Tag Archives: Art

Ecce pictura XIV. Quae fabula est?

Reprenem Quae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?

Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?

L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant!

Empúries és la porta d’entrada de la civilització grega a Catalunya. Els grecs van introduir, en terres catalanes, un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques, respectivament; les ceràmiques gregues, proveïdes d’imatges, van revolucionar la iconografia indígena; van fer conèixer també la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments. Els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats van despertar en els indígenes noves necessitats materials. En pocs anys, el món indígena va canviar per adaptar-se a unes formes de vida civilitzades, nascudes a Grècia. La fundació d’Empòrion, la presència dels grecs i la irradiació de la cultura hel·lènica en terra ibèrica van allisar el camí per a un fenomen que va ser ràpid i fructífer, el de la romanització, i Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica.

Aquesta escultura n’és el símbol! Ja n’hem parlat en diferents ocasions, tant en El Fil de les Clàssiques (Esculapi fet escultura; El clon d’Esculapi; 15 de març: centenari d’Empúries; Els grecs a Catalunya. Esculapi; Museu d’Arqueologia de Catalunya) com a Aracne fila i fila (Centenari d’una meravellosa troballa; El viatge d’Asclepi). És un autèntic trencaclosques! És una estàtua grega composta per diverses peces que encaixen entre elles i que dóna molts maldecaps als historiadors de l’art: Esculapi o Serapis? No està gens clar qui és exactament. El 1909, quan la van trobar a Empúries, van pensar que era el déu Esculapi, en grec Asclepi, el déu de la medicina, però això no queda clar del tot i el més probable és que sigui el déu Serapis. En tot cas, si vols conèixer aquesta història fascinant no et perdis el capítol tercer “L’Esculapi d’Empúries” dins Odissees, un programa dirigit per Enric Calpena i que ahir es va emetre al Canal 33:

Esculapi o Serapis? Si encara no ho tens tampoc clar, compara aquesta escultura trobada a Empúries amb altres representacions del déu de la medicina Esculapi, en grec Asclepi, o bé amb altres representacions del déu Serapis i justifica la teva opinió.

Ecce pictura XI. Quae fabula est?

Ara que ja has llegit la segona part de Narracions de mites clàssics, observa amb atenció aquesta imatge i després de deduir de quin mite es tracta, fes recerca sobre l’autor d’aquesta escultura i esbrina en quin museu has d’anar per contemplar-la de prop. Tot seguit, inventa’t un diàleg entre els dos personatges en boca dels quals ens hem d’assabentar del mite. Si ho prefereixes, pots fer un poema.

Josefet: tot un artista amb referents clàssics!

Sovint la gent té cops amagats i jo coneixia en Josefet Fuentes per la seva enorme habilitat palindròmica (vid. el seu últim article sobre la qüestió sotàdica) o pels seus interessants tallers d’escriptura, però fa poc, en el seu bloc Primus Calamus, vaig descobrir el seu vessant d’escultor. Mireu quins relleus amb fang i referents clàssics han cisellat les seves mans, tal qual Prometeu!

Mireu-les de nou i a veure si sou capaços de veure personatges de la Ilíada i de l’Eneida, déus i herois de la mitologia, fragments de Tucídides o de Carmina Burana així com textos en indoeuropeu, en grec i en llatí. Ja li he demanat de fer una exposició perquè així no se’ns escapi cap detall i potser, fins i tot, ens podria ensenyar com fa aquestes petites escultures farcides de referents clàssics. L’enhorabona, Josefet!

Els fills, les millors joies!

Cornèlia, mare dels Gracs. Noël Hallé, 1779 (Musée Fabre)

La millor joia per a Cornèlia, filla d’Escipió l’Africà i muller de Semproni Grac, eren els seus fills. En tingué dotze però sols sobrevisqueren a més de Semprònia, els anomenats germans Grac, Tiberi Semproni i Caius Semproni, nascuts el 162 i 154 aC respectivament, que varen promoure a Roma una reforma agrària, però foren assassinats per sicaris dels grans terratinents. Cornèlia, que suportava amb fermesa i amb grandesa d’ànim les seves desgràcies, era encara viva quan li aixecaran el màxim honor civil per a una dona una estàtua, inspirada en la figura de Demèter, amb la inscripció Cornelia mater Gracchorum.

Cornèlia i els seus fills, de Pierre Cavelier

Cornèlia va passar la vida als camps anomenats Missens i li agradava de relacionar-se amb la gent. Sempre tenia la casa plena de convidats i sempre parlava de les gestes del seu pare, del seu marit i dels seus fills.

Doncs, ara si traduïu aquest text sabreu, si no ho sabíeu, d’on ve aquesta expressió tan encertada que dóna títol a aquest apunt!

Olim matrona Campana ad Corneliam, Gracchorum matrem, venerat, ut pulcherrima sua ornamenta illi ostenderet. Aurea enim erant. Cornelia illam inspexit, pretium notavit, mirum etiam artificium laudavit. Hoc tamen fecerat, ut hospitam sermone retineret, dum e schola liberi reverterent. Hi tandem pervenerunt. Tum Cornelia illos ad se vocavit, matronae ostendit et dixit: “Haec sunt ornamenta mea!

Valeri Màxim IV 4 adaptat

A la pel·lícula de Luigi Magni 1971 Escipió, conegut també com l’Africà en què Publi Corneli Escipió l’Africà i el seu germà Luci Corneli Escipió l’Asiàtic són acusats davant del Senat romà per Cató el Censor de malversació de fons públics,concretament d’haver-se quedat cinc-cents talents d’un tribut cobrat al rei de Síria. Tothom li va donant l’esquena, fins i tot la seva dona Emília, preocupada pel seu estatus social, li demana el divorci.


Fragment nens Escipió l'africà por Classiques_Motion

El temple grec

A l’antiga Grècia, diversos eren els llocs sagrats segons la naturalesa del culte; sobre l’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics; sobre les tombes vessaven les libacions i es feien sacrificis funeraris; en muntanyes, boscos, voreres de rius, arbres, temples i santuaris retien els cultes locals.

El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat, i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servidors. Els fidels feien les cerimònies davant del temple, no a l’interior.

En un primer moment, els temples es van construir seguint el model de la sala principal dels palaus, o μέγαρον, que donà origen a la cambra sagrada, o νάος, presidida per l’estàtua de la divinitat. Més tard, es va construir davant del naos un vestíbul o πρόναος, i a la part posterior del temple, una altra sala, el ὀπισθόδομος, que sovint servia per guardar les ofrenes fetes pels fidels.

En un principi eren de fusta i de maó amb els fonaments de pedra, però a partir del segle VII aC, els temples són totalment de pedra. Tant si eren de fusta com si eren de pedra, eren policromats. El fons del frontó solia ser de color vermell o negre perquè les estàtues hi destaquessin. Els relleus de les mètopes i acroteris tenien colors llampants.

Quins reconeixeu i per què? vid. El temple grec i els ordres arquitectònics

Busqueu una icona de temple grec i localitzeu-los en aquest Google Maps amb imatges CC, enllaços i vídeos:

Veure Temples grecs en un mapa més gran

Vid. Partenó, model arquitectònic

La Ilíada recreada per Joma, procés de creació d’una imatge a l’estudi de l’artista

He tingut l’enorme plaer d’enregistrar el moment de creació d’una de les il·lustracions de Josep Maria Rius, Joma, en el seu estudi de Barcelona, concretament la corresponent al número 77 de la Ilíada. Aquí en teniu sols un petit tastet d’un muntatge en HD de trenta-vuit minuts que es va passar a les V Jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques i que s’apropa a la sensibilitat creativa d’aquest artista envers els clàssics homèrics.

Si voleu veure aquesta il·lustració publicada al Magazine de la Vanguardia la trobareu en el bloc d’en Joma. A la Vanguardia digital hi podreu consultar tota la seva Odissea i el que porta de la Ilíada.

Joma es va avenir a recitar els versos de la Ilíada VII, 73-75 que acabava de dibuixar en la creació de la Ilíada 77 del Magazine:

Arcus triomphalis

Quis arcus est?

In architectura arcus dicitur structura in modum arcus curvata. Sunt qui a natura ipsa in antris formatur; qui substruuntur ad sustinendas aedes aut pontes; qui ad aquaeductus erigendos, et qui eriguntur clari alicuis triumphi causa.

Ecce arci triumphi aetatis modernae atque aetatis classicae:


Mostra Arcs de Triomf en un mapa més gran

Petita Venus, de Juli González

La petita Venus (1936-1937) de Juli González fa tan sols 20,5 x 6 x 9,3 cm però en ella s’hi reflecteixen cadascuna de les circumstàncies més importants de la vida sencera d’aquest artista barceloní: el seu aprenentatge en el camp de l’orfebreria en el negoci familiar que tenien a la Rambla de Catalunya de Barcelona, abans d’anar-se’n a París, i, per tant, el seu gust per a fer objectes petits; el desig de fer art un cop superada al cap de molts anys la mort del seu germà gran, en Joan, que havia estat el seu millor mestre i amic; el coneixement de l’actualitat artística més moderna i, sobretot, el fet de veure’s forçat a treballar com a aprenent de soldador a la casa Renault de cotxes, que va canviar completament la seva vida i la història de l’escultura del segle XX ja que Juli González va conèixer la soldadura autògena, i tot experimentant amb petits retalls de ferro, cargols i peces que trobava a la feina, el va portar a la nostra petita Venus.

N.B.: No fa gaire que he conegut aquesta petita gran obra d’art i l’experiència vital que hi ha al darrere, fet que m’ha portat a fer-ne un apunt aquí per fer-ne difusió i alhora exemplificar allò que sempre em sentiu a dir: de tot se n’aprèn i sovint del que menys esperem ens fa crear meravelles. Què n’opineu de tot plegat? Per què creieu que Juli González l’anomenà Venus?…

Ai, Cupido!

En l’amor, les paraules sovint sobren i jo us recomano, com ja ho he fet al Fil Moodle, aquest excel·lent treball del company quironià d’Extremadura Ángel Luis Gallego Real, Caeco raptus amore.

Us he fet, tanmateix, aquest petit regal de Sant Valentí amb l’ajut de la Valèria que ha fet la portada i amb imatges Creative Commons i desitjo que comenteu l’obra d’art que més us agradi.

Per cert, per què Cupido en un primer moment a Grècia era un adolescent i després se’l representa com un nen trapella? Quins atributs té i per què?…

Que l’Amor us sigui ben propici!