Cornèlia, mare dels Gracs. Noël Hallé, 1779 (Musée Fabre)
La millor joia per a Cornèlia, filla d’Escipió l’Africà i muller de Semproni Grac, eren els seus fills. En tingué dotze però sols sobrevisqueren a més de Semprònia, els anomenats germans Grac, Tiberi Semproni i Caius Semproni, nascuts el 162 i 154 aC respectivament, que varen promoure a Roma una reforma agrària, però foren assassinats per sicaris dels grans terratinents. Cornèlia, que suportava amb fermesa i amb grandesa d’ànim les seves desgràcies, era encara viva quan li aixecaran el màxim honor civil per a una dona una estàtua, inspirada en la figura de Demèter, amb la inscripció Cornelia mater Gracchorum.
Cornèlia i els seus fills, de Pierre Cavelier
Cornèlia va passar la vida als camps anomenats Missens i li agradava de relacionar-se amb la gent. Sempre tenia la casa plena de convidats i sempre parlava de les gestes del seu pare, del seu marit i dels seus fills.
Doncs, ara si traduïu aquest text sabreu, si no ho sabíeu, d’on ve aquesta expressió tan encertada que dóna títol a aquest apunt!
Olim matrona Campana ad Corneliam, Gracchorum matrem, venerat, ut pulcherrima sua ornamenta illi ostenderet. Aurea enim erant. Cornelia illam inspexit, pretium notavit, mirum etiam artificium laudavit. Hoc tamen fecerat, ut hospitam sermone retineret, dum e schola liberi reverterent. Hi tandem pervenerunt. Tum Cornelia illos ad se vocavit, matronae ostendit et dixit: “Haec sunt ornamenta mea!
Valeri Màxim IV 4 adaptat
A la pel·lícula de Luigi Magni 1971 Escipió, conegut també com l’Africà en què Publi Corneli Escipió l’Africà i el seu germà Luci Corneli Escipió l’Asiàtic són acusats davant del Senat romà per Cató el Censor de malversació de fons públics,concretament d’haver-se quedat cinc-cents talents d’un tribut cobrat al rei de Síria. Tothom li va donant l’esquena, fins i tot la seva dona Emília, preocupada pel seu estatus social, li demana el divorci.
Salve!
Cornelia, va ser una filla D’Esipció l’Africà i muller de Semproni Grac, que van ser els seus fills. Ella va tenir dotze fills, però només van sobreviure uns quants. Tiberi Semproni i Caius Semproni, nascuts el 162 i 154 aC , van ser els fills que van sobreviure i que varen promoure a Roma una reforma agrària, però foren assassinats per sicaris dels grans terratinents. Cornèlia suportava amb fermesa i amb grandesa d’ànim les seves desgràcies.
Salve!
Cornèlia era la filla petita de Publi Corneli, es va casar amb Tiberi Semproni Grac , i junts van tenir 12 anys, i sol van sobrevir 3 dels fills que van tindre. Era una escriptora que va neixer ( 189 a.C – 110 a.C ).
Còrnelia representa la figura de la dona forta i la mare sacrificada.
In proximum!
Bonum diem!
Cornèlia va ser la filla d’Escipió l’Africà. Va tenir dotze fills, però van sobreviure tres.
Cornèlia és la figura perfecta d’una dona forta i lluitadora, que es va sacrifica pels seus fills, els va cuidar i va fer tot el possible per ells. Ja que com tots els pares, els seus fills són importantíssims per la seva vida i sempre intenten fer el millor per ells, inculcar-nos tots aquells valors que ens faran millors en la vida.
I després de tants anys seguim mantenint el seu costum i cultura, no sabia que el dia de la mare se celebrava també a l’època dels romans i m’hi ha semblat molt interessant.
Bonum diem!
Cornèlia va ser la filla d’Escipió l’Africà. Va tenir dotze fills, però van sobreviure tres.
Cornèlia és la figura perfecta d’una dona forta i lluitadora, que es va sacrifica pels seus fills, els va cuidar i va fer tot el possible per ells. Ja que com tots els pares, els seus fills són importantíssims per la seva vida i sempre intenten fer el millor per ells, inculcar-nos tots aquells valors que ens faran millors en la vida.
I després de tants anys seguim mantenint el seu costum i cultura, no sabia que el dia de la mare se celebrava també a l’època dels romans i m’hi ha semblat molt interessant.
Salve!
Cornèlia, filla d’Escipió l’Africà i mare de 12 fills, dels quals només en van sobreviure uns quants, és un clar exemple de la majoria de mares d’avui en dia, almenys les que jo conec incloent-hi la meva. Ja que Coernèlia va fer tot el possible pels seus fills, els va cuidar i criar sempre de la millor manera perquè tinguessin una vida esplèndida.
El que sempre em fascina des que faig llatí és com moltes coses dels nostres avantpassats en cara perduren en l’actualitat. M’ha semblat un treball molt interessant.
Salve!
Cornèlia, que va ser la filla d’Escrpió l’Africa, va casar-se amb Semproni Grac, i van tenir dotze fills. D’aquests dotze només van sobreviure tres; Semprònia i els germans Tiberi Semproni i Caius Semproni.
Cornèlia és un clar exemple de mare treballadora que s’esforça molt per que els seus fills tinguin tot el que necessiten. És una gran mare i demostra l’amor que tota mare té sobre el seu fill sigui com sigui.
Aquests referents romans fan pensar sobre tot el treball que tenen les mares i el poc que les valorem alguns cops.
In proximum!
Salve!
Cornèlia era filla d’Escipió l’Africa i muller Semproni Grac. Va tenir dotze fills però no hi van sobreviure tots, era una dona amb valentia doncs soportava les seves penúries amb fermesa tot i amb això ella sempre estava amb companyia perquè li agradava relacionar-se amb la gent. Cornèlia treballava al camp perquè els seus fills no passessin gana. Es un exemple a seguir perquè avui dia també hi ha moltes mares com ella.
In proximum!
Bonum diem
fou la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà el vell. Es va casar amb Tiberi Semproni Grac, que era censor el 169 aC, i junts van tenir dotze fills, dos dels quals els famosos, Tiberi i Gai Grac.
Va rebutjar totes les ofertes d’un segon matrimoni, incloent una del rei d’Egipte, Ptolemeu i va preferir retirar-se a Misenum (Campània), envoltada de grecs i literats recordant als homes de la seva família.[3] Era una dona molt culta i tenia una posició especial a la República com a filla del vencedor d’Hanníbal, mare dels Gracs, i sogra del conqueridor de Cartago i Numància. Es narra una anècdota segons la qual, quan una altra dona va treure en la conversa el tema del vestuari i guarniments personals, ella va contestar assenyalant els seus fills:«aquestes són les meves joies».
Quan va morir li fou erigida una estàtua al Fòrum Romà amb una inscripció que deia “Cornèlia, mare dels Gracs”, com ella preferia abans que ser esmentada com “sogra d’Escipió”. Fou la primera estàtua d’una dona erigida en un lloc públic.
Cornèlia va ser la filla d’Escipió l’Africà. Va tenir dotze fills, però van sobreviure tres.
Amb cornèlia s’observa perfectament l’amorincondicional d’una mare cap a un fill. Aquest afany de donar-ho tot fins i tot la vida. Els pares treballant per tal de que ha nosaltres no ens falti de res, ens intentent transmitir tots els valors per fer-nos millor persona i es deixen la pell per la nostre felicitat. Igual que els fills de Cornèlia, jo tinc molta sort dels pares que tinc, em sento afortunada!
Salve!
Un artícle molt maco!!!!
És inspirador saber que ets important per algú. Això t’otorga la voluntat i la confiança per continuar endevant en els moments difícils. Per les mares sóm les més preuades joies i elles són per nosaltres un pilar en el que arrepenjar-se en els mals moments però també per compartir aegries en els bons.
Bonum diem!
Cornèlia era la filla menor del primer Escipió l’Africà i mare dels Gracos, nascuda en 189 i morta en 110 a. C. Quan va quedar vídua, va refusar la mà de Tolomeo Fiscon, rei d’Egipte; va ser l’ídol del poble i va exercir una gran influència sobre els seus fills Tiberio i Cayo. Després de l’assassinat de Cayo, es va retirar a Misene, on va viure envoltada de grecs i de literats, i rebia obsequis de tots els reis aliats de Roma, venerada per tots. Els romans li van erigir en vida una estàtua amb aquesta inscripció: Cornèlia Mater Gracchorum.
Ave!
Cornèlia era filla del famós general Publio Cornelio Escipión l’Africà, vencedor en la batalla de Zama contra Aníbal durant la segona guerra púnica, i Paula Emilia. Va ser coneguda com la “mare dels gracos” sobretot durant les revoltes que van provocar les reformes que els seus fills van voler dur a terme al senat romà. Cornèlia era una dona culta i intel·ligent i va inculcar en els seus fills l’amor pel proper introduint-los en les idees humanístiques helenísiticas que defensaven el suport a les classes populars.
Salve!
Cornèlia era filla d’Escipció l’Àfrica i muller de Semproni Grac. Ella va tenir 12 fills però no tots van sobreviure. Va ser una mare lluitadora i un bon exemple d’una mare que estima molt als seus fills.
Una altra gran mare fou Aurèlia Cotta, la de Juli Cèsar.
In proximum.
Salve!
He pogut aprendre amb aquest article que Cornèlia va ser filla del primer Escipió l’Africà i la mare dels Gracos. Va néixer el 189 a.C i morí el 110 a.C. Tolomeo Fiscón (rei d’Egipte), va demanar-li la mà quan ella va quedar vidua, però ella no va acceptar-la.
Cornèlia està considerada una gran mare, i va lluitar sempre pels seus fills
In proximum! 🙂
Salve,
L’article m’ha agradat molt.
Cornèlia era filla d’Escipió l’Africà i muller de Semproni Grac. Caracteritzada per ser tan bona mare.
Va tenir dotze flls però només van sobrevivir a més de Semprònia, els anomenats germans Grac.
Vale!
Salve
Cornèlia, filla de Publio Cornelio Escipió l’Africà, va tenir dotze fills, dels qual només uns quants van sobreviure. Coernèlia va criar i cuidar els seus fills exemplarment, ja que se’ls estimava molt. També es va esforçar i va treballar molt per a que els seus fills no ho passesin malament.
Bonum diem!
Cornèlia va ser filla d’Escipió l’Africà i d’Emilia Tercia. Es va casar amb Tiberi Semproni Grac i junts van tenir dotze fills, dels quals només van sobreviure tres d’ells. M’agrada molt aquest article, ja que explica la bona mare que era Cornèlia, l’amor de mare que ho dóna tot pels seus fills, ja que per elles som el millor que hi ha. M’ha semblat molt interessant!
Vale!!
Salve!
Cornelia era la filla d’Escipió l’Àfrica. Va tenir dotze fills, tot i que no tots van sobreviure.
Te fama de ser una molt bona mare. Va inculcar als seus fills les bones idees que tenia.
In proximum