Category Archives: Proposta d’activitats

Aprenentatge simultani de llengües

Till Stegmann, catedràtic de filologia de la Universitat de Frankfurt, presenta un mètode per llegir i aprendre simultàniament totes les llengües romàniques a partir de la pròpia. Es tracta d’aprofitar els coneixements lingüístics i conscienciar-se que una gran part d’aquests coneixements es poden transferir a una nova llengua que pretesament no coneixem.
El llibre EuroComRom. Els set sedassos: aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament, promogut per la Universitat de Frankfurt i ideat per Horst G. Klein i el mateix Till Stegmann, és el mètode didàctic per demostrar que, gràcies a la llengua materna, poden comprendre fàcilment textos d’una altra llengua emparentada.

Per a introduir-se en aquest tema us proposo la lectura de l’article La importància del lurilingüisme en l’educació dels joves europeus

És interessant la informació que exposa l’Anna Méndez en el power següent:

També us adjunto una proposta organitzativa sobre transferència interlingüística, amb l’objectiu d’incloure aquest enfocament d’aprenentatge de llengües a les aules de primària i secundària (adaptant la proposta a cada nivell).
La proposta va estar elaborada per un equip de professors, mestres i assessors LIC de Girona (la Mercè, en Francesc, la Teia en Joan i jo mateixa), durant la primavera del 2008 .

Propostes organitzatives Transferència interlingüística

La descripció

nens

La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén dir amb paraules com són les persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, situacions…

Per fer una descripció cal:

  1. Establir un tema.
  2. Caracteritzar (què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s’assembla?).
  3. Relacionar-ho amb el món exterior.

El text descriptiu pot ser informatiu  o literari.

La descripció informativa té l’objectiu d’informar i fa un ús objectiu del llenguatge.

La descrició literària té com objectiu destacar la bellesa del llenguatge. Hi ha predomini del to emotiu i subjectiu.

Tenint en compte aquests aspectes us proposo dos exercicis per a fer amb alumnes de cicle mitjà i superior (cadascú al seu nivell):

  • Entre 2 descripcions, una literària i una informativa, demaneu-los que enumerin les semblances i diferències.
  • Feu que trïin un objecte, animal, paisatge… La meitat de la classe farà la descripció informativa i l’altra meitat la literària. Al final les llegirem amb veu alta i les compararem.

Molts fragments de l’obra de Mercè Rodoreda ens poden servir de model de descripció literària.

A continuació quatre ratlles de Aloma.

Com a activitat,  podeu demanar els alumnes que llegeixin, interpretin i dibuixin aquets paràgraf.

El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. El roser feia més roses. Era una pena que per aquell carrer no passés mai ningú. Acabava dos jardins més enllà amb una paret alta, el vent a penes movia les herbes que naixien ran de les pedres i hi havia una gran quietud com si cada dia fos diumenge.

taronges-del-meu-taronger

Fades i bruixes

buixesjpg

000redglit

Avui les fades i les bruixes s’estimen
(M. Mercè Marçal)

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s’estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.
És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.
Han ofert al no-res foc de cera d’abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

L’hàbit d’escriure

nens33En el desplegament del currículum a l’educació primària l’escriptura i la lectura són alguns dels aspectes  rellevants.

L’escriptura de tot tipus de textos  hauria de ser una pràctica diària a les aules de primària.

Com a mestres, cal que ajudem a desenvolupar l’hàbit d’escriptura,  fent escriure els alumnes cada dia, intentant que tractin tot tipus de temes, de forma autònoma i passant-s’ho bé.

Us proposo aquest articles de Daniel Cassany que reflexiona sobre aquesta qüestió:

L escriptura extensiva

L’aplicatiu online  petites històries és una eina per a treballar l’escriptura creativa amb alumnes de primària.  L’ús és molt senzill:

  1. Els alumnes trien el tema de la història.
  2. Organitzen i col·loquen les imatges (hi ha històries de 3, 6 o 9 imatges).
  3. Escriuen el textos per a cada una de les imatges.
  4. Escriuen el títol i les seves dades.
  5. screenshot0261

Inventem endevinalles

Per què als infants els agraden tant les endevinalles? Gianni Rodari diu que és perquè són la representació de la realitat. Per a un infant, el món és ple d’objectes misteriosos, d’esdeveniments incomprensibles, de figures indesxifrables, que intenta resoldre amb preguntes directes o indirectes. El coneixement li arriba, sovint, amb forma de sorpresa.
L’endevinalla estimula la curiositat i convida a descobrir coses. A més a més conjuga la funció poètica i la funció lúdica del llenguatge, treballa el ritme i la metàfora, és fàcil de memoritzar, estimula l’oïda, desperta l’enginy i la memòria, incita i genera la sensibilitat poètica, produeix inquietud, curiosistat, admiració…

Les endevinalles tenen diferents parts (no sempre es donen totes les parts, però les que no solen fallar mai són els elements desorientadors i els orientadors), si en voleu fer amb els alumnes cal explicar bé el guió:
• introducció.
• elements desorientadors, que ens despisten.
• elements orientadors, que ens donen alguna pista.
• manera d’acabar.

Esteu a punt? Doncs vinga! anem a inventar-nos una endevinalla!

– Entre tots decidiu un objecte, una fruita, un animal…
– Feu la descripció oral: com és, perquè serveix, on el trobem…
– Entre tots intenteu elaborar una endevinalla seguint els passos dels guió.

Us recomano llegir autors com Grabiel Jané i Manila, Carme Alcoverro. També és interessant el material Visquem la llengua! Engresquem la lectura! de Josep M. Calbet i Cassanyes, col.lecció el Tinter 69, en el qual hi trobareu una explicació molt detallada sobrecom treballar  les endevinalles (pàgina19), a més de moltíssims altres recursos pedagògics al voltant de la llengua.

Per últim us recomano una visita a la web de la UAB on trobareu múltiples referències bibliogràfiques i nombroses propostes per a l’escola.

Sant Jordi

Us proposo una activitat poètica, una manera de fer descobrir els nens i joves la bellesa i musicalitat de les paraules.

L’objectiu és captar la melodia i l’expressivitat sonora dels poemes, i ho farem recitant-los a cau d’orella, molt i molt suau, amb sentiment i inflexió de veu.

Com podeu organitzar la sessió?

La meitat del grup escolta i l’altra meitat recita (o llegeix recitant)

Els alumnes que escolten estant asseguts a terra en rotllana, ben junts, amb els ulls tancats i amb silenci. Cal propiciar un ambient distès i tranquil.

Els alumnes que reciten disposaran d’un poema (segons ho preferim, pot ser el mateix per a tots o diferent per a cadascú. I segons l’edat i el domini en la lectura i recitació, poden ser poemes coneguts i treballats prèviament, o no).

Demanarem a els alumnes “recitadors”, que de forma simultània, comencin a recitar el seu poema. Van caminat de forma simultània al voltant de la rotllana, dedicant uns segons a cada company, xiuxiuejant-li a cau d’orella alguns versos del poema elegit(a cada “oient” li toca el vers que li toca). Ho van fent sense parar, fins a completar tota la volta.

Al final  comentem amb uns i altres les sensacions i emocions que s’han generat: la remor de fons, la musicalitat de les paraules, la captació de la temàtica dels poemes, les paraules més boniques que els han xiuxiuejat…

Veureu els resultats… un regal pels sentits.

Aquí teniu un poema per a començar.

Oferiment

He pogut atrapar un somni

Abans que el sol no es fongués,

I l’empresono amb paraules

Per quedar-me’l sempre més.

No pesa ni fa cap nosa,

Però és tan gran, per a mi,

Que, si vols… si tu volguessis,

El podríem compartir.

Joana Raspall

Mirar i parlar

Com s’ensenya la llengua oral?
És clar que a parlar se n’aprèn parlant, però sobretot cal que l’ensenyant tingui el propòsit deliberat d’ensenyar llengua, i tenir en compte alguns aspectes:

  • Ha de conduir, dirigir i gestionar.
  • Ha de determinar quines són les capacitats expressives dels alumnes i proposar activitats que enllacin amb l’ús real del llenguatge.
  • Seqüenciar els continguts i planificar en quin moment i en quin grup s’ensenyen, segons el grau de coneixements i habilitats de l’alumnat.
  • Tenir en compte totes les tipologies textuals.

Us proposo un clàssic del cinema d’animació, Tom i Jerry. Treballeu l’ús literari del llenguatge i proveu de posar-hi text oral amb els alumnes.
Set minuts intensos, plens de matisos, descripcions i informacions que ens permeten treballar l’habilitat de parlar i la d’escoltar.

Murmuri de mots

Música de vals a ritme de les paraules de diccionari.

Us convido a llegir i escoltar aquest poema de l’autora argentina Maria Elena Walsh.

Vals del diccionario
(Maria Elena Walsh)

Tantas cosas ya se han ido
al cielo del olvido,
pero tú sigues siempre a mi lado,
Pequeño Larousse Ilustrado.
Cuántas veces me abriste la puerta
para ir a jugar
en voz baja a una isla desierta
por un mar dibujado en el mar.
Todavía eres el embeleco
de una infancia que tiene tu edad
y palabras, en vez de muñecos,
asesina su curiosidad.
Universo de la miniatura
y aljibe total
donde sigo pescando figuras,
y no temo llegar al final.
Tú me ayudas con buenos consejos
a hacer versos por casualidad
y me asombras igual que el espejo
con la fábula de la verdad.

Vals del diccionari