Category Archives: Llengua oral

L’ENTRADA AL MÓN POÈTIC

Il.lusració d’Angela Eata

Quin és el primer contacte de l’infant amb la poesia? Sens dubte durant els primers anys de vida, fins hi tot hi ha qui diu que els batecs del cor de la mare, quan encara l’infant està en el ventre matern, és la primera manifestació de ritme poètic i de rima (toc, toc, toc…).

Però sobretot, el primer contacte és a través dels gèneres retòrics orals entre la persona adulta i l’infant. Un contacte que es fa d’una manera molt íntima i viscuda: la mare/pare que canta una cançó de bressol i el nen s’adorm escoltant-la, o quan amb una moixaina es capta l’atenció per a fer alguna acció… Es tracta d’una manifestació poètica de lletra i música, de vida i poesia. Una experiència vital que va dirigida a aquell infant en particular i a ningú més.

Així doncs, la sensibilització poètica en infants s’inicia molt d’hora i va molt lligada a una experiència vital plaent que sovint es dona en moments en que l’adult juga amb l’infant a partir de cantarelles, moixaines i jocs de falda. Aquests moments de joc i de goig faciliten la vinculació emocional, el desenvolupament del llenguatge i, sens dubte, l’entrada al món poètic.

També els contes estan farcits d’expressions poètiques: cantarelles i frases que els personatges o el narrador recita, i en aquest acte de recitació interpel·la a l’infant oient, fent-lo participar i memoritzar en aquell moment del conte. Són també moments plaents, d’acció i participació. Així, el diàleg entre la Caputxeta i el Llop disfressat d’àvia té un ritme i estructura pòetica que va creixent,

—Avia, quins ulls més grans que tens…

—Són per mirar-te millor!

—Àvia, quin nas més gran que tens…

—És per olorar-te millor!

—Avia, quines orelles més grosses que tens…

—Són per escoltar-te millor!

—Àvia, quina boca més gran que tens…

—És per menjar-te millor!

O quan els animals demanen a la rateta si es volen casar amb ella,

—Rateta, rateta, tu que n’ets ta boniqueta, que et voldries casar amb mi?

—Per que pugui dir que sí, vull sentit la teva veu…

O contes com En Tabalet, El Peix Peixet, El Cargol que buscava l’herba de poliol, i tants d’altres, tenen cantarelles i petites estrofes que es repeteixen i fan que el conte tingui més sonoritat, marca el ritme i el tempo i ajuda a memoritzar. Així, l’entrada al món poètic també la fem a través del petits poemes que hi ha en els contes orals.

Tenint en compte que l’objectiu final de l’educació poètica a l’escola primària no és fer descobrir poetes (tot i que també és important) sinó formar persones que estimin la poesia, aquests primers contactes de joc i goig són imprescindible.

Mireu què en diu l’Enric Casasses!

Un Dinar de Poesia_Enric Casasses by Montserrat on Scribd

PARLEM SOBRE LES RUTINES D’AULA

Il·lustració de Sigrid Martínez

Les rutines d’aula afavoreixen l’autonomia de l’alumnat i són situacions d’aprenentatge que es donen de forma permanent, estable i sistemàtica a l’aula. Alhora, permeten als nens i nenes sentir-se part del grup i adquirir actituds col.laboratives cap a la resta de companys.

Els infants necessiten que la seqüència de les rutines sempre sigui la mateixa per sentir-se segurs i ser autònoms. Tanmateix, les rutines també han de ser flexibles i sobretot, han de tenir un propòsit clar, concret i significatiu. Les rutines es poden sistematitzar en els moments d’inici, de desenvolupament o tancament de diferents situacions comunicatives (jocs, primera hora del dia, acomiadament, etc). Sovint les rutines esdevenen l’element organitzador d’altres activitats que es van donant al llarg de la jornada.

És important que l’escola defineixi quines rutines establirà a cada cicle tenint en compte el desenvolupament de les habilitats i el desenvolupament cognitiu propi de cada edat. En aquest sentit, en quin grau creus que la teva escola té acordades i sistematitzades les rutines d’aula? Quines rutines creus que són les més indicades per a cada cicle?

CANTAR PER APRENDRE

il·lustració d’Aga Adamska

La melodia és un dels elements musicals que més ajuden a retenir el llenguatge verbal. Des del punt de vista d’aprenentatge de la llengua, cantar cançons amb els infants suposa un exercici molt beneficiós.

Cantar cançons permet aprendre expressions i vocabulari, nous significats, frases fetes, etc. És un acte comunicatiu que enriqueix el repertori lingüístic dels nens i nenes i que ajuda a expressar-se. I amb les cançons s’activa la capacitat de retenció del text.

Molts estudis demostren que la melodia en les cançons ajuden a retenir el text. Els efectes prosòdics de la seqüència sonora com els accents i les pauses del propi text permeten desenvolupar l’habilitat de retenció, però també hi ajuda la melodia de la cançó, la qual permet fer ressaltar, per exemple, la pronuncia de diferents paraules quan coincideixen amb elements melòdics.

Què us és més fàcil de recordar, un text en prosa o una cançó? Fins i tot en moments que memoritzem continguts d’altres àmbits hi afegim una cantarella que ajuda a memoritzar, per exemple en les taules de multiplicar.

Per tant, en aquest sentit, la música proporciona una estructura la qual permet que la informació verbal (del text) hi quedi associada. Així, quan plantegem activitats de llengua oral on hi hagi la confluència de llenguatge verbal i musical, estem reforçant l’habilitat d’escolta, de retenció i memorització, a més del desenvolupament del llenguatge musical.

 

ELS TITELLES: UN RECURS D’ORALITAT I CREATIVITAT

il·lustració de Christine Marie Larsen

Els titelles són joc, són art, són creativitat. Disposar de titelles a l’aula et permetrà potenciar el joc simbòlic i treballar l’oralitat. Per això, en aquest article vull posar l’accent en el valor dels titelles en activitats educatives i, sobretot, com a recurs per a potenciar la llengua oral i la capacitat d’escolta en els infants d’educació infantil i cicle inicial.

Quan s’usen titelles, la paraula és la protagonista de l’escenari, però també ho són els aspectes visuals, sonors, musicals, i la metàfora del joc. Cito a O’hare, perquè crec que sintetitza les idees clau:

Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització descrits en la taxonomia de Bloom (1956). La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als nens a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguin recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. El temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat (O’Hare, 2005a: 2).

Tal com podeu veure a la taula, es pot planificar un nivell progressiu de complexitat en el desenvolupament de les activitats amb titelles

Montserrat Bertran

També és interessant veure com, a través de l’ús de titelles s’aborden, de forma transversal, una gran quantitat d’habilitats.

Montserrat Bertran

Tal com diu O’Hare, el temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat.

L’ESTIMULACIÓ AUDITIVA EN ELS INFANTS

Il.lustració de rocio Bonilla

L’estimulació auditiva és una habilitat essencial en els infants, que cal educar des del moment del seu naixement.

A través de l’escolta els nens i nenes desenvolupen a capacitat d’atenció i concentració, però també la capacitat lingüística, la capacitat de comunicar-se i d’entendre i conèixer algunes de les habilitats socials. Tot plegat són elements clau per a un bon desenvolupament de l’aprenentatge a llarg termini.

L’estimulació auditiva s’hauria d’iniciar a l’entorn proper dels infants, quan la família (mare, pare, avis, germans, oncles, ties…) s’adrecen a ells utilitzant diferents estímuls sonors fent sonar, per exemple, la llengua al paladar, o amb expressions plenes d’onomatopeies, exclamacions i interrogacions, o amb cantarelles, moixaines i jocs de falda.

Tot aquest ventalls de gèneres (sonors i literaris) han de formar part del corpus oral de l’infant.

Una bona educació de l’oïda implica passar d’una escolta passiva a una escolta activa: ser capaç de discriminar sons, mots, expressions, recordar melodies, reconèixer emocions que s’han desencadenat escoltant (text recitat, o música),…

En aquest procés d’educació de l’oïda hi té un apartat molt especial l’educació en l’escolta dels silencis.

Els nens i nenes que saben escoltar i discriminar sons, aprenen les estructures lingüístiques amb més  facilitat.

 

MOIXAINES I JOCS DE FALDA. UNA MANERA D’APRENDRE LLENGUA

En moltes de les activitats que plantegem a l’escola hi conflueixen la llengua i la música d’una manera molt estreta. Aquest binomi esdevé d’una gran permeabilitat en moments de joc, rutines, narració de contes, les cançons, les danses, les moixaines i els jocs de falda…

Ambdues són habilitats cognitives que es coordinen en moltes activitats. Per exemple en la cançó, mentre articulem un enunciat lingüístic, produïm una seqüència melòdica; o mentre escoltem les propietats rítmiques i harmòniques, també intentem comprendre’n el significat de la lletra. Comparteixen l’entrada i la sortida d’un estímul acústic, tenen una gran capacitat combinatòria i molt poder expressiu. El ritme i la melodia ajuden a retenir i a produir. Sobretot facilitat que suposa la producció oral.

Són, per tant, d’un valor inqüestionable els moments en els que els nens i nenes  tenen experiències musicals i lingüístiques. I des del punt de vista del desenvolupament del llenguatge, cal saber-los aprofitar com a moments d’aprenentage de la llengua.

És per això que en les aules d’educació infantil i del cicle inicial és important tenir un repertori ampli i variat de moixaines, cançons de falda, jocs dansats i cantats, danses, cantarelles, jocs de tria…

Us animo a fer un recull i a incorporar aquests gèneres literaris-musicals propis de l’oralitat i de la primera infància, en la dinàmica d’aula.

Moixaines i Jocs de Falda. Una Manera d’Aprendre Llengua by Montserrat on Scribd

CANÇONS POPULARS I TRADICIONALS A L’ESCOLA

La cançó constitueix una estratègia molt potent d’aprenentatge tant de la vessant musical, com de la vessant lingüística. Alhora, és un vehicle de transmissió cultural, de l’entorn propi i d’apropament a d’altres cultures.
La cançó és present en molts moments de la vida de l’escola, i per a cada ocasió podem cantar cançons, nadales o himnes.

Tenint en compte que avui és el dia de la patrona de Catalunya us convido a escoltar i llegir un himne, “El Virolai”, la lletra del qual va per composta per Jacint Verdaguer i la melodia de Josep Rodoreda.

Visca la patrona de Catalunya!

El Virolai

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,

Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

MOIXAINES, CANTARELLES I JOCS DE FALDA

Les cançons de falda, les moixaines, les cantarelles són un recurs molt potent per afavorir la comunicació oral entre l’adult i l’infant.

Potencien el sentit estètic i poètic, sensorial i motriu, la memorització… També ajuden a ampliar el repertori lingüístic de l’infant i afavoreixen l’adquisició del llenguatge: lèxic, expressions, fluïdesa de la parla. I desenvolupen l’educació musical, mitjançant l’educació de l’oïda (la intensitat, l’altura, el timbre i la durada), la pulsació, el ritme, la melodia, l’educació de la veu, l’harmonia, el gust per la música, etc.

Tot plegat, el so, el llenguatge, el moviment, el gest, l’expressió… faciliten la comprensió. Per aquest motiu no deixeu de fer moixaines i jocs de falda als més menuts!

Aquí us enllaço unes pàgines on hi trobareu un bon repertori:

Pam i pipa. Moixaines i jocs de falda

Jocs de falda, paraules i música, joc i moviment

Els jocs de falda

DITES I REFRANYS. JOCS LINGÜÍSTICS DE LA LITERATURA POPULAR

Les dites i refranys són jocs lingüístics de la literatura oral popular que, mitjançant l’ús creatiu del llenguatge, es presenten de manera lúdica per tal de produir plaer i entreteniment entre els receptors. Per tant, podem utilitzar els jocs lingüístics per desenvolupar la comprensió i l’expressió orals de forma atractiva.

Quan les recitem a l’aula ajudem als infants a adquirir habilitats comunicatives (ens diuen “coses”), pragmàtiques (serveixen per “fer coses”. Per exemple, abrigar-se, fer feines del camp…), lingüístiques (s’aprèn repertori lingüístic), i metalingüístiques (implica inferir i interpretar la informació).
Els temes de les dites i els refranys estan íntimament lligats a la vida quotidiana, als elements meteorològics, del calendari anual, a les estes i tradicions, parlen dels oficis i el món laboral, de fauna, flora, natura, la llar i la família, etc.
A l’escola podem recitar les dites, explicar el significat, dibuixar-les, escenificar-les, memoritzar-les, dir els refranys i les dites en el seu context, relacionar les dues parts de la dita…

Mireu l’Olga Xirinacs  com recita i explica la dita “al cel bassetes, aigua per les barraquetes”.

Edu3.cat

ESCRIURE A PARTIR D’UN CURTMETRATGE

Per la seva durada i pel valor de la imatge, els curts són uns importants “disparadors creatius”. Esdevé un recurs molt interessant que permet inventar una història.

Proveu de crear els diàlegs d’aquest curt i jugar a fer el doblatge. Després, convideu als vostres alumnes a escriure el relat.