Agavé i les castanyes

AGAVÉ I LES CASTANYES

Agavé té les mans suaus i fredoliques.
Aplega les castanyes d’un foc de romaní
i en va traient les closques i en va menjant les miques.


Comença a les palpentes, la fosca, el seu camí.


EIs fruits espeterneguen per fer-la enriolar.
La flama vol parlar-li, com piadosa fada.
Perquè Agavé és tan bona, tan dolça de mirar!
Té una blancor molt trista, com mig esgroguissada,
i, en els cabells, comença l’argent a tremolar.


Ja les germanes són casades; ella sola
viu en la casa freda i cada nit més gran.
Planyent, quan minva el dia, la rufagada hi vola
i els murs es fan més negres i el sostre es va allunyant.


–Castanyes, bon escalf als dits de la infantesa
quan és alegre l’aire que ens desgavella els rulls
i hom veu en cada cosa una guspira encesa
com saludant una altra guspira als nostres ulls.


Prop meu era aleshores la fada grisa i bella
que en la dissort ens dava llamins i una cançó.
Ja mes cabells són ara cendrosos com els d’ella;
la que jo era manca devora la que só.


I les passades hores, com van tornant-se xiques,
i en les properes, quina foscar, quin fred mortal!–
Agavé té les mans suaus i fredoliques;
planyent-la, sos anells ja són d’un or malalt.

Els fruits saborosos, de Josep Carner

10 thoughts on “Agavé i les castanyes

  1. Sònia

    Un Carner que relaciona els fruits de les estacions amb les edats d’una manera tan equilibrada… tan noucentista.

  2. Cristina Berjano

    En aquest poema, es relaciona els fruits secs amb les estacions de l’any. Per ejemple la castanya que fa referència a la tardor.

  3. baga.laia2012

    El poema tracta sobre la descripció de les epoques de l’any, en relació als fruits secs.
    pd: podríem un dia menjar castanyes a clase tots! ajaja

  4. Ευλαλια

    El nom d’Agavé té origen en el grec. Aquí us explico el mite d’Agavé:

    Agavé era una princesa de Tebes, filla de Cadme i d’Harmonia. La seva germana Sèmele va ser amant de Zeus i va morir per un raig. Agavé va expandir el rumor de que la seva germana havia tingut un amor amb un mortal.
    Dionís, fill de Sèmele, i Zeus van venjar la mort de la Sèmele.
    Quan el déu del vi tornà a Tebes on regnava Penteu, fill d’Agavé, ordenà a totes les dones que vivien allà a pujar a dalt d’un mont per fer un ritual.
    Quan Penteu hi anà per espiar-les, la seva mare el confongué amb una bèstia i se’l va menjar. Al assabentar-se del que havia fet, fugí fins a Iliria on es casà amb el rei Licoterses. Més endavant, Agavé l’assassinà per asegurar de que aquell territori formés part del regne del seu pare, el rei Cadme.
    L’imprudència d’Agavé, va portar-li la desgràcia i la pèrdua d’éssers estimats.

  5. lourdes caparros

    Salve!

    En aquest poema es relacionen les estacions de l’any amb els fruits secs.

    Agavé era una pricesa

  6. Zicora

    Salveee. 🙂

    Aquest poema fa referéncia a las diferents estacions de l’any. I apareix el personatge mitológic d’Agavé, que segons la mitologia classica, va ser-hi una princessa de Tebes, filla de Cadme i Harmonia.

    Valeee. 🙂

  7. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » “La poma escollida”

  8. Ζικορα

    Salve.

    Un poema molt maco, m’agrda’t moltíssim.

    Segons el mite grec, Agavé era una princessa de Tebes,filla de Cadme i Harmonia.

    Vale.

  9. nuria yela

    Χαιρετε!

    Haureu de perdonar la meva ignorància en la interpretació de la poesia, però suposo que jugo amb l’avantatge de que la poesia, com a art reconegut que és, tracta de fer sentir una emoció a la persona que la llegeix.

    El que he sentit jo amb aquest poema ha sigut melancolia. He imaginat mentre llegia a dona que poc a poc, dia rere dia es fa més vella i a la que se li va apagant la flama que té dins… El pas de l’estació de la tardor, cap a l’hivern em sembla que és un altre símbol de vellesa. Així com la primavera simbolitza joventut, alegria, vida. L’hivern és més lúgubre, més fosc, fred, apagat.
    El sentiment de melancolia ve quan la dona recorda amb un grapat de castanyes a la mà, els seus anys d’infantesa, quan començava a menjar castanyes i li donaven una gran vitalitat i caliu al cos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *