Category Archives: Per pensar

LES SORTIDES I EXCURSIONS: SITUACIONS COMUNICATIVES IDÒNIES PER FER ESCRIURE

Il.lustració de Lauren

L’elecció de les sortides i excursions és quelcom complex. Cal planificar-les a partir de propòsits educatius, que aportin valor a l’educació dels infants. Han d’estar relacionades amb els objectius que prèviament s’hagin marcat i han de poder aportar experiències que reforcin els coneixements i continguts que es treballin en aquell moment. Per tant, requereix reflexió i planificació per part del docent, més enllà de l’organització de la sortida. Abans d’organitzar una sortida plantegeu-vos algunes preguntes,

  • Quin és l’objectiu d’aprenentatge de la sortida?
  • Quines accions o activitats tinc pensades per planificar-la?
  • Quina implicació hi tenen els nens i les nenes a l’hora de preparar-la?
  • Com he previst que els infants s’impliquin abans, durant i després de la sortida?
  • Una vegada feta la sortida, he valorat si es va fer un bon aprofitament?

Les sortides tenen un gran valor educatiu, tant en relació a habilitats personals i socials, com en relació a continguts d’aprenentatge propis de les àrees. Des del punt de vista d’aprenentatge de la llengua, són situacions comunicatives que permeten planificar activitats competencials i significatives d’escriptura, de lectura i de llengua oral. En aquest sentit, també us convido a plantejar-vos quin tipus de textos, orals o escrits, ha general la sortida,

  • Abans, durant o després de la sortida es peveu que l’alumnat escrigui textos diversos que siguin necessaris i significatius? o que tinguin com a finalitat el gaudi del llenguatge estètic i literari? o el gust pel coneixement?
  • He previst alguna conversa al voltant del tema de la sortida? com he gestionat la conversa? tinc clares les estratègies de gestió de la conversa?
  • Abans, durant o després de la sortida es preveu la lectura de textos diversos? quins? amb quina finalitat?

Bona sortida!

PARLEM SOBRE LES RUTINES D’AULA

Il·lustració de Sigrid Martínez

Les rutines d’aula afavoreixen l’autonomia de l’alumnat i són situacions d’aprenentatge que es donen de forma permanent, estable i sistemàtica a l’aula. Alhora, permeten als nens i nenes sentir-se part del grup i adquirir actituds col.laboratives cap a la resta de companys.

Els infants necessiten que la seqüència de les rutines sempre sigui la mateixa per sentir-se segurs i ser autònoms. Tanmateix, les rutines també han de ser flexibles i sobretot, han de tenir un propòsit clar, concret i significatiu. Les rutines es poden sistematitzar en els moments d’inici, de desenvolupament o tancament de diferents situacions comunicatives (jocs, primera hora del dia, acomiadament, etc). Sovint les rutines esdevenen l’element organitzador d’altres activitats que es van donant al llarg de la jornada.

És important que l’escola defineixi quines rutines establirà a cada cicle tenint en compte el desenvolupament de les habilitats i el desenvolupament cognitiu propi de cada edat. En aquest sentit, en quin grau creus que la teva escola té acordades i sistematitzades les rutines d’aula? Quines rutines creus que són les més indicades per a cada cicle?

LLIBRES DE POESIA PER A LA BIBLIOTECA D’AULA

il·lustracions de Francesca Quatraro.

Llegir poesia aporta més beneficis que no llegir-ne. Malgrat ser poc present a l’aula, sovint perquè els/les docents no en són lectors, us animo a familiaritzar-vos-hi i a llegir-la amb els vostres alumnes. Al blog hi trobareu nombroses propostes per gaudir de la musicalitat de les paraules i per conèixer autors diversos. Entreu-hi! trieu i remeneu! apliqueu i adapteu les propostes al vostre context d’aula!

Amb la proximitat de Sant Jordi us encoratjo a fer una bona tria de poemaris i antologies, tenint en compte el valor literari del text, els temes i la descoberta d’autors diversos.

Per anar-hi pensant, us deixo una reflexió que feia Miquel Martí i Pol sobre la poesia,

«No és gens infreqüent que la gent ?la poca gent? més o menys preocupada per quelcom més que les quatre coses que inquieten de debò la majoria es pregunti: per què serveixen, ara, els poemes? A mi alguna vegada m’ho han demanat i no pas amb un to ofensiu. De fet, la pregunta és legítima, com totes les preguntes. Per què serveixen els poetes? I la poesia? Doncs bé, d’acord amb els paràmetres amb què en general se solen valorar les coses en la societat d’avui, ni els poetes ni la poesia no serveixen per res. La poesia no cotitza a la borsa, els poetes no es poden comprar iots ni terceres residències, els editors que publiquen poesia ho fan per pur romanticisme, etc. Un panorama galdós, evidentment, però que de la seva mateixa precarietat en treu la força per sobreviure i per mantenir un orgull ple de dignitat. La poesia no ven, o ven molt poc, però justament per això el poeta és un dels artistes més difícils de comprar; i dic això perquè si de debò estima la seva condició serà gairebé impossible fer-lo  renunciar a l’autonomia que li atorga i a la llibertat amb què l’exerceix. […] No cal que la poesia i els poetes serveixin per res, perquè si servissin per alguna cosa algú se n’apoderaria per aprofitar-se’n. Tal com són, en canvi, la sorpresa, l’admiració i el respecte que susciten és genuí i la importància que se’ls atorga només pot ser interessada en termes diguem-ne mediàtics. […] L’essència de la poesia i l’esperit del poeta no se sotmetran mai als seus dictats. Torno a Hölderlin: “el que perdura ho funden els poetes”. Qui tingui orelles que aprengui a escoltar i escolti».

Bibliografia: Fragment de «La poesia, encara». Dins ¿Què és la poesia?, 2000.

 

 

CANTAR PER APRENDRE

il·lustració d’Aga Adamska

La melodia és un dels elements musicals que més ajuden a retenir el llenguatge verbal. Des del punt de vista d’aprenentatge de la llengua, cantar cançons amb els infants suposa un exercici molt beneficiós.

Cantar cançons permet aprendre expressions i vocabulari, nous significats, frases fetes, etc. És un acte comunicatiu que enriqueix el repertori lingüístic dels nens i nenes i que ajuda a expressar-se. I amb les cançons s’activa la capacitat de retenció del text.

Molts estudis demostren que la melodia en les cançons ajuden a retenir el text. Els efectes prosòdics de la seqüència sonora com els accents i les pauses del propi text permeten desenvolupar l’habilitat de retenció, però també hi ajuda la melodia de la cançó, la qual permet fer ressaltar, per exemple, la pronuncia de diferents paraules quan coincideixen amb elements melòdics.

Què us és més fàcil de recordar, un text en prosa o una cançó? Fins i tot en moments que memoritzem continguts d’altres àmbits hi afegim una cantarella que ajuda a memoritzar, per exemple en les taules de multiplicar.

Per tant, en aquest sentit, la música proporciona una estructura la qual permet que la informació verbal (del text) hi quedi associada. Així, quan plantegem activitats de llengua oral on hi hagi la confluència de llenguatge verbal i musical, estem reforçant l’habilitat d’escolta, de retenció i memorització, a més del desenvolupament del llenguatge musical.

 

L’ESTIMULACIÓ AUDITIVA EN ELS INFANTS

Il.lustració de rocio Bonilla

L’estimulació auditiva és una habilitat essencial en els infants, que cal educar des del moment del seu naixement.

A través de l’escolta els nens i nenes desenvolupen a capacitat d’atenció i concentració, però també la capacitat lingüística, la capacitat de comunicar-se i d’entendre i conèixer algunes de les habilitats socials. Tot plegat són elements clau per a un bon desenvolupament de l’aprenentatge a llarg termini.

L’estimulació auditiva s’hauria d’iniciar a l’entorn proper dels infants, quan la família (mare, pare, avis, germans, oncles, ties…) s’adrecen a ells utilitzant diferents estímuls sonors fent sonar, per exemple, la llengua al paladar, o amb expressions plenes d’onomatopeies, exclamacions i interrogacions, o amb cantarelles, moixaines i jocs de falda.

Tot aquest ventalls de gèneres (sonors i literaris) han de formar part del corpus oral de l’infant.

Una bona educació de l’oïda implica passar d’una escolta passiva a una escolta activa: ser capaç de discriminar sons, mots, expressions, recordar melodies, reconèixer emocions que s’han desencadenat escoltant (text recitat, o música),…

En aquest procés d’educació de l’oïda hi té un apartat molt especial l’educació en l’escolta dels silencis.

Els nens i nenes que saben escoltar i discriminar sons, aprenen les estructures lingüístiques amb més  facilitat.

 

VIOLÈNCIA MASCLISTA I CONTES

El projecte Little Revolutions, amb el suport de l’Institut Català de les Dones, se suma a les campanyes de visibilitat #MeToo per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils.

A través d’un vídeo es vol mostrar com la història de La Caputxeta Vermella és un cas evident d’agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual perpetuem de forma continuada un abús que es normalitza i s’interioritza.

Us convido a mirar-lo.

LA RAMBLA DE BARCELONA

2017-08-27_1754

La poesia permet expressar, des del més íntim, sentiments, emocions, pensaments… La veu dels poetes ens ajuda a trobar l’expressió justa i sentida.

En aquesta ocasió Josep Maria de Sagarra i Federico García Lorca  han servit per descriure aquest lloc emblemàtic de Barcelona, castigat aquests dies pel brutal atemptat. Amb les seves paraules s’ha cridat ben alt contra el terrorisme, la guerra i la violència.

Dos textos escrits el 1935. Aquí els teniu:

La Rambla de Barceona en Veu de Josep M. de Sagarra i Federico García Lorca by Montserrat on Scribd

LLIBRES A QUALSEVOL PREU?

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Hi ha diferents posicionaments sobre si la literatura infantil i juvenil pot considerar-se un gènere amb característiques estructurals i narratives pròpies, o si al contrari, es tracta d’una forma adaptada de literatura, prèvia a la adulta, pensada per a joves lectors que encara els falta experiència i coneixement. Ambdues posicions tenen els seus defensors i detractors.
Sota el paraigua de la LIJ hi ha obres escrites explícitament per a un públic infantil i juvenil, però també llibres pensats per a un públic heterogeni que, per circumstancies diverses, se n’han apropiat els joves lectors. I encara caldria considerar les obres que recullen textos de tradició oral que, malgrat que en els seus orígens no van estar pensades per a nens i joves, a l’actualitat sí que en són els destinataris. Voldria parlar també d’un grup amb entitat pròpia dins la LIJ, els àlbums il·lustrats. Aquests llibres són una forma literària creada especialment per al públic infantil, tot i que darrerament han despertat l’interès del públic adult.
El més important, al meu entendre, és ser capaç d’establir criteris avaluatius que permetin distingir els valors estètics i literaris de les obres. Perquè, no tot el que hi ha al mercat és literatura infantil i juvenil (LIJ). En aquest escenari, sovint trobem textos excessivament simplificats, amb una “rebaixa” de qualitat literària i lèxica important. Crec que és necessari que els llibres ofereixin un model lingüístic correcte i ric. És veritat que la LIJ ha de servir per motivar a la lectura i despertar l’amor pels llibres i el gust per llegir, però això no vol dir que s’hagi de rebaixar l’ambició lingüística i literària. Cal que els nens i nenes s’acostumin a llegir textos més complexos de l’habitual, encara que no entenguin totes les paraules.
I deixeu-me que apel.li a aquesta qualitat literària per damunt d’objectius adoctrinadors que alguns llibres tenen i que tan de moda estan. Llibres escrits per encàrrec, de temes de moda i pensats només per vendre.

Els textos literaris són complexos i obliguen als infants i joves a activar diverses habilitats interpretatives. No es pot oblidar que la satisfacció lectora no és quelcom immediat, necessita temps i aprenentatge. Aquest és un dels reptes de l’escola i del Temps de lectura

WHATSHAPP

https://whatsapp.en.softonic.com/

https://whatsapp.en.softonic.com/

Arran d’una entrada que  vaig escriure fa temps on parlava de l’ús de la llengua en els whatsApps, aquests dies m’han preguntat sobre el tema. Aprofito per compartir  la meva opinió amb tots vosaltres.

Segons els experts, escriure Whatsapps no té cap impacte negatiu en el procés d’aprenentatge de l’escriptura.
Beverly Plester, Clare Wood, Victoria Bell, Cassany i altres investigadors, expliquen que escriure al mòbil no té una incidència negativa. A nivell lingüístic, el que fan moltes persones quan escriuen whatsapps és focalitzar l’acció d’escriure en la consciència fonològica, és per això que s’usen abreviacions i grafies per a representar sons, però sembla que això no interfereix en l’ortografia.
El whatsapp és un gènere d’ús pràctic i de registre informal, i com a tal té unes característiques textuals i lingüístiques de les quals en destaca l’economia del llenguatge per la rapidesa i immediatesa de la comunicació.
La bona o mala ortografia depèn d’altres condicionants. En general, l’ortografia costa i cada persona l’aprèn de manera diferent. Hi ha persones que tenen més facilitat visual i lèxica, d’altres són més auditives. N’hi ha que fan moltes faltes i d’altres no. El que sembla que és determinant per aprendre ortografia i per a millorar-la és que els errors ortogràfics siguin objecte de reflexió i no només de correcció. És a dir, cal encetar diàlegs sobre la llengua, parlar sobre l’escrit.

 

PERMEABILITAT I IMPERMEABILITAT METODOLÒGICA

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

Perquè les escoles són  permeables a certs enfocaments metodològics i a altres no?

Hi ha aspectes del procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura i de la lectura que ràpidament  quallen en la dinàmica de les escoles i en canvi n’hi ha d’altres que no, o que costa molt.

Per exemple, ha estat relativament fàcil sistematitzar el treball de l’escriptura a partir dels gèneres textuals, però no acaba d’establir-se la proposta d’ensenyar la gramàtica a partir de la reflexió metalingüística. Perquè?

Al meu entendre, tots aquells processos d’aprenentatge que són complexos generen resistències en el docent a l’hora de fer canvis metodològics. És el que passa amb la gramàtica.

Davant d’aprenentatges com  els convencionalismes de la llengua, els mestres tendim a prendre dues postures, o bé ensenyem gramàtica tal i com ens la van ensenyar a nosaltres, o bé, deleguem tota la responsabilitat als manuals.

Però hi ha un altre camí, el que els experts aconsellen, l’enfocament de l’ensenyament de la gramàtica des d’una perspectiva textual, és a dir, treballar els continguts gramaticals en el propi text i al llarg del procés d’escriptura, integrant les normes o regularitats sintàctiques des del propi gènere discursiu. Un enfocament de gramàtica pedagògica que  permet  fer explícits els aspectes normatius, partint del que els alumnes ja saben.

Els estudiosos opinen que es difícil aprendre gramàtica sense incloure la reflexió metalingüística.

Haurem de posar fil a l’agulla…