Fer grec, encara és possible!

Tot i que l’examen de selectivitat de grec de Catalunya d’enguany ha aixecat molt malestar entre professors i alumnes _com han recollit els diferents comentaris de l’APLEC _, també el d’altres comunitats autònomes, com les Illes Balears, amenaça en matar el grec, i arreu plana el fantasma de la desaparició del grec o cursar-lo “on line” (vid. exàmens de la selectivitat on line), tampoc hi ajuda  el decret de matèries de modalitat que determina el nombre mínim d’alumnes (8 a Catalunya), ni les decisions dels claustres, ni l’eliminació de les places de grec…  algunes veus en aquest paratge desolador, però, surten en la seva defensa -així Antonio Melero en el País Valencià-. La situació de les clàssiques a Catalunya és aquests dies portada a Chiron i precisament no és gens falaguera. El grec mor, és cert!, i el llatí comença a agonitzar: per  a què serveix estudiar llatí si ja no és matèria de tall a les noves PAU?… Enmig d’aquest clima de pessimisme que  ens urgeix superar ja mitjançant el diàleg amb qui correspongui,  a mi m’ha aixecat els ànims i l’esperit de seguir lluitant que en la selectivitat 2009-2010 l’examen de francès tingués aquest text: Le grec en banlieu, c’est possible. Curiós! Al meu institut fa anys que ja no s’estudia francès (quina llàstima!) i l’única persona que té la gosadia de tenir contactes amb França i fer desembarcar gairebé noranta alumnes francesos que no saben català ni castellà en una experiència plurilingüe, sóc jo. Una companya, ben coneixedora de les meves lluites amb el projecte El Fil (MoodleFil, El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, teatre, cuina, premis…), m’ha fet a les mans l’examen de la selectivitat de francès i he descobert el projecte Metis.  Quina alegria descobrir l’article que a principis d’aquest curs, que ja s’ha acabat, es publicava en el diari francès Le Figaro: Le grec en banlieu, c’est possible i en altres pàgines web i que jo, no m’ho puc perdonar, fins ara no he conegut i que m’hagués ajudat en la missió proposada de reinventar-me i de treballar en el centre que treballo i amb els alumnes que tinc a les aules:

Certament, segons el professor Augustin d’ Humières, que ha anat contra el corrent pedagògic dominant,  ha aconseguit en un liceu desprestigiat (no sé a què em sona!) de la perifèria de Paris que  el grec i la cultura clàssica poden contribuir a la promoció social i a reforçar els coneixements de la llengua materna, i a enriquir el vocabulari, també a fer pujar l’autoestima … Són els antics alumnes que en donen testimoniatge i fan l’apostolat per aquestes llengües dites mortes, esdevingudes fonts de vida. També utilitza el teatre i ha muntat una companyia teatral i representen davant la gent del barri Homer, Shakespeare (vid. YouTube, Dailymotion “le grec et le latin sont les meilleurs vecteurs de l’égalité des chances!”)… Quin canvi han fet els alumnes! No semblen els mateixos i, fins i tot, han rebut la felicitació de la defensora de les llengües clàssiques a França, Jacqueline de Romilly:

«J’ai toujours pensé qu’il fallait faire ce que vous faites: donner accès, par les racines mêmes, à notre culture.»

Ens cal coratge, ens cal voluntat, ens cal buscar els orígens i trobar nous camins en el teatre, en l’etimologia, en la web 2.0, en l’actualitat, en els valors, en les competències … per fer possible el grec als nostres centres avui en dia i,  si cal, sortir a la palestra pública per donar-lo a conèixer (per cert, ja heu votat El vaixell d’Odisseu que es presenta a la tercera edició de Premis bloc Catalunya?). Aquest mes, el capdavanter blog de la companya de grec de Benicàssim, Ana Ovando, Voces griegas és el blog seleccionat d’Educared (l’enhorabona, Ana!). Aracne fila i fila ha estat recentment premiat a La Mostra 2010 cap a l’excel·lència educativa amb TIC i TAC…  El grec i la cultura clàssica  bé que s’ho mereixen i els nostres alumnes encara molt més. No podem defallir i no som uns embacaudors, Lluís; no ens podem sentir culpables, Isabel, Lluís…, només volen el millor, tot i que sigui fent més hores lectives fins que aconseguim demostrar-ho de nou o lluitant pel grec fins a l’últim dia abans de la nostra jubilació i fins i tot després! Esperem que acabi bé la nostra resistència numantina! Units, podem i el que es tracta és de sortir de l’infern i contemplar sempre les estrelles.

18 thoughts on “Fer grec, encara és possible!

  1. Santi

    Els exemples que ens poses són força esperançadors, però no sé si el treball ben fet en silenci siga suficient.
    Amb tot, seguirem ahí, pel que comentes de l’autoestima, i perquè ja no sabem fer una altra cosa!
    Feliç estiu!

  2. Margalida Capellà Soler Post author

    Santi, la situació és prou pessimista però cal aferrar-se sempre al bri d’esperança i ara més que mai. De mica en mica, s’omple la pica i tu des d’Alcoi fas un treball excel·lent. Si volem, ho aconseguirem. Ànims! Recobra forces i al setembre hi tornem amb força. Per cert, tens la fotografia dels chironians al teatre de Mèrida? Molt bon estiu, company!

  3. Pingback: Tweets that mention El Fil de les Clàssiques -- Topsy.com

  4. Francesc Franquet Yerro

    Vaig llegir aquest text de l’examen de francès de selectivitat i sóc de la mateixa opinió que tu, que ens estan conduïnt inexorablement a la desaparició. Ja fa temps que tots ho sabem però ens resignem i abaixem el cap. De totes maneres a mi personalment em dóna un incentiu per a seguir treballant cada dia i defensar el grec i el llatí.
    Crec que no es valora suficientment l’esforç que cada dia estem realitzant des de l’aula, però és molt satisfactori apreciar el reconeixement i l’estima del nostre minoritari alumnat. Penso que solament per això la nostra feina ha valgut la pena. Salvete!

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    I tant que sí, Francesc! Els alumnes ho són tot i per a ells cal seguir lluitant! La força d’Esparta rau en els seus homes, la nostra en els alumnes! Molt bon estiu i ens retrobeu el setembre al nostre camp de batalla!

  6. Sere eloisa velasquez

    Espero que no desaparegui el grec perque és l’unic idioma que té més conexió amb l’antigua Roma.

    A part dels idiomas procedent del llatí.

  7. Margalida Capellà Soler Post author

    No pateixis, Sere, el grec és una llengua amb més de 3.000 anys d’història i amb una petjada increïble en les llengües actuals, com bé saps per la influència per exemple en el lèxic matemàtic que vares treballar. En alguns instituts, però, el director i el claustre impedeixen que es faci; però, ara per ara, no és el cas del Cristòfol Ferrer però sí del Serra; i, com saps, és possible que ens acabem fusionant i aleshores caldrà lluitar per mantenir-lo. Segur que tots vosaltres em donareu un bon cop de mà.
    M’alegro, Sere, de retrobar-te per aquí i em sap greu haver-te preocupat. Bona festa major i compte amb els pirates!

  8. Teresa Devesa i Monclús

    Estudiant GREC, Margalida, ens vam conèixer; preparant les oposicions de GREC, Margalida, vam compartir neguits i esforços; juntes vam guanyar la plaça de GREC i amb la mateixa convicció hem intentat enriquir el bagatge cultural de promocions d’alumnes qur posteriorment ens vénen a explicar com apliquen en les disciplines més diverses -fins i tot de ciències- el que van aprendre a classe de GREC.
    A través del bloc, gràcies sobretot a la teva empenta, continuem difonent l’amor pel món hel·lènic i la vigència del seu estudi. Continuaré també lluitant en aquests moment difícils, no ho dubtis, Margalida, pel GREC als nostres instituts.

  9. Margalida Capellà Soler Post author

    Tens tota la raó, Teresa, i moltes gràcies per fer sempre pinya, fins i tot, fent hores de més tot i la feinada de coordinació pedagògica! La causa, però, s’ho ben val!

  10. Lluís

    Margalida,
    m’ha arribat a l’ànima alló que dius: “lluitant pel grec fins a l’últim dia abans de la nostra jubilació i fins i tot després!” Per suposat! Hem de continuar lluitant, encara que sembli que és una batalla perduda… que no ho és!
    Ànim i feliç estiu!

  11. Jordi Rincón

    Sempre he pensat que la nostra feina és un regal, un privilegi que algú ens ha concedit i que nosaltres, els qui
    escrivim aquestes línies que ara he llegit i que ens suposen un bàlsam entre tant maremàgnum de despropòsits, sabem valorar i agrair amb la nostra feina diària de dilluns a divendres durant deu mesos a l´any. No ens enganyarem a aquestes alçades: fa molts anys que aquesta situació endèmica dura, no només per a les clàssiques sinó també per a tot allò que té a veure amb la formació crítica i sensible dels nostres alumnes (llegir “bé i bo”, per posar un exemple, es titlla sovint d´avorrit -i no diguem poesia-). Ho constatem any rere any: els alumnes no es tornen bojos per triar les nostres matèries, molts d´ells influenciats pels pares, que prefereixen que els seus fills estudïin allò que els farà guanyar diners i, per tant, feliços, per alguns col·legues nostres poc sensibles a la nostra causa i a la formació humana dels nois i noies i pels propis amics que consideren aquesta tria una raresa més pròpia d´ingenus que de gent “veritablement” intel·ligent. Per descomptat, una societat altament competitiva i guiada per les tendències d´un mercat basat en “fer més diners al preu que sigui” no hi ajuden gens. Aquest és el panorama, però em quedo amb la nostra actitud. Quan mirem els nostres alumnes als ulls i els hi transmetem la passió pel que som, diem i fem tot relacionant-ho amb els clàssics els estem educant. Som un testimoni ben viu i insubstituïble del que significa donar sentit a les coses, del que és la coherència i el sentit comú davant la ceguesa dels qui inventen decrets i normatives plenes de paraules buides. Molts dels nostres companys no exeprimentaran mai aquesta barreja de neguit, pors i desencís, és cert, però tampoc mai no sentiran que lluitar per allò que et fa feliç és altament gratificant. Ni les estadístiques ni Mr. PISA, certament, no ho interpretaran mai com un senyal d´èxit educatiu. Però el nostre tstimoni ho és. Malgrat les dificultats aquí estem, al peu del canó i disposats a plantar batalla. Si ho fem junts -com molt bé ensenya el general Màxim als seus companys-gladiadors- pot ser que ens en sortim. De moment hi estem aportant el nostre modest granet de sorra però és molt cert que sense propostes concretes ni sense parlar directament amb les autoritats educatives pertinents en despatxos oficials serà difícil. Si cadascú fa la seva guerra personal es perdran moltíssimes oportunitats. Mentrestant, seguirem fent allò que millor sabem, educar les noves generacions amb els coneixements que sabem un tresor que cal no perdre. I la nostra actitud vital. Fins al final.

    PS: Gràcies, Lida, com sempre, per recordar-te del nostre Vaixell.

    Per cert, em sento molt feliç d´haver portat 9 alumnes de grec a Selectivitat. Encara no m´ho crec i els resultats no han estat dolents. Me´n vaig alegrar tant per ells!

  12. Margalida Capellà Soler Post author

    Lluís, Jordi, també m’heu arribat a l’ànima! Jordi, s’anirà a parlar amb qui correspongui i qui tingui autoritat per fer-ho, però la lluita personal als nostres centres i les mostres d’unió i de seny en la xarxa són cabdals i ara més que mai. Pandora ens continua reservant un bri d’esperança. No podem defallir.

  13. Jordi Rincón

    Ho procurarem, Lida. De fet, les iniciatives que van sortint així ho demostren. Estic d´acord, units ho podem acoseguir. Ara més que mai, no podem defallir.

  14. Margalida Capellà Soler Post author

    Gràcies al company de grec Benjamín Gomollón, que sense grec al seu institut des de fa anys acaba de fer amb els seus alumnes una colossal Antígona, he retrobat aquest vídeo del programa Vostè pregunta presentat per Joaquim Maria Pujol tot parlant amb Salvador Espriu. L’any 1984 un mestre de primària al minut 56 va preguntar a aquest gran escriptor, català i universal, la seva opinió sobre la imminent desaparició del llatí i el grec al batxillerat: “Un disbarat immens, extraordinari,… prova d’incultura. No crec que ho facin però si es fa serà inqualificable”. No us perdeu tot el programa i mediteu sobre la resposta d’Espriu, precisament enguany que hem celebrat 25 anys sense Espriu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *