El 28 i 29 de maig de 2011 es celebra la II Fira del conte de Medinyà.
La Fira del conte de Medinyà vol ser un espai dedicat al conte, amb propostes diverses per a totes les edats.
Fes-hi un cop d’ull!
El 28 i 29 de maig de 2011 es celebra la II Fira del conte de Medinyà.
La Fira del conte de Medinyà vol ser un espai dedicat al conte, amb propostes diverses per a totes les edats.
Fes-hi un cop d’ull!
Mercè Rodoreda va escriure el conte Les fades en la seva joventud.
En aquest conte el Sol i la Lluna fan un pacte i transformen el polsim en minúscules fades blaves que s’enfilen per tot arreu. Són fades sense nom i són amigues de les estrelles.
Un llibre deliciós, molt indicat per a treballar les descripcions poètiques amb els nens i nenes de cicle inicial.
Altres contes infantils de Mercè Rodoreda
La darrera bruixa, Les tres granotetes i el rossinyol, L’hivern i les formigues i Les pomes traspasseres
Rodoreda va escriure els contes els anys 1935 i 1936 a la secció infantil del diari La Publicitat, que dirigia l’escriptor i dibuixant Avel·lí Artís Gener (Tísner).
Són petits relats plens de poesia i d’humor, en els quals els animals i el món vegetal tenen un gran protagonisme.
Per què als infants els agraden tant les endevinalles? Gianni Rodari diu que és perquè són la representació de la realitat. Per a un infant, el món és ple d’objectes misteriosos, d’esdeveniments incomprensibles, de figures indesxifrables, que intenta resoldre amb preguntes directes o indirectes. El coneixement li arriba, sovint, amb forma de sorpresa.
L’endevinalla estimula la curiositat i convida a descobrir coses. A més a més conjuga la funció poètica i la funció lúdica del llenguatge, treballa el ritme i la metàfora, és fàcil de memoritzar, estimula l’oïda, desperta l’enginy i la memòria, incita i genera la sensibilitat poètica, produeix inquietud, curiosistat, admiració…
Les endevinalles tenen diferents parts (no sempre es donen totes les parts, però les que no solen fallar mai són els elements desorientadors i els orientadors), si en voleu fer amb els alumnes cal explicar bé el guió:
• introducció.
• elements desorientadors, que ens despisten.
• elements orientadors, que ens donen alguna pista.
• manera d’acabar.
Esteu a punt? Doncs vinga! anem a inventar-nos una endevinalla!
– Entre tots decidiu un objecte, una fruita, un animal…
– Feu la descripció oral: com és, perquè serveix, on el trobem…
– Entre tots intenteu elaborar una endevinalla seguint els passos dels guió.
Us recomano llegir autors com Grabiel Jané i Manila, Carme Alcoverro. També és interessant el material Visquem la llengua! Engresquem la lectura! de Josep M. Calbet i Cassanyes, col.lecció el Tinter 69, en el qual hi trobareu una explicació molt detallada sobrecom treballar les endevinalles (pàgina19), a més de moltíssims altres recursos pedagògics al voltant de la llengua.
Per últim us recomano una visita a la web de la UAB on trobareu múltiples referències bibliogràfiques i nombroses propostes per a l’escola.
Us proposo una activitat poètica, una manera de fer descobrir els nens i joves la bellesa i musicalitat de les paraules.
L’objectiu és captar la melodia i l’expressivitat sonora dels poemes, i ho farem recitant-los a cau d’orella, molt i molt suau, amb sentiment i inflexió de veu.
Com podeu organitzar la sessió?
La meitat del grup escolta i l’altra meitat recita (o llegeix recitant)
Els alumnes que escolten estant asseguts a terra en rotllana, ben junts, amb els ulls tancats i amb silenci. Cal propiciar un ambient distès i tranquil.
Els alumnes que reciten disposaran d’un poema (segons ho preferim, pot ser el mateix per a tots o diferent per a cadascú. I segons l’edat i el domini en la lectura i recitació, poden ser poemes coneguts i treballats prèviament, o no).
Demanarem a els alumnes “recitadors”, que de forma simultània, comencin a recitar el seu poema. Van caminat de forma simultània al voltant de la rotllana, dedicant uns segons a cada company, xiuxiuejant-li a cau d’orella alguns versos del poema elegit(a cada “oient” li toca el vers que li toca). Ho van fent sense parar, fins a completar tota la volta.
Al final comentem amb uns i altres les sensacions i emocions que s’han generat: la remor de fons, la musicalitat de les paraules, la captació de la temàtica dels poemes, les paraules més boniques que els han xiuxiuejat…
Veureu els resultats… un regal pels sentits.
Aquí teniu un poema per a començar.
Oferiment
He pogut atrapar un somni
Abans que el sol no es fongués,
I l’empresono amb paraules
Per quedar-me’l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa,
Però és tan gran, per a mi,
Que, si vols… si tu volguessis,
El podríem compartir.
Joana Raspall
El text narratiu explica ordenadament fets que es desenvolupen en el temps. És la tipologia de text més utilitzada a l’escola
Les situacions d’ús més habituals són els contes, rondalles, llegendes, crònica, narracions històriques, reportatges, diari personal, cartes personals, novel.la, quaderns de viatge, biografies, teatre, còmic…
A escriure se n’aprèn escrivint, i els contes ofereixen un gran ventall de possibilitats per a treballar el text
narratiu.
Hi ha un lloc molt divertit, on podràs inventar-te els personatges més estrafolaris!
Si a més a més vols escriure el teu propi conte clica aquí.
Un dels usos de la llengua escrita és l’ús literari, el qual fa referència a l’habilitat d’apreciar el valor estètic del llenguatge (aspectes retòrics, poètics o estètics). La poesia és un dels textos que apropen el lector cap a aquesta bellesa. Els poemes parlen del temps, la imaginació, de la gent, de les ciutats, del mar…i per això, per ser poeta s’ha d’aprendre a mirar.
Un dels llibres interessants i molt recomanable que us ajudarà a entrar en el món de la poesia és Lliçons de poesia per a nens i nenes inquiets, de Luís García Montero i traduït per Joan Margarit i Elisabet Costa.
Aquest muntatge ofereix aquesta possibilitat i anima a crear-ne d’altres.
El trobareu al Blog de poesia infantil i juvenil
Música de vals a ritme de les paraules de diccionari.
Us convido a llegir i escoltar aquest poema de l’autora argentina Maria Elena Walsh.
Vals del diccionario
(Maria Elena Walsh)
Tantas cosas ya se han ido
al cielo del olvido,
pero tú sigues siempre a mi lado,
Pequeño Larousse Ilustrado.
Cuántas veces me abriste la puerta
para ir a jugar
en voz baja a una isla desierta
por un mar dibujado en el mar.
Todavía eres el embeleco
de una infancia que tiene tu edad
y palabras, en vez de muñecos,
asesina su curiosidad.
Universo de la miniatura
y aljibe total
donde sigo pescando figuras,
y no temo llegar al final.
Tú me ayudas con buenos consejos
a hacer versos por casualidad
y me asombras igual que el espejo
con la fábula de la verdad.
Vals del diccionari