Category Archives: Llatí 4t ESO

Ser lector a Herculà

Des del 18 d’octubre de 2013 fins al 23 d’abril de 2014 es pot visitar a la Casa del lector de Madrid “La villa de los papiros”, una magnífica i excepcional exposició sobre la lectura i l’escriptura a l’antiguitat a través dels papirs d’Herculà i de les relectures que sorgiren a partir del seu descobriment en el segle XVIII. La mostra ha estat comissionada per Carlos García Gual i Nicola Oddati.

Epicur i els seus textos en són el fil conductor, doncs epicúrea era la biblioteca de l’anomenada Vil·la dels Papirs, l’única biblioteca de l’antiguitat clàssica que ens ha arribat, sepultada l’any 79 per l’erupció del Vesuvi. Aquesta magnífica vil·la suburbana a tocar del golf de Nàpols (copiada per Jean Paul Getty en el museu de Malibú, Califòrnia) pertanyia al sogre de Juli Cèsar, Luci Calpurni Pisó, i s’anomena vil·la dels Papirs perquè durant les excavacions portades a terme a Herculà des del 1738 a 1766 s’hi va descobrir, entre el 1752 i 1754, una valuosa col·lecció de papirs carbonitzats per les explosions de gas del volcà a 400º, conservats avui en la Biblioteca Nazionale de Nàpols. Dels 2.000 rotlles, que en un primer moment van confondre amb trossos de carbó i troncs cremats -fins i tot n’empraren alguns com a teies-, se n’han desenrotllat entre 1.600 i 1.700. Són obres filosòfiques escrites majoritàriament en grec. Del filòsof i poeta grec del segle I aC Filòdem de Gadara n’hi ha 44 rotlles i és probable que sigui l’autor de 120 seccions. També hi ha una comèdia en llatí de Cecili Estaci, Faenerator o “L’usurer” sobre un jove que demana diners en préstec per tal de recuperar la seva núvia de mans d’un proxeneta.

Papirs carbonitzats de la biblioteca d'Herculà

En la primera part de l’exposició de La casa del Lector, podem recórrer les diferents estances de la Vil·la gràcies a les reconstruccions virtuals que ha realitzat per a aquesta exposició el Museo Archeologico Virtuale di Ercolano (MAV).

[youtube]http://youtu.be/VDtPDADTC_w[/youtube]

Ens és possible visitar el peristil envoltat de columnes amb una enorme piscina central, on es van trobar unes 80 estàtues de bronze i de marbre. Aquest espai evoca, sens dubte, el jardí epicuri (κῆπος kepos) que cercava la felicitat quotidiana i serena.Tota la vil·la bé podria ser una relectura romana de la filosofia d’Epicur: un mesurat plaer sense dolor, l’amistat com a més alta expressió de l’ètica, la recerca de la felicitat a través del coneixement, la mort com a fenomen natural que no cal témer.

És impactant entrar dins la vil·la amb la reconstrucció virtual del tablinum , per entrar tot seguit a la biblioteca i passar a una sala de lectura privada i a l’educació a Roma, on s’exposen els principals estris d’escriptura de l’antiguitat i una selecció de pintura pompeiana amb escenes de lectura.

Fresc amb estris d’escriptura Pompeia Segle I. Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei. Museo Archeologico Nazionale di Napoli

Una sala dedicada a l’escriptura pública amb inscripcions, calendaris, lleis, diplomes, esteles i grafits clou la primera part de l’exposició.

Un túnel del temps ens trasllada a la segona part de l’exposició: relectures d’Herculà 1750. En el segle XVIII es fan tres relectures:

una d’artística, amb el buidatge de les escultures de la Vil·la dels Papirs que es varen enviar a Carles III i el plànol de l’enginyer suís Karl Weber.
una científica, amb el treball del pare esculapi Antonio Piaggio (1713-1796) i la seva màquina per desenrotllar els fràgils papirs carbonitzats (sort que els ratjos infrarojos han ajudat recentment en la seva lectura i el fet que ja no cal desenrotllar-los!) i amb l’exposició per primer cop de l’únic papir desenrotllat completament de més de tres metres de llargada i pertanyent a Filòdem de Gadara, conservat conservat a la sala Marcello Gigante de la Biblioteca Nazionale di Napoli.
i una altra editorial, amb exposicions bibliogràfiques de la Stamperia Reale i amb els viatges del Grand Tour i la difusió europea de les troballes de les ciutats sepultades pel Vesuvi.

El retrat de Terenci Neo i la seva dona amb un rotlle de papir amb titulus (etiqueta per facilitar la recerca del volumen a la biblioteca) i unes tauletes encerades (codex triplex que amb el temps donarà pas al format de llibre, el còdex de pergamí) amb un stilus tanca l’exposició amb una frase epicúrea.

No us perdeu aquest viatge fascinant al passat que ens permet ser feliços i conèixer a través de la lectura i relectura a Herculà qui som i d’on venim a l’espera que noves excavacions descobreixen el 70% de la Villa dels Papirs i qui sap potser noves troballes i nous textos de Safo, d’Èsquil, de Sòfocles, d’Eurípides… així com la biblioteca llatina ja que els rotlles de papir no sols varen ser trobats a la biblioteca de la vil·la que, fins i tot, potser era més aviat un mouseion. En fi, temps al temps i cal continuar excavant i estudiant festina lente no sigui que el Vesuvi torni a entrar en erupció, tot i que allò que és essencial és indeleble, etern…

Ens embarquem de nou en l’Odissea 2014?

19 Replies

L’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) ha convocat la tercera edició del Concurs Odissea a Catalunya que tindrà lloc entre els dies 3 i 6 de febrer (primera fase), i els dies 12 i 19 de febrer de 2014 (desempat local i fase final estatal respectivament), tal com es detalla aquí.

En aquesta edició també hi participaran les seccions de la SEEC de Galícia, de València-Castelló i Alacant, d’Aragó i de Valladolid.

Les preguntes se cenyiran al currículum de Cultura Clàssica, Llatí i Grec, el tema d’enguany serà “El teatre a Grècia i Roma”. Un any més també tindrem també la sort d’assistir a les representacions de teatre grecollatí de l’Hospitalet de Llobregat i de Tarragona.

En aquesta nova aventura s’ha de retre un homenatge al teatre, si us hi voleu embarcar de nou, us heu d’inscriure, entre els dies 8 i 31 de gener de 2014, en grups de 2 o 3 alumnes aquí (m’ho heu de comentar) i amb el codi d’accés que us donaran en finalitzar la inscripció i el vostre esforç de trobar les respostes a les preguntes plantejades diàriament aquí, tant si sou a Premià com si el concurs us enganxa d’intercanvi a Alemanya (alumnes de primer de batxillerat de grec ide llatí). L’important és esdevenir més savis, per tant, sempre obtindreu un premi i uns punts al vostre qualificador del Moodle (els obtinguts en la puntuació aquí), us classifiqueu entre els primers o no. Tanmateix, hi ha tres premis en la fase catalana (100, 75 i 50 euros als tres primers equips classificats) i un de 500 euros en l’estatal.

Els tres primers dies (3, 4 i 5 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.

Dilluns 3 de febrer de 2014: el teatre en la mitologia grega i romana.
Dimarts 4 de febrer de 2014: el teatre en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
Dimecres 5 de febrer de 2014: el teatre en la història i institucions grecollatines.
Dijous 6 de febrer de 2014: sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic el teatre en la literatura grecollatina.

Els equips participants hauran de respondre les preguntes completant directament el formulari publicat a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org) en un termini màxim de 24 hores, és a dir, abans de les 9:00 h. de l’endemà, on podem veure les respostes correctes, la puntuació, l’ordre de classificació dels equips, etc.

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es descomptarà 1 punt.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la de la superpregunta, ja que en fer-ho s’anul·len totes les altres de la sèrie.

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.

Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al català:

Transcripció del grec al català: normes bàsiques, per Sebastià Giralt.
Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs, per Joan Alberich i Montserrat Ros.
Així com el llibre Joan Alberich i Montserrat Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993

El resultat provisional es publicarà, si no es produeix un empat, el divendres 7 de febrer de 2014. Aquest dia quedarà per a atendre les reclamacions si n’hi hagués.El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 10 de febrer. En cas d’empat a punts es procedirà segons allò establert en els punts següents.

En cas d’empat a punts entre equips que puguin optar al segon o tercer premis, no hi haurà desempat, la classificació s’establirà atenent al temps emprat a respondre.
En cas d’empat a punts entre equips que optin al primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 12 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. El professorat responsable dels equips empatats haurà de fer la selecció de l’equip que passa a la superpreguta de desempat, aplicant el mètode que consideri més idoni i just (menor temps emprat, nou desempat al centre, sorteig,…) i comunicar a l’organització quin és l’equip resultant, no més tard de dimarts 11 de febrer. Si el professor/a responsable no manifesta el contrari, s’entendrà que l’equip que passa a desempat serà aquell que el sistema informàtic ha deixat en primer lloc, és a dir, el que menys temps hi ha esmerçat.
Aquest desempat tindrà lloc a les dependències dels centres designats per l’organització, com a mínim un per Delegació Territorial, i serà vigilat per un/a professor/a d’un altre centre participant o per un representant de l’organització. Els participants s’identificaran amb el seu DNI i no es permetrà l’ús de telèfon mòbil, xats, xarxes socials o correu electrònic, ni la visita de persones alienes al concurs.
En el desempat les preguntes poden ser de qualsevol dels temes de les fases anteriors del concurs.
En cas de nou empat a punts, l’equip que menys temps hagi emprat a respondre a aquesta superpregunta de desempat serà el guanyador i seleccionat per a la fase estatal, i amb el mateix criteri, si escau, s’adjudicaran els premis inferiors.
El resultat provisional d’aquest desempat es publicarà el dijous 13 de febrer, quedant aquest dia per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.
El resultat final del desempat i, per tant, de la fase local del concurs, es publicarà el divendres 14 de febrer.

Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 19 de febrer.El resultat final d’aquesta fase estatal es farà públic divendres 21 de febrer.

Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup al correu electrònic següent: correu.aplec@gmail.com.

Mentrestant, llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació; mireu les preguntes dels anys anteriors i comenceu a preparar-vos el tema d’enguany “El teatre a Grècia i a Roma”.

Recordeu que no sóc ni vull ser Pompeu; per tant, no us dic “Navigare necesse est, vivere non est necesse”, més aviat gaudiu i apreneu, sense mi (em quedo un altre cop a terra!), amb el concurs Odissea! Molt bon viatge i un gran agraïment a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible a Catalunya i arreu!

Bonam Fortunam habeatis, nautae!

N.B.: Els tripulants de l’IPM són
4t ESO
PremiàClassica (Sandra i Paula L.)
Las Lamias (opt.1 Vicent)

1r Batxillerat
Els atenencs (David, Imad i Nicol)

2n Batxillerat
Medeas (Nora, Marta i Yasmina)
Les nimfes (Andrea B., Irina, Xènia)
Sa matao Paco (Cristina, Laia, Eric)
Els Homèrides (Alma i Víctor)
Els caçareferents (Elisa i F.Xavier)

Regala, regala petons

58 Replies

De petons ja en trobem a l’Odissea d’Homer. En el mite grec de Pigmalió i Galatea un petó romàntic és utilitzat per donar vida a una estàtua femenina. Tot i que besar, d’antuvi ha estat una part dels rituals de festeig (com el petó dels noucasats, herència dels petons dels nuvis romans per tal de segellar un contracte); tanmateix, hi ha antropòlegs que afirmen que els grecs no conegueren el petó fins que Alexandre el Gran va envair l’Índia l’any 326 aC. Per cert, el grec Plutarc ens diu a Moralia que les núvies gregues mossegaven un codony abans de fer el primer petó al marit.

Els romans van ser, sens dubte, uns grans besadors i, de ben segur, aquesta és també una herència clàssica que hem heretat. Els romans tenien tres categories diferents de petons, més específiques que els nostres bes, petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). Els primers cristians sovint es van saludar amb un pacis osculum, un petó sant a la galta. La majoria dels temes essencials de petons van ser ben definits en fonts llatines clàssiques, que es van convertir en els models dels escriptors posteriors. Deixant de banda, els petons d’amistat, els de Judes, els dels peus als emperadors i papes o el petó de la mort al finat, val a recordar el poeta Catul i el petó sensual en els seus poemes a Lèsbia, amb qui va tenir una relació ben tempestuosa (vid. El Fil de les Clàssiques):

Els poetes de tots els temps han estat conscients del petó com una rica i flexible imatge poètica, la importància podria oscil·lar entre el sagrat i el profà, entre el de tendra intimitat al d’agressió transgressora. Un petó, de fet, no és només un petó: és un símbol que el poeta pot utilitzar per accedir a una rica tradició de la imatgeria plena de significat. Des del Càntic dels Càntics, que s’obre amb la invitació més cèlebre d’un petó, a la poesia amatòria d’Ovidi i Tibul (Elegies I, 8), la unió dels llavis ha arribat a simbolitzar la unió de Déu amb els seus creients, la barreja d’esperits de dos amants, l’excitació, les burles i la satisfacció dels desitjos carnals fins i tot la passió dels amants incontrolats devorant-se uns als altres, que cobreix el cos de l’altre amb marques de mossegades i talls sagnants que després se sanen amb més petons.

No és sorprenent, doncs, que els exemples de petons juganers en la poesia clàssica van ser àmpliament imitats per poetes humanistes. El més cèlebre entre els renaixentistes petons poètics van ser els Basia del poeta holandès Johannes Secundus (1511-1536), un recull de poesia neollatina que va ser molt llegit a tot Europa. Encara que ell no va viure prou per veure més d’uns pocs poemes en impressió. Igual que Catul i altres models, Secundus es basa en la seva pròpia experiència: els Basia parlen de la seva relació amb una tal “Neera “, una dona espanyola que va conèixer durant el seu servei a la cort de Carles V d’Espanya ( 1533-1535 ).Els Basia d'”aquest gran, sant besador” com el va anomenar Goethe es van llegir i van ser admirats pels poetes francesos de la Pléiade, Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard i Antoine du Baf, així com per Giambattista Marino, Paul Fleming, entre d’altres. Vet aquí un tastet d’aquests bestials petons:

Quis te furor, Neaera

inepta, quis iubebat

sic involare nostram,

sic vellicare linguam,

ferociente morsu?

an, quas tot unus abs te

pectus per omne gesto

penetrabiles sagittas,

parum videntur? istis

ni dentibus protervis,

exerceas nefandum…

Hi ha petons en les obres d’art (fins i tot en la ceràmica grega), en el cinema i també en la música: “Besos” de El Canto del loco; “Comiéndote a besos” de Rozalen o “Fes-me petons” de Manel i “Petons entre camions” d’Anna Roig…

Bé, tot això per dir-vos que el “Regala petons” del grup osonenc Obeses (liderat pel músic i cantant de Tona, Arnau Tordera) ha estat el protagonista musical del Nadal a TV3 i a Catalunya Ràdio. El lloc escollit per presentar-lo no podia ser un altre que l’escenari de l'”Oh Happy Day“, un dels èxits de la temporada (amb alguns noms amb referents ben clàssics: Geriona, Flumine…) i a mi aquesta nadala m’ha recordat Catul i m’ha inspirat aquest apunt (no tinc remei!).

Lletra de la cançó

Regala petons
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.

Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.

El bell petó d’amor amb gran fervor:
el famós petó de cine.

Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun, pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.

El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala joguines als infants, però no t’oblidis de regalar petons tot l’any.
Muac, muac. Oscula mille! Basia mille!

Celebritas uirorum ac mulierum…

115 Replies

Un epitafi (del llatí epitaphius “oració fúnebre” a partir del grec ἐπιτάφιος “relatiu a la sepultura; funeral”: ἐπί “sobre” + τάφος “tomba”) és una inscripció sepulcral. N’hi ha de molt coneguts, sobretot dels personatges cèlebres; deixant de banda els tristos, n’hi ha de poètics i d’altres de molt de divertits, sarcàstics o venjatius.

Per què creieu que ens han arribat tants epitafis romans? Què pretenien? Què és la Celebritas? …

Els nombrosos epitafis funeraris romans han posat noms i cognoms a ciutadans de fa dos mil anys. Us proposo un any més de buscar-los a la xarxa, en els llibres, en les vies sepulcrals, en els museus, … i torneu a la vida, tot comentant o publicant a la xarxa els seus epígrafs funeraris, a personatges cèlebres, però també a homes, dones i infants que van voler perpetuar-se en el temps.

De ben segur, els romans avui publicarien els seus epitafis a la xarxa amb elegància i amb amor. És també aquesta una herència clàssica? Llegiu aquestes esqueles i ja m’ho comentareu! Recordeu els epitafis que es van dedicar a Steve Jobs? (Vid. recordeu el seu discurs Memento mori!)…Per a nosaltres el sexe ja no és tabú, i la mort?

Pregunta a la historia – Epitafios funerarios en Roma – 31/05/12

Pregunta a la historia – Epitafios funerarios en Roma – 31/05/12

Us atreviu ara a fer-ne un? El vols inscriure en pedra? No us oblideu de compartir-lo:

Grec i Llatí en el Dia Europeu de les Llengües a l’IPM

48 Replies

[youtube]http://youtu.be/0gwwI-K2pv8[/youtube]

Un any més hem celebrat en el nostre institut el Dia Europeu de les Llengües, el curs passat sols els alumnes de Grec i de Llatí, l’anterior tot el centre. El lema d’aquest any era “embarbussaments en diferents llengües”.

Els alumnes de llatí heu participat amb embarbussaments al mur de les llengües i amb embarbussaments amb àudio per tal d’aprendre a pronunciar correctament la llengua llatina. Els alumnes de Classical Culture també heu treballat els embarbussaments en llatí i en anglès a l’aula.

Els alumnes de grec heu escrit mots i, fins i tot frases. Tot i que amb prou feines comenceu a saber les beceroles de l’alfabet i a lligar quatre paraules, heu posat al mur un mot en lletres gregues, tot un embarbussament pronunciar-lo! Ara ha arribat el moment de veure el vídeo fet amb iMovie per na Valèria i de comentar el vostre mot grec. L’escriureu en majúscules, en minúscules, el seu significat i n’afegireu paraules derivades i pseudo-derivades en català, en altres llengües romàniques i no romàniques, tot especificant la família indoeuropea a la qual pertanyen.

Apreneu llengües! Moltes gràcies per participar un any més en el Dia Europeu de les Llengües i fer ben visible el Grec i el Llatí al mur de les llengües que s’estudien al nostre institut, IPM de Premià de Mar.

“Turisme arqueològic al Maresme”, tot un Premi Baldiri Reixac per a l’institut Premià de Mar

17 Replies

Qui ens ho havia de dir! Turisme arqueològic al Maresme, el treball de recerca de dues alumnes de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar, Hadyatou Camara i Georgina Tur, ha estat guardonat amb un dels setanta premis als Alumnes Baldiri Reixac 2013, tot un orgull per a les Clàssiques i per al nostre institut!

Ahir, diumenge 2 de juny va tenir lloc a l’Espluga de Francolí el lliurament dels XXXV Premis Baldiri Reixac, presidits pel conseller de Cultura Ferran Mascarell. Aquests premis dels països de parla catalana, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala i cada treball premiat ha rebut un xec de 700 euros. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural i amb la participació com a jurat de Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep M. Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep González- Agápito, Anna Ramis i Maria Vinuesa. Va llegir el veredicte el poeta Carles Duarte, president del CoNCA.

Hady i Georgina, ara fa un any, em van proposar de continuar amb la recerca que havien endegat a quart de l’ESO en el seu Projecte de Recerca Jaciments romans al Maresme i en el mateix format (una pàgina Jimdo). Tot i que la Georgina no ha fet llatí al batxillerat, no m’hi vaig poder negar perquè sempre he cregut que el treball de recerca del batxillerat ha de tenir a veure amb el projecte de recerca de 4t o amb qualsevol recerca començada anteriorment als blocs de clàssiques com a treball personal.

Turisme arqueològic al Maresme és un treball de camp que es va defensar davant d’un tribunal de professors abans de Nadal i que per Sant Jordi es va presentar, com a model a seguir, als alumnes de primer de batxillerat. Tot i partir d’una recerca anterior, varen obrir una nova pàgina web i varen començar amb una línia nova en què es varen plantejar com dinamitzar els jaciments romans que tenim a prop de casa (Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar i Mataró). Han anat a les activitats de dinamització cultural que ofereixen aquests jaciments, han fet entrevistes als responsables i llavors han aconseguit de muntar elles soles uns tallers a l’obrador del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, seu del futur museu del jaciment romà de Can Ferrerons. Els vídeos, les fotografies i tot el seu treball, fins i tot el de quart, es pot veure en aquest enllaç.

Durant dos caps de setmana van oferir cinc tallers. Varen entrevistar els infants, els pares i els adolescents que hi varen assistir.

Per acabar, fan un molt bon balanç de l’experiència i també són conscients de les seves limitacions. Els tallers van tenir una molt bona difusió al poble i fins i tot vàrem anar a parlar-ne a la ràdio i van ser actualitat a Premià notícies.

El Consell Comarcal del Maresme es va interessar pel seu primer treball, esperem que amb aquest puguin demostrar que malgrat la crisi cal donar a conèixer a tothom, i especialment als infants i als joves, el ric patrimoni romà que té el Maresme ja que som el que som gràcies als nostres avantpassats els romans: la nostra llengua, la nostra moneda, les comunicacions, el dret, la política, l’economia, la literatura, el plaer per l’oci, per l’aigua, pel vi etc.

En definitiva, HadyGeorgina, Georgina&Hady, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar al Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments. Consulteu el seu treball, gaudiu del nostre patrimoni romà també al Maresme!

N.B.: Hady no va poder assistir al lliurament dels premis i a través del Facebook li vàrem passar algunes fotografies fetes amb el mòbil. La Georgina i la seva família van viure amb il·lusió els nervis previs, l’emoció de l’acte, intercanviar unes paraules amb el conseller de cultura, Ferran Mascarell, i deixar-se fer aquesta fotografia de família feliç, guardonada amb un Baldiri Reixac. L’ENHORABONA!

PD:
Arran del premi, ens conviden a “Les coses d’en Torrents” dins “Tot d’una” del 2 de juliol de 2013 (a partir del minut 24):

Ecce pictura XIV. Quae fabula est?

15 Replies

Reprenem Quae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?

Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?

De qui fou mare Aurèlia Cotta?

31 Replies

Tothom sap qui va ser Juli Cèsar, el conqueridor assassinat; però qui coneix la seva mare, filla del cònsol Lucius Aurelius Cotta?
Per no perdre la tradició (Mater, matercula!; Els fills les millors joies…) i alhora honorar les mares -què seríem sense elles?- en un dia com a avui reivindiquem, doncs, el paper d’Aurèlia Cotta en la vida de Juli Cèsar tot recuperant aquesta intervenció de Bernardo Souvirón a El día menos pensado de RNE:

Un tastet de la IX Magna Celebratio

23 Replies

Aquest cap de setmana la pluja intensa i constant ha remullat la novena edició del festival de recreació històrica de Badalona, la Magna Celebratio; però no l’ha aigualit ja que en comptes dels carrers els soldats i els artesans dels diferents oficis s’han apoderat de les termes, del decumanus, del Jardí de Quint Licini i de la domus dels dofins i allí han fet les seves demostracions i tallers. Tot seguit en teniu un tastet, dedicat especialment als aràcnides de Badalona i als tripulants de El vaixell d’Odisseu:

Vid. Fotografies

La IX Magna Celebratio t’espera a Badalona!

22 Replies

Des de fa nou anys, el darrer cap de setmana d’abril i durant quatre dies, el Museu de Badalona organitza la Magna Celebratio i des de fa sis edicions El fil de les Clàssiques hi participa o bé en forma de reportatges o bé activament com en les passades edicions. Ja fa setmanes que la Teresa us anima a participar des d’Aracne fila i fila! Enguany els alumnes de l’institut Premià de Mar teniu la tasca de visitar aquest festival romà que ben a prop de casa combina les visites als diferents espais arqueològics de l’antiga ciutat romana de Baetulo amb la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, així com de gaudir de la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica, participar en els tallers i visitar els nostres companys aràcnides a Schola i Ludi Romani i aprendre de la mà d’especialistes més coses de la vida quotidiana dels romans. No t’ho pots perdre: La Magna Celebratio t’espera a Badalona! Vet aquí la programació.