Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Isop a El metge d’Atenes

Dimarts vàrem gaudir de la presentació de El metge d’Atenes amb l’escriptora Teresa Pous que ens va donar savis consells per iniciar-nos en la pràctica literària. Ara a classe de la matèria optativa de primer d’ESO “Isop en valors” ens plau de llegir i comentar aquest fragment de la seva novel·la en què utilitza amb mestria la faula isòpica de L’oreneta i la cornella:

“A més del plaer experimentat al costat dels nostres animals, m’agradava molt llegir faules i poesia. Quan els poetes es reunien al vespre a casa amb motiu dels banquets organitzats pel pare, jo m’amagava i els escoltava. També m’entretenia llegint les faules d’Isop. Una de les meves preferides era la de l’oreneta i la cornella. Aquesta faula es refereix a la importància de la resistència física i tracta de la discussió sobre la bellesa entre una oreneta i una cornella. La cornella va dir a l’oreneta: ” La teva bellesa només floreix a la primavera; el meu cos, en canvi, resisteix l’hivern i tot.” Segons el meu preceptor, el meu interès per aquesta faula, que fa referència a la fortalesa del cos, devia ser un senyal del destí i, per tant, del futur que m’esperava. A més, la meva curiositat pels fenòmens naturals, pels animals, pel caràcter de les persones, per què s’alegraven o s’entristien, per què envellien més de pressa o més a poc a poc, eren signes evidents als ulls del meu pare. Deia que els déus volien que jo fos metge.” El metge d’Atenes, Ed. Moll 2011 pàg. 23

Què n’opineu? Quin paper tenien les faules en l’educació dels nens grecs? Creieu que encara les faules isòpiques ens poden educar en valors en el segle XXI. Què és millor la fortalesa o la bellesa? Per què? Les nostres preferències literàries poden ser premonitòries del nostre futur? Quina faula us agrada més?…

Presentem a Premià de Mar El metge d’Atenes de Teresa Pous

Dimarts 8 de novembre vaig tenir el goig de presentar, a petició de la Maica, la mare d’una exalumna, la Clareta, que ara viu a Nairobi, El metge d’Atenes de Teresa Pous a la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar, ben acompanyada dels meus alumnes de llatí i de grec de l’institut.

El metge d’Atenes, novel·la de Teresa Pous, publicada per Moll, va ser guardonada amb l’últim premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga. És un edifici literari ben construït sobre cinc pilars, el conegut aforisme d’Hipòcrates: La vida és breu,  l’ocasió fugissera,  l’experiment arriscat,  el judici és difícil,  l’Art és llarga”. Aquest aforisme marca el camí filosòfic i dramàtic que seguirà Alexandre, metge d’Atenes condeixeble del gran Hipòcrates i que ens porta la llum i la saviesa de Grècia, l’amor, el dolor, la pèrdua, la felicitat,  i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, l’alegria de viure, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen  i ens apropen a la Grècia de Pèricles, Sòcrates, Hipòcrates…

Amb la seva primera novel·la, La cançó dels deportats (publicada a Empúries) guanya el Premi Marian Vayreda 2006 i confessa el següent que pot servir de molt bon consell als futurs literats:

“Feia anys que volia ser novel·lista però per escriure una novel·la cal molt de temps, cal documentar-se a fons, reflexionar i, sobretot, deixar-se posseir pels personatges, per les seves personalitats, pels seus destins individuals, per les circumstàncies i pel moment històric en el qual viuen. Això és essencial per a aconseguir que visquin amb plenitud, que siguin versemblants. I si vols que tingui un determinat nivell literari, cal polir i retocar fins que no hi hagi res de superflu ni res de mancat, fins que la música de les paraules sigui la que ha de ser.”

Tot seguit podeu gaudir d’un tastet de l’acte, enregistrat per l’alumne Sergio de Llatí de 4t ESO, amb la participació dels alumnes de l’iinstitut Premià de Mar, Gerard, Eulàlia, Patrícia, Lordes, Laura, Elisa, Rocío i Sara; l’Arnau, la Maica i en Joan.

Fotos de la presentació de El metge d’Atenes a Premià de Mar:

(cliqueu damunt la imatge per entrar a la galeria)

Per acabar, no us perdeu les fotografies de l’estada de l’escriptora Teresa Pous a Grècia:

Imatges cedides a El Fil de les Clàssiques per Teresa Pous

 

“El Fil de les Clàssiques: un teixit clàssic a la xarxa” al VII Fòrum Auriga a Andorra

Demà dissabte, dia 5 de novembre, se celebrarà a Escaldes-Engordany, en el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2011, la setena edició del Fòrum Auriga.

El Fòrum Auriga, que enguany ha estat guardonat per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, serveix per establir vies de diàleg entre els diferents professionals i col.lectius dedicats al món antic a l’àrea lingüística catalana, que aplega a arqueòlegs, filòlegs, filòsofs, historiadors, museòlegs, documentalistes, arxivers, etc., que desenvolupen la seva tasca en la docència a les universitats i en l’ensenyament secundari; la gestió, conservació o direcció de museus; editorials; recerca a les universitats i centres de recerca; els diversos estaments de les institucions nacionals i locals en cultura, turisme i ensenyament; empreses de gestió cultural; arxius, etc.

En aquest VII Fòrum Auriga, que se celebrarà a la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany, tots nosaltres hi serem presents amb “El Fil de les Clàssiques: un teixit clàssic a la xarxa”. Entre d’altres, hi intervindran Abel Fortó, arqueòleg de Patrimoni Cultural, que dissertarà sobre “Andorra, entre la protohistòria i l’antiguitat”, amb la intervenció del també arqueòleg Àlex Vidal; Josep Maria Palet, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, tractarà sobre “Roma i els Pirineus: l’ocupació de l’alta muntanya pirinenca a la vall del Madriu-Perafita-Claro (Andorra)”; Francesc-Xavier Hernàndez Cardona, del departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, tractarà sobre “Iconografi a didàctica i espais arqueològics. Estratègies de disseny”; Ramon Ten, del Servei d’Arqueologia i Palentologia de la Generalitat de Catalunya, dissertarà sobre “Tribuna d’arqueologia pel segle XXI; Josep Ros explicarà el Parc Arqueològic de Guissona; Montserrat Tudela i Xavier Vicens exposaran les novetats de l’Inventari Papirològic de Catalunya; Oriol Olesti, de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre “Els Pirineus i els seus recursos a les fonts literàries antigues: vies, ramats i metalls”; Gonzalo Berger i Paula Lloret, de Tanit didàctica i difusió cultural, presentaran el Festival Laietania; Joan Frigola i Albert Pratdesaba explicaran el castell de Falgars, una torre romanorepublicana a la Garrotxa; Carme Llitjós exposarà l’actualitat dels grups de teatre clàssic a Catalunya, i Benigne Marquès, del Bisbat d’Urgell, tractarà sobre la Societat Cultural Urgel.litana.

El VII Fòrum Auriga es clourà amb una taula rodona sobre “Món antic i crisi”, amb la participació de Xavier Llovera, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i Francesca Mestre, professora del Departament de Grec de la Universitat de Barcelona.

Ràdio Premià de Mar a Premià notícies també s’ha interessat per la nostra participació en aquest VII Fòrum Auriga:

Entrevista Ràdio Premià


Veure document en gran

Del llatí al català: del Moodle al bloc!

La base de la llengua catalana és el llatí vulgar. Moltes paraules catalanes mantenen la mateixa forma i significat que tenien en llatí: rosa, via, fera, nota, ira, etc.

Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han triat un mot, l’han il·lustrat amb una fotografia i han enregistrat un àudio tot explicant els principals canvis fonètics que experimenten els mots llatins en passar al català. Tot seguit, us deixo aquí el seu treball fet en El Fil Moodle de quart perquè el gaudiu. Jo n’estic molt contenta perquè tots hi han participat i el resultat és fantàstic! L’enhorabona!

Tot passejant entre sepulcres romans…

En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).

Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.

A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:

1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).

Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants

De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:

No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.

La nissaga catalana del món clàssic amb Dipity

TUDELA, Montserrat (ed.) i IZQUIERDO, Pere (ed.). Auriga, Barcelona, 2011.

La nissaga catalana del món clàssic és -amb mots de Montserrat Tudela i Penya-  un volum que conté un recull de 165 semblances de les persones que, al llarg de la història del nostre poble, han tingut una pàtria comuna: el món clàssic. És una obra coŀlectiva plantejada com un diàleg a través del temps entre els qui ja no hi són i els qui en som hereus i encara habitem en aquesta pàtria comuna a les terres de llengua catalana. És un intent de trobar les interaccions i les aportacions de les persones des de diverses dimensions i perspectives del món clàssic, i establir les relacions de mestratge i coŀlaboració que hi ha entre els protagonistes”.

Amb el  vist-i-plau de la directora de l’Auriga i un dia com avui en què a Montserrat s’ha celebrat la memòria anual de l’abad Oliba (971-1046), fundador de Montserrat i de Cuixà, us presento una línia del temps amb Dipity que amb la col·laboració de tots i totes anirem emplenant mentre llegim aquesta obra col·lectiva, La nissaga del món clàssic, un autèntic arbre genealògic dels clàssics catalans.

Quan Montserrat Tudela presenta La nissaga del món clàssic sempre fa una recomanació de lectura tot començant pel principi i no anant espigolant que nosaltres seguirem també aquí en aquesta línia del temps amb Dipity: “Només llegint el llibre full rere full es pot reconèixer l’ADN que ens va imprimir Grècia i Roma i que passa per l’Europa carolíngia, el nacionalisme no imperialista sinó el que posa al centre l’individu, i la constant obsessió per la cultura, el saber, la formació i la llibertat dels que ens han precedit i ens han configurat com a poble” .

Agavé i les castanyes

AGAVÉ I LES CASTANYES

Agavé té les mans suaus i fredoliques.
Aplega les castanyes d’un foc de romaní
i en va traient les closques i en va menjant les miques.


Comença a les palpentes, la fosca, el seu camí.


EIs fruits espeterneguen per fer-la enriolar.
La flama vol parlar-li, com piadosa fada.
Perquè Agavé és tan bona, tan dolça de mirar!
Té una blancor molt trista, com mig esgroguissada,
i, en els cabells, comença l’argent a tremolar.


Ja les germanes són casades; ella sola
viu en la casa freda i cada nit més gran.
Planyent, quan minva el dia, la rufagada hi vola
i els murs es fan més negres i el sostre es va allunyant.


–Castanyes, bon escalf als dits de la infantesa
quan és alegre l’aire que ens desgavella els rulls
i hom veu en cada cosa una guspira encesa
com saludant una altra guspira als nostres ulls.


Prop meu era aleshores la fada grisa i bella
que en la dissort ens dava llamins i una cançó.
Ja mes cabells són ara cendrosos com els d’ella;
la que jo era manca devora la que só.


I les passades hores, com van tornant-se xiques,
i en les properes, quina foscar, quin fred mortal!–
Agavé té les mans suaus i fredoliques;
planyent-la, sos anells ja són d’un or malalt.

Els fruits saborosos, de Josep Carner

Ecce pictura X. Quae fabula est?

Aquest curs també reprenem el fil d’Ecce pictura (vid. les nou anteriors aquí).
Una vegada hàgiu reconegut el mite i l’artista d’aquesta pintura, n’heu de fer una recreació en forma de diàleg, un poema o bé una actualització del mite ovidià que heu llegit adaptat en la primera part de Narracions de mites clàssics. Que el déu missatger us guiï!

 

Josefet: tot un artista amb referents clàssics!

Sovint la gent té cops amagats i jo coneixia en Josefet Fuentes per la seva enorme habilitat palindròmica (vid. el seu últim article sobre la qüestió sotàdica) o pels seus interessants tallers d’escriptura, però fa poc, en el seu bloc Primus Calamus, vaig descobrir el seu vessant d’escultor. Mireu quins relleus amb fang i referents clàssics han cisellat les seves mans, tal qual Prometeu!

Mireu-les de nou i a veure si sou capaços de veure personatges de la Ilíada i de l’Eneida, déus i herois de la mitologia, fragments de Tucídides o de Carmina Burana així com textos en indoeuropeu, en grec i en llatí. Ja li he demanat de fer una exposició perquè així no se’ns escapi cap detall i potser, fins i tot, ens podria ensenyar com fa aquestes petites escultures farcides de referents clàssics. L’enhorabona, Josefet!

Cognoscendo… amb Pixton

Thumb PixtonThumb PixtonThumb PixtonThumb PixtonThumb PixtonThumb PixtonThumb PixtonThumb Pixton

Els alumnes de llatí de 4t de l’ESO després d’inspirar-se en un còmic de El Fil de les Clàssiques (Latine loquere, amoenum est), han dissenyat uns bonics còmics de presentació en llatí amb Pixton que em plau de compartir aquí tal com els han fet; tanmateix, espero que els vagin millorant: