Font: Catalunya Ràdio Judit López de @pastorsdebosc
Fa temps vaig seguir el concurs de cant de galls que va organitzar a la xarxa @Espadamala3_0.
La iniciativa va tenir cert ressó. El pollastre guanyador va ser en Preferit de la pastora Judit López de @pastorsdebosc. Però després d’aquella efemèride el pollastre no va tenir sort! Se’l va cruspir una guilla, tal com va explicar la seva mestressa a Catalunya Ràdio.
Aquí deixo aquest poema que aquesta vegada he escrit jo mateixa.
El dilluns 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna.
Comparteixo un poema de Kôichi Iijima traduït per Felícia Fuster.
“En el mot llengua materna
hi ha mare, pàtria, llenguatge.”
Kôichi Iijima
Font: http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/699/351/-/0/-/felicia-fuster.html
La Unesco va declarar eldia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Cada anys es fa la tria d’un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic. Ja es pot consultar i descarregar tot el material (fullet, pòster, imatge, logotip, traduccions del poema…) que ha elaborat la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) al seu web.
Enguany el poema triat és “Si puc”, de Gabriel Ferrater.
#DMP22
Il.lustració de Kanako Abe
La consciència poètica s’adquireix des dels primers anys de vida, i es va forjant a partir de la capacitat de sorprendre’s, meravellar-se i connectar amb el món a través de la paraula.
Mirar, observar i formular-nos preguntes. “Explicar” el món a través de paraules i d’imatges poètiques. Una relació i connexió que emergeix de la consciència i de la intuïció, de l’interior, independent del pensament estrictament racional.
Així, a partir d’allò que ens envolta podem generar un disparador creatiu que ens pot inspirar a escriure un poema. Però també podem identificar a l’entorn, imatges visuals que siguin poètiques per nosaltres i buscar quin/a autor/a ha escrit sobre allò que hem “fotografiat” per què ens ha sorprès i meravellat. Pregunteu-vos, hi ha algú més a qui l’ha sorprès, o cridat l’atenció aquesta imatge que he triat? com l’ha descrit en el seu poema?
Us proposo fer aquesta cerca del poètic. Jo ho he fet i el resultat ha estat fantàstic. La connexió entre la fotografia i el text és total.
Imatge Poética-Fotos i Poemes by Montserrat on Scribd
Els poemes per a infants també són poesia en majúscula. I és que malgrat la senzillesa aparent del llenguatge, amaguen una gran complexitat, la de fer fàcil la seva lectura sense perdre la música interna i treballant les imatges i el simbolisme. O, potser no n’hi ha de poesia infantil? i tot és poesia…
Un bon poema ha de permetre poder parlar del poema. Amb els jocs que us proposo podreu fer-ho. Espero que us agradin.
#joemquedoacasa #poesiaenconfinament
Juguem a Recitar Amb El Joc Dels Quatre Sabaters by Montserrat on Scribd
“En essència, parlar de literatura és compartir una forma de contemplació. És una manera de donar forma als pensaments i a les emocions que els llibre ens han provocat, així com dels significats que construïm de forma conjunta a partir del text.”
(Chambers, 2007)
Una conversa literària no és el mateix que una conversa espontània. Amb la conversa literària es pretén,
Per dinamitzar una conversa literària cal que l’adult prengui el paper de mediador i,
Us comparteixo un poema per llegir i parlar. També ho podeu provar des de casa.
Converses Literàries_Poema Els Monstres de Miquel Àngel Llauger by Montserrat on Scribd
“La lectura literària ha de rebre un tractament específic a l’escola perquè, a diferència de les altres lectures, es dirigeix a apreciar l’acte d’expressió de l’autor, a desenvolupar l’imaginari personal a partir d’aquesta apreciació i a retrobar-se un mateix en la seva interpretació”
(Colomer i Camps, 1991)
Seguint a Pep Molist al facebok he pres nota d’aquest poema que en Josep-Ramon Bach va escriure dins el llibre Viatge per l’Àfrica,
Dins el llibre hi apareix Kosambi, un alter ego del poeta, un narrador de contes, carregat de saber i experiència que s’adreça a tothom qui l’escolta. L’acompanya el jove Abdul. Ambdós caminen, de poble en poble, i recullen poemes i cançons dels habitants de l’Àfrica.
Us proposo el poema La lluna. Compartiu la lectura, reciteu-lo i dediqueu un moment a parlar-ne.
CONVERSA LITERÀRIA-La Lluna Dins Viatge Per l’Àfrica by Montserrat on Scribd
POTSER NADAL
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol, Per preservar la veu. Barcelona: Mall, 1985.
Foto: Rosa Serra i Sala
Durant tot l’estiu molts pobles i ciutats del país celebren la seva festa major. Unes festes on, en moltes ocasions, el foc hi té un paper primordial. Castells de foc i correfocs es succeeixen a les nits de festa pintant de colors els cels i amarant l’aire d’olors i espetecs.
La Rosa Serra i Sala ens regala un poema que ho resumeix. Amb quatre paraules confegeix un poema ple de força sonora i visual.
Aquí us el deixo perquè hi pugueu jugar amb els vostres alumnes, fills, nets, nebots… Reciteu-lo, imiteu els correfocs o els castells de foc, descobriu com els sons poden representar l’escena que s’ha imaginat l’autora,…
Bona festa major!
Correfocs_Poema Rosa Serra by Montserrat on Scribd
Mestra, assessora LIC del Departament d'Educació. M'agrada llegir, escriure i bloguejar. Si t'agrada el bloc, comparteix!