Il.lustració de Natàlia Vasquez

L’enfocament comunicatiu en l’aprenentatge de llengües prioritza el fet comunicatiu, és a dir, que els aprenents facin un ús funcional de la L2 i que puguin ser competents i utilitzar la nova llengua, tan a nivell quotidià, com a nivell acadèmic.

En el primer cas, la competència s’adquireix els dos anys inicials d’aprenentatge de la L2, i en el segon cas, l’aprenentatge pot allargar-se fins el cinquè any o més, depenen de les condicions d’immersió i del perfil lingüístic de l’alumnat . Així, la comunicació esdevé la fi i el mitjà per a l’aprenentatge. Aquestes directrius són determinants en la didàctica de les segones llengües.

Per tant, l’objectiu és aprofitar les situacions comunicatives en contextos reals per generar interacció i afavorir l’aprenentatge, de manera que,

• els aspectes gramaticals i el vocabulari (competència lingüística),
• l’organització del discurs, la coherència, la cohesió (competència discursiva)
• l’habilitat en l’ús de recursos no verbals (competència estratègica)
• la capacitat d’adequació al context, al tema i a l’auditori (competència sociolingüística)
s’ensenyin i s’aprenguin vinculats a la realitat i al context.

També és important subratllar que les quatre destreses lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) s’entrellacen en el moment d’utilitzar el llenguatge amb una finalitat comunicativa, de manera que les activitats que es plantegen sota aquest enfocament solen tenir una dimensió molt àmplia i completa.

A l’inici de les aules d’acollida, i molt abans, en els tallers de llengua a primària i els TAE a secundària, es va apostar per aquest enfocament, tant en les propostes de temes a treballar (identificació personal, la família, l’escola… ), com en les orientacions didàctiques.

Ara, amb visió retrospectiva, penso que a la majoria d’aules d’acollida s’ha treballat a partir de l’enfocament comunicatiu, és més, crec que ha estat un petit laboratori que ha permès als centres reflexionar sobre la didàctica de les llengües, ha permès retrobar-se amb la immersió lingüística, aplicar noves estratègies, planificar les activitats des d’un altre punt de vista i avançar en l’ús de les TIC .
A les aules d’acollida s’hi ha “cuit” molt bones pràctiques, i en molts casos han esdevingut un model a seguir per a la resta de centre.

Tanmateix, com en totes les experiències hi ha llums i ombres. En algunes ocasions hi ha hagut poca validació de materials, i ens podem trobar amb recomanacions i propostes totalment contràries a aquest enfocament. En altres casos s’ha fet un ús i abús de determinats materials, tendint a fer un ús excessiu de fitxes de vocabulari. I en una altre línea, també hi ha hagut qui sota la consigna de “aprendre a parlar” s’ha oblidat de treballar les altres habilitats lingüístiques (llegir i escriure).

Per anar-hi pensant…