Latine theatrum egimus II: Pyramus et Thisbe

Això passa per obrir el bagul dels records. Una vegada hem recuperat de l’oblit part de Fabula belli Troiani han vingut les reivindicacions de Pyramus et Thisbe.

A qui heu reconegut? Aquesta és tota ella en llatí, però  sabríeu dir com acaba? Coneixeu el mite de Píram i Tisbe? Quin dramaturg s’hi va ben inspirar? Què tenim publicat sobre aquesta narració als nostres blogs?

Els nostres papirs a la VIII Magna Celebratio

Les nostres plantes de papir (Cyperus papyrus) no són del Nil. Són papirs nascuts, crescuts i tallats a l’institut Premià de Mar. El professor d’educació física del centre, en Ramon Pradas, ens els ha regat fins i tot durant les vacances i ens els ha preservat de les fortes gelades del passat hivern. Ni el mateix Josefet Fuentes, professor de clàssiques de l’institut Can Mas de Ripollet, expert en tallers experimentals de papir, creia que aconseguiríem uns papirs de tija tan robusta i d’un verd tan obscur, per tallar-los a la VIII Magna Celebratio, aixafar les làmines de la tija amb un martell, fer-ne tirades entrecreuades, horitzontals i verticals, premsar-los per deixar anar la saba i deixar-los llestos per escriure amb calamus després de polir-los una mica. A la Magna Celebratio,el taller va tenir molt èxit entre els i les aràcnides i el públic visitant. Vàrem regalar les flors que posades cap per avall en aigua treuen tiges i d’aquí sorgeix una nova planta de papir. A molts instituts i escoles, ja han començat a plantar-los i a regalar-los per fer paper (precisament el seu nom prové del llatí papyrus i aquest del grec πάπυρος) de papir, fins i tot la Teresa Devesa de l’Albéniz s’ha apuntat a aquesta papiromania i la seva flor ja ha tret tiges.

N.B.: Tot el meu agraïment i més a Ramon Pradas i a Josefet Fuentes sense ells no haguéssim aconseguit fer realitat l’experiment de fer papir. Si nosaltres ho hem aconseguit, vosaltres també. Esperem la vostra opinió i els resultats dels vostres tallers experimentals amb planta de papir sembrada, si pot ser, al mateix centre. Ja veieu que és possible!

Pompeia, el final

El curs s’acaba i, com cada any, Pompeia en serà la guinda. Afortunadament enguany no només ho podrem fer amb tots els apunts que tenim ja publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila sinó també amb el docudrama de la BBC,L’últim dia de Pompeia, que ens ajudarà a inspirar-nos per enllestir la tasca del Fil Moodle: Epístula a un habitant de Pompeia.

https://www.bbc.co.uk/programmes/b0074c6d

vid. Els misteris de Pompeia.

Un tap de suro romà no perd les seves propietats!

És increïble! Nosaltres, quan vàrem visitar en la nostra sortida a Girona el 2010 el CASC (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) vàrem veure el tap de suro i ja ens va semblar increïble que es conservés!

Aquests dies és notícia ja que el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries juntament amb l’Institut Català del Suro ha presentat l’estudi que demostra que el suro del coll d’una àmfora romana de fa dos mil anys, trobat en el fons marí entre les restes d’un vaixell enfonsat a prop del Port de la Selva entre els anys 10 aC i 10 dC, encara conserva la seva durabilitat i resistència. El tap de suro romà ha mantingut els seus components principals, els mateixos que donen al suro les seves propietats de tapar de forma perfecta, amb les propietats que el fan elàstic i compressible fins a adaptar-se al coll d’una ampolla.

En conclusió, els romans ja van demostrar la idoneïtat de la utilització dels taps de suro per a conservar el líquid que transportaven en les àmfores vinàries, i dos mil·lennis després segueix essent el material per excel·lència a l’hora de preservar vins i caves i alhora contribueix a mitigar el canvi climàtic.

Podeu veure la notícia al Telenotícies Comarques del 23 de maig de 2012:


Sobre les propietats del suro (TN Comarques… per Classiques_Motion