Category Archives: Llengua oral

L’ESTIMULACIÓ AUDITIVA EN ELS INFANTS

Il.lustració de rocio Bonilla

L’estimulació auditiva és una habilitat essencial en els infants, que cal educar des del moment del seu naixement.

A través de l’escolta els nens i nenes desenvolupen a capacitat d’atenció i concentració, però també la capacitat lingüística, la capacitat de comunicar-se i d’entendre i conèixer algunes de les habilitats socials. Tot plegat són elements clau per a un bon desenvolupament de l’aprenentatge a llarg termini.

L’estimulació auditiva s’hauria d’iniciar a l’entorn proper dels infants, quan la família (mare, pare, avis, germans, oncles, ties…) s’adrecen a ells utilitzant diferents estímuls sonors fent sonar, per exemple, la llengua al paladar, o amb expressions plenes d’onomatopeies, exclamacions i interrogacions, o amb cantarelles, moixaines i jocs de falda.

Tot aquest ventalls de gèneres (sonors i literaris) han de formar part del corpus oral de l’infant.

Una bona educació de l’oïda implica passar d’una escolta passiva a una escolta activa: ser capaç de discriminar sons, mots, expressions, recordar melodies, reconèixer emocions que s’han desencadenat escoltant (text recitat, o música),…

En aquest procés d’educació de l’oïda hi té un apartat molt especial l’educació en l’escolta dels silencis.

Els nens i nenes que saben escoltar i discriminar sons, aprenen les estructures lingüístiques amb més  facilitat.

 

MOIXAINES I JOCS DE FALDA. UNA MANERA D’APRENDRE LLENGUA

En moltes de les activitats que plantegem a l’escola hi conflueixen la llengua i la música d’una manera molt estreta. Aquest binomi esdevé d’una gran permeabilitat en moments de joc, rutines, narració de contes, les cançons, les danses, les moixaines i els jocs de falda…

Ambdues són habilitats cognitives que es coordinen en moltes activitats. Per exemple en la cançó, mentre articulem un enunciat lingüístic, produïm una seqüència melòdica; o mentre escoltem les propietats rítmiques i harmòniques, també intentem comprendre’n el significat de la lletra. Comparteixen l’entrada i la sortida d’un estímul acústic, tenen una gran capacitat combinatòria i molt poder expressiu. El ritme i la melodia ajuden a retenir i a produir. Sobretot facilitat que suposa la producció oral.

Són, per tant, d’un valor inqüestionable els moments en els que els nens i nenes  tenen experiències musicals i lingüístiques. I des del punt de vista del desenvolupament del llenguatge, cal saber-los aprofitar com a moments d’aprenentage de la llengua.

És per això que en les aules d’educació infantil i del cicle inicial és important tenir un repertori ampli i variat de moixaines, cançons de falda, jocs dansats i cantats, danses, cantarelles, jocs de tria…

Us animo a fer un recull i a incorporar aquests gèneres literaris-musicals propis de l’oralitat i de la primera infància, en la dinàmica d’aula.

Moixaines i Jocs de Falda. Una Manera d’Aprendre Llengua by Montserrat on Scribd

CANÇONS POPULARS I TRADICIONALS A L’ESCOLA

La cançó constitueix una estratègia molt potent d’aprenentatge tant de la vessant musical, com de la vessant lingüística. Alhora, és un vehicle de transmissió cultural, de l’entorn propi i d’apropament a d’altres cultures.
La cançó és present en molts moments de la vida de l’escola, i per a cada ocasió podem cantar cançons, nadales o himnes.

Tenint en compte que avui és el dia de la patrona de Catalunya us convido a escoltar i llegir un himne, “El Virolai”, la lletra del qual va per composta per Jacint Verdaguer i la melodia de Josep Rodoreda.

Visca la patrona de Catalunya!

El Virolai

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,

Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

MOIXAINES, CANTARELLES I JOCS DE FALDA

Les cançons de falda, les moixaines, les cantarelles són un recurs molt potent per afavorir la comunicació oral entre l’adult i l’infant.

Potencien el sentit estètic i poètic, sensorial i motriu, la memorització… També ajuden a ampliar el repertori lingüístic de l’infant i afavoreixen l’adquisició del llenguatge: lèxic, expressions, fluïdesa de la parla. I desenvolupen l’educació musical, mitjançant l’educació de l’oïda (la intensitat, l’altura, el timbre i la durada), la pulsació, el ritme, la melodia, l’educació de la veu, l’harmonia, el gust per la música, etc.

Tot plegat, el so, el llenguatge, el moviment, el gest, l’expressió… faciliten la comprensió. Per aquest motiu no deixeu de fer moixaines i jocs de falda als més menuts!

Aquí us enllaço unes pàgines on hi trobareu un bon repertori:

Pam i pipa. Moixaines i jocs de falda

Jocs de falda, paraules i música, joc i moviment

Els jocs de falda

DITES I REFRANYS. JOCS LINGÜÍSTICS DE LA LITERATURA POPULAR

Les dites i refranys són jocs lingüístics de la literatura oral popular que, mitjançant l’ús creatiu del llenguatge, es presenten de manera lúdica per tal de produir plaer i entreteniment entre els receptors. Per tant, podem utilitzar els jocs lingüístics per desenvolupar la comprensió i l’expressió orals de forma atractiva.

Quan les recitem a l’aula ajudem als infants a adquirir habilitats comunicatives (ens diuen “coses”), pragmàtiques (serveixen per “fer coses”. Per exemple, abrigar-se, fer feines del camp…), lingüístiques (s’aprèn repertori lingüístic), i metalingüístiques (implica inferir i interpretar la informació).
Els temes de les dites i els refranys estan íntimament lligats a la vida quotidiana, als elements meteorològics, del calendari anual, a les estes i tradicions, parlen dels oficis i el món laboral, de fauna, flora, natura, la llar i la família, etc.
A l’escola podem recitar les dites, explicar el significat, dibuixar-les, escenificar-les, memoritzar-les, dir els refranys i les dites en el seu context, relacionar les dues parts de la dita…

Mireu l’Olga Xirinacs  com recita i explica la dita “al cel bassetes, aigua per les barraquetes”.

Edu3.cat

ESCRIURE A PARTIR D’UN CURTMETRATGE

Per la seva durada i pel valor de la imatge, els curts són uns importants “disparadors creatius”. Esdevé un recurs molt interessant que permet inventar una història.

Proveu de crear els diàlegs d’aquest curt i jugar a fer el doblatge. Després, convideu als vostres alumnes a escriure el relat.

RIURE A L’HORA DE LLENGUA

Font de la imatge:https://nitodolocontrario.wordpress.com

Us proposo una activitat lúdica per parlar i reflexionar sobre la llengua, i fer adonar als alumnes  del valor de la semàntica  a partir d’acudits lingüístics. En altres ocasions us he parlat dels acudits com a recurs per aprendre llengua ja que, a  més de treballar el vocabulari i el sentit figurat, també permeten fer una aproximació a la naturalesa metalingüística del llenguatge. Podeu consultar les entrades al bloc sobre aquest tema a,

També us convido llegir l’article “Ai que em peto de riure” que va editar el diari Ara, i que vaig tenir el goig de participar. El text planteja les virtuts dels acudits com a recurs de llengua.

Per a l’activitat que us proposo, repartiu els acudits lingüístics i doneu uns moments perquè els nens i nenes els llegeixin individualment. A continuació convideu-los a “dir-los” en veu alta i feu una ronda d’explicació d’acudits. Atureu-vos a cadascun i parleu d’on és la gràcia. Fent aquesta reflexió els alumnes estan inferint el significat real i relacionant-lo amb el sentit figurat. Estareu parlant de llengua sense adonar-se’n i d’una manera lúdica i divertida.

 

Chistes Lengua by Montserrat on Scribd

ESCOLTAR COM ELS ALTRES RECITEN PER APRENDRE’N

Montserrat Bertran

Montserrat Bertran

L’adult és  el  responsable de fer descobrir el món poètic als infants.  Abans de posar-hi cal que els nens i nenes hagin llegit o escoltat el poema,  i sàpiguen de què tracta, que l’hagin entès. També cal que siguin conscients de l’estructura: les estrofes, els versos…

Modelar la recitació de poesia és essencial per ajudar-los a fer aquest descobriment.

Segons S. Oliva, els principals aspectes que s’haurien de tenir en compte en l’aprenentatge de la recitació són:

  • Aprenentatge de la modulació dels diferents períodes d’una oració complexa.
  • Aprenentatge de la situació i col·locació de les pauses respiratòries del discurs, que permeten una execució fluïda.
  • Aprenentatge de l’ús dels diferents matisos tonals de les frases, que permeten distingir entre els diversos valors comunicatius de l’emissor.
  • Aprenentatge de l’ús i regulació del volum i del timbre de la veu i els seus valors d’intensitat significativa.

També s’haurien de tenir en compte un seguit de coneixements lingüístics bàsics:

  • La correcta pronunciació dels sons
  • El domini dels enllaços fònics (sonoritzacions, geminacions, sinalefes, elisions i hiatus).
  • L’allargament o escurçament expressiu de les vocals tòniques del text, quan la seva funció rítmica ho exigeixi.

Aneu als enllaços, escolteu i gaudiu …

Música de poetes

En veu alta. Sílvia Bel recita

 

ENTRE POC I MASSA

Il.lustració de Theda Mimilaki

Il.lustració de Theda Mimilaki

On hem de situar el treball de consciència fonològica?

La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.

Algunes propostes:

Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.

Entre poc i massa!