Category Archives: oralitat

TITELLES

Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització descrits en la taxonomia de Bloom (1956). La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als nens a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguin recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. El temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat (O’Hare, 2005a: 2).

Els titelles permeten desenvolupar l’expressió oral i la comprensió dels infants, estimular i expandir la imaginació, desenvolupar el valor estètic i el gust per la literatura, incrementar l’autoconfiança i la satisfacció personal, desenvolupar habilitats d’interacció social… i la interacció entre el titellaire, el titella i el públic és un element fonamental d’aquesta disciplina dramàtica. L’ús dels titelles a l’hora de narrar històries ajuda els infants a recordar i interioritzar la informació, i tenen una gran capacitat simbòlica. Alhora, esdevé un recurs creatiu que permet apropar la literatura als nens i nenes. A part dels usos relacionats amb l’expressió oral, artística i literària, un altre aspecte interessant dels titelles és el vessant terapèutic. Tal com diu Enkarni Genua, titellaire i docent basca, el treball amb titelles suposa una font inesgotable d’alegria per als infants, i és un element que incideix positivament en l’educació integral de l’alumnat, ja que desenvolupa la imaginació, la creativitat, la capacitat d’expressió i la sensibilitat, a més d’ajudar l’infant a adquirir i a experimentar les vivències pròpies i alienes i de ser un potencial transmissor de valors.

Us animo a explorar aquesta disciplina i us deixo que gaudiu amb en Mic!

 

CONTACONTES

Quan narrem contes cal saber donar valor a les paraules i tenir domini de la veu. També el gest, els elements sonors, les cantarelles i cançons permeten donar “cos” a la narració oral. Si voleu gaudir-ne i teniu previst oferir una sessió de contacontes amb “veus professionals” us recomano aquestes dues grans contacontes,

Carmina Rabassedas

Sherezade Bardagí

I unes quantes recomanacions bibliogràfiques per aprendre a narrar contes.

Bona narració!

EL CONTE: HEREU DE LA TRADICIÓ MEMORÍSTICA ORAL

El conte és l’hereu directe de la tradició memorística oral, inclou nombrosos elements rítmics, repeticions d’accions, fórmules verbals i expressions gestuals que permeten a l’oient connectar amb la història i també a recordar-la i memoritzar-la, i aquests aspectes captiven els infants. Per això, vull posar en relleu el valor de la narració oral i el seu impacte positiu a l’escola.

A cada etapa de desenvolupament els infants tenen diferents necessitats i gustos i com a docents cal que disposem d’un repertori ampli de temes, gèneres i estructures de contes (contes de fades, d’aventures, de fer riure, de por, faules, contes acumulatius o encadenats, contes poètics i rimats). També és important saber triar bé els contes i tenir criteris clars de selecció (didàctics, lúdics/creatius, culturals i llenguatge estètic).

En resum, narrar bé un conte implica un procés: triar-lo, preparar-lo bé (fer-lo nostre, saber-lo narrar fluidament), en el moment de la narració saber quan i com interaccionar amb els infants i  adequar-se a l’auditori. Després de la narració es pot deixar espai per parlar del conte a partir d’una conversa dialògica o, senzillament, deixar un espai de silenci perquè cada infant en gaudeixi en la seva intimitat.

La rondallística popular està farcida de bons relats, contes poderosos que podem narrar als nens i nenes, per això us animo a reconnectar amb els contes de tradició popular. Podeu recórrer al recull fet per Joan Amades.

ESCOLTAR CONTES ÉS UN PLAER

Diu la contacontes Beatriz Montero que Sherezade va ser la mare dels contacontes. Va ser una de les primeres encantadores de contes que recull la literatura. Sherezade seduïa amb els contes i gaudia narrant-los. Amb aquestes paraules vull animar-vos a reprendre l’art de narrar contes a l’escola. Un llibre impossible de llegir a certes edats pot ser perfectament “escoltable”, de manera que, encara que l’infant no el pugui llegir, gaudeix escoltant la història.

Saber parlar i saber escoltar són dues habilitats bàsiques i necessàries per aconseguir una bona competència comunicativa. En aquest sentit, narrar contes als infants esdevé una situació motivadora i generadora de llenguatge. Els contes sempre inclouen jocs verbals, cantarelles i cançons, rodolins… que capten l’atenció, desenvolupen la consciència fonològica i conviden a l’infant a participar activament a través de la interacció oral. És per això que els/les docents hauríem d’explorar i exercitar les habilitats narratives orals com a mestres contacontes.

Per començar a explorar les pròpies habilitats narratives orals us comparteixo el “Decàleg del contacontes” que la Beatriz Montero proposa al seu llibre  “Los secretos del cuentacuentos” (Ed. CCS, Madrid, 2010).

Decàleg Del Contacontes by Montserrat