Ens has reconegut? Qui som?
Fes una recreació de la nostra història.
[youtube]http://youtu.be/0gwwI-K2pv8[/youtube]
Un any més hem celebrat en el nostre institut el Dia Europeu de les Llengües, el curs passat sols els alumnes de Grec i de Llatí, l’anterior tot el centre. El lema d’aquest any era “embarbussaments en diferents llengües”.
Els alumnes de llatí heu participat amb embarbussaments al mur de les llengües i amb embarbussaments amb àudio per tal d’aprendre a pronunciar correctament la llengua llatina. Els alumnes de Classical Culture també heu treballat els embarbussaments en llatí i en anglès a l’aula.
Els alumnes de grec heu escrit mots i, fins i tot frases. Tot i que amb prou feines comenceu a saber les beceroles de l’alfabet i a lligar quatre paraules, heu posat al mur un mot en lletres gregues, tot un embarbussament pronunciar-lo! Ara ha arribat el moment de veure el vídeo fet amb iMovie per na Valèria i de comentar el vostre mot grec. L’escriureu en majúscules, en minúscules, el seu significat i n’afegireu paraules derivades i pseudo-derivades en català, en altres llengües romàniques i no romàniques, tot especificant la família indoeuropea a la qual pertanyen.
Apreneu llengües! Moltes gràcies per participar un any més en el Dia Europeu de les Llengües i fer ben visible el Grec i el Llatí al mur de les llengües que s’estudien al nostre institut, IPM de Premià de Mar.
Amants de la mitologia i de l’art no us podeu perdre la presentació del llibre Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny de l’hel·lenista Salvador Oliva March que tindrà lloc el dia 3 d’octubre a les vuit a Mataró (carrer Pujol, 9).
L’igualadí Salvador Oliva és professor de llengües clàssiques a l’institut Alexandre de Riquer de Calaf, artífex del grup Prometeu Encadenat de la Secció d’Estudis Clàssics del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i un estimat col·laborador aràcnida. A Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny ens convida a resseguir des de la segona meitat del segle XVIII fins a començament del segle XXI la mitologia clàssica a través de l’escultura de la nissaga d’escultors catalans dels Campeny: Damià Campeny, Josep Campeny i Xavier Medina-Campeny. L’il·lustre llinatge dels Campeny li permet no sols apropar al lector a la biografia i obra d’aquests tres escultors sinó també fer un interessantíssim recorregut històric i artístic pels tres corrents artístics més rellevants de l’escultura pública catalana: el neoclassicisme, el realisme i la postmodernitat; tres maneres, alhora, diferents d’assumir el llegat de la mitologia clàssica a casa nostra, tot un sistema simbòlic ben vigent que humanitza l’entorn urbà.
Igualada és la vila que té el privilegi de lluir tres escultures mitològiques: el Neptú de Damià Campeny, i el Prometeu i l’Hèrcules de Josep Campeny. A part de l’anàlisi històrica i artística corresponent, en destaca la tradició cultural i contextualitza aquestes obres. Mentre el Neptú és un dels millors exemples de l’art neoclàssic català, Prometeu i l’Hèrcules presenten les característiques pròpies del realisme escultòric de les acaballes del segle XIX. L’obra de Xavier Medina-Campeny ofereix una mirada actual, una baula imprescindible de tradició clàssica i modernitat. Un clar exponent n’és la Venus de Brooklyn.
Per què es presenta Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny a Mataró? Doncs, en paraules del seu autor perquè la primera part del llibre tracta sobre Damià Campeny, que era mataroní. Passà els seus primers anys d’aprenentatge a la capital del Maresme abans de traslladar-se a Barcelona per ingressar a l’escola de La Llotja. És la figura més important del neoclassicisme català i qui connecta l’escultura catalana barroca amb el romanticisme. A més un institut de Mataró en porta el nom.
Aneu dijous a la llibreria Dòria de Mataró i coneixereu més detalls del llibre de la mà de Salvador Oliva, un entusiasta professor i un gran defensor d’apropar el llegat clàssic a la ciutadania.
Acabem de començar un nou curs i mentre estem aprenent a Grec 1 l’alfabet grec, avui canviarem la imatge que teniu de Grècia dels telenotícies, ja ho veureu!. Ens aturem, doncs, i reflexionem: Per què Grècia? Per què som com som? Per què cal estudiar grec? Per què hem de conèixer les nostres arrels? Què és Grècia? … Ho farem tot visionant una magnífica conferència que l’escriptor Pedro Olalla va fer a Sagunt.
[youtube]http://youtu.be/U9NeWHJ3yw8[/youtube]
Què n’opineu?
Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes!
Comencem un nou escolar per a alguns el primer al nostre institut de Premià de Mar, per a uns altres l’últim i per a la majoria encara us queda camí per recórrer; però desitjo a tothom que aquest sigui un curs inoblidable!
L’estiu és a punt d’acabar i s’han acabat les vacances. Avui comencem les classes, tot i que divendres vàrem tenir la presentació del curs. El temps passa i tot canvia encara que sembli que tot continuï igual. Malauradament aquest curs ja no tindrem els somnis d’Hermes i els dimecres almenys per a mi seran diferents ja que el seu déu, l’estimat Juanvi Santa Isabel, ha volat cap a l’Olimp i ens ha deixat malaguanyadament massa d’hora però amb un gran llegat i un entusiasme contagiós per a les clàssiques. Sovint ens comentava els nostres apunts i no hi havia setmana que no enllacés al seu bloc la nostra feina, un dels últims comentaris ens el va deixar fascinat per unes vambes amb ales que varen sortir en un dels seus últims somnis.
Com us deia, a l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar no hi haurà grans canvis, però n’hi haurà, a més de l’anar fent anys i renovar les aparences dels nostres blocs amb l’última actualització d’XTECblocs, el bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres i entusiastes del món clàssic, Aracne fila i fila, celebra el cinquè aniversari i de vosaltres, alumnes del curs 2013/14, dependrà que l’aranyeta continuï filant i fent ben grossa aquesta teranyina clàssica! A més d’Aracne, L’empremta d’Orfeu i La cinta de NIKH, a el Fil no li paren de néixer blogs d’alumnes: el curs passat Òpera amb referents, Literatura grega a escena i El cel dels mites i L’univers clàssic dels nostres mots (presentat recentment a Paideia), a més d’uns quants més embastats(en tutoritzo nou) com a Treball de recerca; de ben segur, aviat en sentireu a parlar!
Sigui com sigui i malgrat tot, continuarem amb l’experiència TAC , reconeguda pel Departament d’Ensenyament, tot i que treballarem en un nou espai de l’aula virtual el nostre Moodle Fil, després de l’actualització l’altre ha fet figa!.
Enguany, la Cultura Clàssica la farà l’Aida López en anglès Classical Culture, tot un repte!. La resta continua igual, tret que el llatí de quart el farà el cap de Departament de català, el professor i escriptor Vicent Sanz. Compartirem l’aula virtual, un altre repte!. També faré totes les clàssiques del batxillerat: grec i llatí de primer i de segon. Tot i que no hi ha tanta matrícula de batxillerat, a Clàssiques haurem de fer canvis perquè ja no hi cabem a l’aula d’administració i curiosament la matrícula de grec ha estat esplendorosa.
Des del primer dia us informo dels canvis de les PAU Llatí (Grec continua igual), quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement, ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:
Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2014) ja no seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, sinó Miles Gloriosus de Plaute i els següents poemes d’Horaci, traduïts al català per Josep Rodríguez Perisé, de Josep Vergès i de Victòria Bescós):
Us recomano Epodes, Horaci, Horaci de l’editorial La Magrana. En aquest enllaç a l’edició de la Bernat Metge, hi trobareu Odes i èpodes corresponents i aquí les odes. Ramon Torné ha publicat a la revista Sárasuati la traducció catalana d’aquestes odes d’Horaci.
Juli Cèsar també us recorda el llistat de llatinismes PAU 2014! Cliqueu a sobre!
Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!