Tag Archives: poema

DIES DE FESTES MAJORS

Foto: Rosa Serra i Sala

Durant tot l’estiu molts pobles i ciutats del país celebren la seva festa major. Unes festes on, en moltes ocasions, el foc hi té un paper primordial. Castells de foc i correfocs es succeeixen a les nits de festa pintant de colors els cels i amarant l’aire d’olors i espetecs.

La Rosa Serra i Sala ens regala un poema que ho resumeix. Amb quatre paraules confegeix un poema ple de força sonora i visual.

Aquí us el deixo perquè hi pugueu jugar amb els vostres alumnes, fills, nets, nebots… Reciteu-lo, imiteu els correfocs o els castells de foc, descobriu com els sons poden representar l’escena que s’ha imaginat l’autora,…

Bona festa major!

 

Correfocs_Poema Rosa Serra by Montserrat on Scribd

TE CUENTO UN POEMA

Il.lustració de Jane Newland

Pares i mares! us animo a passar una estona divertida llegint i recitant el poema Algas y algos de la poetessa Mar Benegas. El poema el trobareu al seu proper llibre que sortirà a la tardor “Fresas y limones (poemas con mucho gusto)”. Una proposta per fer a peu de platja, entre banyada i banyada 🙂

Gràcies Mar Benegas per aquest regal tan refrescant!

 

Algas y Algos_Mar Benegas by Montserrat on Scribd

LA MORT ÉS MOLT BÈSTIA, UN LLIBRE DE MIRACLE SALA

Ahir em va caure a les mans aquest llibre de poesia. Una companya me’l va ensenyar i em va semblar interessant el plantejament que fa.

La mort és molt és molt bèstia de Miracle Sala editat per Tushita Edicions és un bestiari on els animals parlen de la mort, del darrer moment.

L’autora comenta “M’he inspirat en la natura, però també en els llibres sobre biologia, en els poetes de múltiples bestiaris, en l’epigrafia clàssica i moderna, en la tradició cultural d’abans i d’ara. També en la meva experiència, és clar”

Us animo a buscar-lo i llegir-lo. Aquí us en deixo un petit tast per llegir i compartir amb els alumnes més grans de l’escola.

Llop de Miracle Sala by on Scribd

LA BOLSA DE PLÁSTICO DE KARMELO C. IRIBARREN. L’ART DE CONVERTIR UN ELEMENT PROSAIC EN POESIA

Aquesta és la història d’una bossa de plàstic que voldria ser un núvol. Art en majúscules, text que converteix l’element més prosaic en poesia. El poema va ser llegit a la sessió del passat 24 de gener a la Biblioteca Carles Rahola de Girona en el marc del seminari de biblioteques escolar. En Felipe Munita ens va fer gaudir amb aquest i molts altres poemes. Si voleu tornar-lo a sentir el trobareu a la IV Jornada Literatura i Educació : Llegim, sentim, fem poesia a l’aula el proper dissabte 16 de febrer.

Versos d’una sola paraula que conviden a pensar i a fer silencis.

Poema Para Leer y Pensar_bo… by on Scribd

TIRALLONGA DE MONOSÍL.LABS DE PERE QUART

Amb aquest magnífic poema de Pere Quart us de desitjo un bon any 2019.

Si voleu, podeu acompanyar la lectura del poema amb la versió musicada que en fan la Lídia Pujol i la Rosa Pou.

Espero poder continuar estar en contacte virtual amb tots vosaltres a través d’aquest blog.

Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Publicat originalment a Circumstàncies (1968)

EL TEU TEMPS

il·lustració de Rossana Bossù

il·lustració de Rossana Bossù

Que bé que ho diu el nostre poeta. Avui no calen més paraules.

(Miquel Martí i Pol)

I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat viure,
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

FELIÇ DIADA

Feliç diada

http://www.sant-andreu.com

http://www.sant-andreu.com

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

(Del llibre L’àmbit de tots els àmbits)

CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE GLORIA FUERTES

2017-05-01_1954La gente corre tanto
porque no sabe dónde va,
el que sabe dónde va,
va despacio,
para paladear
el “ir llegando”.

(Gloria Fuertes)

Recordeu “Un globo, dos globos, tres globos…” aquell programa de cada tarda de fa… molts anys? La lletra i la música de la cançó eren de Gloria Fuertes, una escriptora que més enllà dels seus poemes infantils, plens d’innocència i aparent simplicitat,  va ser una escriptora lliure, lluitadora, compromesa, d’esquerres, feminista, pacifista i sense pels a la llengua, cosa que li va valer algunes censures i moltes portes tancades pel masclisme de l’època.

En realitat fou una autora amb una obra extensa i de gran compromís social que va ser silenciada quan no va convenir escoltar-la.

Enguany es celebra el centenari del seu naixement. Per redescobrir-la us proposo que llegiu amb els nens i nenes de cicle superior el seu poema biogràfic i us animo a rellegir-la.

Per molts anys Gloria!

Autobiografía Gloria Fuertes by Montserrat on Scribd