l’estat divideix el territori per a complir amb les seves funcions. Avui parlarem de la planificació territorial, dels seus principis i de com es realitza a Catalunya.
Per conèixer què considerem ordenament del territori, us proposo fer una ullada a la web de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i veure quins temes d’actualitat destaquen.
La complicada situació entre francòfons i flamencs a Bèlgica a 30 minuts
015 anys
El programa de TV3 “30 minuts” va realitzar un reportatge sobre la polèmica lingüística entre francòfons i flamencs en algunes províncies flamenques, on la llengua és el nedeerlandès però la majoria de la població és francòfona. Aquesta polèmica entre els que defensen els drets de la població i els que defensen els drets del territori ha trascendit a l’àmbit polític i les dificultats per a formar un govern de l’Estat belga ja s’arrosseguen des de fa força mesos.
Ciutats intermitges a Espanya
015 anys
A través de la web del GEDEUR, un grup d’estudis sobre el desenvolupament urbà podem arribar fins aquest mapa tan interessant que en parlar de la jerarquia urbana a Espanya ens permetrà identificar les principals regions metropolitanes.
