Petita Venus, de Juli González

La petita Venus (1936-1937) de Juli González fa tan sols 20,5 x 6 x 9,3 cm però en ella s’hi reflecteixen cadascuna de les circumstàncies més importants de la vida sencera d’aquest artista barceloní: el seu aprenentatge en el camp de l’orfebreria en el negoci familiar que tenien a la Rambla de Catalunya de Barcelona, abans d’anar-se’n a París, i, per tant, el seu gust per a fer objectes petits; el desig de fer art un cop superada al cap de molts anys la mort del seu germà gran, en Joan, que havia estat el seu millor mestre i amic; el coneixement de l’actualitat artística més moderna i, sobretot, el fet de veure’s forçat a treballar com a aprenent de soldador a la casa Renault de cotxes, que va canviar completament la seva vida i la història de l’escultura del segle XX ja que Juli González va conèixer la soldadura autògena, i tot experimentant amb petits retalls de ferro, cargols i peces que trobava a la feina, el va portar a la nostra petita Venus.

N.B.: No fa gaire que he conegut aquesta petita gran obra d’art i l’experiència vital que hi ha al darrere, fet que m’ha portat a fer-ne un apunt aquí per fer-ne difusió i alhora exemplificar allò que sempre em sentiu a dir: de tot se n’aprèn i sovint del que menys esperem ens fa crear meravelles. Què n’opineu de tot plegat? Per què creieu que Juli González l’anomenà Venus?…

5 thoughts on “Petita Venus, de Juli González

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Ramon! M’alegra molt retrobar-te per aquí!

  2. Rubén Florencio

    Ave!

    Un article molt interessant! Es veu com amb el pas del temps l’art antiga i mitològica encara es pot plasmar en un art més modern i contemporani. L’escultura és bastant complexa per la seva composició i forma. Es veu que la ment ha tingut que ser molt imaginativa per arribar a recrear un deessa de l’antiga Roma amb simples metalls.

  3. Irena

    Hola,
    Aquesta escultura és bastant abstracte, aquí hom s’imagina allò que es pot veure. La veritat és que en simple vista no hagués sapigut que representa a la deessa de l’amor, Venus, però si et fixes una mica podries reconèixer que està dreta, i que s’està tapant les parts íntimes, i també es pot veure en la part superior això que sembla un sol, son els cabells que llargs i flotants de Venus.
    Impressionant la veritat!:D
    adéu!

  4. Margalida Capellà Soler Post author

    Ire, què t’ha passat? Avui no t’he vist a classe! Espero que no sigui res greu i puguis venir aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *